[ES] Investigación teórica y reflexión artística acerca del grupo Oulipo (acrónimo de Taller de Literatura potencial). Reunión de matemáticos y escritores que nace en Francia a mediados del s. XX con el objetivo de crear literatura potencial mediante la utilización de trabas matemático-literarias auto-formuladas para ser impuestas en sus obras. Estudiamos la metodología de creación y aplicación de las trabas oulipianas con la intención de realizar una transposición pictórica desde el ámbito de la literatura. Es así como nace el Oulipeinpo (Taller de literatura y pintura potencial) término de creación propia que alude a la fusión del Oulipo con la pintura y propone un inventario de trabas oulipeinpianas que promuevan la creación de obras pictóricas potenciales. Al igual que los textos del Oulipo estos cuadros se caracterizan por un componente lúdico que incita al espectador/lector a entrar en el propio juego de la obra descubriendo, desenmascarando, las trabas utilizadas. Semejante premisa de aplicación de trabas crea dos series pintadas: Autorretrato oulipeinpiano vs. Especies de espacios y Retrato oulipeinpiano vs. Ejercicios de estilo. Aludiendo ya desde el título a obras de los máximos representantes del Oulipo: Georges Perec y Raymond Queneau, respectivamente. Tanto el Oulipo como el Oulipeinpo son muestra de la complejidad creativa que se alcanza a través de la unión de distintas disciplinas que en primera instancia parecen disociadas. Interés creativo que nos hace trasladar el Oulipeinpo al aula, para llevar a cabo dos proyectos artístico-educativos que, con el Arte como vehículo transdisciplinar, atravesarán las matemáticas, la lengua, la literatura, los idiomas, la ciencia y la filosofía, y las aunarán. Con el primero se incitará al alumno a la reflexión sobre el "yo" y los "otros" a través del retrato oulipeinpiano. Con el segundo, los alumnos crearán "sardinosaurios oulipeinpianos", híbridos de animales imaginarios que habitan los mares de la Luna. Ambos proyectos fueron llevados a cabo, como artista habitante, en el CEIP Heroínas de Sálvora de Aguiño (Ribeira). Se trata de una investigación basada en la teoría y en la práctica que sigue una metodología activa y vivencial. Pues suscribiendo a Arnheim, una buena teoría del Arte ha de oler a taller. / [CAT] Recerca teòrica i reflexió artística sobre el grup Oulipo (acrònim de Taller de Literatura potencial). Reunió de matemàtics i escriptors que naix a França a mitjans del s. XX amb l'objectiu de crear literatura potencial mitjançant la utilització de normes matemàtic-literàries auto-formulades per a ser imposades en les seues obres. Estudiem la metodologia de creació i aplicació de les normes oulipianes amb la intenció de realitzar una transposició pictòrica des de l'àmbit de la literatura. És així com naix l'Oulipeinpo (Taller de literatura i pintura potencial); terme de creació pròpia que al·ludeix a la fusió de l'Oulipo amb la pintura i proposa un inventari de normes oulipeinpianes que promoguen la creació d'obres pictòriques potencials. De la mateixa manera que els textos de l'Oulipo, aquests quadres es caracteritzen per un component lúdic que incita a l'espectador / lector a entrar en el propi joc de l'obra, descobrint, desemmascarant les normes utilitzades. Aquesta premissa d'aplicació de normes crea dos sèries pintades: Autoretrat oulipeinpiano vs. Espècies d'espais i Retrat oulipeinpiano vs. Exercicis d'estil. Al·ludint ja des del títol a obres dels màxims representants de l'Oulipo: Georges Perec i Raymond Queneau, respectivament. Tant l'Oulipo com l'Oulipeinpo són la mostra de la complexitat creativa que s'aconsegueix a través de la unió de diferents disciplines que, en primera instància, semblen dissociades. Per açò l'Oulipeinpo entra a l'aula, per a dur a terme 2 projectes artístic-educatius que amb l'art com a vehicle transdisciplinar travessaran les matemàtiques, la llengua, la literatura, els idiomes, la ciència i la filosofia, i les conjuminaran. Amb el primer s'incitarà a l'alumne a la reflexió sobre el "jo" i els "altres", mitjançant el retrat oulipeinpia. Amb el segon, els alumnes crearan "sardinosaures oulipeinpians", híbrids d'animals imaginaris que habiten els mars de la Lluna. Tots dos projectes van ser duts a terme, com a artista habitant, en el CEIP Heroínas de Sálvora de Aguiño (Ribeira). Es tracta d'una recerca basada en la teoria i en la pràctica que segueix una metodologia activa i vivencial. Així doncs, subscrivint a Arnheim, una bona teoria de l'Art ha de fer olor de taller. / [EN] Theoretical research and artistic reflection on the Oulipo group (acronym for French: Ouvroir de littérature potentielle; roughly translated: "workshop of potential literature"). Oulipo is a gathering of mathematicians and writers born in France in the middle of the 20th century with the aim of creating potential literature by using constrained writing techniques, based on literary-mathematical self-formulated rules to be imposed on his works. Methodology of creation and application of oulipian rules is studied with the intention of execute a pictorial transposition from the field of literature. This is how Oulipeinpo (Workshop of potential literature and painting) is born. The Oulipeinpo is a self-created term which alludes to the fusion of Oulipo with painting and proposes an inventory of oulipeinpian rules that promote creation of potential pictorial works. Like the Oulipo texts, these paintings are characterized by a ludic component that encourages the viewer/reader to enter the play of the work, discovering, unmasking the rules used. Such a premise of application of these rules creates two series of paintings: Self-portrait oulipeinpiano vs. Species of spaces and Portrait oulipeinpiano vs. Exercises style. From the title onwards, they alluded to works of the most important representatives of the Oulipo: Georges Perec and Raymond Queneau, respectively. Both Oulipo and Oulipeinpo are samples of the creative complexity that is reached through the union of different disciplines that in the first instance seem dissociated. That is why Oulipeinpo enters the classroom to carry out two artistic-educational projects that, with art as a transdisciplinary vehicle, will cross and unite mathematics, language, literature, languages, science and philosophy. With the first, the student will be encouraged to deep think about the "I" and the "others" through the Oulipeinpiano portrait. With the second the students will create "oulipeinpian sardinosaurs", hybrids of imaginary animals that inhabit the seas of the Moon. Both projects were carried out, as a resident artist, at the CEIP Heroínas de Sálvora de Aguiño (Ribeira). It is a research based on theory and practice that follows an active and experiential methodology. Subscribing to Arnheim, a good theory of Art must smell like a workshop. / Pardo Basanta, A. (2019). OuLiPo RETRATADO: Juego y transdisciplina. Un proyecto pictórico y educativo [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/134013 / TESIS

[ES] La presente tesis doctoral tiene el propósito de afirmar la existencia, así como de dar cuenta de las posibilidades, de una metodología propia de mediación entre la obra de arte contemporáneo y especialistas en educación. Su carácter es expandido y atento a la visualidad. Con expandido se entiende por una parte, la cualidad de situarse interrelacionadamente en diferentes contextos: el centro de arte, el aula universitaria y la escolar. Por otra, la de fomentar desplazamientos y cruces del campo educativo al del arte y del campo del arte al educativo. Esto desemboca en la generación de nuevas identidades docentes y nuevas formas de ser artista así como en nuevas formas de colaboración entre estos profesionales, en favor de una revitalización del hecho artístico, mejoras en la educación artística y en la educación interdisciplinar desde el arte. Con atención a la visualidad se entiende el carácter de una mediación en la que la realidad sentipensante, la estética y la visualidad se proponen como ejes de la acción de mediación y como guías que pueden equilibrar la tendencia a la sobrexposición de la subjetividad del receptor de la obra de arte y la tendencia a sobrexponer las cualidades de la obra frente a las experiencias del receptor, de tal modo que se valore un equilibrio relacional obra-sujeto. Esta propuesta de mediación tiene sentido desde un proceso deselitizador del arte, desde una perspectiva reestetizadora de la educación artística y desde una dirección repersonalizadora de la relación del artista-receptor con la obra y del artista con la sociedad. Su planteamiento filosófico de fondo es pragmatista. La investigación se sitúa en un campo entre la práctica del arte y la educación artística. El posicionamiento de la que parte es a/r/tográfico. Todos estos planteamientos se concretan en el contexto espacio y tiempo de nueve años de trabajo en el campo de la docencia desde la materia de Didáctica artística del Grado de Educación en Florida Universitaria por una profesora (la misma que investiga y escribe estas letras) de formación y trayectoria como pintora. La metodología de investigación aplicada es la educativa basada en artes visuales y la a/r/tográfica. Desde este marco metodológico se proponen dos estrategias de investigación: la fotonovela para la mediación artística y la Logotesis para la investigación a/r/tográfica. / [CA] La present tesi doctoral té el propòsit d'afirmar l'existència, així com de donar compte de les possibilitats, d'una metodologia pròpia de mediació entre l'obra d'art contemporani i especialistes en educació. El seu caràcter és expandit i atent a la visualitat. Amb expandit s'entén d'una banda, la qualitat de situar-se interrelacionadament en diferents contextos: el centre d'art, l'aula universitària i l'escolar. Per una altra banda, la de fomentar desplaçaments i entrecreuaments del camp educatiu al de l'art i del camp de l'art a l'educatiu. Això desemboca en la generació de noves identitats docents i noves maneres de ser artista així com en noves formes de col·laboració entre aquests professionals, en favor a una revitalització del fet artístic, millores en l'educació artística i en l'educació interdisciplinària des de l'art. Amb atenció a la visualitat s'entén el caràcter d'una mediació en la qual la realitat sentipensant, l'estètica i la visualitat es proposen com a eixos de l'acció de mediació i com a guies que poden equilibrar la tendència a la sobrexposició de la subjectivitat del receptor de l'obra d'art i la tendència a sobrexposar les qualitats de l'obra enfront de les experiències del receptor, de tal manera que es valore un equilibri relacional obra-subjecte. Aquesta proposta de mediació té sentit des d'un procés des-elititzador de l'art, des d'una perspectiva re-estetitzadora de l'educació artística i des d'una direcció re-personalitzadora de la relació de l'artista-receptor amb l'obra i de l'artista amb la societat. El seu plantejament filosòfic de fons és pragmatista. La investigació se situa en un camp entre la pràctica de l'art i l'educació artística. El seu posicionament és a/r/tográfic. Tots aquests plantejaments es concreten en el context espai i temps de nou anys de treball en el camp de la docència des de la matèria de Didàctica artística del Grau d'Educació a Florida Universitària d'una professora (la mateixa que investiga i escriu aquestes lletres) de formació i trajectòria com a pintora. La metodologia d'investigació aplicada és l'educativa basada en arts visuals i l'a/r/togràfica. Des d'aquest marc metodològic es proposen dues estratègies d'investigació: la fotonovela per a la mediació artística, i la Logotesis, per a la investigació a/r/togràfica. / [EN] This doctoral thesis is aimed at stating he existence, as well as to account for the possibilities, of a methodology of mediation between the work of contemporary art and education specialists. It has both an expanded and an attentive-to-visuality nature. By expanded we mean, on the one hand, the quality of situating itself interrelatedly in different contexts: the art centre, the university classroom and the school classroom. On the other hand, it encourages shiftings and crossovers from the field of education to the field of art and from the field of art to the field of education. This leads to the generation of new teaching identities and new ways of being an artist, as well as new forms of collaboration between these professionals, in favour of a revitalisation of the artistic fact, improvements in art education and interdisciplinary education from art. Attention to visuality is understood as the nature of a mediation in which thinking and sentient reality, aesthetics and visuality are proposed as axes of the action of mediation and as guides that can balance the tendency to overdisplay the subjectivity of the receiver of the work of art and the tendency to overdisplay the qualities of the work against the experiences of the receiver, in such a way that a work-subject relational balance is valued. This mediation proposal makes sense from a de-eliticising process of art, from a re-aesthetising perspective of art education and from a re-personalising direction of the relationship of the artist-recipient with the work and of the artist with society. Its basic philosophical approach is pragmatist. The research is situated in a field between art practice and art education. The position from which it starts is a/r/tographic. All these approaches take place in the space and time context of nine years of work in the field of teaching Art Didactics for the Degree in Education at Florida Universitaria by a teacher (the same one who is researching and writing these lines) with a background and career as a painter. The research methodology applied is the educational methodology based on visual arts and a/r/tography. From this methodological framework, two research strategies are proposed: the Photo-novel for the artistic mediation, and the Logothesis, for the a/r/tographic research. / Rueda Gascó, L. (2023). Mediación expandida. Un estudio a/r/tográfico y educativo basado en la visualidad entre la obra de arte contemporáneo y docentes de Infantil y Primaria [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/193687