[ES] «Diosas Primigenias, sus mitos, estética e influencia en el arte y las sociedades hipermodernas líquidas», tiene sus fuentes en distintas áreas del conocimiento como la arqueología, la antropología, la sociología, el arte, los feminismos, la teología, etc., con el fin de facilitar la comprensión de la compleja sociedad actual. Para sustentar las hipótesis y objetivos del trabajo, en una primera parte, hemos elaborado un marco teórico con antecedentes en los mitos primigenios, a partir las teorías de Carl Jung o Mircea Eliade entre otros. En el segundo capítulo revisamos los datos arqueológicos alejados de la visión patriarcal, basándonos en datos científicos de Marija Gimbutas entre otras arqueólogas, proponiendo una visión diferente de la forma de organización social y del rol femenino, de acuerdo con la She Story. El mito aquí tratado, fijado en el subconsciente colectivo, forma parte de la estética de nuestras sociedades líquidas por lo que en el tercer capítulo analizaremos la evolución del pensamiento occidental desde Descartes a Lipovetzky, tocando brevemente a Kant, Hegel, Nietzsche, Fromm, y posteriormente las teorías de Marc Augé y Zygmunt Bauman. La segunda parte, cuarto capítulo dedicado a Zygmunt Bauman, y cómo sus teorías sociales han descrito minuciosamente la sociedad en que actualmente vivimos. Todo en esta generación líquida está entrelazado, arte, sociedad, tecnología, comunicaciones globales, mass media, comercio, política, mitos, esta liquidez abarca todos los aspectos de nuestras vidas y se refleja en el cuerpo femenino. Analizamos la presencia y manipulación por parte de los medios de comunicación masiva y las tecnologías, de lo que Zygmunt Bauman denomina la Generación Líquida. Generación que ha nacido con las tecnologías y que no entendería su realidad sin estar «conectada». Entregando su libertad a los nuevos líderes de opinión que son los trenders o los bloggers. Traspasando su lealtad incondicional a las empresas tecnológicas tipo Facebook, Instagram, Amazon, etc Se revisa con perspectiva de género el cuerpo femenino en estos tiempos líquidos, a partir de las teorías fundamentales de Judith Butler, Paul B. Preciado y Griselda Pollock. Dando paso al estudio de las teorías de Bauman con el cambio de perspectiva que los mass media, el marketing, y el consumo voraz de información en red han provocado en los mitos estudiados y de forma específica en el mito de la Diosa Primigenia alterando su significado en pos de la comer- cialización por cantantes como Rosalía, la familia Kardashian o la Mujer Maravilla. En el quinto capítulo serán las teorías de la doctora Griselda Pollock sobre la visión de cuerpo femenino a través de las artes, la creación del canon feminista y su posición frente al cuerpo femenino líquido las que sean hilo conductor del trabajo. Finalmente en el sexto y último capítulo se presentan ejemplos del abuso que las comunicaciones masivas, y la tecnología descontrolada desvirtúan los mitos aquí tratados. Se analiza cómo los mass media, los big brothers, los mitos Marvel, la música pop o el rap, representados por ejemplo en la rapera Minaj, o en Cuban doll, los han utilizado para convertirse en Diosas Primigenias mutantes y desvirtuadas. Se cierra el estudio con ejemplos de las artistas visuales y escultoras, desligadas del fenómeno del comercio rampante; productoras plásticas que advierten de estos peligros y nos conciencian de que el verdadero mito primigenio de esta Diosa sigue vivo y sano, en un mundo donde aún existe la conciencia y la salud mental, como Ana Mendieta, Rebecca Horn, Nalini Malani entre otras. Sirva como colofón mi producción llevada a cabo en relación con el presente proyecto de investigación; materializado en tres exposiciones personales a lo largo de este período bajo los títulos de: «Mujeres Celestes, Mitos Primigenios», «Mitos en tiempos líquidos» y «Mito poemas / [CA] Aquesta investigació «Deesses Primigènies, els seus mites, estètica i influència en l'art i les societats hipermodernes líquides», té les seues fonts en diferents àrees del coneixement com l'arqueologia, l'antropologia, la sociologia, l'art, els feminismes, la teologia, etc., amb la finalitat de facilitar la comprensió de la complexa societat actual, l'estructura líquida que la defineix i la seua influència en l'estètica del cos femení. Per a sustentar les hipòtesis i objectius del treball, en una primera part, hem elaborat un marc teòric amb antecedents en els mites primigenis, a partir les teories de Carl Jung o Mircea Eliade. En el segon capítol revisem les dades arqueològiques allunyades de la visió patriarcal, i basant-nos en dades científiques de Marija Gimbutas entre altres arqueòlogues, analitzem la història des d'un punt de d'acord amb la She Story. El mite ací tractat, fixat en el subconscient col·lectiu, forma part de l'estètica de les nostres societats líquides pel que en el tercer capítol analitzarem brevíssimament l'evolució del pensament occidental des de Descartes a Lipovetzky, recorrent les diferents teories fonamentals per a comprendre on ens trobem en l'actualitat. Kant, Hegel, Nietzsche i Fromm, i posteriorment a les teories de Marc Auge i els «no llocs» i Zygmunt Bauman i la societat líquida. La segona part s'inicia amb el quart capítol dedicat a Zygmunt Bauman, i com les seues teories socials han descrit minuciosament la societat en la que actualment vivim. Tot en aquesta generació líquida està entrellaçat, art, societat, tecnologia, comunicacions globals, mass media, comerç, política, mites, i aquesta liquiditat abasta tots els aspec- tes de les nostres vides i es re ecteix en el cos femení. Analitzem també la presència i manipulació per part dels mitjans de comunicació massiva i les tecnologies, del que Zygmunt Bauman denomina com la «Generació líquida», la societat líquida en l'estètica femenina. Generació que ha nascut amb les tecnologies i que no entendria la seua realitat sense estar «connectada». Entregant la seua llibertat als nous líders d'opinió que són els trenders, els bloguers, les momagers, a les empreses tecnològiques tipus Facebook, Instagram, Amazon, etc., totes elles dedicades als mitjans de comunicació massiva i al control de dades que faciliten als sistemes suprapanòptics per a manipular aquesta llibertat voluntàriament entregada. En el cinquè capítol es resumeixen les xarrades i seminaris haguts amb Griselda Pollock en els seus estudis sobre la visió de cos femení a través de les arts, la creació del cànon feminista i la seua posició enfront del cos femení líquid. Finalment en el sisè i últim capítol es presenten exemples de com l'abús absurd que les comunicacions massives, i la tecnologia descontrolada desvirtuen els mites ací tractats. S'analitza com els mass media, els big brothers, els mites Marvel, la música pop o el rap, representats per exemple en les Kardashians, o en la rapera Minaj, o en Rosalía els han utilitzats per a convertir-se en Deesses Primigènies mutants i desvirtuades. Es tanca l'estudi amb exemples de les artistes visuals i escultores, deslligades del fenomen del comerç rampant; productores plàstiques que adverteixen d'aquests perills i ens consciencien que el vertader mite primigeni d'aquesta Deessa continua viu i sa, en un món on encara existeix la consciència i la salut mental, com Ana Mendieta, Louise Burgeoise, Rebecca Horn, Nalini Malani entre altres. Servisca com a colofó la producció duta a terme en relació amb el present projecte d'investigació; materialitzat en tres exposicions personals al llarg d'aquest període sota els títols de: «Dones Celestes, Mites Primigenis», «Mites en temps líquids» i «Mite poemes femenins». / [EN] This investigation «Primeogenial Goddesses, their myths, aesthetic and inuflence in art and in the hyper-modern liquid societies» is supported by several areas of knowledge, such as archaeology, anthropology, theology, sociology, art, feminisms and psychology, etc., in order to grasp the complexity of the society in which we live. To sustain the hypothesis and objectives of this paper, in the first part we elaborate a theoretical framework, with the background of the primeogenial myths and the female body, based on the theories of Carl Jung or Mircea Eliade among other theorist. In the second chapter archaeological data is revised, based on scientific data of Marija Gimbutas among other archaeologists giving a different point of view, the She Story. The Inherited in the collective subconscious, the myth of the Primogenial Goddess forms part of the aesthetics of our liquid societies, for that reason, in the third chapter, very briefly we analyze the evolution of western thought, from Descartes to Lipovetzky, journey through fundamental theories to understand where we stand now a days: Kant, Hegel, Nietzsche and Fromm arriving to the «no place» theory of Mark Augé and finally the liquid society theory of Zygmunt Bauman. On the second part of this work, chapter four, dedicated to Zygmunt Bauman, how its social theories have meticulously analyse the society we live in. How everything is intertwined; art, society, technology, global communications (mass media), commerce, politics, myths in this liquid generation, which cover all aspects of our lives and how it reflects in the feminine body. A generation that has been born into the technologies, and would never understand its own reality if «not connected». They blindly trust it and their new leaders of opinion the trenders, bloggers, momagers, the new loyalty is devoted to technological corporations like Facebook, Instagram, Amazon, handing the private information to the supra panoptic systems, information voluntarily given by the individuals of this generation. A perspective of gender is revised, the female body in liquid times, through the essential theories of Judith Butler, Paul. B. Preciado and Griselda Pollock. How all converge with the theories of Bauman, changing the perspective that mass media, marketing and the insatiable commerce of information on the net. On the fifth chapter Griselda Pollock through its lectures of the feminine body in the arts, the feminine body and the canon, the creation of this feminist canon and the position of the feminine body of the primeogenial myth in modernity, lightens us in such aspects. The sixth and last chapter, examples are given of the absurd abuse of the massive communications, uncontrolled technology and how they undermine and distort the myths we study. This bricoleur mentioned by Levi-Strauss leads to a nonsense power of the voracious commerce that mass media impose on us, like the big brothers, represented by the Kardashians, the Marvel myths. The phenomenon like rappers Minaj, or Rosalía among other mutant Primeogenial Goddesses, twisted and distorted. To close this thesis with samples of art, visual artists and sculptress, detached from the phenomenon of the voracious commerce, plastic producers in which mental health and consciousness still exist among others, Ana Mendieta, Louise Burgeoise, Rebeca Horn, Nalini Malani, or Sahara Sitkin. I conclude this research with my own artistic production which has been presented in three personal exhibits through the duration of the investigations: «Celestial women, Primeogenial myths», «Myths in liquid times» and «Feminine myth-poetics». / Leiva Del Valle, A. (2020). Diosas primigenias, sus mitos, estática e influencia en las sociedades hiper-modernas líquidas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/156046 / TESIS

This thesis examines the intersection between lithium extraction and contemporary art through a visual semiotic analysis of three contemporary artworks: Unknown Fields’ We Power Our Future With the Breast Milk of Volcanoes, Marcela Magno’s Land [2] Litio, and Julian Charrière’s Future Fossil Spaces. It explores how lithium extraction is visualised in the selected artworks, what connotations can be extracted from them, the geopolitical dimension expressed in them, and how they relate to the myth of ‘green’ transition. This text takes a starting point in the notion of critical visualisations of extractivism in contemporary art as an urgent political, artistic, and ecological issue. Extractivism is a crucial concept in this thesis, and it is further explored through the intersection of art and extractivism in dialogue with previous research by, for example, Eray Çaylı, Macarena Gómez-Barris, and T.J. Demos. The artworld’s interest in lithium has grown in the last years, with cultural projects and exhibitions on lithium taking place in Sweden and the Netherlands, yet there are no academic texts that explore the intersection of lithium extraction and contemporary art. The aim of this thesis is to thoroughly examine this intersection through three contemporary artworks, to expand academic literature regarding this topic, but also to make the results available to curators, cultural workers, and artists who are currently developing cultural projects around lithium and its extraction. The results of the visual semiotic analysis demonstrated that all three of the artworks critically engaged with lithium extraction by visibilising either present or future green sacrifice zones. They all countered the myth of ‘green’ transition with different strategies: by showing the two-furthermost-apart links in the lithium supply chain, by recuperating Indigenous creation myths of the extracted landscapes, and by exploring the supposed intangibility of our ever-expanding digital world.