[EN] ABSTRACT «Antonio López in El sol del membrillo : a lesson in architecture» is the title of these reflections, and sums up the intentions that animate the work: on the occasion of the 1992 Víctor Erice's film shows the Manchego artist while confronting the task of painting in the fall a quince tree planted by him in the back garden of his own house, the essay ponders the possibility of a parallel reading between the painter's thinking and way of doing, matching the way of looking of the Basque film director, and the profession of architecture. The discussion is unfolded in three common areas to the arts of painting, cinema and architecture: memory, integrity and reality. For this purpose, there are used fifteen architecture works which are contemplated under those categories. This travel on revelation, on stripping, in which spheres and works are finally mixed, constitutes after all a hopscotch game. Keywords: Antonio López; El sol del membrillo; Víctor Erice; architecture and memory; architecture and integrity; architecture and reality; architecture and shadow; architecture and time. / [ES] RESUMEN «Antonio López en El sol del membrillo : una lección de arquitectura» es el título de estas reflexiones, y resume bien los propósitos que animan el trabajo: con motivo de la película de Víctor Erice de 1992, que muestra al artista manchego enfrentado a la tarea de pintar en otoño un membrillero plantado por él tiempo atrás en el jardín de su casa, el ensayo sopesa la posibilidad de una lectura paralela entre el pensamiento y la manera de hacer del pintor, coincidentes con la mirada cinematográfica del director vasco, y el oficio de la arquitectura. La discusión se desenvuelve en tres ámbitos comunes a las artes de la pintura, el cine y la arquitectura: la memoria, la entereza y la realidad. Y para ello se esgrimen un total de quince obras de arquitectura contempladas bajo tales categorías. Este viaje de revelación, de despojamiento, donde los ámbitos y las obras acaban entreverados, conforma después de todo una rayuela. Palabras clave: Antonio López; El sol del membrillo; Víctor Erice; arquitectura y memoria; arquitectura y entereza; arquitectura y realidad; arquitectura y sombra; arquitectura y tiempo. / [CA] RESUM «Antonio López en El sol del membrillo : una lliçó d'arquitectura» és el títol d'aquestes reflexions, i resumeix bé els propòsits que animen aquest treball: amb motiu de la pel·lícula de Víctor Erice de 1992, que mostra a l'artista manxec enfrontat a la tasca de pintar a la tardor un codonyer plantat per ell mateix temps endarrere al jardí de la seua casa, l'assaig sospesa la possibilitat d'una lectura paral·lela entre el pensament i la manera de fer del pintor, coincidents amb la mirada cinematogràfica del director basc, i l'ofici de l'arquitectura. La discussió es desenrotlla en tres àmbits comuns a les arts de la pintura, el cinema i l'arquitectura: la memòria, l'enteresa i la realitat. I amb aquesta finalitat s'esgrimeixen un total de quinze obres d'arquitectura contemplades sota aquelles categories. Aquest viatge de revelació, de despullament, on els àmbits i les obres acaben entremesclats, conforma després de tot un joc de xarranca. Paraules clau: Antonio López; El sol del membrillo; Víctor Erice; arquitectura i memòria; arquitectura i enteresa; arquitectura i realitat; arquitectura i ombra; arquitectura i temps. / Nieto Edo, FJ. (2016). Antonio López en "El sol del membrillo": una lección de arquitectura [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61483