Aquesta recerca recull proves empíriques del mercat peruà que indiquen que la capacitació pot esdevenir un instrumento estratègic per a les relacions entre empreses. Tanmateix, quan se’n va estudiar la literatura rellevant, es va trobar que, si bé la capacitació és present a les estratègies empresarials, no ha estat estudiada com una eina de diferenciació en el màrqueting industrial. A més, diferents investigadores, com Hakansson (1982), Jackson (1985) i Vavra (1992), consideren que l’establiment de relacions a llarg termini en els mercats industrials permetrà fer més sostenibles els negocis. Així mateix, s’observa la necessitat empresarial i del país de millorar els seus nivells precaris de competitivitat, que es reflecteixen en el lloc on se situa dins l’àmbit mundial. Així, segons els estudis del Fòrum Econòmic Mundial (WEF), el Perú ocupa actualment el 73è lloc a l’informe corresponent al període 2010-2011, mentre que al període 2009-2010 ocupava el 76è. Aquest document mostra la competitivitat del Perú enfront de 120 països (WEF, 2011).1 A més, les seves limitacions en matèria del desenvolupament humà s’evidencien en la posició que ocupa en l’àrea educativa, tecnologia i de capacitació a escala mundial, que és el 73è lloc, amb una puntuació de 4 sobre un màxim de 7. A més, si bé els estudis del Banc Mundial indiquen que el Perú ha millorat notablement en cobertura, també assenyalen que no obté els mateixos resultats pel que fa als indicadors de qualitat (BM, 2007).2 Aquesta recerca recull aquesta situació conjuntural i pretén reflectir-la en un model nomenat valor a través de la capacitació industrial (VACE), amb el qual es postula que la capacitació genera valor a l’individu i aquest, al seu torn, a l’organització mitjançant la millora de les competències. Aquesta última és considerada per l’empresa un valor afegit a l’intercanvi purament transaccional que els productes generen i permet establir un vincle entre les empreses. Com a hipòtesi, plantegem que la capacitació genera un valor agregat en els participants, tant des del punt de vista dels coneixements rebuts com des de la percepció de millora i satisfacció per part del participant. La labor de recerca comprèn, en la primera etapa, un estudi quantitatiu, amb una mostra representativa de 1.000 individus, que constitueix aproximadament el 10 % de la població en el sector industrial de la soldadura. Aquest estudi es complementa amb un altre de qualitatiu, que s’ha realitzat al centre de treball dels participants, amb una mostra de 30 supervisors, els quals tenen a càrrec seu la supervisió directa dels entrevistats i avaluen el progrés i l’impacte que la capacitació ha tingut en el seu acompliment laboral. Les evidències empíriques recollides i modelades són analitzades i permeten concloure que, en el context peruà, la necessitat de capacitació industrial es veu reflectida en els alts nivells d’acceptació d’un model que comparteix el coneixement. Simultàniament, les empreses industrials poden trobar, en aquest model, una oportunitat per evitar la “comoditització” dels seus productes i aconseguir establir relacions a llarg termini que els permetin generar un valor afegit al que els productes per se generen durant el procés d’adquisició i aplicació. Les implicacions empresarials són moltes, ja que, a partir d’estratègies relacionals i de generació de valor, les empreses poden crear nous enfocaments estratègics que no tan sols beneficiïn uns sectors productius específics, sinó el país sencer, en millorar els nivells de desenvolupament del capital humà. Des del punt de vista acadèmic, aquest treball de tesi presenta un nou enfocament en què es combinen conceptes de desenvolupament del capital humà i de mercat. Tanmateix, la seva limitació principal és que el treball, en estar concentrat únicament en un sector industrial específic, no permet generalitzar moltes de les seves conclusions, si bé alhora deixa oberta una nova línea de recerca per a treballs futurs. 1Informe del Fòrum Econòmic Mundial 2010-2011. 2Banc Mundial (2007). / La presente investigación recoge evidencias empíricas del mercado peruano que indican que la capacitación se puede convertir en un instrumento estratégico para las relaciones entre empresas. Sin embargo, cuando se estudió la literatura relevante, se encontró que, si bien la capacitación se encuentra presente en las estrategias empresariales, no ha sido estudiada como una herramienta de diferenciación en el Marketing Industrial. Asimismo, diferentes investigadores, como Hakansson (1982), Jackson (1985) y Vavra (1992), consideran que el establecimiento de relaciones de largo plazo en los mercados industriales permitirá una mejor sostenibilidad de los negocios. De la misma manera, se observa la necesidad empresarial y del país por mejorar sus precarios niveles de competitividad, que se reflejan en su ubicación en el ámbito mundial. Así, en los estudios del Wold Economic Forum, el Perú se ubica, actualmente en el puesto 73, en el reporte correspondiente al periodo 2010-2011, y ocupó el puesto 76 en el mismo reporte del periodo 2009-2010. Este documento muestra la competitividad del Perú frente a 120 países (WEF, 2011)1. Asimismo, sus limitaciones en materia del desarrollo humano se evidencian en su posición respecto al área educativa, tecnología y capacitación en el ámbito mundial, ya que ocupa el puesto 73, con un puntaje de 4 sobre un máximo de 7. Además, aun cuando los estudios del Banco Mundial indican que el Perú ha mejorado notablemente en cobertura, también muestran que no logra los mismos resultados en sus indicadores de calidad (BM, 2007)2. La presente investigación recoge esta situación coyuntural y pretende reflejarla en un modelo llamado valor a través de la capacitación industrial (VACE) con el que se postula que la capacitación le genera valor al individuo y este, a su vez, a la organización mediante la mejora de competencias. Esta última es considerada, por la empresa, como un valor añadido al intercambio puramente transaccional que los productos generan y permite establecer un vínculo entre las empresas. Como hipótesis planteamos que la capacitación genera un valor agregado en los participantes tanto desde el punto de vista de los conocimientos recibidos como desde la percepción de mejora y satisfacción por parte del participante. El trabajo de investigación comprende, en su primera etapa, un estudio cuantitativo, con una muestra representativa de 1000 individuos y esta constituye aproximadamente el 10% de la población en el sector industrial de la soldadura. Este estudio se complementa con otro cualitativo llevado a cabo en el centro de labores de los participantes, con una muestra de 30 supervisores, los cuales tienen a cargo la supervisión directa de los entrevistados y evalúan el progreso e impacto que la capacitación ha tenido en su desempeño laboral. Las evidencias empíricas recogidas y modeladas son analizadas y permiten concluir que, en el contexto peruano, la necesidad de capacitación industrial se ve reflejada en los altos niveles de aceptación de un modelo que comparte el conocimiento. Simultáneamente, las empresas industriales pueden encontrar en este modelo una oportunidad para evitar la “comoditización” de sus productos y lograr el establecimiento de relaciones de largo plazo que le permitan generar un valor añadido al que los productos “per sé” generan durante el proceso de adquisición y aplicación. Las implicaciones empresariales son muchas, ya que, a partir de estrategias relacionales y de generación de valor, las empresas pueden crear nuevos enfoques estratégicos que, no solo beneficien a sectores productivos específicos, sino al país en su conjunto, al mejorar los niveles de desarrollo del capital humano. Desde el punto de vista académico, este trabajo de tesis presenta un nuevo enfoque donde se combinan conceptos de desarrollo del capital humano y de mercado. Sin embargo, la principal limitación del mismo es que el trabajo, al estar concentrado únicamente en un sector industrial específico, no permite generalizar muchas de sus conclusiones, pero, al mismo tiempo, deja abierta una nueva línea de investigación para futuros trabajos. 1Reporte del World Economic Forum 2010-2011. 2Banco Mundial (2007). / The following research compiles empirical evidence about the Peruvian market that shows that training can become a strategic tool for relationships between companies. However, when the appropriate literature was revised, it was found that, although training is part of company strategy, it has not been studied as a differentiation tool in Industrial Marketing. In addition, different researchers, such as Håkansson (1982), Jackson (1985) and Vavra (1992), conclude that building of long term relationships in industrial markets will allow for the improvement of business sustainability. In the same way, it is observed that Peru and its businesses need to improve their precarious levels of competitiveness. This fact is shown in the worldwide position of Peru. According to a “World Economic Forum” research, Peru is ranked 73th in the report corresponding to the period 2010-2011 and ranked 76th in the same report for the period 2009-2010. This document reveals the competitiveness of Peru in comparison to 120 countries (WEF, 2011)1. Also, limitations of Peru regarding human development are shown in its position concerning education, technology and training in a worldwide basis. In that sense, Peru is ranked 73th, with a score of 4 points out of a maximum of 7. On one hand, according to the World Bank’s recent studies, Peru shows an improvement in infrastructure and public services. On the other hand, this country does not achieve the same results in quality indicators (BM, 2007)2. The following research analyzes the situation described above and intends to reflect it in a model called VACE (“valor a través de la capacitación industrial”). In this model it is posited that training creates certain value to the individual, who, at the same time, creates value, as feedback to the company, through the improvement of their abilities. Therefore, this improvement is considered by the company as an additional value to the mere transactional exchange that products generate and it allows a relationship between companies to be established. The research study of this paper includes, in its first stage, a quantitative study with a representative sample of 1000 individuals, representing (approx.) 10% of the population of that particular sector. This preliminary study is supplemented with another qualitative one, which was carried out in the work centers of the participants. This second study contains a sample of 30 supervisors. The empirical evidence gathered and the patterned samples are analyzed and it can be concluded that, in the Peruvian context, the need for industrial training is reflected in the high levels of acceptance of a model that suggests sharing this knowledge. At the same time industrial companies may find in this model an important opportunity to avoid the “commoditization” of their products. In this way, they can achieve the building of long- term relationships with customers that allow companies to create additional value for their products in comparison to those that products yield during their process of acquisition and application. There are several commercial and business consequences considering, from relational strategies and value generation, that companies may create new strategic approaches that will not only benefit the specific productive sectors, but also the whole country. This would take place by improving the levels of the development of human capital. In addition, from the academic point of view, this research presents a new approach that combines concepts of human capital and market development of this human capital. However, the main limitation of this research is that it is only focused on a specific industrial sector. This fact doesn’t allow for the generalization many of the study´s conclusions, but, at the same time, it does make it possible to leave open a new parameter of investigation for future research. 1 Report of the World Economic Forum 2010-2011 2 World Bank (2007

Aquest treball intenta aportar una mica de llum en tres aspectes diferents de la problematica relacionada amb la temporalitat en el mercat laboral espanyol. En primer lloc, es planteja esbrinar quins factors decanten les preferencies deis empresaris cap a aquest tipus de contracte. A partir d'una metodologia de recerca qualitativa, basada en entrevistes en profunditat i l'aplicació del model per etapes, s'aconsegueixen diferents conclusions, entre les quals destaca el paper deis contractes laborals com a mecanisme d'adaptació, via reducció de costos, a uns mercats més globals i competitius. En segon lloc, es pregunta si la base de dades coneguda com a Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) és una font d'informació alternativa i adequada pera l'estudi de la temporalitat. Mitjan ant l'ús de tecniques descriptives, es conclou que les taxes de temporalitat calculades a partir de la MCVL són sistematicament superiors, pero igualment valides, que les calculades mitjan ant I'Enquesta de Població Activa (EPA). També s'utilitza el model Logit per replicar els classics estudis multivariants sobre les causes de la temporalitat i es conclou que la MCVL és també una bona font d'informació,fins i tot millor que I'EPA i altres bases de dades usades fins ara. Una altra important conclusió obtinguda és que la perdua de capacitat explicativa deis models multivariants al llarg deis anys és perque la temporalitat no es limita a un grup de treballadors (outsiders), sinó que s'ha generalitzat a gairebé tots els estrats i ha provocat una multisegmentació del mercat laboral espanyol. En tercer i darrer lloc, es proposa una nova metodologia per estudiar la temporalitat: I'Analisi de Segments. Aquesta metodologia es considera més adaptada tant a la realitat del problema com a !'estructura de la informació que recull la MCVL. Es presenta un exemple d'ús d'aquesta metodologia, aplicant-la a l'estudi del segment anomenat deis "súpertemporals". Es conclou que la MCVL presenta una gran riquesa d'informació, estructurada de manera complexa, que pot ser el punt de partida de futurs estudis que intentin acotar millor la problematica de la "cultura de la temporalitat" per, d'aquesta manera, aportar informació útil en el disseny de polítiques específiques. / El presente trabajo intenta aportar algo de luz en tres diferentes aspectos de la problemática. En primer lugar, se plantea averiguar qué factores decantan las preferencias de los empleadores hacia ese tipo de contrato. A partir de una metodología de investigación cualitativa, basada en entrevistas en profundidad y la aplicación del modelo por etapas, se alcanzan diferentes conclusiones, entre las que destaca el papel de los contratos laborales como mecanismo de adaptación, vía reducción de costes, a unos mercados más globales y competitivos. En segundo lugar, se pregunta si la base de datos conocida como Muestra Continua de Vidas Laborales (MCVL) es una fuente de información alternativa y adecuada para el estudio de la temporalidad. Mediante el uso de técnicas descriptivas, se concluye que las tasas de temporalidad calculadas a partir de la MCVL son sistemáticamente superiores, pero igualmente válidas, que aquellas calculadas mediante la Encuesta de Población Activa (EPA). También se utiliza el modelo Logit para replicar los clásicos estudios multivariantes sobre las causas de la temporalidad y se concluye que la MCVL es también una buena fuente de información, incluso mejor que la EPA y otras bases de datos usadas hasta la fecha. Otra importante conclusión obtenida es que la pérdida de capacidad explicativa de los modelos multivariantes a lo largo de los años se debe a que la temporalidad no se limita a un grupo de trabajadores (outsiders), si no que se ha generalizado a casi todos los estratos,provocando una multisegmentación del mercado laboral español. En tercer y último lugar, se propone una nueva metodología para el estudio de la temporalidad: el Análisis de Segmentos. Dicha metodología se considera más adaptada tanto a la realidad del problema como a la estructura de la información que recoge la MCVL. Se presenta un ejemplo de uso de dicha metodología, aplicándola al estudio del segmento llamado de los "supertemporales". Se concluye que la MCVL presenta una gran riqueza de información, estructurada de forma compleja, que puede ser el punto de partida de futuros estudios que intenten acotar mejor la problemática de la "cultura de la temporalidad" para, de esta forma, aportar información útil en el diseño de políticas específicas. / Our study aims to shed light on three different aspects of this problem fixed term contracts in Spanish labour market. Firstly, we aim to determine which factors influence employers' predisposition towards these types of contract. Using a qualitative research methodology based on in-depth interviews and applying our proposed model in stages, we reach different conclusions. Worth noting amongst these is the role labour contracts play via cost reductions as a means to adapt to more global and competitive markets. Secondly, we explore if the Spanish Social Security Administration's Continuous Sample of Working Histories (Muestra Continua de Vidas Laborales, MCVL) database is an alternative and appropriate source of information with which to study the issue at hand. Using descriptive techniques, we conclude that temporary employment rates calculated using MCVL data are systematically higher though as equally valid as those based on data from the Active Labour Force Study (Encuesta de Población Activa, EPA). We also use the Logit model to replicate classic multivariate studies on the cause of this temporary employment and conclude that the MCVL database is also a good or even better source of information than the EPA and the other databases typically used. Another important conclusion is that the decrease in multivariate models' explanatory capability over the years is dueto the fact that temporary employment is not limited to a single segment of workers (outsiders); rather, it has spread to every strata of the labour force,leading to the multi-segmentation of Spain's labour market. Lastly, we propose a new methodology to study temporary employment: an analysis of different segments. We feel this system better adapts to the reality of the problem as well as the structure of the data gathered in the MCVL database. We present an example application of this methodology, using it to study a segment we call "super­ temporary workers." We further conclude that MCVL offers a wealth of complexly-structured information which can serve as the starting point for future studies attempting to better define this "culture of temporality" and, consequently, provide useful information to be able to design appropriate policies.

Si bé la relació entre tecnologia i rendiment humà ha estat estudiada des de fa dècades, la pràctica indica que els beneficis esperats de la tecnologia encara no es materialitzen totalment. En aquest context, aquesta tesi ha detectat tres oportunitats per contribuir a una millor comprensió d'aquesta relació. Primerament, la literatura prèvia s'ha desenvolupat en vessants separats i ha prioritzat el component humà —com la psicologia industrial— o bé el component tecnològic —com els models d'impacte de la tecnologia sobre el rendiment— amb escassos punts de trobada entre l'un i l'altre. Tanmateix, la perspectiva de sistemes reconeix que el rendiment ha de ser explicat de manera multidimensional a través de factors vinculats als diversos components. En aquesta mesura, cal conèixer quins factors dels diferents components —i les seves interrelacions— incideixen en el rendiment. En segon lloc, els models d'impacte de la tecnologia han considerat el sistema d'informació sobretot pel que fa al rol de proveïdor d'informació i, en aquesta línia, estudien factors com la qualitat del sistema o la qualitat de la informació per explicar la utilitat d'un sistema. Diversos autors assenyalen, però, que el proveïment d'informació no és l'únic rol d'un sistema atès que aquest compleix a més a més el d'automatitzar tasques, que també pot incidir en la utilitat. És per això que cal conèixer si factors derivats del rol "automatitzar" incideixen en la utilitat. En tercer lloc, els models d'impacte de la tecnologia consideren relacions directes entre els antecedents (qualitat del sistema i qualitat de la informació) i la utilitat, tot i que una relació directa pot limitar la comprensió del mecanisme mitjançant el qual els antecedents es relacionen amb la utilitat. Alguns autors suggereixen que la classe d'ús o rol d'un sistema pot intervenir en aquesta relació. Per tant, cal conèixer si variables interventores derivades dels diferents rols poden ajudar a entendre amb més profunditat aquesta relació. En aquest marc, la tesi proposa tres models per analitzar les bretxes assenyalades. Primerament, amb el fonament de la perspectiva de sistemes, concilia la psicologia industrial i els models d'impacte de la tecnologia i proposa quins factors de l'individu — coneixement de la tasca i del sistema—, de la tecnologia —facilitat i utilitat del sistema— i de la tasca —facilitat de la tasca— i les seves interrelacions expliquen el rendiment. En segon lloc, basant-se en el model d'impacte de Seddon (1997), el qual considera que la qualitat de la informació i la qualitat del sistema expliquen la utilitat, afegeix el factor nivell d'intervenció del sistema (o nivell d'automatització) com a antecedent de la utilitat. En tercer lloc, fonamentat en la literatura sobre els rols d'un sistema d'informació, proposa un model en què el nivell d'assistència tant en el rol "automatitzar" com en el rol "informatitzar" condiciona la relació entre els antecedents (qualitat del sistema, qualitat de la informació i nivell d'intervenció del sistema) i la utilitat. Per a l'avaluació empírica s'utilitza el qüestionari com a mètode de recol•lecció de dades, el qual es construeix sobre la base d'instruments utilitzats anteriorment. S'obtenen dades de 246 usuaris de sistemes d'informació provinents de diverses àrees funcionals i sectors industrials. Les dades s'analitzen mitjançant el model d'equacions estructurals. Els resultats mostren: 1) Els factors proposats, associats als diferents components i les seves interrelacions, expliquen el rendiment. 2) La qualitat de la informació i el nivell d'intervenció són antecedents de la utilitat i, davant la presència d'aquests factors, la qualitat del sistema no resulta significativa i el resultat s'atribueix al fet que possiblement l'individu valora més els factors que donen suport directament a les seves activitats diàries que els atributs vinculats a la interfície. 3) La qualitat de la informació i el nivell d'intervenció impacten en la utilitat a través dels dos rols, però la qualitat de sistema només hi impacta a través del rol "informatitzar", no a través del rol "automatitzar", resultat que s'atribueix al fet que possiblement en el rol "automatitzar" la interacció home-màquina és més petita, fins al punt que l'individu la pondera com a menys rellevant. La tesi mostra a la gerència que: 1) En el context dels sistemes d'informació, la gestió del rendiment humà requereix potenciar factors dels diversos components (tasca, tecnologia i individu) però que, a més a més, aquests factors estan interrelacionats de tal manera que la intervenció en un factor pot incidir en un altre i ulteriorment en el rendiment. 2) El disseny i la construcció de sistemes d'informació ha d'enfortir factors associats no sols al rol "informatitzar" sinó també al rol "automatitzar" i, en aquest últim rol, s'ha de tenir una cura especial en la definició del nivell d'intervenció de la tecnologia, de manera que se n'aprofitin els avantatges relatius però es complementi amb l'individu. 3) Els efectes, diferenciats segons el rol dels antecedents (qualitat de la informació, qualitat del sistema i nivell d'intervenció) en la utilitat, poden ajudar a establir criteris i prioritats més efectius en les diverses etapes del cicle de vida d'un sistema d'informació. / Si bien la relación entre tecnología y desempeño humano ha sido estudiada por décadas, la práctica refiere que los beneficios esperados de la tecnología aún no se materializan del todo. En ese contexto, esta tesis ha detectado tres oportunidades para contribuir a una mayor comprensión de esta relación. Primero, la literatura previa se ha desarrollado en vertientes separadas poniendo énfasis sea en el componente humano —como la psicología industrial— o en el componente tecnológico —como los modelos de impacto de la tecnología sobre el desempeño— con escasos puntos de encuentro entre ambas. Sin embargo, la perspectiva de sistemas reconoce que el desempeño debe ser explicado de manera multidimensional, a través de factores vinculados a los distintos componentes. En esa medida, es necesario conocer qué factores de los distintos componentes —y sus interrelaciones— inciden sobre el desempeño. Segundo, los modelos de impacto de la tecnología han considerado el sistema de información sobre todo en su rol de proveedor de información y, en esa línea, estudian factores como la calidad del sistema o la calidad de la información para explicar la utilidad de un sistema. Sin embargo, diversos autores señalan que la provisión de información no es el único rol de un sistema, pues este cumple además el rol de automatizar tareas, rol que también puede incidir en su utilidad. Por ello, es necesario conocer si factores derivados del rol automatizar inciden sobre la utilidad. Tercero, los modelos de impacto de la tecnología consideran relaciones directas entre sus antecedentes (calidad del sistema y calidad de la información) y su utilidad; sin embargo, una relación directa puede limitar la comprensión acerca del mecanismo mediante el cual los antecedentes se relacionan con la utilidad. Algunos autores sugieren que el tipo de uso o rol de un sistema puede mediar esta relación. Por tanto, es necesario conocer si variables mediadoras derivadas de los distintos roles pueden ayudar a entender con mayor profundidad esta relación. En ese marco, esta tesis propone tres modelos para analizar las brechas señaladas. Primero, con el fundamento de la perspectiva de sistemas, concilia la psicología industrial y los modelos de impacto de la tecnología y propone qué factores del individuo —conocimiento de la tarea y del sistema—, de la tecnología —facilidad y utilidad del sistema— y de la tarea —facilidad de la tarea— y sus interrelaciones explican el desempeño. Segundo, basada en el modelo de impacto de Seddon (1997), el cual considera que la calidad de la información y la calidad del sistema explican la utilidad, añade el factor nivel de intervención del sistema (o nivel de automatización) como antecedente de la utilidad. Tercero, fundamentada en la literatura sobre los roles de un sistema de información, propone un modelo en el cual el nivel de asistencia tanto en el rol automatizar como en el rol informatizar median la relación entre sus antecedentes (la calidad del sistema, la calidad de la información y el nivel de intervención del sistema) y su utilidad. Para la evaluación empírica se utiliza el cuestionario como método de recolección de datos, el cual se construye sobre la base de instrumentos utilizados con anterioridad. Se obtienen datos de 246 usuarios de sistemas de información provenientes de distintas áreas funcionales y sectores industriales. La data se analiza mediante el modelo de ecuaciones estructurales. Los resultados muestran: 1) los factores propuestos, asociados a los distintos componentes y sus interrelaciones, explican el desempeño; 2) la calidad de la información y el nivel de intervención son antecedentes de la utilidad y, ante la presencia de estos factores, la calidad del sistema resulta no significativa, atribuyéndose este resultado a que posiblemente el individuo valore más los factores que apoyan directamente sus actividades diarias que los atributos vinculados a la interfaz; y 3) la calidad de la información y el nivel de intervención impactan en la utilidad a través de ambos roles, pero la calidad de sistema solo impacta a través del rol informatizar, no a través del rol automatizar, resultado que se atribuye a que posiblemente en el rol automatizar la interacción hombre‐máquina sea menor, a tal punto que el individuo la pondere como menos relevante. La tesis muestra a la gerencia que: 1) en el contexto de los sistemas de información, la gestión del desempeño humano requiere potenciar factores de los distintos componentes (tarea, tecnología e individuo) pero, además, estos factores están interrelacionados por lo que la intervención en un factor puede incidir en otro y ulteriormente en el desempeño; 2) el diseño y la construcción de sistemas de información debe fortalecer factores asociados no solo al rol informatizar sino también al rol automatizar y, en este último rol, se debe tener especial cuidado en la definición del nivel de intervención de la tecnología de tal manera que se aproveche sus ventajas relativas pero se complemente con el individuo; y 3) los efectos diferenciados según el rol de los antecedentes (calidad de la información, calidad del sistema y nivel de intervención) sobre la utilidad pueden ayudar a establecer criterios y prioridades más efectivas en las distintas etapas del ciclo de vida de un sistema de información. / Although the relationship between technology and human performance has been studied for decades, in practice the expected benefits of technology have not fully materialized. In this context, this thesis has detected three opportunities to contribute to a greater understanding of this relationship. Firstly, the literature to date has developed in separate streams, emphasizing either the human component ‐ as in industrial psychology ‐ or the technological component ‐ as in models of the impact of technology on performance ‐ with very few points of contact between the two. The systems perspective, however, recognizes that performance must be explained multidimensionally through factors linked to the various components. It is therefore necessary to know which factors of the various components ‐ and the relationships between them ‐ affect performance. Secondly, the models of the impact of technology have looked at the information system primarily in its role as supplier of information and thus study factors such as system quality or information quality to explain the usefulness of a system. However, several authors point out that supplying information is not the sole role of a system; it has a role in the automation of tasks, which may also affect usefulness. It is therefore necessary to know if factors derived from the automation role affect usefulness. Thirdly, the models of impact of technology consider the direct relationships between its antecedents (system quality and information quality) and its usefulness. A direct relationship, however, may limit comprehension of the mechanism by which antecedents relate to usefulness. Some authors suggest that the type of use or the role of a system may mediate this relationship. It is thus necessary to know whether mediating variables derived from the various roles can help to deepen understanding of this relationship. In this framework, this thesis proposes three models to analyse the stated gaps. Firstly, based on the systems perspective, it harmonizes industrial psychology and the models of the impact of technology and proposes which factors of the individual ‐ knowledge of the task and the system ‐, of technology ‐ ease and usefulness of the system ‐, and of the task ‐ ease of the task ‐ and their interrelationships, explain performance. Secondly, based on Seddon’s (1997) impact model, which considers that information quality and system quality explain usefulness, it adds the factor of level of intervention (or level of automation) of the system as an antecedent of usefulness. Thirdly, based on the literature about the roles of an information system, it proposes a model in which the level of assistance both in the automation role and the information role mediate the relationship between their antecedents (system quality, information quality and level of intervention of the system) and their usefulness. Data gathering for empirical evaluation used a questionnaire built on previously used instruments. Data was obtained from 246 users of information systems from a variety of functional areas and industrial sectors. Data analysis uses the structural equations model. The results show that: 1) the proposed factors, associated to the different components and their interrelationships, explain performance; 2) information quality and the level of intervention are antecedents of usefulness and, in the presence of these factors, system quality is not significant. This result is attributed to the fact that the individual possibly places higher value on the factors that directly support his daily activities than on the attributes relating to the interface; and 3) information quality and the level of intervention impact usefulness in both roles, but system quality only has an impact in the information role, not in the automation role. This is attributed to the fact that possibly the man‐machine interaction is less in the automation role such that the individual gives it less weight. The thesis shows management that: 1) in the context of information systems, human performance management requires the boosting of factors from different components (task, technology and individual) but also that these factors are interrelated so that intervention in one factor can affect another and ultimately affect performance. 2) the design and development of information systems should strengthen factors relating not only to providing information but also to automation, and in this latter special care should be taken to define the level of intervention of technology so as to make the most of relative advantages but complementing the individual; and 3) differentiated effects depending on the role of the antecedents (information quality, system quality and level of intervention) on usefulness can help to establish more effective criteria and priorities in the stages of the life cycle of an information system.

La tesi doctoral monogràfica basada en articles que es presenta és un compendi de quatre papers complementaris: Corrupció i Descentralització Administrativa; Descentralització viciada i Corrupció a Veneçuela; Estagflació en la Veneçuela Neopopulista; i Consolidació estructural del PSUV. La introducció que precedeix el primer paper i les conclusions generals a partir de la quarta ponència justifica la coherència i unitat del treball, i relaciona la investigació amb els debats teòrics de l'àrea. En línies generals, la tesi es troba en la intersecció de l'economia, l'administració pública, la planificació i el desenvolupament, i les ciències polítiques. Les paraules claus de la investigació són: corrupció, descentralització, Veneçuela, populisme i inflació. El resultat principal que la investigació ofereix és una sòlida evidència empírica en referència a la reducció de governs subnacionals, sota un context democràtic i autonòmic, com una reforma institucional viable per enfortir la transparència i la responsabilitat en els països corruptes. El país d'anàlisi, Veneçuela, és un cas significatiu a vista dels esdeveniments polítics i econòmics dels últims anys. / La tesis doctoral monográfica basada en artículos que se presenta es un compendio de cuatro papers complementarios: Corrupción y Descentralización Administrativa; Descentralización Viciada y Corrupción en Venezuela; Estanflación en la Venezuela Neopopulista; y La Consolidación Estructural del PSUV en Venezuela. La introducción antes del primer paper y las conclusiones generales después del quinto paper justifican la coherencia y unidad del trabajo, y relaciona la investigación con los debates teóricos del área. En líneas generales, la tesis se encuentra en la intersección de la economía, la administración pública, la planificación y el desarrollo, y las ciencias políticas. Las palabras claves de la investigación son: corrupción, descentralización, Venezuela, populismo e inflación. El resultado principal que la investigación ofrece es sólida evidencia empírica en referencia a la reducción de gobiernos subnacionales –bajo un contexto democrático y autonómico– como una reforma institucional viable para fortalecer la transparencia y la responsabilidad en los países corruptos. El país de análisis –Venezuela– es un caso significativo en vista de los acontecimientos políticos y económicos de los últimos años. / The doctoral thesis based monographic articles presented is a collection of four complementary papers: Corruption and Size Decentralisation; Flawed Decentralisation and Corruption in Venezuela; Stagflation in Neopopulist Venezuela; and Structural Consolidation of the PSUV. The very brief introduction before the first paper and the general conclusions after the fourth paper justifies the coherence and unity of the work, mainly by relating the research within some of the larger empirical and theoretical debates of the area. Overall, the research lies at the intersection of economics, public administration, planning and development, and political science. The keywords or primary subfields of interest are: corruption, decentralisation, Venezuela, populism and inflation. Summarising in one short and easy sentence, the main finding strongly supports the argument that the consolidation of unpopulated subnational units into relatively more autonomous and democratic organisations of governance is a viable institutional reform to strengthen accountability and transparency in corrupt countries. The country of study –Venezuela– is an interesting and significant case in view of the broad political and economic changes that have taken place there in recent years.

La teoria financera s’ha centrat a desenvolupar el suport conceptual per a la determinació del cost de capital de les empreses que cotitzen en borsa. Si bé se n’ha fet un gran desenvolupament, fins ara no s’ha conformat cap metodologia d’acceptació general per a les empreses que no cotitzen en borsa, que són un cas semblant de les que es troben en mercats emergents. Aquesta proposta de tesi presenta un model de determinació del cost de capital per a empreses que no cotitzen en borsa o que treballen en mercats emergents, a partir del model de fixació de preus d’actius de capital (capital asset pricing model, CAPM). En primer lloc, s’analitzen els aspectes discrepants relacionats amb el càlcul del model i els seus paràmetres. Una de les formes per al càlcul del cost de capital de les empreses que no cotitzen en borsa que s’ha desenvolupat és prendre com a referència una empresa que sí que hi cotitza. S’ha cercat d’analitzar la consistència d’escollir aquesta empresa de referència pel sol fet que té activitat en el mateix sector en què opera l’empresa que no cotitza en borsa. Un altre dels temes que s’hi tracta és l’anàlisi de la hipòtesi que el cost del deute en el mercat local interioritza la prima per risc-país, és a dir, que les taxes d’interès internes es formen a partir de les taxes d’interès internacionals base, a les quals s’afegeix la prima per risc-país. Amb les anàlisis anteriors, es proposa un model per calcular el cost de capital per a empreses que cotitzen en borsa i per a empreses de països emergents. Aquest model es basa en el següent: (i) dues empreses de risc econòmic similar –l’empresa objectiu i la de referència que cotitza– tenen el mateix diferencial entre el cost de capital econòmic de les empreses de referència (KOA,ERC) i les taxes dels passius de la mateixa empresa (Ki,ERC), és a dir, mantindran el diferencial entre KOA-Ki; (ii) si existeixen raons –com ara un accés menor a fonts del mercat de capitals o el risc-país– que modifiquin les taxes dels passius de les empreses, aquestes variacions quedaran reflectides en els costos de capital econòmic en el mateix sentit, de manera que el diferencial es mantindrà; (iii) és un model que utilitza les mateixes taxes d’interès que l’empresa objectiu –a la qual s’està calculant el cost de capital–; llavors, la determinació del cost de capital de qualsevol empresa que cotitza o que opera en un mercat emergent consistiria a prendre el cost dels passius de l’empresa Ki i afegir-hi el diferencial presentat al punt (ii), i quedaria de la manera següent: . En el cas del model per a empreses de països emergents, les taxes d’interès contenen informació a què se sotmeten els costos de capital de les empreses que operen en aquests mercats. Les taxes d’interès ja inclouen l’efecte de risc-país, és a dir, les taxes d’interès local són iguals a les taxes d’interès internacionals –pròpies de mercats desenvolupats–, a les quals s’ha afegit l’efecte de la prima per risc-país en la proporció que li correspon al mercat i a l’empresa. Però no tan sols inclou l’efecte del risc-país, sinó també els efectes de la política monetària expansiva o restrictiva. Això vol dir que, per a aquestes empreses, se seguirà aplicant la mateixa fórmula proposada, i és que en la taxa d’interès dels mercats emergents ja hi ha inclosos els efectes que en el model clàssic s’assumien com una prima per risc-país. S’ha fonamentat que, si el diferencial entre el cost de capital i la taxa d’interès és consistent, llavors, per al càlcul del cost de capital d’una empresa que no cotitza en borsa, s’hauria de prendre la taxa d’interès dels seus passius i afegir-hi aquell diferencial. Per al cas de les empreses que es troben en mercats emergents, hauria de ser semblant. / La Teoría Financiera se ha concentrado en el desarrollo del soporte conceptual para la determinación del costo de capital de empresas que cotizan en bolsa. Si bien existe un vasto desarrollo conceptual y metodológico para ellas, al momento no se ha conformado una metodología de aceptación general para empresas que no cotizan en bolsa, que es un caso similar a las que se encuentran en mercados emergentes. La propuesta de la Tesis presenta un modelo de determinación del costo de capital para empresas que no cotizan en bolsa o que trabajan en mercados emergentes a partir del CAPM. Inicialmente se analiza los aspectos discrepantes relativos al cálculo del modelo y sus parámetros. Una de las formas para el cálculo del costo de capital de las empresas que no cotizan en bolsas desarrolladas es tomar como referencia a una empresa que sí cotiza. Se buscó analizar la consistencia de elegir a esta empresa de referencia por el solo hecho de tener actividades en el mismo sector en el que trabaja la empresa no listada. Otro de los temas que se analizó es el análisis de la hipótesis que el costo de la deuda en el mercado local interioriza la prima por riesgo país, es decir que las tasas de interés internas se forman a partir de tasas de interés internacionales base a las cuáles se les añade la prima por riesgo país. Con los análisis anteriores se propone un modelo para el cálculo del costo de capital para empresas que cotizan en bolsa y para empresas de países emergentes. Dicho modelo se sustenta en lo siguiente: (i) dos empresas de similar riesgo económico –la empresa objetivo y la de referencia que cotiza– tienen el mismo diferencial entre el costo de capital económico de las empresas de referencia (KOA,ERC) y las tasas de los pasivos de la misma empresa (Ki,ERC), es decir mantendrán el diferencial entre KOA-Ki; (ii) Si existen razones –como el menor acceso a fuentes del mercado de capitales o el riesgo país– que modifiquen las tasas de los pasivos de las empresas, estas variaciones se reflejarán en los costos de capital económico en el mismo sentido, de modo que el diferencial se mantendrá; (iii) es un modelo que utiliza las mismas las tasas de interés de la empresa objetivo –a la cual se está calculando el costo de capital-, entonces la determinación del costo de capital de cualquier empresa que cotiza u opera en un mercado emergente sería tomar el costo de los pasivos de la empresa Ki y añadirle el diferencial presentado en el punto ii, quedando de la siguiente manera: . En el caso del modelo para empresas de países emergentes, las tasas de interés contienen información a las cuáles están sometidos los costos de capital de las empresas que operan en estos mercados. Las tasas de interés ya incluyen el efecto de riesgo país, es decir que, las tasas de interés locales son iguales a las tasas de interés internacionales –propias de mercados desarrollados– a las cuáles se ha sumado en efecto de la prima por riesgo país en la proporción que le corresponde al mercado y la empresa. Pero no solamente incluye el efecto de riesgo país, también los efectos de la política monetaria expansiva o restrictiva. Esto significa que para estas empresas se seguirá aplicando la misma fórmula propuesta, y es que en la tasa de interés de los mercados emergentes ya están incluidos los efectos que en el modelo clásico se asumía como una prima por riesgo país. Se ha sustentado que si el diferencial entre el costo de capital y la tasa de interés es consistente, entonces, para el cálculo del costo de capital de una empresa que no cotiza en bolsa, debería tomarse la tasa de interés de sus pasivos y añadirle aquel diferencial. Para el caso de empresas que se encuentran en mercados emergentes debería ser algo similar. / Financial theory has concentrated on the development of the conceptual framework to determine the capital costs for listed companies. While an extensive conceptual and methodological development exists for such companies, at present no broadly accepted methodology has been thought through for unlisted companies, and a similar situation is encountered with regard to companies working in emerging markets. The proposal of this thesis is to present a model, based on a CAPM, to determine the capital costs for unlisted companies, or those in emerging markets. As a point of departure, the divergent aspects relative to the calculation of the model and its parameters are analyzed. One of the approaches to the calculation of the capital costs for companies not listed on developed stock exchanges is to take a listed company as a reference. The consistency sought when choosing this reference company is solely the fact that it conducts activities in the same sector in which the unlisted company works. Another of the issues that is studied is the analysis of the hypothesis that the cost of the debt in the local market internalises the country’s risk premium, which means that the interest rates are based on international interest rates to which the country risk premium is added. Drawing on the previous analysis a model for the calculation of the capital costs for listed companies and for companies from emerging markets. This model is based on the following: (i) two companies with a similar economic risk –the target company and the listed reference company– have the same differential between the reference companies’ economic capital costs (KOA,ERC) and the liabilities rate of the same company (Ki,ERC), which means that the differential between KOA-Ki will be maintained; (ii) if there are reasons –such as less access to the capital market or the country risk– that modify the liabilities rate of the companies, these variations will likewise be reflected in the economic capital costs, so that the differential will be maintained; (iii) it is a model that uses the same interest rates of the target company –for which the capital cost is being calculated–, thus, the capital costs of any company that is listed, or operates in an emerging market, would be determined by taking the cost of the company’s liabilities Ki and adding it to the differential presented in point ii, which may be articulated as follows: . With regard to the model of companies from emerging markets, the interest rates contain information to which the capital costs of companies operating in these markets are subjected. The interest rates already include the effect of the country risk, which is to say that the local interest rates are equal to the international interest rates –those of the international markets– to which the effect of the country risk premium has been added, in proportion to the market and the company. However, not only is the effect of the country risk included, but also are the effects of expansive or restrictive monetary policy. This means that for these countries the proposed formula will continue to be applied, because the interest rate of emerging markets already includes the effects that the classic model assumed as risk country premium. It has been claimed that if the differential between the capital cost and the interest rate is consistent, then, for the calculation of an unlisted company’s capital cost, the interest rate of its liabilities should be taken and added to that differential. In the case of companies from emerging markets, it should be something similar.

El paper del coneixement comú a les organitzacions (CKO, en la sigla en anglès) és creixent en la literatura com un tema important; tanmateix, la seva formalització és lenta. Aquesta tesi presenta un model de CKO que descriu la seva relació amb la capacitat organitzativa en el context de les teories de l’empresa. Disseny, metodologia i enfocament Tenint en compte l’estat no sistematitzat del coneixement a les organitzacions i els diversos enfocaments de què és objecte la capacitat organitzativa, en aquest treball s’analitzen textos de les teories del coneixement i de les teories de l’empresa, seguint mètodes de codificació de la grounded theory, amb vista a emmarcar un model per tal d’observar i avaluar casos de CKO que participen en la pràctica productiva. El component de recerca empírica d’aquesta tesi segueix l’estratègia de l’estudi del cas per a la recopilació de dades i de la grounded theory per a la seva anàlisi. El cas correspon a un programa de cooperació internacional interuniversitari, que va durar deu anys, en què s’integren els coneixements en forma de lliçons apreses. Les dades inclouen l’extensa documentació del programa, tres sèries d’enquestes, 16 entrevistes filmades i 36 històries. Aquí, la grounded theory segueix el concepte de sensibilització de Charmaz (2000)per guiar la codificació inicial utilitzant com a referència el marc conceptual desenvolupat. Conclusions El CKO es caracteritza per: a) la tensió en la integració dels coneixements en la pràctica productiva; b) la lògica d’instrumentalitzar eines organitzacionals (OT), y c) els processos pels quals es reconeixen els coneixedors. El CKO funciona com a mediador entre les OT (directives, plans, estructura, arquitectura i rutines) i l’eficiència de la capacitat organitzativa. El CKO apareix no com una eina organitzativa, sinó com els processos relacionats que els instrumentalitzen i per mitjà dels quals els coneixedors són reconeguts i donen forma al sistema interpretatiu de l’organització. Aquesta tesi ofereix criteris de gestió orientats a l’eficiència del CKO (sorgits d’aquesta concepció), amb vista a aplicar eines organitzatives que integren el coneixement en la pràctica productiva, i proposa: a) una visió organitzacional integral de les teories existents del saber; b) un model d’observació d’instàncies del saber a les organitzacions; c) un esquema per tal d’emmarcar les teories de l’empresa, i d) un model per entendre el rol del coneixement comú a les organitzacions. / El papel del conocimiento común en las organizaciones (CKO por sus siglas en inglés) se acentúa en la literatura como un tema importante; sin embargo su formalización está rezagada. Esta tesis presenta un modelo de CKO que describe su relación con la capacidad organizacional en el contexto de las teorías de la firma. Diseño, metodología y enfoque: Teniendo en cuenta el estado no-operacionalizado del conocimiento en las organizaciones y los variados acercamientos a la capacidad organizacional, este trabajo entrevista textos de las teorías del conocimiento y de las teorías de la firma, siguiendo métodos de codificación de “grounded theory”, para enmarcar un modelo para observar y evaluar instancias de CKO que participan en la práctica productiva. El componente de investigación empírica de esta tesis sigue la estrategia de estudio de caso para la recopilación de datos, y “grounded theory” para su análisis. El caso corresponde a un programa de cooperación internacional Interuniversitario, que duró diez años, en el que se integra conocimientos en lecciones aprendidas. Los datos incluyen la extensa documentación del programa, 3 sets de encuestas, 16 entrevistas filmadas y 36 historias. Aquí, “grounded theory” sigue el concepto de sensibilización de Charmaz (2000) para guiar la codificación inicial utilizando como referencia el marco conceptual desarrollado. Hallazgos: CKO está caracterizado por la (a) tensión en la integración de conocimientos en la práctica productiva, (b) la lógica de instrumentalizar herramientas organizacionales (OT) y (c) los procesos por los cuales se reconocen a los conocedores. CKO funciona como mediador entre OT (directivas, planes, estructura, arquitectura y rutinas) y la eficiencia de la capacidad organizacional. CKO emerge, no como una herramienta organizacional, sino como los procesos relacionados que los instrumentalizan, y por medio de los cuales los conocedores son reconocidos y dan forma al sistema interpretativo organizacional. Esta disertación ofrece criterios de gestión orientados a la eficiencia (surgidos de esta concepción) de CKO) para aplicar herramientas organizacionales que integran el conocimiento en la práctica productiva, y propone (a) una visión organizacional integral de teorías existentes del saber, (b) un modelo de observación de instancias del saber en organizaciones, (c) un esquema para enmarcar teorías de la firma, y (d) un modelo para entender el rol del conocimiento común en las organizaciones. / The role of common knowledge in organizations (CKO) is emphasized in literature as an important topic; however, its formalization has been neglected. This dissertation presents a model of CKO that depicts its relationship with the capability of the organization within the context of theories of the firm. Design/methodology/approach: Considering the un-operationalized status of knowledge in organizations and the several approaches to organizational capability, this work interviews text of the theories of knowing and the theories of the firm, following grounded theory coding methods, to frame a model to observe and assess CKO instances that participate in the productive practice. The research empirical component of this dissertation follows case study strategy for data collection and grounded theory for data analysis. The case corresponds to a ten-year International Inter-university Cooperation Program that integrates knowledge into lessons learned. Data include program extensive program documentation, 3 sets of surveys, 16 filmed interviews, and 36 stories. Grounded theory follows Charmaz (2000) sensitizing concept approach to guide initial coding using the developed framework. Findings: CKO is characterized by the (a) tension of integrating knowledge into the productive practice, (b) logic of instrumentalizing organizational tools (OT), and (c) processes by which knowers are recognized. CKO also operates as mediator between OT (directives, plans, structure, architecture and routines) and the efficiency of the organizational capability. CKO emerges, not as an organizational tool, but as the related processes that instrumentalize them, or by which knowers are recognized and shape the organizational interpretative system. Dissertation offers efficiency oriented managerial criteria (emerged from the CKO conception) for applying organizational tools to integrate knowledge into the productive practice, and proposes (a) an integrated organizational view of extant theories of knowing, (b) a model for observing knowing instances in organizations, (c) a scheme for framing theories of the firm, and (d) a model for understanding the role of common knowledge in organizations

Aquesta tesi analitza com les organitzacions intenten palanquejar l’experiència dels ISRI (information system-related incidents) per tal d’evitar la recurrència de fallades i reduir-ne els impactes. En conseqüència, per estudiar-ho s’adopta una perspectiva d’aprenentatge situat i una visió pràctica per tal de respondre la pregunta: “Com aprenen les organitzacions de SI dels seus principals incidents interns, relacionats amb els sistemes d’informació?” Mitjançant el disseny d’un cas múltiple i inductiu, aquest estudi arriba a la conclusió que les organitzacions adopten una gran varietat de pràctiques durant i després del procés de gestió d’un incident. Això ha portat a l’articulació de cinc formes d’aprenentatge: 1) l’aprenentatge mitjançant la gestió de l’incident, 2) la reflexió posterior a l’incident, 3) l’aprenentatge transversal, 4) l’aprenentatge externalitzat i 5) l’aprenentatge a través de la substitució material. Si bé les dues primeres formes d’aprenentatge estan documentades en altres camps, aquest estudi mostra que les característiques dels ISRI afecten les pràctiques relacionades amb aquestes dues formes d’aprenentatge. A més, l’anàlisi se centra també en les altres tres formes, que semblen típiques d’aquest sector. L’aprenentatge transversal fa referència al fet que mentre algunes pràctiques d’aprenentatge se centren en incidents individuals, hi ha unes pràctiques específiques d’aprenentatge que tenen en compte molts esdeveniments adversos. L’aprenentatge externalitzat indica que l’experiència que s’obté d’un incident sovint es capitalitza confiant en proveïdors especialitzats a gestionar incidents. Finalment, la naturalesa particular dels processos de treball de la SI i la seva base material permeten aprendre a través de la substitució material. Aquesta tesi enriqueix la nostra comprensió dels processos pels quals les organitzacions aprenen dels ISRI i, per tant, contribueix als desenvolupaments teòrics de la literatura sobre el coneixement i l’aprenentatge. Més concretament, els resultats d’aquesta recerca qüestionen la visió temporal establerta sobre quan es produeix un procés d’aprenentatge. Si bé la literatura existent en matèria d’aprenentatge organitzacional assenyala que l’aprenentatge té lloc durant l’incident (a través de pràctiques de gestió de l’incident) o (immediatament) després (a través de la reflexió i l’aprenentatge posteriors a l’incident), aquest estudi suggereix que el model temporal del procés d’aprenentatge no s’exhaureix necessàriament en aquesta dicotomia. El concepte d’aprenentatge transversal indica la importància d’observar les pràctiques d’aprenentatge que tenen lloc paral•lelament i a una distància temporal considerable dels incidents que es produeixen en un moment adequat d’aprenentatge. La tesi se suma a la literatura sobre el coneixement destacant la importància dels règims de materialitat subjacents en el procés d’aprenentatge. La idea de l’aprenentatge a través de la substitució material mostra que el règim modular i adaptable de la materialitat que domina en els ISRI pot portar les organitzacions a beneficiar-se de la seva experiència en incidents, sense conèixer-ne necessàriament les causes i les seves possibles solucions. Finalment, la tesi ens ajuda a comprendre millor el rol de la política i la governança de l’aprenentatge a partir dels incidents en el sector de la SI. I ho fa en subratllar els rols de neutralització (enfront de normalització) i de dramatització (enfront de racionalització) en el procés d’aprenentatge. Aquest estudi ha descobert que la ignorància dels actors influents en els aspectes tècnics del problema pot aprofitar-se per part dels agents d’aprenentatge per tal de sumar-se a la pressió política necessària per impulsar les iniciatives d’aprenentatge. L’estudi també destaca la importància crítica de la governança organitzacional per al procés d’aprenentatge. El concepte d’aprenentatge externalitzat subratlla la importància del sistema de governança de l’aprenentatge, que complementa les dues governances d’aprenentatge dominants en la literatura –és a dir, l’aprenentatge intraorganitzatiu i l’interorganitzatiu. Això demostra que, per treure profit de les experiències d’incidents passats, les organitzacions poden evitar fer pràctiques d’aprenentatge, especialment quan tracten amb una gran varietat de tecnologies canviants (abstinència d’aprenentatge), perquè el coneixement que se n’obtingui probablement serà obsolet o perdrà valor amb el temps. / Esta tesis analiza cómo las organizaciones intentan apalancar la experiencia de los ISRI (information system-related incidents) para evitar la recurrencia de fallos y reducir sus impactos. En consecuencia, para su estudio se adopta una perspectiva de aprendizaje situado y una visión práctica para dar respuesta a la pregunta: “¿Cómo aprenden las organizaciones de SI de sus principales incidentes internos, relacionados con los sistemas de información?” Mediante un diseño de un caso múltiple e inductivo, este estudio llega a la conclusión que las organizaciones adoptan una gran variedad de prácticas durante y después del proceso de gestión de un incidente. Esto ha llevado a la articulación de cinco modos de aprendizaje: 1) aprendizaje mediante la gestión del incidente, 2) reflexión posterior al incidente, 3) aprendizaje transversal, 4) aprendizaje externalizado y 5) aprendizaje a través de la sustitución material. Si bien los dos primeros modos de aprendizaje están documentados en otros campos, el presente estudio muestra que las características de los ISRI afectan las prácticas relacionadas con estos dos modos de aprendizaje. Además, el análisis se centra también en los otros tres modos, que parecen típicos de este sector. El aprendizaje transversal se refiere al hecho de que mientras algunas prácticas de aprendizaje se centran en incidentes individuales, existen prácticas específicas de aprendizaje que tienen en cuenta múltiples eventos adversos. El aprendizaje externalizado indica que la experiencia que se obtiene de un incidente con frecuencia se capitaliza confiando en proveedores especializados en gestionar incidentes. Finalmente, la naturaleza particular de los procesos de trabajo de la SI y su base material permiten aprender a través de la sustitución material. Esta tesis enriquece nuestra comprensión de los procesos por los cuales las organizaciones aprenden de los ISRI y, por tanto, contribuye a los desarrollos teóricos de la literatura sobre el conocimiento y el aprendizaje. Más específicamente, los resultados de esta investigación cuestionan la visión temporal establecida sobre cuándo se produce un proceso de aprendizaje. Si bien la literatura existente en materia de aprendizaje organizacional señala que el aprendizaje tiene lugar durante el incidente (a través de prácticas de gestión del incidente) o (inmediatamente) después (a través de la reflexión y el aprendizaje posteriores al incidente), el presente estudio sugiere que el modelo temporal del proceso de aprendizaje no se restringe necesariamente a esta dicotomía. El concepto de aprendizaje transversal indica la importancia de observar las prácticas de aprendizaje que tienen lugar paralelamente y a una distancia temporal considerable de los incidentes que se producen en un momento adecuado de aprendizaje. La tesis se suma a la literatura sobre el conocimiento destacando la importancia de los regímenes de materialidad subyacentes en el proceso de aprendizaje. La idea del aprendizaje a través de la sustitución material muestra que el régimen modular y adaptable de la materialidad que domina en los ISRI puede llevar a las organizaciones a beneficiarse de su experiencia en incidentes, sin conocer necesariamente las causas de dichos incidentes y sus posibles soluciones. Finalmente, la tesis mejora nuestra comprensión del rol de la política y la gobernanza del aprendizaje a partir de los incidentes en el sector de la SI. Al efecto, subraya los roles de neutralización (frente a normalización) y dramatización (frente a racionalización) en el proceso de aprendizaje. Este estudio ha descubierto que la ignorancia de los actores influyentes en los aspectos técnicos del problema puede ser aprovechado por los agentes de aprendizaje para sumarse a la presión política necesaria para impulsar las iniciativas de aprendizaje. El estudio también destaca la importancia crítica de la gobernanza organizacional para el proceso de aprendizaje. El concepto de aprendizaje externalizado subraya la importancia del sistema de gobernanza del aprendizaje, que complementa las dos gobernanzas de aprendizaje dominantes en la literatura –es decir, el aprendizaje intraorganizativo y el interorganizativo. Ello demuestra que, para sacar provecho de las experiencias de incidentes pasados, las organizaciones pueden evitar realizar prácticas de aprendizaje, especialmente cuando tratan con una gran variedad de tecnologías cambiantes (abstinencia de aprendizaje), puesto que el conocimiento que se obtiene probablemente será obsoleto o perderá valor con el tiempo. / This thesis examines how organizations try to leverage the experience of major information system-related incident (ISRI) to avoid the recurrence of failure and to reduce their impacts. Accordingly, the study utilizes a situated learning perspective and a practice view to respond to the question “how do IS organizations learn from their internal, large Information system-related incidents?” Employing a multiple, inductive case study design, the study found that organizations adopt a wide range of practices during and after the incident handling process. This resulted in articulating five learning modes: 1) learning through incident handling, 2) post-incident reflection, 3) transversal learning, 4) outsourced learning, and 5) learning through material replacement. Although the first two learning modes are documented in other domains, the study shows how the characteristics of ISRIs affect the practices associated to these two learning modes. Further, the analysis focuses on the other three learning modes that seem to be typical of this sector. Transversal learning refers to the fact that while some of the learning practices are focused on individual incidents, specific learning practices exist which take into account multiple adverse events. Outsourced learning indicates that capitalizing on the experience of an incident is often carried out through relying on specialized providers that handle incidents. Finally, the particular nature of the IS work processes and its material basis allow for learning through material replacement. The thesis enriches our understanding of the processes whereby organizations learn from ISRIs, thus providing contributions to theoretical developments in knowledge and learning literature. More specifically, the results of the research challenge the established temporal view about when learning process takes place. While the existing literature on organizational learning suggests that learning takes place either during incident (through incident handling practices) or (right) after (through post-incident reflection and learning), the current study suggests that the temporal pattern of learning process is not necessarily confined to this established dichotomy. The concept of transversal learning indicates the importance of looking at learning practices that take place in parallel and with a considerable temporal distance from incidents that occur in a proper moment of learning. The thesis adds to knowledge literature by foregrounding the importance of the materiality regimes underlying the learning process. The idea of learning through material replacement shows that the modular, adaptable regime of materiality that dominates ISRIs can lead organizations to benefit from their incident experience, without necessarily knowing the causes of incidents and their potential solutions. Finally, the thesis advances our understanding of the role of politics and governance of learning from incidents in the IS sector. It does so by highlighting the role of neutralization (versus normalization) and dramatization (versus rationalization) in the process of learning. The study found that the ignorance of influential actors about the technical aspects of the problem could be leveraged by learning agents to add to the political pressure needed to drive learning initiatives. The study also highlights the critical importance of organizational governance for the process of learning. The concept of outsourced learning underscores the importance of a learning governance system, which complements the two dominant learning governances in the literature –i.e., intra and inter-organizational learning. This shows that for capitalizing on the experiences of past incidents, organizations might avoid performing learning practices, especially when they are dealing with a wide range of changing technologies (learning abstinence), since the knowledge gained is expected to be obsolete or decrease in value through time.

La plataforma i els ecosistemes representen models cada vegada més ubics per organitzar l’activitat econòmica en sectors empresarial i tecnològic. Aquesta tesi representa un avanç en l’explicació dels fenòmens observats en ecosistemes diferents: programes de màrqueting d’afiliació programari empresarial. L'objectiu empresarial pràctic i global per a cadascun dels ecosistemes és entendre com les empreses centrals de cada àmbit gestionen els esforços de centenars o fins i tot milers de col•laboradors la feina deis quals gira al voltant de la plataforma de l’empresa principal. Aquesta tesi pretén omplir diversos buits de la literatura existent. En primer lloc, les recerques prèvies sobre els límits organitzatius s’han basat principalment en teories aïllades, com l’economia de costos de transacció. En la tesi, complementem aquestes teories amb les teories més recents sobre plataformes i ecosistemes, i oferim més coneixements teòrics i l’ampliació del tema a partir de les nostres observacions empíriques. Suggerim que hi ha una compensació fonamental entre la creativitat i el control central en plataformes o ecosistemes tecnològics. La creativitat sense control pot conduir a una excessiva fragmentació i a una qualitat variable, cosa que podria crear una percepció general de l’ecosistema negativa, i podria afectar la capacitat dels contribuïdors per desenvolupar les seves activitats de manera rendible. A més, hi ha el risc que l’activitat no regulada de tercers parts pugui portar el desenvolupament de l’ecosistema en direccions incompatibles amb la visió del patrocinador central. D’altra banda, uns mecanismes de control excessius o mal dissenyats poden perjudicar la creativitat i la innovació, i també la salut i el creixement de l’ecosistema. En segon lloc, argumentem que la recerca sobre els mecanismes de govern i control està menys desenvolupada o madura que el discurs sobre les fases de creativitat, i cal parar-hi més atenció per entendre aquesta interdependència fonamental entre la creativitat i el control. En tercer lloc, sostenim que les recerques anteriors han tendit a considerar els ecosistemes tecnològics homogenis, i han assumit que la governança és uniforme per a totes les parts. Proposem que cal fer una recerca empírica que adopti un punt de vista més subtil de la governança d’ecosistemes tecnològics, que reconegui que els rols dels participants varien i, encara més important, que la governança ha d’abastar l’heterogeneïtat en tot l’ecosistema, fins i tot en aquells rols semblants. Finalment, una gran part de la literatura existent vinculada a les relacions entre empreses ha tendit a centrar-se o en la creació o en el control, però calen estudis empírics més detallats que tractin sobre la tensió entre aquestes dues forces. Aquesta tesi fa diverses contribucions a la teoria existent, incloses unes importants observacions empíriques en dos ecosistemes empresarials grans i complexos, i el desenvolupament teòric referent als esforços de les empreses principals en aquests ecosistemes per encoratjar la generativitat de terceres parts mantenint un grau de control sobre les seves contribucions a la plataforma central. / Las plataformas y los ecosistemas representan modelos cada vez más ubicuos para organizar la actividad económica en sectores empresarial y tecnológico. Esta tesis representa un avance en la explicación de los fenómenos observados en dos ecosistemas distintos: programas de marketing de afiliación y software empresarial. El objetivo empresarial práctico y global para cada uno de los ecosistemas es entender cómo empresas centrales en cada ámbito gestionan los esfuerzos cientos o incluso miles de colaboradores cuyo trabajo gira en torno a la plataforma de la compañía principal. Esta tesis pretende llenar varios vacíos de la literatura existente. En primer lugar, las investigaciones previas sobre los límites organizativos se han basado principalmente en teorías aisladas, como la economía de costes de transacción. En la tesis, complementamos estas teorías con las teorías más recientes sobre plataformas y ecosistemas, y ofrecemos más nociones teóricas y la ampliación del tema basándonos en nuestras observaciones empíricas. Sugerimos que existe una compensación fundamental entre la creatividad y el control central en plataformas o ecosistemas tecnológicos. La creatividad sin control puede llevar a una fragmentación excesiva y a una calidad variable, lo que podría crear una percepción general del ecosistema negativa, y podría afectar la capacidad de los contribuidores para desarrollar sus actividades de manera rentable. Además, existe el riesgo de que la actividad no regulada de terceras partes pueda llevar el desarrollo del ecosistema en direcciones incompatibles con la visión del patrocinador central. Por otro lado, unos mecanismos de control excesivos o mal diseñados pueden dañar la creatividad y la innovación, así como la salud y el crecimiento del ecosistema. En segundo lugar, argumentamos que la investigación sobre los mecanismos de gobierno y control está menos desarrollada o madura que el discurso sobre las fases de creatividad, y es necesario prestarle atención para entender esta interdependencia fundamental entre la creatividad y el control. En tercer lugar, sostenemos que las investigaciones anteriores han tendido a considerar los ecosistemas tecnológicos como homogéneos, asumiendo que la gobernanza es uniforme para todas las partes. Proponemos que existe la necesidad de realizar una investigación empírica que adopte un punto de vista más sutil de la gobernanza de ecosistemas tecnológicos, que reconozca que los roles de los participantes varían y, lo más importante, que la gobernanza debe abarcar la heterogeneidad en todo el ecosistema, incluso aquellos roles parecidos. Por último, gran parte de la literatura existente vinculada a las relaciones entre empresas ha tendido a centrarse o en la creación o en el control, pero son necesarios estudios empíricos más detallados que traten sobre la tensión entre estas dos fuerzas. Esta tesis realiza varias contribuciones a la teoría existente, incluidas unas importantes observaciones empíricas en dos ecosistemas empresariales grandes y complejos, y el desarrollo teórico referente a los esfuerzos de las empresas principales en dichos ecosistemas para alentar la generatividad de terceras partes manteniendo un grado de control sobre sus contribuciones a la plataforma central. / Platforms and ecosystems represent increasingly ubiquitous models for organizing economic activity in business and technology. This thesis represents an effort to explain observed phenomena in two distinct ecosystems: affiliate marketing programs and business software. The overall practical business objective for each is to understand how the core firm(s) in each domain manage the efforts of hundreds or even thousands of contributors whose work centers around the core company's platform. This thesis addresses several gaps in the literature. First, prior research on organizational boundaries has relied primarily on single theories such as transaction cost economics. We complement TCE with the more recent theories of platforms and ecosystems, offering further theoretical grounding and extension based on our empirical observations. We suggest that there is a fundamental tradeoff between creativity and control salient in technology platforms or ecosystems. Creativity without control can lead to excessive fragmentation and variable quality, which could create a negative overall perception of the ecosystem, and could affect the ability of niche contributors to profitably develop their activities. In addition, there is the risk that unregulated third-party activity may take ecosystem development in directions inconsistent with the vision of the core sponsor. On the contrary, excessive control or poorly designed control mechanisms can hurt creativity and innovation, also damaging the health and growth of the ecosystem. Second, we argue that research on governance and control mechanisms is less developed or mature than discourse on creativity phases, and therefore warrants attention in order to understand this critical interdependence between creativity and control. Finally, we contend that prior research has tended to view technology ecosystems as homogeneous, assuming that governance is uniform for all parties. We propose that there is a need for empirical research which adopts a more subtle view of technology ecosystem governance, acknowledging that participant roles vary, but more importantly, governance across the ecosystems must embrace heterogeneity, even for similar participant roles. Finally, much of the extant literature related to relationships between firms has tended to focus on either creation or on control, but there is a need for more detailed empirical studies which address the tension between these two forces. This thesis makes several contributions to extant theory, including substantial empirical observations in two large and complex business ecosystems, and theoretical development pertaining to efforts of core firms in such ecosystems to encourage third-party generativity while maintaining a degree of control over the third-party contributions to the core platform.

Els reptes d’adaptació de professionals amb una mentalitat quantitativa tancada: Persones certes en temps incerts Aquesta tesi se centra en una mentalitat especial que trobem en professions quantitatives i tècniques. Es tracta de persones amb una mentalitat matemàtica (Toulmin, 2001) molt tancada, que algunes vegades s’esforcen en tractar la realitat més ambigua i incerta de les organitzacions actuals. Aquestes persones, a les que aquesta anàlisi es refereix amb el nom de Quants, generalment s’obsessionen per a l’objectivitat i la predictibilitat (Porter, 1985) i formen part d’una cultura molt forta (Kundra, 2002), normalment associada a disciplines quantitatives, però es poden trobar en qualsevol professió. L’estudi enfoca aquest tema des del punt de vista de la identitat professional i empra narratives com una forma d’anàlisi. El seu objecte és l’estudi de narratives de persones a través de mètodes etnogràfics i entrevistes obertes, per entendre com els professionals de vegades s’esforcen en “mantenir el desenvolupament de les seves narratives” (Giddens, 1991) i empren tècniques d’identitat en el treball (Ibarra, 1999; Pratt, 2006) per resoldre tensions. Els quatre casos de Quants del present estudi mostren quatre prototips de transformació d’identitat professional i com cada persona reacciona de manera diferent en cada cas, així com els diferents efectes subseqüents en les mentalitats individuals. Una gran part de l’estudi es va desenvolupar durant la crisi econòmica del 2008 i, en un cas, els efectes de la crisi en la identitat individual són dramàtics. Mentre que l’estudi no s’ha concentrat en la crisi econòmica del 2008, si que es centra en la mentalitat que era prevalent durant la crisi i que, en certa manera, va influir en ella; aquesta mentalitat d’individus que tracten de predir els esdeveniments socials, de reduir la incertesa a càlculs de risc, d’argumentar que els mercats es corregeixen a si mateixos i de creure que més informació produeix més certesa (Blyth 2010; Taleb 2007; Fox, 2009). / Los desafíos de la adaptación de profesionales con una mentalidad cuantitativa cerrada: Individuos ciertos en tiempos inciertos Esta tesis se centra en una mentalidad especial que encontramos en profesiones cuantitativas y técnicas. Se trata de individuos con una mentalidad matemática (Toulmin, 2001) muy cerrada, que algunas veces se esfuerzan en tratar la realidad más ambigua e incierta de las organizaciones actuales. Estos individuos, a los cuales este análisis se refiere con el nombre de Quants, generalmente se obsesionan por la objetividad y la predictibilidad (Porter, 1985) y forman parte de una cultura muy fuerte (Kundra, 2002), normalmente asociada a disciplinas cuantitativas, pero se pueden encontrar en cualquier profesión. El estudio enfoca este tema desde el punto de vista de la identidad profesional, y usa narrativas como una forma de análisis. Su objeto es el estudio de narrativas de individuos, a través de métodos etnográficos y de entrevistas abiertas, para comprender como los profesionales a veces se esfuerzan en “mantener el desarrollo de sus narrativas” (Giddens, 1991) y usan técnicas de identidad en el trabajo (Ibarra, 1999; Pratt, 2006) para resolver tensiones. Los cuatro casos de Quants de este estudio muestran cuatro prototipos de transformación de identidad profesional y como cada individuo reacciona de modo diferente en cada caso, así como los distintos efectos subsiguientes en las mentalidades individuales. Una gran parte del estudio se desarrolló durante la crisis económica del 2008 y, en un caso, los efectos de la crisis en la identidad del individuo son dramáticos. Mientras que el estudio no se ha concentrado en la crisis económica del 2008, si que se centra en la mentalidad que era prevalente durante la crisis y que, en cierto modo, influyó en ella; esta mentalidad de individuos que tratan de predecir sucesos sociales, de reducir la incerteza a cálculos de riesgo, de argumentar que los mercados se corrigen a sí mismos y de creer que más información produce más certeza (Blyth 2010; Taleb 2007; Fox, 2009). / The Adaptation Challenges of Quantitatively Minded Professionals: Certain Individuals in Uncertain Times This dissertation focuses on a particular mentality found often in the quantitative and technical, professions. It is one of mathematically minded individuals (Toulmin 2001), with a fairly closed mentality, who sometimes struggle in dealing with the more ambiguous and uncertain reality of today’s organizations. These individuals, referred to as Quants in this analysis, are usually obsessed with objectivity and prediction (Porter 1985) and form part of a particular strong culture (Kunda 2002) usually within Quantitative disciplines, but can also be found in all types of professions. The study takes a professional identity development approach to looking at this subject using narratives as the form of analysis. The objective is to study the narratives of the individuals in each case using ethnographic and open-interview methods so as to understand how the professionals sometimes struggle to “keep their narratives going” (Giddens, 1991) and use identity work techniques (Ibarra 1999, Pratt 2006) to resolve tensions. The Four cases of Quants in the study show four prototypes of professional identity transformation and how each individual reacts differently in each case with the subsequent different effects on the individual mentalities. Much of the study takes part during the Economic crisis of 2008 and in one case the affects of this Crisis on the individual’s identity transformation is quite dramatic. While this study has not focused on the Economic Crisis of 2008, it does focus on a mentality which was very prevalent during the Crisis, and influenced it to some extent, that of individuals who seek to predict social outcomes, reduce uncertainty to risk calculations, argue that markets are self correcting and believe that the more information the more certainty (Blyth 2010, Taleb 2007, Fox 2009).