Zugl.: Kaiserslautern, Techn. Univ., Diss., 2008

Identification of airborne pollutant sources and estimation of source contributions to air quality ‘hot spots’ are very important in ambient air quality management. Social, economical, political and legal constraints on air quality management demand a convenient and accurate method for attributing air pollution sources to the ‘hot spots’. In this PhD research degree project, an automatic air pollution monitoring station was set up on the library roof at the University of Abertay Dundee to monitor urban background air quality in Dundee. Concentrations of the particulate with aerodynamic diameter less than 10 pm (PMio), the total suspended particulate (TSP), nitric oxide (NO), nitrogen dioxide (NO2) and nitrogen oxides (NOx) as well as wind speed, wind direction, ambient temperature and total rainfall were measured continuously for one year. The chemical components of PM10 and TSP, calcium (Ca2+), magnesium (Mg2+), copper (Cu), lead (Pb), nickel (Ni), zinc (Zn), sulphate (SO42'), nitrate (NO3'), chloride (C1‘), ammonium (NH/), sodium (Na+) and potassium (K+) were analysed in the laboratory. Additionally, the inventories of atmospheric emission sources in Dundee were investigated in detail in order to satisfy the needs of air dispersion model. A new software package for the atmospheric dispersion models was also developed by the author using Microsoft Visual C++. In contrast to other available software packages, this package offers a choice of different atmospheric models. The user may select a model according to the situation prevailing and the available parameters. The package for the atmospheric dispersion models was used to simulate transport of airborne pollutants in Dundee. Performance of the models was evaluated using the data gathered at the monitoring station and atmospheric emission inventories. The contributions of various air pollution sources of NOx and PM10 measured at the station were estimated. The receptor model was used to discriminate airborne pollutant emission sources and quantitatively apportion PM10 measured at the station to these sources. The results from the atmospheric dispersion model and the receptor model were compared and used in a complementary manner. A new methodology that combines the features of the receptor oriented and source oriented models, and supplements and corrects the two modelling approaches has been developed. The applicability of the methodology has been tested against the gathered air quality and source emission data in Dundee. The following outputs from the research work are completely novel: • A comprehensive database that consists of concentrations of gaseous pollutants and particulates, chemical compositions of particulates, weather conditions and atmospheric emission inventories. • A new software package for modelling atmospheric dispersion. This was programmed using Microsoft Visual C++. In contrast to other available commercial packages, the models embedded in the package include a modified hybrid plume dispersion model and a ground level release dispersion model that incorporate recent advances in the understanding of planetary boundary layer and atmospheric dispersion. They also include the conventional Gaussian plume dispersion model that is still generally used. The user may select different models according to the prevailing situation and the available parameters when applying the package. • The use of error estimate in ‘weighting’ the data of element matrix and complementary use of subjective information in receptor model trials. • A new methodology that complements atmospheric dispersion and receptor models to attribute sources of airborne pollutants to their receptors.

In passive sonar systems, knowledge of low-frequency shipping noise is an important factor for target detection performance. However, an accurate model for the shipping noise structure is difficult to obtain, due to the varying distributions of ships and complicated underwater environment. This work characterizes low-frequency distant shipping noise observed in deep water environments as a function of receiver depth and vertical arrival structure for the case of a receiver below the conjugate depth. Surface shipping noise is examined using Monte Carlo simulations using a normal mode propagation model based on random distribution of ships and realistic parameters. The depth dependence of the simulated distant shipping noise is in agreement with published experimental measurements. A Vertical Line Array (VLA) is used to produce vertical beams that isolate the surface interference from nearby targets. Simulation results quantifying the beamformer output as a function of ocean environment, receiver aperture, and frequency are presented for both conventional and adaptive beamformers. The results suggest that conventional beamforming could detect the noisy target from both direct arrival and bottom bounce in the presence of distant shipping interferers and wind noise. However, the beamwidth of conventional beamforming is wider than that of adaptive beamforming. Once the motion effects of nearby ship interferences are considered, the adaptive beamforming using diagonal loading provides better detection performance. Preliminary adaptive beamforming results corresponding to different snapshot times show that motion effects can be minimized by using short observation times.

<p>Ambient Occlusion är en teknik för ambient ljussättning i digitala tredimensionella scener. Sådana scener ljussätts vanligtvis med en konstant mängd ambient ljus på samtliga ytor oberoende av ytornas vinkel och position gentemot olika ljuskällor i scenen. Detta ger ett platt och kalt intryck och utan vidare ljussättningstekniker är det ytterst svårt att urskönja detaljer i scenen. Ambient Occlusion åthjälper detta genom att reducera mängden ambient ljus i vissa delar av scenen. Ambient ljus är en enkel approximation av det reflekterade diffusa ljuset som antas nå nästan överallt i scenen. Genom att sänka det ambienta ljuset på punkter i scenen med tät eller täckande geometri så ger Ambient Occlusion ett intryck av att det sekundära diffusa ljuset ej når dessa platser. Pappret undersöker en äldre variant av Ambient Occlusion där mängden ambient ljus beräknas statiskt för en scen och sparas i texturer. Vidare undersöks nyare metoder där mängden ambient ljus beräknas dynamiskt på den renderade scenen i Pixel Shaders. Det senare tillvägagångssättet kallas Image Based Ambient Occlusion eller Screen Space Ambient Occlusion. Detta nya tillvägagångssätt jämförs mot den traditionella angreppsvinkeln med förberäknade texturer. Teknikerna utvärderas och jämförs mot varandra i avseende på tids- och minneskomplexitet, enkelhet och visuellt resultat utöver specifika egenskaper för de enskilda teknikerna. Arbetets resultat beskrivs i slutet av rapporten. I resultatet presenteras hur shaderteknikerna pga sina brister inte är applicerbara i alla scener.</p>

Ambient Occlusion är en teknik för ambient ljussättning i digitala tredimensionella scener. Sådana scener ljussätts vanligtvis med en konstant mängd ambient ljus på samtliga ytor oberoende av ytornas vinkel och position gentemot olika ljuskällor i scenen. Detta ger ett platt och kalt intryck och utan vidare ljussättningstekniker är det ytterst svårt att urskönja detaljer i scenen. Ambient Occlusion åthjälper detta genom att reducera mängden ambient ljus i vissa delar av scenen. Ambient ljus är en enkel approximation av det reflekterade diffusa ljuset som antas nå nästan överallt i scenen. Genom att sänka det ambienta ljuset på punkter i scenen med tät eller täckande geometri så ger Ambient Occlusion ett intryck av att det sekundära diffusa ljuset ej når dessa platser. Pappret undersöker en äldre variant av Ambient Occlusion där mängden ambient ljus beräknas statiskt för en scen och sparas i texturer. Vidare undersöks nyare metoder där mängden ambient ljus beräknas dynamiskt på den renderade scenen i Pixel Shaders. Det senare tillvägagångssättet kallas Image Based Ambient Occlusion eller Screen Space Ambient Occlusion. Detta nya tillvägagångssätt jämförs mot den traditionella angreppsvinkeln med förberäknade texturer. Teknikerna utvärderas och jämförs mot varandra i avseende på tids- och minneskomplexitet, enkelhet och visuellt resultat utöver specifika egenskaper för de enskilda teknikerna. Arbetets resultat beskrivs i slutet av rapporten. I resultatet presenteras hur shaderteknikerna pga sina brister inte är applicerbara i alla scener.

El café y cacao a nivel mundial son producidos mayoritariamente por pequeños agricultores, con superficies menores a 3 hectáreas. Esto implica que la producción de estos commodities, no solo constituye una fuente de ingresos económicos para millones de familias, sino también son fuente de alimentos, al asociar estos cultivos con otras especies. Asimismo, su producción garantiza una fuente de trabajo, contribuyendo a reducir la pobreza, y aislándolos de la posibilidad de incurrir en la siembra de cultivos ilícitos. La Amazonía norte del Ecuador no es la excepción, y en este lugar se asientan miles de pequeños agricultores, productores de café robusta y cacao nacional fino de aroma. Esta condición, de amplia participación de la población rural, en un medio con gran biodiversidad en donde cerca del 30% de la superficie está cubierta por áreas protegidas, incluyéndose gran parte del Parque Nacional Yasuní, involucra un metabolismo social muy complejo. En donde se suma otra variable, representada por ser la zona de mayor extracción petrolera del país. Todos estos aspectos marcan una presión constante sobre el uso del suelo. En este sentido, la atención del gobierno y de organizaciones no gubernamentales durante la última década ha sido muy intensa, pero con reducida coordinación, con poca información sobre su gestión, muchas veces provocando la duplicación de acciones y la no consecución de los objetivos. Sobre la base de las consideraciones anteriores, era necesario realizar una investigación con miras a alcanzar la sostenibilidad de estos cultivos. Siendo así que se procedió a realizar el estudio, conjugando la información de los programas y proyectos ejecutados, analizando la situación actual mediante un amplio trabajo de campo, y exponiendo los puntos más críticos para que sean mitigados mediante la ejecución de políticas públicas descritas en este trabajo. Para el efecto, la tesis se basó en la investigación documental y en la descriptiva, abordándose perspectivas sociales, ambientales, económicas, organizativas y políticas. De esta manera se determina el avance de la frontera agrícola, se analiza la situación económica de los productores, se establecen tipologías de hogares en función al uso del suelo, se analiza la estructura organizativa y de infraestructura de comercialización, y se realiza un análisis comparativo de los sistemas de producción de café y cacao en algunos países del mundo. Finalmente, este profundo análisis permite establecer directrices claras para alcanzar la sostenibilidad de dichos cultivos, y que son de aplicación directa en los programas de gobierno que al momento se están ejecutando (año 2013). / Worldwide, coffee and cocoa production is mainly done by small-holders, with productive areas less than 3 hectares. These commodities are more than just a source of income for millions of families, ensuring work and reducing poverty. They are also a source of food, closely associated with other crop species, and aid the exclusion of other, illegal, crops. Ecuador's northern Amazon is no exception, and there are thousands of small farms producing Robusta Coffee and National Fine Cocoa Aroma. This leads to a very complex social metabolism. In an area with high biodiversity, there is broad participation of the rural population, whilst about 30% of the productive surface falls within protected areas, including much of the Yasuni National Park. It is also an area with high levels of oil extraction, placing even greater pressure on land use. Is is therefore no surprise that the attention of the government and NGOs in the region during the last decade has been very intense. Sadly however, with little coordination, and precious little information about proper land management, there has been a great duplication of effort and, overall, a failure to achieve goals. It was therefore necessary to conduct an investigation to define a strategy for sustainable production in the region. Combining information on the programs and projects implemented, and by analyzing the current situation through extensive field work, this thesis analyses the social, environmental, economic, organizational and political landscapes impacting the region. It describes the advance of the agricultural frontier, analyzes the economic situation of producers, the organizational & marketing infrastructure, and gives a comparative analysis of production systems in other countries. Finally, it offers clear guidelines for achieving sustainability of such crops, directly applicable to current government programs (year 2013).

Extreme-temperature events are known to favor large wildland fires and have consequences for human health and mortality, forest disturbance patterns, agricultural productivity, and the economic repercussions of these consequences combined. To gain insight into whether extreme-temperature events are changing in light of global climate dynamics, the annual numbers of high-temperature days (those with temperatures higher than 20, 22.5, and 25 ºC at 850 hPa) were analyzed across southern Europe from the years 1978 to 2012. A significant increase in the frequency of these days was found in many areas over the time period analyzed, and patterns in the spatial distribution of these changes were identified. Additionally, this work analyzes the effects of high temperature days on medium and large fires from 1978 to 2010 in Spain and other areas (Sardinia, Italy). A high temperature day was defined as being when air temperature at 850 hPa was higher than the 95th percentile of air temperature at that elevation from June to September across the study period. Temperature at 850 hPa was chosen because it properly characterizes the state of the lower troposphere. The effects of high temperature on forest fires were remarkable and significant in terms of fire number (15 % of total large fires occurred under high temperature days), burned area (25 % of the total burned area occurred under high temperature days). Fire size was also significantly higher under 95th percentile air temperature at 850 hPa and a large part of the largest fires in the past 20 years were under these extreme conditions. Additionally, both burned area and fire number only decreased under non-high temperature days in the study period and not under high temperature conditions. The worst consequence of wildland fires is the loss of human lives, a regular phenomenon over the last few decades worldwide. This work analyzes all recorded wildland fires in Spain with victims between 1980 and 2010. We classified causality causes during wildland fires to study the most frequent causes of fatalities and how they were related to regions, fire size, and extreme weather conditions (i.e., high temperature days). Trends in number of both injured and killed individuals were analyzed. We observed that the annual number of victims did not decrease in the study period. Entrapment is the most frequent cause of death within the fire suppression employees. Fire size is a key factor in the occurrence of victims because 95% of fatalities in wildland fires (not counting aerial casualties) happened in fires larger than 100 ha. High temperature days also were important because 60% of entrapments were produced in this kind of days. / Los eventos con temperaturas extremas favorecen la ocurrencia de grandes incendios forestales y tienen consecuencias en la salud y mortalidad humana, los patrones de perturbación forestal, la productividad agrícola y las repercusiones económicas de estas consecuencias combinadas. Para conocer si los eventos de temperaturas extremas están cambiando bajo la dinámica de cambio global, se analizaron las cifras anuales de días de alta temperatura (aquellos con temperaturas superiores a los 20, 22,5 y 25 ºC a 850 hPa) en el sur de Europa en el periodo 1978-2012. Un aumento significativo en la frecuencia de este tipo de días se encontró en muchas áreas durante el período de tiempo analizado, y se identificaron patrones en la distribución espacial de estos cambios. Además, este trabajo analiza los efectos de días de alta temperatura en incendios forestales medianos y grandes en España desde 1978, así como en otras áreas (Cerdeña, Italia). Un día de alta temperatura se define cuando la temperatura del aire a 850 hPa es mayor que el percentil 95 de la temperatura del aire a 850 hPa de junio a septiembre en todo el período de estudio. Elegí la temperatura a 850 hPa porque caracteriza adecuadamente el estado de la baja troposfera. Los efectos de las altas temperaturas sobre los incendios forestales fueron notables y significativos en términos de número de incendios (el 15% del total de los grandes incendios ocurrieron bajo días de alta temperatura) y área quemada (25% del total de área quemada se produjo bajo días de alta temperatura). El tamaño de los incendios también fue significativamente mayor en condiciones de alta temperatura y gran parte de los incendios más grandes en los últimos 20 años fueron en este tipo de condiciones extremas. Además, tanto el número de incendios como el área quemada solamente disminuyeron bajo días de no alta temperatura en el período de estudio. La peor consecuencia de los incendios forestales es la pérdida de vidas humanas, un fenómeno que se ha producido con regularidad durante las últimas décadas en todo el mundo. Este trabajo analiza todos los incendios forestales en España con víctimas registradas entre 1980 y 2010. Los incendios se clasificaron por la causa que provocó la muerte de las víctimas durante los incendios forestales con el objetivo de estudiar las causas más frecuentes en accidentes mortales y cómo se relaciona con distintas regiones geográficas, el tamaño de los incendios, y las condiciones climáticas extremas (es decir, días de alta temperatura). Se analizaron tendencias temporales en el número de individuos heridos y muertos en el periodo de estudio. Se observa que el número anual de víctimas no disminuyó en el período de estudio. El atrapamiento es la causa más frecuente de muerte dentro de los empleados de extinción de incendios. El tamaño de los incendios es un factor clave en la aparición de las víctimas ya que el 95% de las muertes en incendios forestales (sin contar las bajas aéreas) ocurrió en incendios mayores de 100 ha. Los días de alta temperatura también fueron claves debido a que el 60% de atrapamientos se produjo en este tipo de días. / Els esdeveniments amb temperatures extremes afavoreixen l’aparició de grans incendis forestals amb conseqüències en la salut i mortalitat humana, els patrons de pertorbació forestal, la productivitat agrícola i les repercussions econòmiques d’aquestes conseqüències combinades. Per conèixer si els esdeveniments de temperatures extremes estan canviant amb la dinàmica de canvi global, es van analitzar les xifres anuals de dies amb altes temperatures (aquells dies amb temperatures superiors als 20, 22.5 i 25ºC a 850hPa) al sud d’Europa en el període 1978-2012. Un augment significatiu en la freqüència d’aquest tipus de dies es va trobar en moltes àrees durant el període de temps analitzat, i es van identificar patrons en la distribució espacial d’aquests canvis. A més, aquest treball analitza els efectes de dies d’alta temperatura en incendis forestals mitjans i grans a Espanya des de 1978, així com en altres àrees (Cerdenya, Itàlia). Es defineix un dia d’alta temperatura quan la temperatura de l’aire a 850hPa és més gran que el percentil 95 de la temperatura de l’aire a 850hPa de juny a setembre en tot el període d’estudi. Vaig triar la temperatura a 850hPa perquè caracteritza adequadament l’estat de la baixa troposfera. Els efectes de les altes temperatures sobre els incendis forestals van ser notables i significatius en termes de nombre d’incendis (el 15% del total dels grans incendis es van produir en dies d’alta temperatura) i àrea cremada (el 25% del total d’àrea cremada es va produir en dies d’alta temperatura). Les dimensions dels incendis també van ser significativament més grans en condicions de temperatura i gran part dels incendis més grans en els últims 20 anys van ser en aquest tipus de condicions extremes. A més, tant el nombre d’incendis com l’àrea cremada només van disminuir en dies de no alta temperatura en el període d’estudi. La pitjor conseqüència dels incendis forestals és la pèrdua d’éssers humans, un fenomen que s’ha produït amb regularitat durant les últimes dècades a tot el món. Aquest treball analitza tots els incendis forestals d’Espanya amb víctimes registrades entre els anys 1980 i 2010. Els incendis es van classificar per la causa que va provocar la mort de les víctimes durant els incendis forestals amb l’objectiu d’estudiar les causes més freqüents en accidents mortals i la seva relació amb les diferents regions geogràfiques, les dimensions dels incendis, i les condicions climàtiques extremes (és a dir, dies d’alta temperatura). Es van analitzar tendències temporals en el nombre d’individus ferits i morts en el període d’estudi. L’atrapament és la causa més freqüent de mort dins dels empleats d’extinció d’incendis. Les dimensions dels incendis són un factor clau en l’aparició de les víctimes, ja que el 95% de les morts en incendis forestals (sense tenir en compte les baixes aèries) es van produir en incendis que afectaven més de 100 ha. Els dies d’alta temperatura també van ser claus pel fet que el 60% d’atrapaments es van produir en aquest tipus de dies.

La Reducción de Emisiones por Deforestación y Degradación forestal, además de la conservación, el manejo sostenible de bosques y aumento de reservas de carbón forestal (REDD+) es un mecanismo de política internacional que busca mitigar el cambio climático y, a su vez, aliviar la pobreza y contribuir a la conservación de biodiversidad en los países en desarrollo. La Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático (CMNUCC) sentó las bases para el diseño e implementación de REDD+ en el 2005 y la arquitectura del mecanismo se finalizó en 2015. Durante ese período, los países miembros de CMNUCC debatieron y desarrollaron procedimientos y directrices sobre las cuestiones técnicas y de gobernanza de REDD+, incluyendo por ejemplo la forma de garantizar la participación significativa de todas las partes interesadas, y cómo respetar los derechos de los pueblos indígenas y las comunidades locales. Al mismo tiempo, varios países en desarrollo entraron en la fase de preparación para REDD+ y comenzaron a diseñar estrategias nacionales para la implementación de actividades REDD+. Esta tesis aborda tres cuestiones fundamentales para los académicos y profesionales interesados en REDD+, utilizando como ejemplo el proceso de preparación en México. Primero, analiza el diseño y la legitimidad de los mecanismos institucionales establecidos por el gobierno mexicano para elaborar la estrategia nacional REDD+. Segundo, identifica los discursos movilizados por los actores involucrados en el proceso y subraya cómo se reflejan esos discursos en los documentos de política nacional. Tercero, investiga las preferencias para la implementación de REDD+ y la distribución de beneficios en las dos comunidades rurales e identifica los factores que median dichas preferencias. A nivel nacional existe un alto nivel de centralización en la toma de decisiones por parte de las agencias federales de medio ambiente. Hay dos grupos de actores con percepciones opuestas sobre la legitimidad de la fase de preparación. Entre esos actores se identifican tres discursos sobre REDD+. El primer discurso moviliza argumentos de justicia ambiental para criticar los principios y fundamentos de REDD+ y, por lo tanto, no se refleja en decisiones políticas. El segundo está parcialmente institucionalizado y propugna las reformas políticas y legales para que la implementación de REDD+ logre beneficios sociales distribuidos de manera equitativa a nivel nacional. El tercer discurso apoya la implementación de REDD+ como un mecanismo eficiente de mitigación y domina en las discusiones nacionales. A nivel local, los resultados indican que la gente preferiría implementar una combinación de actividades productivas y de conservación con el apoyo del gobierno, a cambio de pagos directos. Los resultados también revelan que las preferencias individuales para la implementación y la distribución de beneficios de REDD+ dependen de la posesión de tierras, el género y el estatus social. Para concluir, esta tesis contribuye a un creciente cuerpo de investigación de gobernanza de REDD+. La tesis sugiere que el gobierno mexicano necesita descentralizar el proceso de diseño de REDD+ para mejorar su legitimidad y el grado de justicia percibido por los diferentes actores. Esto probablemente resultaría en un aumento de la participación y en la institucionalización de las distintas ideas promovidas por estos actores. En general, la tesis sugiere que los países pueden desarrollar una arquitectura REDD+ legítima y justa sólo si evitan reproducir un proceso político dirigido exclusivamente por el gobierno. Los países REDD+ deberían diseñar nuevos arreglos institucionales para reconocer la diversidad de actores involucrados en actividades de uso de la tierra y su poder desigual en el diseño de la política, siendo sensibles a la diversidad de discursos de como diseñar e implementar todas las políticas y programas. / Reducing Emissions from Deforestation and forest Degradation, plus conservation, sustainable management of forests and enhancement of forest carbon stocks (REDD+) is an international policy mechanism that seeks to mitigate climate change, while potentially alleviating poverty and contributing towards biodiversity conservation in developing countries. The United Nations Framework Convention on Climate Change (UNFCCC) laid the foundations for REDD+ design and implementation in 2005 and the mechanism’s architecture was finalised in 2015. During that period, parties to the UNFCCC debated and developed procedures and guidelines on REDD+ technical and governance issues, including for example how to guarantee the meaningful participation of all relevant stakeholders and how to respect the rights of indigenous peoples and local communities. In parallel, several developing countries, supported by multilateral and bilateral aid, entered the so-called REDD+ readiness phase and started developing national strategies for implementing REDD+ activities through specific policies and actions. This thesis addresses three main issues of concern for REDD+ scholars and practitioners using Mexico’s readiness process as an example. First, it analyses the design and legitimacy of the institutional arrangements established by the Mexican government to draft the REDD+ national strategy. Second, it identifies the REDD+ discourses mobilised by the actors involved in the country’s REDD+ readiness process and it highlights how such discourses are reflected in national policy documents, thus shedding light on dominant ideas and narratives permeating into the national strategy. Third, using two rural communities as case studies, the thesis investigates the preferred scenarios for REDD+ implementation and benefit-sharing at the local level, and it identifies the key contextual and socio-economic factors mediating such preferences. At the national level, there is a high level of decision-making centralisation within the federal government’s environment agencies and there are two groups of participating actors with contrasting perceptions about the legitimacy of the REDD+ readiness phase. Among these actors, three main REDD+ discourses are identified. The first discourse relies on global environmental justice arguments to challenge the assumptions and foundations of REDD+ and, therefore, such discourse is not reflected in policy decisions to date. The second and partly institutionalised discourse encourages legal and policy reforms for REDD+ implementation to achieve social benefits and equitable outcomes across national REDD+ stakeholders. The third and dominant discourse openly supports REDD+ implementation but remarks the importance of making it an effective mechanism from a mitigation perspective. At the local level, findings indicate that, in the hypothetical case that REDD+ activities had to be developed, local people would prefer to implement a combination of land-use productive and conservation activities with governmental support, in exchange of direct payments. The results also reveal that individual preferences for REDD+ implementation and benefit-sharing are mediated by land tenure, gender and social status. This thesis contributes to a growing body of research analysing REDD+ governance processes. It suggests that Mexico’s government needs to decentralise the REDD+ design process to improve its legitimacy and perceived fairness. This would likely increase actors’ participation and the institutionalisation of their ideas. Overall, the research suggests that countries can only develop legitimate and fair REDD+ architecture if they avoid reproducing old-fashioned, government-led policy processes that might result in unfair policies. Instead, REDD+ host countries should design novel institutional arrangements to recognise the diversity of actors involved in land-use activities and their uneven power in policy design, while being sensitive to a diversity of narratives and positions about how to operationalise REDD+ at the desk and on the ground.

El reg deficitari és una estratègia àmpliament utilitzada quan els recursos d'aigua i energia són escassos i/o cars. La tesi demostra que son possibles altres alternatives de reg i planteja la revisió de algunes de les tecnologies actualment utilitzades per avaluar la eficiència de l’ús d’aigua, tant el la vessant fisiologia com agronòmica i productiva, posant una especial atenció en les interaccions entre els factors del sistema productiu i del procés de producció. Les resultats indiquen que l’eficiència d’us d’aigua no es pot avaluar tant sols com a un model unifactorial. La nutrició té un paper essencial, juntament amb altres activitats del procés en l’eficiència de l’aigua. Paral•lelament, s’analitza l’optimització de l’eficiència d’us d’aigua mitjançant la millora de la qualitat dels fruits. L’evitació de pèrdues i el sosteniment o millora de la qualitat organolèptica son essencials en la gestió del resultats del procés i en l’evitació de pèrdues i sobre costos per noqualitat. La tesi proposa indicadors de qualitat alternatius per aquest propòsit i també en conclou que el maneig del dosser foliar es una valuosa eina tecnològica per augmentar l’eficiència dels recursos a través de la qualitat. / El riego deficitario es una estrategia ampliamente utilizada cuando los recursos de agua y energía son escasos y / o caros. La tesis demuestra que son posibles otras alternativas de riego y plantea la revisión de algunas de las tecnologías actualmente utilizadas para evaluar la eficiencia del uso de agua, tanto el la vertiente fisiología como agronómica y productiva, poniendo especial atención en las interacciones entre los factores del sistema productivo y del proceso de producción. Las resultados indican que la eficiencia de uso de agua no se puede evaluar sólo como un modelo unifactorial. La nutrición juega un papel esencial, junto con otras actividades del proceso en la eficiencia del agua. Paralelamente, se analiza la optimización de la eficiencia de uso de agua mediante la mejora de la calidad de los frutos. La evitación de pérdidas y el sostenimiento o mejora de la calidad organoléptica son esenciales en la gestión de los resultados del proceso y en la evitación de pérdidas y sobre costes por no-calidad. La tesis propone indicadores de calidad alternativos para este propósito y también concluye que el manejo del dosel foliar es una valiosa herramienta tecnológica para aumentar la eficiencia de los recursos a través de la calidad. / Deficit irrigation is a widely used strategy when energy and water resources are scarce and / or expensive. This thesis demonstrates that alternatives are possible on deficit irrigation. measure of water use efficiency has beeen revisited under a technological, physiological and productive approach, paying particular attention to the interactions between the factors of crop system and production process. The results indicate that water efficiency will not be evaluated only as a univariate model. Nutrition plays an essential role in the efficiency of water use. At the same time,our work discusses the efficiency of water use by improving the quality of the fruit. The avoidance of losses and sustaining or improving the fruit quality are essential in the economic results and for avoidance of non-quality costs. The thesis proposes alternative quality indicators for this purpose and also concludes that the canopy management is an valuable tool for increasing resource efficiency through quality.

This work is an approach to the dynamic perception of architecture. lt seeks to provide parameters to help finding a way to analyze and graphically represent the architectural features that give a special and spatial quality to space perceived during movement. The approach is made from the "passing-through spaces" in architecture. These kinds of spaces can be considered as paradigmatic movement places and therefore, places where the dynamic perception has an essential reason for being. In the first part, the transient itineraries are analyzed by themselves, abstracting them from the architectural spaces where they occur. They are classified in an abstract way, without built references . So three distinct types of itineraries are described and characterized with their fundamental characteristics. In the second part change is analyzed, mainly from an energy point of view. That is the adaptation of the senses to different stimuli and stimuli variations in time and space. The reactions of the different human senses to environmental changes and their temporal adaptability are essential to understand users' final perception of the architectural environment. This analysis leads to the selection of the most important stimuli during people's movement, which will be those that provide the maximum amount of information needed to carry out the abstract itineraries described above. In the third part, the most important stimuli to provide information about the space are selected. They are vision, for providing directional information, and sound, for providing spatial information. The vision is selected for analyzing it's potential in a case study. The Sert's house in Cambridge, Massachusetts, is chosen for different reasons . On one hand, because JL Sert shows an interest in movement and itineraries in architecture, as it can be seen in several of his projects' drawings , where the user's movement is frequently plotted. On the other hand, because it is a residential house. So the itinerary is not one of the fundamental concepts on which the project is based, as it happens on some other works of Sert as the Maeght Foundation and the Miró Foundation, both of them itinerary buildings with the exhibition as its function. This work concludes by specifying some of the visual patterns that are considered important in building design while taking into account the dynamic perception and also with sorne design recommendations. lt is proposed to advance, in the future, with the representation of these parameters and others not dealt with in here, with advanced graphic means that can help the designer to take them into consideration from the outset of the project. / Aquest treball és una aproximació a la percepció dinàmica de l’arquitectura i busca aportar paràmetres per ajudar a trobar una manera d’analitzar i representar de manera gràfica les característiques arquitectòniques que donen una qualitat especial i espacial a l’espai percebut en moviment. L’aproximació es fa des dels espais de pas a l’arquitectura ja que poden ser considerats paradigmàtics com a llocs a on el moviment, i per tant la percepció dinàmica, té una raó de ser fonamental. En una primera part s’analitza el pas per sí mateix, abstraient-lo de l’espai arquitectònic on es produeix, per arribar a classificar-lo d’una manera abstracta i sense referents construïts. Així es consideren només els recorreguts i s’arriba a una descripció i caracterització de tres tipus de recorreguts ben diferenciats, amb les seves característiques fonamentals. En una segona part s’analitza el canvi, l’adaptació dels sentits als diferents estímuls i les seves variacions, en el temps i l’espai, des d’un punt de vista principalment energètic. Les reaccions dels diferents sentits als canvis i la seva capacitat d’adaptació temporal són fonamentals per entendre la percepció final de l’ambient per part dels usuaris. Aquesta anàlisi condueix a la selecció dels estímuls més importants durant el moviment, que seran els que aporten la major informació necessària per a dur a terme els recorreguts abstractes plantejats anteriorment. A la tercera part, una vegada seleccionats els estímuls més significatius per donar informació sobre l’espai, que seran la visió per la informació direccional i el so per la informació espacial, es selecciona el primer i s’analitzen les seves possibilitats en un cas d’estudi. Es tria la casa Sert a Cambridge, Massachussets, per diferents raons. Per una banda perquè J. Ll. Sert demostra un interès en el moviment i el recorregut a l’arquitectura i això es pot constatar en els seus dibuixos a on representa gràficament els recorreguts en varis dels seus projectes. Per altra banda per tractar-se d’un habitatge unifamiliar, a on el recorregut no és un dels conceptes fonamentals en el que es basa el projecte, com pot ser en altres obres de Sert com la Fundació Maeght o la Fundació Miró, edificis recorregut per la seva funció expositiva. El treball conclou especificant algunes de les pautes visuals que es consideren importants a l’hora de projectar un edifici tenint en compte la percepció dinàmica i recomanacions de disseny. Es proposa avançar, en el futur en la representació d’aquests paràmetres i d’altres que no s’han tractat aquí, amb mitjans gràfics avançats, que puguin ajudar al dissenyador a tenir-los en consideració des del principi del projecte.