Des d’una perspectiva materialista, la present tesi doctoral analitza les característiques socials i econòmiques de les comunitats prehistòriques de les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera). Es realitzen aportacions significatives als seus espais i activitats domèstics a partir del cas del poblat de Cap de Barbaria II i s’avalua el pes dels contactes exteriors a parir de l’estudi arqueomètric de la seva metal·lúrgica. Tot plegat aporta informacions substancials sobre les dinàmiques històriques pròpies de les illes Balears, en el context general del Mediterrani Occidental durant l’edat del bronze (ca 2.100-850 cal ANE). / This PhD thesis examines the social and economic structure of prehistoric communities in the Pityusic Islands (Ibiza and Formentera) from a materialistic perspective. The case of Cap de Barbaria II site has allowed for significant contributions to be made on the understanding of settlements and household activities. The significance of external contacts has been also approached from an archaeometallurgical perspective. Finally, light is shed on the historical dynamics of the Balearic Islands within the general context of the Western Mediterranean during the Bronze Age (ca. 2100-850 cal BCE).

El proyecto de investigación tiene como objetivo principal la reconstrucción de los parámetros bioarqueológicos de la sociedad fenicia de Tiro (Líbano) a partir del análisis osteoarqueológico de los restos humanos incinerados de la necrópolis de Al-Bass (siglos IX-VI a. C.). El estudio se centra en tres ejes. Por una parte, la reconstrucción de una parte del complejo ritual funerario en Al-Bass. En segundo lugar, el análisis de la estructura demográfica y social de esta comunidad. Por último, el examen de las condiciones de vida, salud y morbilidad de los hombre y mujeres incinerados y enterrados en esta necrópolis. El material objeto de este estudio está formado por un conjunto de cremaciones de época fenicia procedente de las excavaciones realizadas en Tiro al-Bass entre 1997 y 2009. / Le projet de recherche a comme objectif principal la reconstruction des paramètres bioarchéologiques de la société phénicienne de Tyr al-Bass (Liban) à partir des analyses ostéo-archéologiques des restes humains de la nécropole d’Al-Bass (siècles IX-VI a. J-C.). L' étude s’articule sur trois axes. D'une part, la reconstruction des gestes funéraires à Al-Bass. Deuxièmement, l'analyse de la structure démographique et sociale. Troisièmement, l’examen des conditions de vie, santé et morbidité des hommes et des femmes incinérés et enterrés dans cette nécropole. Le matériel d'étude est formé par un ensemble de crémations d'époque phénicienne provenant des fouilles réalisées à Tyr al-Bass entre 1997 et 2009.

El principal objectiu de la tesi és analitzar la societat de l’àrea ibèrica de la província Hispània Citerior en el transcurs dels primers vuitanta-cinc anys de presència romana (218-133 aC). Si bé aquest és un tema que ha despertat l’interès dels investigadors des d’almenys el tombant del segle XIX, aquesta recerca pretén abastar una visió global i exhaustiva a partir de la recollida i avaluació de totes les dades a l’abast. Així, es tenen en compte no només les fonts literàries –com s’ha tendit a fer tradicionalment–, sinó també les epigràfiques, les numismàtiques i, especialment, les arqueològiques. A partir de la contextualització de la informació obtinguda en les estructures socials romanes i la seva evolució durant els segles III i II aC, s’estableixen quatre grans agrupacions socials interrelacionades entre si i es proposa una periodització dels canvis experimentats per la societat. / The main aim of the thesis is to analyse the society of the Iberian zone in the Hispania Citerior province throughout the first eighty-five years of Roman presence (218-133 BC). Although this is a topic that aroused the interest of many researchers since at least the end of 19th century, this research tries to include an exhaustive and comprehensive vision from the collecting and evaluation of all available information. It has been a common trend to give priority to the literary sources, but our research regards also epigraphic, numismatic and especially archaeological sources. From contextualization of the obtained information into the Roman social structures and their evolution during 3rd and 2nd centuries BC, we establish four basic interrelated social groups and put forward a periodization for the changes of the society.

This thesis is based on the micromorphological analysis of thin section of sediments from the Sierra de Atapuerca (Burgos Spain) and from Abric Romaní (Capellades, Barcelona, España). The micromorphological observation is completed with other data and with the acquired knowledge during the fieldwork, and from the interdisciplinary works of the researchers working on the projects from the Sierra de Atapuerca and Abric Romaní.The geoarchaoelogical and palaeoetnographical approach to the sedimentological record has been developed from to points of view:The distinction between sedimentary processes and anthropic sedimentary processes in the formation of archaeological levelsThe paleoenvironmental analysis and interpretation of the sedimentary record of the stratigraphic sequencesThe formation processes analysis needs a high knowledge of other disciplines. Geosciences have are more important in the analytical research of the sedimentary record. For the analyses of Quaternary caves and rock shelters deposits the biological sedimentary processes seem to offer a greater resolution to develop a better interpretation of the stratigraphic sequences. In this way, we call pedosedimentary processes to the articulation of the analysis on the transport origin and on the postdepositional transformation of sediments that we observe in the thin sections. This observation is held on disciplines such as palepedology and sedimentary petrography. The description of the thin sections is presented as a microfacies classification, which pretends to systematize the analyses data from microfacies in order to classify and hierarchies. When this classification has achieved a systematic value, that can include statically explicative model of the pedosedimentary processes, we establish the dynamic interpretation, hypothetical deductive, that refine the classification itself and take part in the argumentation of the interpretation. A great deal of this work of this Thesis is dedicates to the analysis of microfacies that has as a result the elaboration of three classifications.This Thesis presents the results of the natural pedosedimentary processes and its environmental interpretation of the glacial periods in the Romani shelter and Sierra de Atapuerca sites, and of interglacial periods of the sedimentary record of the Sierra de Atapuerca. Finally, one of the most important results is that the anthropic sedimentary processes are mechanism-processes, and defined conceptually by sedimentary dispersion due to circulation and covering and translation of sediments.Key words: Micromorphology, pedosedimentary processes, Pleistocene, Archaeology, sedimentary infillings at caves and rock-shelters. RESUMAquesta tesis doctoral tracta de l'analisi micromorfològica de làmines primes de sediments procedents de la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espanya) i del nivell J de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona, Espanya). L'observació micromorfològica es complementa amb les dades i els coneixements generats dins els projectes d'investigació de la Sierra de Atapuerca i l'Abric Romaní.La nostra aproximació geoarqueològica i paleoetnogràfica a l'estudi del registre sedimentari es desenvolupa mitjançant dos eixos d'investigació: 1, el de la distinció entre els processos naturals i els processos culturals en la formació del registre sedimentari dels nivells arqueològics 2, i el de l'anàlisi i la interpretació paleoambiental mitjançant el registre sedimentari de les seqüències estratigràfiquesL'anàlisi dels processos de formació necessita d'un ampli coneixement transdisciplinar. Pels processos sedimentaris naturals són les geociències les que aporten més pes durant l'anàlisi. En l'anàlisi de sediments del Quaternari, sembla que són els processos sedimentaris biològics els que ofereixen un resolució més important per tal d'assolir una més acurada interpretació de les seqüències estratigràfiques. En aquest sentit, parlem de processos edafosedimentaris per tal d'articular l'anàlisi sobre l'origen, el transport i les transformacions postdeposicionals dels sediments observats en làmina prima. Aquesta observació en làmina prima de poblacions de mostres sedimentaries s'obté mitjançant el principis i les adquisicions de geociències com la paleoedafologia i la petrografia sedimentària. La descripció de les làmines primes es formalitza mitjançant classificacions de microfàcies que intenten sistematitzar les dades de l'anàlisi de microfàcies per tal d'ordenar-les i jerarquitzar-les. Un cop aquesta classificació ha adquirit una valor sistemàtica, capaç d'articular petits models explicatius estàtics sobre els processos edafosedimentaris, passem a formular interpretacions dinàmiques, hipotètico- deductives, que refinen la mateixa classificació. Gran part del nostre treball d'investigació és dedicat a l'anàlisi de les microfàcies i té com a resultat l'elaboració de tres classificacions de microfàcies.Aquesta tesi doctoral conté resultats sobre l'anàlisi dels processos sedimentaris naturals i la seva interpretació ambiental durant els períodes glacials, de mal comparar, a la Sierra de Atapuerca i a l'Abric Romaní; i durant els interglacials a la Sierra de Atapuerca. Els processos sedimentaris antròpics estan singularitzats en mecanismes-processos i definits conceptulament mitjançant activitats com la dispersió per circulació, el recocobriment i el desplaçament de sediments.Mots clau. Micromorfologia, processos edafosedimentaris, Pleistocè, Arqueologia, reompliments sedimentaris de coves i de peu d'abric / ÉCette thèse doctorale s'agi de l'analyse micromorphologique des lames minces des sédiments de la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espagne) et de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona, Espagne). La micromorphologie des facies sédimentaires est complétée avec les données et les connaissances acquises pendant les travails de terrain dans ces sites, et les travails interdisciplinaires des chercheurs des projets de recherche à l'Abric Romaní et à la Sierra de Atapuerca.L'approche géoarchéologique et paléoethnographique du titre de la thèse attire l'attention sur deux axes de notre recherche:1, celui de la distinction analytique parmi les processus sédimentaires des couches archéologiques des processus sédimentaires naturels des processus anthropiques2, et celui de l'analyse et la interprétation paléoenvironnementale au moyen de l'enregistrement sédimentaire des séquences stratigraphiquesL'analyse des processus de formation a besoin d'un larges connaissances transdisciplinaires. Notamment par les processus sédimentaires naturels sont les géosciences les plus invoques a l'heure de la mis à pont des analyses, De l'analyse des sédiments quaternaires de grotte et abris, semble que sont les processus sédimentaires biologiques ceux qui offrent une finesse à l'interprétation des séquences stratigraphiques. En ce sens, nous utilisons le terme processus pédosédimentaires à fin de maîtriser l'analyse de l'origine, de la mise en place et des transformations des sédiments à l'échelle de la lame mince. Cette observation en lame mince des échantillons sédimentaires s'appuie sur les concepts de base et acquis de la palepédologie et de la pétrographie sédimentaire. La description des lames minces se formalise au moyen des classifications de microfacies à fin de les ordonner et hiérarchiser. Une fois cette classification est capable d'avoir une valeur systématique, utilisable pour expliquer petits modèles statiques sur les processus pédosédimentaires, on formule des interprétations dynamiques, hypothétique-déductives, qui finissent par améliorer la même classification de microfacies et attirer des interprétations.La grande partie du travail de la thèse est dédié a l'analyse des microfacies et il a comme résultat l'élaboration de trois classifications de microfacies liés aux sujet de recherche.Cette thèse doctorale contient résultats sur la définition des processus sédimentaires naturels, de mal à comparer, pendant les périodes de sédimentation glaciaire à l'Abric Romani et à la Sierra de Atapuerca ; et les processus de sédimentation pendant les périodes interglaciaires à la Sierra de Atapuerca. Les processus sédimentaires culturels ou anthropiques sont décrits et interprétés au moyen des mécanismes de la dispersion, couverture et déplacement des sédiments.Mots clé. Micromorphologie, processus pédosédimentaires, Pléistocene, archéologie, remplissages sédimentaires de grottes et abris sous roche. RESÚMENEsta tesis doctoral trata del análisis micromorfológico de láminas delgadas de sedimentos procedentes de la Sierra de Atapuerca (Burgos, España) y del Abric Romaní (Capellades, Barcelona, España). La observación micromorfológica está complementada con abundantes datos y el conocimiento adquirido en el campo, y en los trabajos interdisciplinarios de los investigadores generados dentro de los proyectos de investigación de la Sierra de Atapuerca y del Abric Romaní.Nuestra aproximación geoarqueológica y paleoetnográfica al estudio del registro sedimentario ha sido desarrollado en dos ejes de investigación:1, el de la distinción entre los procesos sedimentarios naturales y los procesos sedimentarios antrópicos en la formación de los niveles arqueológicos2, y el del análisis y la interpretación paleoambiental del registro sedimentario de las secuencias estratigráficasEl análisis de los procesos de formación necesita de un ámplio conocimiento interdisciplinar. Para los procesos sedimentarios naturales son las geociencias las que aportan más peso en la investigación analítica del registro sedimentario. En el análisis de los sedimentos de cuevas y abrigo del Cuaternario parece que són los procesos sedimentarios biológicos los que ofrecen más resolución para desarrollar una interpretación más fina de las secuencias estratigráficas. En este sentido, denominamos procesos edafosedimentarios a la articulación de los análisis sobre el origen el transporte y las transformaciones postdeposicionales de los sedimentos observados en lámina delgada. Esta observación se apoya en disciplinas como la paleoedafología y la petrografía sedimentaria. La descripción de las láminas delgadas está presentada en forma de clasificación de microfacies que intenta sistematizar los datos del análisis de las microfacies para su ordenación y jerarquización. Una vez que esta clasificación ha adquirido un valor sistemático, capaz de engoblar modelos estáticos explicativos de los procesos edafosedimentarios, establecemos interpretaciones dinámicas, hipotéticas deductivas, que refinan la clasificación misma y intervienen en la argumentación de nuestras interpretaciones.Gran parte del trabajo de investigación presentado en esta tesis doctoral está dedicada a el análisis de microfacies y tiene como resultado la elaboración de tres clasificaciones.Esta tesis doctoral presenta resultados sobre procesos edafosedimentarios naturales y su interpretación ambiental de períodos glaciales del Pleistoceno ibérico, de mal a comparar, pertenecientes al Abric Romaní y Atapuerca; y de períodos interglaciares del registro sedimentario de la Sierra de Atapuerca. Los procesos sedimentarios antrópicos estan singularizados en mecanismos-procesos, y definidos conceptualmente por actividades de dispersión por circulación, el recubrimiento y el traslado de sedimentos.Palabras clave. Micromorfología, procesos edafosedimentarios, Pleistoceno, Arqueología, rellenos sedimentarios de cuevas y abrigos

L'estudi dels processos de formació és una peça clau per entendre el significat de les restes arqueològiques recuperades. En aquesta tesi s'aborda el problema dels processos de formació a partir dels fitòlits, la mineralogia (IR-FT) i les altres microrestes. A partir d'aquesta aproximació s'han pogut determinar els agents responsables dels processos de formació, s'han diferenciat els límits i avantatges en aquest camp i, finalment, s'han definit una sèrie d'aspectes metodològics necessaris per entendre la formació d'un jaciment a través dels fitòlits. Els jaciments estudiats (La Gorja d'Olduvai, El Abric Romaní, El Mirador i Tel Dor) formen part d'una escala on els diferents graus d'antropització permeten distingir els processos culturals dels naturals, però també ens aporten dades d'alta resolució d'esdeveniments de curta durada, així com ens ajuden a comprendre els processos tafonòmics que poden sofrir els fitòlits. / El estudio de los procesos de formación es una pieza clave para entender el significado de los restos arqueológicos recuperados. En esta tesis se aborda el problema de los procesos de formación a partir de los fitolitos, la mineralogía (IR-FT) y los otro microrestos. A partir de esta aproximación se ha podido determinar los agentes responsables de los procesos de formación, se han diferenciado los límites y ventajas en este campo y, finalmente, se han definido una serie de aspectos metodológicos necesarios para entender la formación de un yacimiento a través de los fitolitos.Los yacimientos estudiados (La Garganta de Olduvai, El Abric Romaní, El Mirador y Tel Dor) forman parte de una escala donde los diferentes grados de antropización permiten diferenciar los procesos culturales de los naturales, pero también nos aportan datos de alta resolución de eventos de corta durada, así como nos ayudan a comprender los procesos tafonómicos que pueden sufrir los fitolitos. / The study of site formation processes is a key point to understand the meaning of the recovered archaeological remains. In this thesis we approach to the subject of the archaeological formation processes through the phytolith analyses, the mineralogy (FTIR) and, other micro-remains. Using this approach we have determined the agents responsible of the formation processes, the limitations and advantages have been differentiated, and, finally, we have defined a set of methodological aspects necessary to understand the formation of archaeological sites through the phytolith analyses.The studied sites (Olduvai Gorge, Abric Romaní, El Mirador and Tel Dor) form part of a scale where the different degrees of human impacts allow us to differentiate the natural and cultural formation processes. In addition, we have obtained high resolution data of short-term events, and also it has been possible to understand the taphomomic processes that phytoliths may experience.

El déficit existente de estudios historiográficos sobre el Pleistoceno en el contexto de la Cuenca Media-Baja del Tajo unido al auge de intervenciones arqueológicas que se viene desarrollando en la actualidad, nos llevaron a plantear un proyecto de investigación que ayudara al conocimiento de este periodo y en este contexto geográfico. Puesto que el registro arqueológico concerniente al Pleistoceno es básicamente lítico, los estudios se fundamentan en torno a los campos íntimamente ligados a éste, partiendo desde una fase constructiva y descriptiva de la tecnología lítica a través de un sistema de análisis, el Sistema Lógico Analítico y que nos conducirá a la fase explicativa propuesta. Este proyecto de investigación se centra en uno de los primeros yacimientos excavados al aire libre, Yacimiento Vendimia y que se relaciona con unos contextos geomorfológicos distintos de los planteados hasta el S. XX. Este enclave denominado Complejo Cacereño, solventa el déficit de información con un registro paleoecológico más completo y un programa de dataciones radiométricas, permitiendo hacer una valoración desde una perspectiva paleoeconómica sobre los diferentes modelos de ocupación y su evolución tecnológica a lo largo del Pleistoceno. Así mismo, estos datos pueden aportar información al conocimiento de la funcionalidad y las posibles cronologías de aquellos otros hallazgos en puntos diversos de la provincia de Cáceres y que fueron recuperados en su mayoría a través de prospecciones. / The shortfall of historiographical studies on the Pleistocene in the context of the Cuenca Media-Baja del Tajo together with the archaeological interventions boom that is happening at present, led us to propose a research project to help the understanding of this period and in this geographical context. As the archaeological record concerning the Pleistocene is mainly lithic these studies are based on the fields closely related to it, starting from a descriptive and constructive phase of the lithic technology through a system of analysis, the Analytical Logical System which will lead us to the proposed explanatory phase. This research project focuses on one of the first sites excavated outdoors, the Vendimia Site, and which is related to geomorphological contexts other than those raised in the zoth century. This enclave called Complejo Cacereño, solves the information gap with a more complete paleoecological record and a program of radiometric dating, enabling us to make an assessment from a paleoeconomic perspective on different models of occupation and its technological development throughout the Pleistocene. Also, these data can contribute to the knowledge of the functionality and possible chronologies of those other findings at different sites in the province of Cáceres which were mostly recovered through drilling.

No description available.

A dissertação estabelece um modelo para as dinâmicas sociais de um espaço local, correspondente ao território genericamente abrangido pelo concelho de Fornos de Algodres (Guarda, Portugal). Essas dinâmicas são articuladas com um processo específico de territorialização e com uma paisagem local, perspectivadas como uma expressão particular do trend estrutural de longa duração de transição entre comunidades neolíticas (finais do 4º milénio) e as sociedades hierarquizadas da Idade do Bronze.

O desafio desta investigação consistiu em identificar a organização e distribuição espacial dos engenhos no início da colonização, como parte de um sistema de planejamento interligado, dentro do processo de apropriação do espaço, com o objectivo de constatar que não houve apenas uma intenção mercantil na implantação dos engenhos, mas um propósito, um planejamento de ocupação territorial. O objeto de estudo foi a Capitania de Pernambuco, no recorte espacial, e no período da administração de Duarte Coelho (1535 - 1555), como recorte temporal. A abordagem teórica, para situar e delimitar o tema a ser estudado, foi realizada sob a perspectiva da Arqueologia da Paisagem, recorrendo-se a outras ciências, como Geografia, Arquitetura e Antropologia, caracterizando uma interdisciplinaridade que ampliou o instrumental para análise das informações coletadas. Os conceitos da Arqueologia da Paisagem fornecem uma base de grande potencial para o entendimento das sociedades do passado. A metodologia abrangeu três etapas: pesquisa de campo, com base documental, visando a coleta de informações em textos (livros, teses, dissertações, relatórios, artigos de períodicos); pesquisa iconográfica e cartográfica, para selecionar os documentos que seriam utilizados; estudo e análise dos documentos selecionados para o embasamento teórico da investigação; registro fotográfico in loco da área estudada. Os engenhos tinham um papel econômico de grande importância, constituiam mesmo a base da economia da Capitania no período estudado, e serviam de polo de atração para a ocupação e povoamento da terra, com a fundação de povoados e vilas. Apesar de todas as transformações ocorridas na área pesquisada, é possível observar que ainda persistem fortes evidências da gênese dessa ocupação da Capitania, do planejamento inicial de Duarte Coelho. (...)

A dinâmica das defesas urbanas entre o mundo romano tardio e a Alta Idade Média foi muito distinta das precedentes, configurando um modelo sobre o qual, em última instância, se viria a basear parte da estrutura islâmica. Tratando-se de um território periférico, a província da Lusitânia adaptou-se em moldes específicos a novos paradigmas de modelo urbano. De resto, os fundamentos imediatos dessa transformação não remetem exclusivamente para causas conjunturais exteriores ao Império, como a pressão bárbara. Destacam-se acima de tudo motivos estruturais que se prendem como funções económicas, fiscais e de segurança regional.