[EN] The thesis is an initial approach to the biography and work of Antonio López. It deals with an approximation and trust on reality. It focuses on the study of his fundamental drawings, since 1949 until 2011 and also on the meaning of reality and time for Antonio López. Finally, it studies the possibility of existence of a school or group of "realism in Madrid". In the drawings it is revealed to whom and how he discovers the natural drawing; the meaning of the drawing for Antonio López in which what changes the essence of the drawing, painting and sculpture is studied as well as his creative process, the modalities in his drawings (draft, notes of painting from life, rough sketches, design examples and final design) and the themes. In his themes we can find an existential connotation and a temporal and spatial dimension that is investigated as a sequence of nature. They established six thematic scopes: the human figure, domestic interiors, intimate places, food, garden and fruit compositions and landscapes. The human figure is represented on its own, in couples, dressed or naked, sitting with a view to the knee, standing, lying, a close up portrait, medium or whole detail, in general and in different periods or stages of human life. He mainly painted the members of his family as well as others and even invented them. In the interior spaces he represents the inner moments of himself, his intimacy. Consequently, the works of art in his studio represent works of art of extraordinary and expressive intensity. In the garden theme a dialogue with nature is established. In all the landscapes, Tomelloso, his home town, appears and the place where he lives, Madrid. We analyse the importance of reality in his work. A synthesis of the evolution of his realism is made as a symbolic resource. When analysing time, the classification is as follows: the time represented, the time of the representation, the historic time. The time is essential in his work, it is present and it dwells in his work. His work is a testimony of the passage of time and that is what moves and conditions his work. Analysing time in his work La familia de Juan Carlos I, time is of great relevance as it is the masterpiece of his career. The traces of his creative process are present in his work as his own identity, reflection of how the artists have learnt from each other throughout history. His mastery skills make him an exceptional artist with a peculiar philosophy and method. Time is very significant in the way his work concludes. It is always open, ever changing with present time containing the past and so the artist corresponds with his loyalty. In the last chapter, we study the possible existence of a school or group of "realism in Madrid", formed by six artists such as Antonio López is located. It is confirmed that Antonio López, along with Julio and Francisco López Hernandez brothers, Amalia Avia Maria Isabel Moreno and Quintanilla, did not form a school, nor a group of Madrid realism rules or stipulated rules, but a group of peers, friends, who met at the Faculty of Fine Arts of San Fernando, Madrid, in the fifties, and whose artistic work part of reality, with a different look. Maria Moreno, a famous painter and wife of Antonio Lopez is considered by the artist his "light". / [ES] La tesis versa sobre una aproximación a la biografía y obra de Antonio López, en la que se indaga su acercamiento y confianza en la realidad. Se profundiza en el estudio de los dibujos fundamentales, desde 1949 hasta 2011, y en el significado de la realidad y del tiempo para Antonio López. Por último, se estudia la posibilidad de una escuela o grupo de "realismo madrileño". En los dibujos se investiga: con quién y cómo descubre el dibujo del natural; el significado del dibujo para Antonio López, en el que se estudia qué es lo que cambia la esencia en el dibujo, pintura y escultura; su proceso de creación; las modalidades que presentan los dibujos (boceto, apunte del natural, bosquejo, croquis y dibujo definitivo) y la temática. En sus temas se encuentran connotaciones de tipo existencial y se indaga en una temática espacio-temporal de naturaleza secuencial. Se establecen seis ámbitos temáticos: la figura humana, interiores domésticos, espacios íntimos, alimentos, el jardín y composiciones frutales, y el paisaje. La figura humana la representa sola, emparejada, vestida o desnuda; sentada con una visión hasta la rodilla, de pie, tumbada; en plano de detalle, primer plano, medio, entero, de conjunto o general, y en diferentes periodos y etapas del ciclo vital. Principalmente, toma como modelos a su familia, aunque hay otros ajenos a ella e, incluso, inventados. En los espacios íntimos es dónde el artista retrata el interior de su ser, su intimidad, constituyendo los dibujos de su estudio obras de una extraordinaria intensidad expresiva. En el tema del jardín establece un diálogo con la naturaleza. En sus paisajes están presentes el lugar donde nace, Tomelloso, y el lugar donde vive, Madrid. Se analiza la importancia de la realidad en su obra. Se hace una síntesis de la evolución de su realismo, siendo éste un recurso simbólico. En el análisis del tiempo se establece una clasificación: el tiempo representado, el tiempo de la representación y el tiempo histórico. El tiempo es fundamental en su obra, está presente y habita en ella. Su obra es testimonio del transcurso del tiempo, y éste es el que mueve y condiciona su trabajo. Se analiza el tiempo en la obra La familia de Juan Carlos I, por ser una obra cumbre en su trayectoria artística y en la que el tiempo es relevante. Las huellas de su proceso creativo están presentes en su obra como señas de identidad, que reflejan cómo los artistas han aprendido unos de otros a lo largo de la historia. Su magisterio lo hace un artista excepcional, aunado a un método de trabajo y filosofía peculiares. El tiempo es significativo en la manera de concluir su obra, que siempre está abierta, cambiante, con el tiempo en presente, que contiene todo su pasado, y en la que el artista corresponde con su fidelidad. En el último capítulo, se estudia la posible existencia de una escuela o grupo de realismo madrileño, formado por seis artistas entre los que se ubicaría Antonio López. Se corrobora que Antonio López, junto con los hermanos Julio y Francisco López Hernández, Amalia Avia, María Moreno e Isabel Quintanilla, no formaron una escuela, ni tampoco un grupo de realismo madrileño con unas normas o reglas estipuladas, pero sí un grupo de compañeros, de amigos, que se conocieron en la Facultad de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid, en los años cincuenta, y cuyo trabajo artístico parte de la realidad, con una mirada diferente. María Moreno, pintora célebre y esposa de Antonio López, es considerada por el artista su "luz". / [CAT] La tesi versa sobre una aproximació a la biografia i obra d'Antonio López, en què s'indaga el seu acostament i confiança en la realitat. S'aprofundeix en l'estudi dels dibuixos fonamentals, des de 1949 fins a 2011, i en el significat de la realitat i del temps per a Antonio López. Finalment, s'estudia la possibilitat d'una escola o grup de "realisme madrileny". En els dibuixos s'investiga: amb qui i com descobreix el dibuix del natural; el significat del dibuix per a Antonio López, en el qual s'estudia què és el que canvia l'essència en el dibuix, pintura i escultura; el seu procés de creació; les modalitats que presenten els dibuixos (esbós, apunt del natural, esbós, croquis i dibuix definitiu) i la temàtica. En els seus temes es troben connotacions de tipus existencial i s'indaga en una temàtica espai-temporal, de naturalesa seqüencial. S'estableixen sis àmbits temàtics: la figura humana, interiors domèstics, espais íntims, aliments, el jardí i composicions fruiters, i el paisatge. La figura humana la representació sola, aparellada, vestida o nua; asseguda amb una visió fins al genoll, de peu, tombada; en pla de detall, primer pla, mitjà, sencer, de conjunt o general, i en diferents períodes i etapes del cicle vital. Principalment, pren com a models a la seva família, i hi ha altres aliens a ella, i fins i tot, inventats. En els espais íntims és on l'artista retrata l'interior del seu ésser, la seva intimitat, constituint els dibuixos del seu estudi obres d'una extraordinària intensitat expressiva. En el tema del jardí estableix un diàleg amb la natura. En els seus paisatges estan presents el lloc on neix, Tomelloso, i el lloc on viu, Madrid. S'analitza la importància de la realitat en la seva obra. Es fa una síntesi de l'evolució del seu realisme, sent aquest un recurs simbòlic. En l'anàlisi del temps s'estableix una classificació: el temps representat, el temps de la representació i el temps històric. El temps és fonamental en la seva obra, és present i habita. La seva obra és testimoni del transcurs del temps, i aquest és el que mou i condiciona la seva feina. S'analitza el temps en l'obra La familia de Juan Carlos I, per ser una obra mestra en la seva trajectòria artística i en la qual el temps és rellevant. Les empremtes del seu procés creatiu són presents en la seva obra com a senyals d'identitat, que reflecteixen com els artistes han après els uns dels altres al llarg de la història. El seu magisteri ho fa un artista excepcional, conjuminat a un mètode de treball i filosofia peculiars. El temps és significatiu en la manera de concloure la seva obra, que sempre està oberta, canviant, amb el temps en present, que conté tot el seu passat, i en la qual l'artista correspon amb la seva fidelitat. En l'últim capítol, s'estudia la possible existència d'una escola o grup de realisme madrileny, format per sis artistes entre els que se situaria Antonio López. Es corrobora que Antonio López, juntament amb els germans Julio i Francisco López Hernández, Amalia Avia, María Moreno i Isabel Quintanilla, no van formar una escola, ni tampoc un grup de realisme madrileny amb unes normes o regles estipulades, però sí un grup de companys , d'amics, que es van conèixer a la Facultat de Belles Arts de San Fernando, de Madrid, als anys cinquanta, i el treball artístic part de la realitat, amb una mirada diferent. Maria Moreno, pintora cèlebre i esposa d'Antonio López, és considerada per l'artista la seva "llum". / García Pérez, P. (2016). Dibujos. Realidad y tiempo en la obra de Antonio López [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62325 / TESIS

[EN] ABSTRACT «Antonio López in El sol del membrillo : a lesson in architecture» is the title of these reflections, and sums up the intentions that animate the work: on the occasion of the 1992 Víctor Erice's film shows the Manchego artist while confronting the task of painting in the fall a quince tree planted by him in the back garden of his own house, the essay ponders the possibility of a parallel reading between the painter's thinking and way of doing, matching the way of looking of the Basque film director, and the profession of architecture. The discussion is unfolded in three common areas to the arts of painting, cinema and architecture: memory, integrity and reality. For this purpose, there are used fifteen architecture works which are contemplated under those categories. This travel on revelation, on stripping, in which spheres and works are finally mixed, constitutes after all a hopscotch game. Keywords: Antonio López; El sol del membrillo; Víctor Erice; architecture and memory; architecture and integrity; architecture and reality; architecture and shadow; architecture and time. / [ES] RESUMEN «Antonio López en El sol del membrillo : una lección de arquitectura» es el título de estas reflexiones, y resume bien los propósitos que animan el trabajo: con motivo de la película de Víctor Erice de 1992, que muestra al artista manchego enfrentado a la tarea de pintar en otoño un membrillero plantado por él tiempo atrás en el jardín de su casa, el ensayo sopesa la posibilidad de una lectura paralela entre el pensamiento y la manera de hacer del pintor, coincidentes con la mirada cinematográfica del director vasco, y el oficio de la arquitectura. La discusión se desenvuelve en tres ámbitos comunes a las artes de la pintura, el cine y la arquitectura: la memoria, la entereza y la realidad. Y para ello se esgrimen un total de quince obras de arquitectura contempladas bajo tales categorías. Este viaje de revelación, de despojamiento, donde los ámbitos y las obras acaban entreverados, conforma después de todo una rayuela. Palabras clave: Antonio López; El sol del membrillo; Víctor Erice; arquitectura y memoria; arquitectura y entereza; arquitectura y realidad; arquitectura y sombra; arquitectura y tiempo. / [CAT] RESUM «Antonio López en El sol del membrillo : una lliçó d'arquitectura» és el títol d'aquestes reflexions, i resumeix bé els propòsits que animen aquest treball: amb motiu de la pel·lícula de Víctor Erice de 1992, que mostra a l'artista manxec enfrontat a la tasca de pintar a la tardor un codonyer plantat per ell mateix temps endarrere al jardí de la seua casa, l'assaig sospesa la possibilitat d'una lectura paral·lela entre el pensament i la manera de fer del pintor, coincidents amb la mirada cinematogràfica del director basc, i l'ofici de l'arquitectura. La discussió es desenrotlla en tres àmbits comuns a les arts de la pintura, el cinema i l'arquitectura: la memòria, l'enteresa i la realitat. I amb aquesta finalitat s'esgrimeixen un total de quinze obres d'arquitectura contemplades sota aquelles categories. Aquest viatge de revelació, de despullament, on els àmbits i les obres acaben entremesclats, conforma després de tot un joc de xarranca. Paraules clau: Antonio López; El sol del membrillo; Víctor Erice; arquitectura i memòria; arquitectura i enteresa; arquitectura i realitat; arquitectura i ombra; arquitectura i temps. / Nieto Edo, FJ. (2016). Antonio López en "El sol del membrillo": una lección de arquitectura [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61483 / TESIS