In the first phase a historical and descriptive is carried out, in analyzing both the foundations and history of intellectual capital as its corrent state. We proceed to analyse definitions of intangible assets from diferents fields, the classification of its components and finally, the diferent assessment methods available, focusing on those methods suitable for the businesses of the type SMEs that are the subject of our study. Finally, in this first phase, we have been analyzed the accounting treatment of intangible assets. However, in this first phase of the work, we identify those studies focused on the relationship between intellectual capital and business income or other factors, particularly in the context of SMEs. In the second phase, a fieldwork or an empirical research, the strategy of our inquiry focus on designing a measurement instrument itself for the SMEs considering the basic features of the models analysed in the first phase of the thesis. We have extracted the basic features of one of the models analysed motivated to be suitable model, flexible and adaptable to any organization, and we have adapted to the type of organization we want to analyse with the help of an expert group. To measure and analyse the indicators of each component of intellectual capital, we made a vàlid questionnaire panel. From here, we have applied the model through the questionnaire. The designed model displays the set of relationships that define an organization considered highly connected where you can find the strategic vision of the company at the center. An efficient management of the potential capacities of each one of the components of the CI, is closely linked to the strategic business vision and it has to become a key factor for obtaining a sustantaible competitive advantage. The following methodology was to perform a case study. From certain límits set in the SABI database system, a group of companies (18) of the type SMEs, from industrial sector, and located in the province of Girona, have been obtained. For the case study, we have used quantitative methods, from the treatment and intepretation of numerical data and qualitative methods, channeled through the questionnaire in which the information was obtained directly from the managers of SMEs. Thus, from the empirical data obtained in this phase we have been able to validate or not the hypotesis of the thesis. In the third phase, the investigation is closed through an exploratory analysis through the validation of hypothesis, the conclusions and future lines of approach to exploration. / En una primera fase es duu a terme un treball històric i descriptiu, en el qual s’analitzen tant els fonaments i història del capital intel•lectual com el seu estat actual. Es procedeix a analitzar les definicions d’actiu intangible des dels diferents àmbits, la classificació dels seus components i, finalment, els diferents mètodes de valoració existents, incidint en aquells mètodes més adients per a les empreses del tipus PIME i que són objecte del nostre estudi. Finalment, en aquesta primera fase hem analitzat el tractament en l’àmbit comptable dels actius intangibles. Tanmateix en aquesta primera fase del treball m´he centrat a identificar aquells estudis que vinculen el capital intel•lectual i els rendiments empresarials o d’altres factors, en especial en el context de la PIME. En una segona fase, estudi empíric o treball de camp, l’estratègia de la nostra recerca l’hem centrat a dissenyar un instrument de mesura propi per a la PIME considerant les característiques bàsiques dels models analitzats a la primera fase del treball. Hem extret les característiques bàsiques d’un del models analitzats motivades per ser un model adequat, flexible i adaptable a qualsevol organització, i les hem adaptat a la tipologia d’organització que volem analitzar amb l’ajuda d’un grup d’experts. Per tal de mesurar i analitzar els indicadors de cada component de capital intel•lectual. Hem confeccionat un qüestionari validat per aquest grup d’experts. A partir d’aquí, hem aplicat el model a través del qüestionari. El model dissenyat mostra el conjunt de relacions que defineixen una organització considerada altament connexa on al centre es troba la visió estratègica de l’empresa. Una gestió eficient del potencial de les capacitats de cada un dels components del C.I. estretament vinculada a una visió estratègica empresarial i que ha d’esdevenir un factor clau per a l’obtenció d’avantatge competitiu sostenible. La metodologia que hem emprat ha estat la de realitzar un estudi de casos. A partir d’unes limitacions fixades a la base de dades del sistema SABI, s’ha obtingut el cas a analitzar, un grup d’empreses (18) del tipus PIME, sector industrial, i ubicades a la província de Girona. Per a l’estudi del cas, s’han utilitzat mètodes quantitatius, a partir del tractament i interpretació de dades numèriques i mètodes qualitatius, canalitzades a través del qüestionari en què la informació s’ha obtingut directament dels directius de les pimes. D’aquesta manera, les dades empíriques obtingudes en aquesta fase són les que han permès validar o no les hipòtesis de la tesi. A la tercera fase, es tanca la investigació a través d’una anàlisi exploratòria en la qual hem validat unes hipòtesis, hem obtingut unes conclusions finals tant del model com de les hipòtesis i el plantejament de les línies futures d’exploració.

En el marco de la problemática de la programación de operaciones en taller, en esta tesis se introduce un nuevo problema, que se identifica como problema de flujo general flexible (fJSP) con fechas comprometidas y costes dependientes del intervalo de realización de las operaciones. En el fJSP se deben tratar dos subproblemas, el de asignación de las operaciones a las máquinas que pueden ejecutarlas y el de secuenciación de las operaciones en cada una de las máquinas. Para este problema se propone, como función objetivo, minimizar la suma de los costes asociados a los adelantos y retrasos que se generan con respecto a la fecha de entrega comprometida y unos costes dependientes del intervalo de realización de las operaciones. De entre estos últimos se utiliza el coste de la energía necesaria para ejecutar las operaciones de los jobs (tareas) en las máquinas. Para resolver el problema propuesto se plantea un procedimiento dividido en tres pasos. En el Paso 1 se obtiene una secuencia inicial de jobs; en el Paso 2 se genera una solución inicial mediante un procedimiento que se basa principalmente en realizar, simultáneamente, la construcción y búsqueda del camino mínimo en un grafo polietápico para cada job; y en el Paso 3 se emplean procedimientos de mejora de la solución inicial. También se exponen los resultados de la experiencia computacional que evalúa el procedimiento de resolución propuesto. En los resultados se observa que el procedimiento favorece la programación de las operaciones respetando las fechas de entrega, y ayuda a reducir la factura de la empresa eléctrica, ya que en las soluciones de un conjunto de tipos de ejemplares se observa cómo se asignan, mayoritariamente, operaciones a máquinas con menor consumo de energía, y principalmente en aquellos intervalos de tiempo en los que el coste de la energía es menor. Al analizar los resultados de la experiencia computacional se observa, además, que el procedimiento encuentra la solución de ejemplares de diferente dimensión en un tiempo de proceso de ordenador razonable / In the context of the job-shop scheduling problem, this thesis introduces a new problem, which is identified as the flexible job-shop scheduling problem (fJSP) with due dates and energy costs that are dependent on the time interval in which the operations are processed. The fJSP involves two subproblems: that of assigning operations to the machines that can process them and that of sequencing the operations on each of the machines. For this problem, we propose an objective function that minimizes the sum of the costs of earliness and tardiness with respect to the due date and the costs that depend on the time interval in which the operations are processed. Regarding these costs, we have focused primarily on the cost of the energy required to process the jobs on the machines. To solve the proposed problem, we suggest a solution procedure that is divided into three steps. Step 1 involves obtaining an initial sequence of jobs, Step 2 involves generating an initial solution using a procedure based primarily on simultaneously constructing and finding the shortest path in a multistage graph for each job, and Step 3 involves implementing procedures for improving the initial solution. We report the results of the computational experiment used to test the proposed solution procedure. We were able to conclude from the results that the procedure is useful for scheduling operations while respecting due dates and that it could help reduce electricity bills, since the solutions to a set of example types demonstrated that operations were generally assigned to machines with a lower energy consumption, and mainly in time intervals in which the energy costs is low. When analysing the results of the computational experiment, we also observed that the procedure found the solution for examples of varying sizes in a fairly reasonable computer processing time.

The purpose of this thesis is to investigate which practices lean enterprises adopt to focus on value streams. An exploratory case study of four plants is developed. The four plants have successfully performed a lean transformation with significant performance improvements, and belong respectively to Delphi Diesel Systems, Sogefi Filtration, a company within the furniture industry and Renault. The organizational practices associated with value stream focus identified are: (1) the establishment of organizational units based on value streams; (2) the use of a performance measurement system based on value streams, and (3) the adoption of a formal meeting system. These organizational practices were found in all four of the studied companies. The adoption of these practices was standard and consistent across the different organizational units within the studied plants. However, the application of the concepts strongly depended on the specific circumstances of the plants such as size, complexity and lean transformation maturity. This exploratory research provides a contribution in the fields of organizational practices involved in the transition to lean enterprise. Managerial implications consist of the possible application of the described practices to other cases and situations.

El desarrollo del strategizing, concepto introducido por Whittington (1996) que enfoca la estrategia en la práctica “cómo algo que las personas hacen”, surgió por la creciente insatisfacción con la investigación convencional en estrategia. Así mientras las personas realizaban la estrategia, las teorías se centraban en análisis multivariantes sobre los efectos de la estrategia en el rendimiento de la organización con una curiosa ausencia de los actores humanos. Con el objetivo de avanzar en el ámbito la investigación en strategizing o “estrategia como práctica”, la presente investigación estudia la influencia del liderazgo en procesos de strategizing basados en la práctica específica de los strategic workshops (o talleres estratégicos), con el propósito de proponer las claves del liderazgo en dichos procesos y en su contribución en la formación de la estrategia así como en la articulación del discurso estratégico para dotarla de sentido y significado. Basándose en el estudio de la documentación, después del análisis de 11 procesos de strategizing, articulados en base a 61 strategic workshops realizados en cuatro universidades catalanas, se ha profundizado en el rol del liderazgo en dichos procesos. La pregunta de investigación planteada es: “¿Qué espera la organización del liderazgo en procesos de strategizing articulados mediante la práctica de los strategic workshops?. Esta investigación pone en relación los conceptos de strategizing, liderazgo y strategic workshops cuestión no tratada con anterioridad en los estudios de esta disciplina. Así mismo, se plantea el estudio de la contribución de los strategic workshops en conseguir una mayor implicación de la organización así como la influencia del discurso estratégico como elemento aglutinador de significados de la estrategia para la organización. El diseño de la investigación se basa en un estudio cualitativo mediante un trabajo empírico sobre estos 11 procesos de strategizing siguiendo los principios de la Teoría Fundamentada, codificando los documentos correspondientes a entrevistas con los equipos de dirección así como materiales y resultados de los strategic workshops. Así mismo, se ha recurrido a otros tipos de documentación relacionadas con estos procesos de diferentes fuentes de información para poder triangular los datos. La principal contribución de la presente investigación es la identificación de las principales expectativas de la organización sobre el liderazgo en procesos de strategizing basados en strategic workshops, especificando las características y principales habilidades del liderazgo que contribuyen con mayor énfasis en un strategizing efectivo. Así mismo, se realizan aportaciones en relación al rol del discurso estratégico, al impacto de la utilización de los strategic workshops en estos procesos y el nexo de los procesos de strategizing con la cultura organizativa y con la gobernanza. / El desenvolupament del strategizing, concepte introduït por Whittington (1996) que enfoca la estratègia en la pràctica “com una cosa que las personas fan”, va sorgir per la creixent insatisfacció amb la investigació convencional en estratègia. Així mentres les persones realizaven l'estratègia, les teories es centraven en anàlisis multivariants sobre els efectes de l'estratègia en el rendiment de l'organització amb una curiosa absència dels actors humans. Amb l'objetiu d'avançar en l'àmbit de la investigació en strategizing o “estratègia com a pràctica”, la present investigació estudia la influencia del lideratge en processos de strategizing basats en la pràctica específica dels strategic workshops (o tallers estratègics), amb l'objectiu de proposar les claus del lideratge en aquests processos i en la seva contribució en la formació de l'estratègia així com en l'articulació del discurs estratègic per a dotarla de sentit i significat. A partir de l'estudi de la documentació, desprès de l'anàlisis de 11 processos de strategizing articulats en base a 61 strategic workshops realizats en cuatre universitats catalanes, s'ha aprofundit en el rol del lideratge en aquests processos. La pregunta d'investigació plantejada és: “¿Qué espera l'organització del lideratge en processos de strategizing articulats mitjançant la pràctica dels strategic workshops?. La present investigació posa en relació els conceptes de strategizing, lideratge i strategic workshops, qüestió no tractada amb anterioritat en els estudis d'aquesta disciplina. Així mateix, es planteja l'estudi de la contribució dels strategic workshops en aconseguir una major implicació de l'organizació així com la influencia del discurs estratègic com element aglutinador de significats de l'estratègia per a l'organtizació. El diseny de la investigació es basa en un estudi cualitatiu mitjançant un treball empíric sobre aquests 11 processos de strategizing siguint els principis de la Teoría Fundamentada, codificant els documents corresponents a entrevistes amb els equips de direcció així com materials i resultats dels strategic workshops. Així mateix, s'ha recorregut a altres tipus de documentació relacionada amb aquests processos de diferents fonts de informació per poder triangular les dades. La principal contribució de la present investigació és la identificació de les principals expectatives de l'organització sobre el lideratge en processos de strategizing basats en strategic workshops, especificant les característiques i principals habilitats del lideratge que contribueixen amb major énfasis en un strategizing efectiu. Així mateix, es realtizen aportacions en relació al rol del discurs estratègic, a l'impacte de la utilizació dels strategic workshops en aquests processos i el nexe dels processos de strategizing amb la cultura organitzativa i amb la governanza. / The development of strategizing, a concept introduced by Whittington (1996) which focuses on strategy as a practice of “something that people do”, grew out of increasing dissatisfaction with conventional research on strategy. Whereas people do strategy, theories concentrated on multivariate analysis of the effects of strategy on business performance with a curious absence of human actors. With the aim of advancing our knowledge of strategizing or “strategy as practice”, the present research studies the influence of leadership in the strategizing processes based on the specific practice of strategic workshops, with the objective of proposing the key role of leadership in these processes and its contribution in the shaping of strategy as well as the articulation of strategic speech to provide the strategy with sensemaking and sensemeaning. Based on the study of 11 strategizing processes articulated in 61 strategic workshops in 4 Catalan universities, this research analyzes the role of leadership in these processes. The question addressed by the research is: “What the organization expected of leadership in strategizing processes based on strategic workshop practice?”. This research joins together concepts of strategizing, leadership and strategic workshops, an approach never attempted before in studies in this field. At the same time the research studies the contribution of strategic workshops in achieving the greater involvement of the organization as well as the influence of strategic discourse as an element that glues together the meaning of strategy for the organization. The design of the research is based on a qualitative study of empirical data drawn from 11 strategizing processes following Grounded Theory, coding the related documents of interviews with management teams as well as the materials used and the results of the workshops. In addition, for the triangulation of data, different sources of information related with the processes have been used. The principal contribution of this research is the identification of the main expectations of the organization concerning leadership in strategizing processes based on strategic workshops, specifying the characteristics and main skills of leadership that make the greatest contribution to effective strategizing. This research also furnishes greater insight into the role of strategic discourse, the impact of the use of strategic workshops in these processes and the link between the strategizing processes and organizational culture and governance.

La literatura sobre el creixement de la petita empresa és àmplia. No obstant, una qüestió important que encara no ha estat aclarida és si els models de creixement de les petites empreses als països occidentals i desenvolupats són aplicables a les economies en transició menys desenvolupades, especialment en contextos conflictius i de postguerra. L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és analitzar els determinants empresarials i institucionals del creixement de la petita empresa així com les interrelacions entre els factors institucionals en un context extrem, en transició i marginal. Per tal d’investigar aquestes qüestions, s'utilitza tant la Teoria Institucional com la Teoria del Capital Humà. Aquestes teories han estat considerades com a marcs teòrics útils per a l'anàlisi dels determinants del creixement de la petita empresa, però fins ara no han estat integrades dins d'aquesta literatura. Empíricament, la tesi doctoral es basa en les dades obtingudes a partir d’entrevistes cara-a-cara amb més de 500 empresaris a Kosova. L'esperit emprenedor es desenvolupa en condicions extremes a Kosova, el qual es pot considerar un context marginal. Les deficiències institucionals d’un país en postguerra encara que emergent, la turbulència contínua a nivell polític, social i ètnic, i l’alt nivell de pobresa i corrupció, ofereixen un entorn interessant per tal d’examinar el comportament emprenedor i el desenvolupament de les petites empreses. Els resultats d'una sèrie de models de regressió multivariant suggereixen que els atributs de capital humà específic dels empresaris i les seves intencions de créixer són factors determinants significatius de la mida inicial i el (ràpid) creixement empresarial. Els resultats també confirmen la interrelació entre els factors institucionals formals i informals. Amb aquest estudi basat en el cas de de Kosova, aquesta tesi doctoral ofereix una visió contextualitzada de l’emprenedoria i el creixement de les petites empreses, el que permet una millor comprensió de la importància del context per a la recerca en aquest camp. La tesi conclou amb una discussió de les implicacions teòriques i pràctiques que es deriven dels resultats obtinguts. També s’indiquen les limitacions i les futures línies d'investigació. / The literature on small firm growth is extensive. However, an important question that remains unclear is whether small business growth models of western developed economies are applicable to transitional and underdeveloped economies, especially in post-war/conflict contexts. The main purpose of this doctoral thesis is to examine entrepreneurial and institutional determinants of small business growth and the interrelationships between institutional factors in the context of an extreme, transitional and marginalized environment. In order to investigate these issues, we use both Institutional theory and Human Capital theory. These theories have been considered as useful theoretical frameworks for analysing the determinants of small business growth but have not previously been integrated within this literature. Empirically, the doctoral thesis is based on data collected from face-to-face interviews with more than 500 entrepreneurs in Kosova. Entrepreneurship is developed under extreme conditions in Kosova, which can be considered a marginalized context. Institutional deficiencies of a post war yet emerging country, continued political and social and ethnic turbulence, and high level of poverty and corruption, offer an interesting setting for examining entrepreneurial behaviour and small business development. The findings from a series of multivariate regression models suggest that entrepreneurs’ specific human capital attributes and intentions to grow are significant determinants of start-up size and (fast) firm growth. Results also confirm the interrelationship between formal and informal institutional factors. By drawing the research from Kosova, this doctoral thesis offers a contextualized view of entrepreneurship and small business growth, enabling a better understanding of the importance of context for research in this field. The thesis concludes by discussing theoretical and practical implications derived from the findings. Limitations and future research directions are also suggested.

Tesi per compendi de publicacions. La consulta íntegra de la tesi, inclosos els articles no comunicats públicament per drets d'autor, es pot realitzar prèvia petició a l'Arxiu de la UPC / This doctoral thesis tackles an assembly line balancing problem with restricted access to the workpieces that has been entitled AWALBP: the Accessibility Windows Assembly Line Balancing Problem. The problem is described and a general classification for its main optimization levels is proposed. The thesis focuses on a specific case of the optimization level AWALBP-L2. The AWALBP-L2 consists of two subproblems that need to be solved simultaneously: (i) the computation of a feasible movement scheme and (ii) the assignment of each task to one workstation and one stationary stage of the cycle. In the particular case of AWALBP-L2 addressed in this thesis, for each task a single workstation is compatible. The review of the state of the art reveals that relatively few studies have been published concerning the AWALBP. Regarding the solution of the AWALBP-L2, the only available previous work is a mathematical programming model, but the model is not tested or validated. In order to fill this research gap, the aim of this thesis is three-fold: i) to describe the AWALBP and characterize its main optimization levels, ii) to propose exact methods for the case of AWALBP-L2 considered, and iii) to develop solution procedures for the challenging instances that are out of reach of the former methods. Consequently, in this doctoral thesis the AWALBP is characterized and the AWALBP-L2 case is addressed through four main approaches. First, the problem is formalized and solved via two mixed integer linear programming (MILP) models. Second, an approach combining a matheuristic and a MILP model is proposed. The third approach considers hybridizing metaheuristics with mathematical programming models. Finally, the fourth approach proposes sequential combinations of the aforementioned hybrid metaheuristics and a MILP model. The performance of all approaches is evaluated via an extensive computational experiment based on realistic instances, and an optimal solution could be found for a large number of them. Future research work may include additional assumptions on the problem, such as precedence relationships among tasks or several workstations compatible for each task. The methods proposed in this thesis are open in nature and extend perspectives for combining (meta)heuristics and mathematical programming models, either for improving the solution of the AWALBP-L2 or for tackling other combinatorial optimization problems. / Esta tesis doctoral aborda un problema de equilibrado de líneas con acceso limitado a las piezas que ha sido titulado AWALBP: Accessibility Windows Assembly Line Balancing Problem. Se describe el problema y se propone una clasificación general de sus principales niveles de optimización. La tesis se centra en un caso específico del nivel AWALBP-L2. El AWALBP-L2 consta de dos subproblemas que deben ser resueltos simultáneamente: (i) cálculo de un esquema de movimiento factible y (ii) asignación de cada tarea a una estación y a una de las etapas estacionarias del ciclo. En el caso particular de AWALBP-L2 tratado en esta tesis, para cada tarea existe una única estación compatible. La revisión del estado del arte revela que relativamente pocos estudios han sido publicados sobre el AWALBP. Respecto a la resolución del AWALBP-L2, el único trabajo anterior disponible es un modelo de programación matemática, el cual no está probado o validado. Con tal de cubrir este hueco de investigación, el objetivo de la presente tesis es triple: i) describir el AWALBP y caracterizar sus principales niveles de optimización, ii) proponer métodos exactos para el caso considerado de AWALBP-L2, y iii) desarrollar métodos de resolución para los ejemplares más difíciles que quedaron fuera del alcance de los métodos anteriores. Por consiguiente, en esta tesis doctoral se caracteriza el AWALBP y se aborda el caso de AWALBP-L2 mediante cuatro enfoques principales. En primer lugar, el problema se formaliza y se resuelve mediante dos modelos de programación lineal entera mixta (PLEM). En segundo lugar se propone una mateheurística combinada con un modelo de PLEM. El tercer enfoque consiste en hibridizar metaheurísticas con modelos de programación matemática. Finalmente, el cuarto enfoque propone combinaciones secuenciales de las mencionadas metaheurísticas híbridas con un modelo de PLEM. Los enfoques propuestos se evalúan mediante una extensa experiencia computacional con ejemplares realistas, y se obtuvo una solución óptima para un gran número de ellos. Las líneas propuestas de investigación futura incluyen supuestos adicionales tales como relaciones de precedencia entre tareas o varias estaciones compatibles para una misma tarea. Los métodos propuestos en esta tesis son de naturaleza abierta y ofrecen perspectivas para la combinación de (meta)heurísticas con modelos de programación matemática, tanto para mejorar la solución del AWALBP-L2 como para abordar otros problemas de optimización combinatoria.

El propòsit d’aquest treball és presentar un mètode que faciliti l’accés ràpid i segur a cada una de les Normes Internacionals de Comptabilitat, així com sistematitzar el tractament comptable de les diferents operacions de l’empresa i establir una guia d’aplicació, de les normes, a cada una d’aquestes operacions. Comencem presentant els organismes emissors de normes al llarg del temps i analitzant la totalitat d’aquestes. Així, hem pogut deduir una estructura general de les mateixes, que serveix de patró per a la seva interpretació i que permet elaborar-ne una fitxa individualitzada -incloses com annex-. A continuació, hem estructurat l’activitat econòmica seguint un enfocament dinàmic, el qual permet definir els diferents processos d’actuació de l’empresa en la seva activitat. De la concurrència dels dos elements anteriors, n’ha resultat la part final de l’estudi, que facilita la interpretació i aplicació de les Normes Internacionals d’Informació Financera, en el registre de les operacions empresarials, sense entrar en casuístiques determinades. / The purpose of this thesis is to find a method that facilitates the quick and safe access to each one of the International Accounting Standards, as well as to systematize the accounting treatment of the various operations of the company and so, establish the guidelines for the International Accounting Standards application to each of these operations. First of all, we present the main accounting standards-setters over time and analyse all the accounting rules. Based on these analyses, we give support to the hypothesis of the existence of a general underlying structure, common to all the accounting rules; and that this structure could be used as a common pattern in their interpretation. Due to the previous deduction we could elaborate individual tabs for each of the accounting standards -included in the annex-. Moreover, we have structured the economic activity following a dynamic approach that has allowed us to define the various strategic actions undertaken by a company to develop its activity. The join analysis of the two elements mentioned above is presented in the final part of the thesis. The objective of this analysis is to enable the interpretation and application of the International Financial Reporting Standards in the registration of the companies’ operations in their accounting statements, without going into specific cases.

El objetivo principal de esta tesis es determinar las buenas prácticas de gobierno corporativo de las EF colombianas en sus dimensiones de familia, propiedad y empresa, y establecer cómo su implementación impacta en el desempeño económico (financiero y operativo) y en el desempeño familiar (preservación de la riqueza socioemocional). Tomando como base las premisas de la Teoría del Stewardship se definió un modelo conceptual y se plantearon unas proposiciones iniciales, utilizando la metodología de estudio de casos. Para ello se desarrollaron cinco casos de empresas colombianas de diferentes sectores económicos y de segunda generación. El análisis se realizó a partir de una comparación entre el caso que cumple mayoritariamente con la implementación de las buenas prácticas de gobierno corporativo y el caso que cumple en menor medida con ellas, y de esta manera se procedió a validar las catorce (14) proposiciones planteadas, lo cual permitió definir un nuevo modelo donde se identificó que las prácticas de gobierno corporativo tienen una relación indirecta con los resultados empresariales, contrario a lo planteado en el modelo inicial. De igual manera, se evidenció que la implementación de las buenas prácticas contribuye con la preservación de la riqueza socioemocional de la familia. Finalmente, los hallazgos de este estudio evidencian que el contar o no, con buenas prácticas de gobierno corporativo en cada una de las dimensiones de la EF, no es un indicador fiable y que tenga una relación directa con los resultados empresariales. Es decir, el no contar con buenas prácticas de gobierno corporativo no es obstáculo para que la empresa sea exitosa; la evidencia muestra que existen unos factores que pueden sustituir este mecanismo, tales como la unión, la transparencia y la honestidad como pilares fundamentales para cimentar las relaciones entre los miembros de la familia y familia-empresa. / The main objective of this Thesis is to determine good Corporate Governance practices in the Colombian Family Businesses (FB) in the dimensions of family, ownership and business. Also, this study analyzes the impact of its implementation on the economic performance (financial and operational) and the socio-emotional wealth of the family. Based on the Stewardship Theory framework, we developed a conceptual model and some propositions were initially defined. Using a case study approach, we selected five second generation Colombian firms in different sectors. The analysis was based on a comparison between the case with higher level of accomplishment on the implementation of good corporate governance practices and the case with lower achievement. We tested all the fourteen (14) propositions raised and we developed a new model which allowed us to identify an indirect relationship between corporate governance practices and business performance, contrary to the proposed in the initial one. Also, we found how the implementation of good corporate governance practices helps on preserving the socio-emotional wealth of the family. Finally, findings in this study show how having good corporate governance practices implemented in the different dimensions of firm does not offer a reliable indicator on the performance of the FB, neither shows a direct relationship. This is, the lack of good corporate governance practices is not an obstacle for the FB success. Evidence shows that there are some factors that can replace this mechanism, such as binding, transparency and honesty as fundamental pillars for building relationships among family members and between the family and the firm.

La predicció de despeses, vendes o cobraments en l’àmbit de l’emprenedoria planteja la dificultat afegida de treballar amb dades extremadament incertes. Aquest fet ocasiona que la previsió de tresoreria o la previsió de pèrdues i guanys tingui associada un alt grau d’indeterminació. La lògica borrosa propicia la creació de nous models de prognosi que afavoreixen que l’emprenedor obtingui una visió de futur més àmplia. El nucli del treball doctoral està format per tres articles que presenten una proposta completa de solució a problemes actuals i reals de la predicció emprenedora centrats en potenciar la utilització de la lògica borrosa a nivell pràctic. Tanmateix, cada article desenvolupa un recurs informàtic d’implementació de cadascuna de les tècniques per tal de facilitar, en el cas que sigui possible, la seva incorporació a la praxi emprenedora. / The prediction of costs, sales and payments in the field of entrepreneurship presents the added difficulty of working with extremely uncertain data. This means that the estimate of “cash flow forecasting” and the “income statement” contains a high degree of indetermination. The fuzzy logic promotes the creation of new prognostic models that allow the entrepreneur to gain a broader vision. The core of the doctoral thesis is formed by three papers in which everyone presents a full proposal for a solution to real and current problems of prediction focused on promoting the use of fuzzy logic in entrepreneurial practice. Additionally, each paper develops a computer resource implementation of each technique in order to facilitate, if possible, its joining of the entrepreneurial practice.

La plataforma i els ecosistemes representen models cada vegada més ubics per organitzar l’activitat econòmica en sectors empresarial i tecnològic. Aquesta tesi representa un avanç en l’explicació dels fenòmens observats en ecosistemes diferents: programes de màrqueting d’afiliació programari empresarial. L'objectiu empresarial pràctic i global per a cadascun dels ecosistemes és entendre com les empreses centrals de cada àmbit gestionen els esforços de centenars o fins i tot milers de col•laboradors la feina deis quals gira al voltant de la plataforma de l’empresa principal. Aquesta tesi pretén omplir diversos buits de la literatura existent. En primer lloc, les recerques prèvies sobre els límits organitzatius s’han basat principalment en teories aïllades, com l’economia de costos de transacció. En la tesi, complementem aquestes teories amb les teories més recents sobre plataformes i ecosistemes, i oferim més coneixements teòrics i l’ampliació del tema a partir de les nostres observacions empíriques. Suggerim que hi ha una compensació fonamental entre la creativitat i el control central en plataformes o ecosistemes tecnològics. La creativitat sense control pot conduir a una excessiva fragmentació i a una qualitat variable, cosa que podria crear una percepció general de l’ecosistema negativa, i podria afectar la capacitat dels contribuïdors per desenvolupar les seves activitats de manera rendible. A més, hi ha el risc que l’activitat no regulada de tercers parts pugui portar el desenvolupament de l’ecosistema en direccions incompatibles amb la visió del patrocinador central. D’altra banda, uns mecanismes de control excessius o mal dissenyats poden perjudicar la creativitat i la innovació, i també la salut i el creixement de l’ecosistema. En segon lloc, argumentem que la recerca sobre els mecanismes de govern i control està menys desenvolupada o madura que el discurs sobre les fases de creativitat, i cal parar-hi més atenció per entendre aquesta interdependència fonamental entre la creativitat i el control. En tercer lloc, sostenim que les recerques anteriors han tendit a considerar els ecosistemes tecnològics homogenis, i han assumit que la governança és uniforme per a totes les parts. Proposem que cal fer una recerca empírica que adopti un punt de vista més subtil de la governança d’ecosistemes tecnològics, que reconegui que els rols dels participants varien i, encara més important, que la governança ha d’abastar l’heterogeneïtat en tot l’ecosistema, fins i tot en aquells rols semblants. Finalment, una gran part de la literatura existent vinculada a les relacions entre empreses ha tendit a centrar-se o en la creació o en el control, però calen estudis empírics més detallats que tractin sobre la tensió entre aquestes dues forces. Aquesta tesi fa diverses contribucions a la teoria existent, incloses unes importants observacions empíriques en dos ecosistemes empresarials grans i complexos, i el desenvolupament teòric referent als esforços de les empreses principals en aquests ecosistemes per encoratjar la generativitat de terceres parts mantenint un grau de control sobre les seves contribucions a la plataforma central. / Las plataformas y los ecosistemas representan modelos cada vez más ubicuos para organizar la actividad económica en sectores empresarial y tecnológico. Esta tesis representa un avance en la explicación de los fenómenos observados en dos ecosistemas distintos: programas de marketing de afiliación y software empresarial. El objetivo empresarial práctico y global para cada uno de los ecosistemas es entender cómo empresas centrales en cada ámbito gestionan los esfuerzos cientos o incluso miles de colaboradores cuyo trabajo gira en torno a la plataforma de la compañía principal. Esta tesis pretende llenar varios vacíos de la literatura existente. En primer lugar, las investigaciones previas sobre los límites organizativos se han basado principalmente en teorías aisladas, como la economía de costes de transacción. En la tesis, complementamos estas teorías con las teorías más recientes sobre plataformas y ecosistemas, y ofrecemos más nociones teóricas y la ampliación del tema basándonos en nuestras observaciones empíricas. Sugerimos que existe una compensación fundamental entre la creatividad y el control central en plataformas o ecosistemas tecnológicos. La creatividad sin control puede llevar a una fragmentación excesiva y a una calidad variable, lo que podría crear una percepción general del ecosistema negativa, y podría afectar la capacidad de los contribuidores para desarrollar sus actividades de manera rentable. Además, existe el riesgo de que la actividad no regulada de terceras partes pueda llevar el desarrollo del ecosistema en direcciones incompatibles con la visión del patrocinador central. Por otro lado, unos mecanismos de control excesivos o mal diseñados pueden dañar la creatividad y la innovación, así como la salud y el crecimiento del ecosistema. En segundo lugar, argumentamos que la investigación sobre los mecanismos de gobierno y control está menos desarrollada o madura que el discurso sobre las fases de creatividad, y es necesario prestarle atención para entender esta interdependencia fundamental entre la creatividad y el control. En tercer lugar, sostenemos que las investigaciones anteriores han tendido a considerar los ecosistemas tecnológicos como homogéneos, asumiendo que la gobernanza es uniforme para todas las partes. Proponemos que existe la necesidad de realizar una investigación empírica que adopte un punto de vista más sutil de la gobernanza de ecosistemas tecnológicos, que reconozca que los roles de los participantes varían y, lo más importante, que la gobernanza debe abarcar la heterogeneidad en todo el ecosistema, incluso aquellos roles parecidos. Por último, gran parte de la literatura existente vinculada a las relaciones entre empresas ha tendido a centrarse o en la creación o en el control, pero son necesarios estudios empíricos más detallados que traten sobre la tensión entre estas dos fuerzas. Esta tesis realiza varias contribuciones a la teoría existente, incluidas unas importantes observaciones empíricas en dos ecosistemas empresariales grandes y complejos, y el desarrollo teórico referente a los esfuerzos de las empresas principales en dichos ecosistemas para alentar la generatividad de terceras partes manteniendo un grado de control sobre sus contribuciones a la plataforma central. / Platforms and ecosystems represent increasingly ubiquitous models for organizing economic activity in business and technology. This thesis represents an effort to explain observed phenomena in two distinct ecosystems: affiliate marketing programs and business software. The overall practical business objective for each is to understand how the core firm(s) in each domain manage the efforts of hundreds or even thousands of contributors whose work centers around the core company's platform. This thesis addresses several gaps in the literature. First, prior research on organizational boundaries has relied primarily on single theories such as transaction cost economics. We complement TCE with the more recent theories of platforms and ecosystems, offering further theoretical grounding and extension based on our empirical observations. We suggest that there is a fundamental tradeoff between creativity and control salient in technology platforms or ecosystems. Creativity without control can lead to excessive fragmentation and variable quality, which could create a negative overall perception of the ecosystem, and could affect the ability of niche contributors to profitably develop their activities. In addition, there is the risk that unregulated third-party activity may take ecosystem development in directions inconsistent with the vision of the core sponsor. On the contrary, excessive control or poorly designed control mechanisms can hurt creativity and innovation, also damaging the health and growth of the ecosystem. Second, we argue that research on governance and control mechanisms is less developed or mature than discourse on creativity phases, and therefore warrants attention in order to understand this critical interdependence between creativity and control. Finally, we contend that prior research has tended to view technology ecosystems as homogeneous, assuming that governance is uniform for all parties. We propose that there is a need for empirical research which adopts a more subtle view of technology ecosystem governance, acknowledging that participant roles vary, but more importantly, governance across the ecosystems must embrace heterogeneity, even for similar participant roles. Finally, much of the extant literature related to relationships between firms has tended to focus on either creation or on control, but there is a need for more detailed empirical studies which address the tension between these two forces. This thesis makes several contributions to extant theory, including substantial empirical observations in two large and complex business ecosystems, and theoretical development pertaining to efforts of core firms in such ecosystems to encourage third-party generativity while maintaining a degree of control over the third-party contributions to the core platform.