Pendant soixante-dix ans, de 1945 à 2015, les artistes italiens ont, à travers leurs œuvres, mené un travail de mémoire. Entre une génération née avant le Fascisme, une alors qu'il est à l'apogée de sa puissance impérialiste, une autre après la guerre et enfin une génération de jeunes artistes nés trente ans après la fin du conflit, les mémoires singulières et collectives se bousculent. L'objectif de cette recherche est de reconstruire l'histoire de ces témoignages sur un passé vécu ou pas, et de donner les outils pour comprendre les conditions de leur genèse. Parler de la mémoire à travers des œuvres d'art est une expression intime, singulière, mais également un acte éminemment politique. Les manipulations de la mémoire du Fascisme influencent-elles tout au long de la période la création sur le sujet ? Quelles postures les artistes adoptent-ils face aux problématiques soulevées par une redéfinition du danger fasciste alors que la dictature est officiellement terminée ? Quelles formes plastiques sont données à ces remémorations et réactualisations ? / Over a period spanning 70 years, 1945 through 2015, ltalian artists carried out a "memory" endeavour for those generations that were bom before the fascist era, during the period of its highest imperialistic aims, during the aftermath of the war, and even for the generation of those artists bom 30 years after the end of the war. As a result, a multitude of individual and collective memories had emerged. This work aims to reconstruct and track the history of these memories (whether or not actually experienced by the artist), and to provide the tools to understand the genesis ofthese memories. Analysing "memory" through art pieces is an intimate, singular, and political act. To what extent fascist memory manipulations affect artistic creations? How do the artists react and position themselves, once confronted with the problems of re-defining "Fascism", after the dictatorship fell? Which new "plastic forms" emerge from these new adaptations of individual and collective memories? / Durante settant'anni, dal 1945 al 2015, gli artisti italiani, attraverso le loro opere, hanno svolto un lavoro di memoria. Fra una generazione nata prima del Fascismo, una nata quando questo è al culmine della sua potenza imperialista, un'altra nata dopo la guerra e infine una generazione di giovani artisti nati trent'anni dopo la fine del conflitto, le memorie individuali e collettive si affollano. L'obiettivo di questa ricerca è di ricostruire la storia di queste testimonianze su un passato, vissuto o no, e di fomire gli strumenti per capire le condizioni della loro genesi. Parlare della memoria attraverso le opere d'arte è un'espressione intima, singolare, ma allo stesso tempo un atto eminentemente politico. Nel periodo preso in esame, le manipolazioni della memoria del Fascismo influenzano la creazione su questo tema? Quai è la posizione degli artisti di fronte alle problematiche nate da una ridefinizione del pericolo fascista, sebbene la dittatura sia ufficialmente caduta? Quali forme plastiche son date a queste rimemorazioni e riattualizzazioni?

1 Abstract A monograph on Jan Kotík (1916-2002) introduces both his art and theoretical work, it deals with a historical and cultural context of the now-defunct Czechoslovakia. Kotík's - an artist's, theoretician's, published author's, educator's - artwork enjoys a prominent position in the context of Czech art of the second half of 20th century. An art-historical assessment of artwork was based on Kotik's artwork inventory and on all the documentation on Kotik's life and art work archived in the Documentation Department of the Institute of Art History of the Academy of Sciences of the CR and in private archives in the CR and Berlin. The study is based on a method of organic combination of biographical data and art-historical data with quotation of Kotik's theoretical texts. An evolution of artist's work is demonstrated chronologically with the context to Czech and world art. The monograph includes chapters: "Father Pravoslav's Art Studio and Study Years", "Art Group 42", "Possibilities of Applied Art", "Painting-Object", "Stay in Berlin", "Returns".

In the present research, creative experiences of the Arte Povera (literally Poor Art) are analysed as keys to experiment the material, its elements and its procedures. Their reflection and study allow us to design a didactic proposal aimed to train artists in the higher education of Fine Arts. Different creation and production practices are carried out, based in the creative processes of Arte Povera, developing four cases of study for the elaboration of didactic material. The didactic proposal is linked to the thinking of John Dewey, Edgar Morin, Paulo Freire and Maria Angélica Oliva, re-framing the educational gesture and its democratic space with proposals and critical devices that arise from both socio-political and cultural contexts that affect to the way of thinking and knowledge production in the contemporary education. A methodological path has been developed with different techniques: documentary analysis, qualitative observation and creative irradiation technique; the value of the practices, reveals the development and research of knowledge through the direct observation, relevant to the purposes of the object of study. The results are the product of the experience acquired in the practices, crystallizing in a didactic material to include in subjects in the frame of creation and production, for artists in formation. / En la presente investigación se analizan las experiencias creativas del Arte Povera como claves para experimentación del material, sus elementos y procedimientos. Su reflexión y estudio permiten diseñar una propuesta didáctica dirigida a la formación de artistas en la educación superior de Bellas Artes. Se realizan diversas prácticas de creación y producción, fundadas en los procesos creativos del Arte Povera, desarrollando cuatro casos de estudio para la construcción de material didáctico. La propuesta didáctica se enlaza al pensamiento de John Dewey, Edgar Morin, Paulo Freire y María Angélica Oliva resignificando el gesto educativo y su espacio democrático con propuestas y dispositivos críticos que surgen de los contextos socio, político y culturales que afectan las formas de pensar y producir conocimiento en la educación contemporánea. Se ha desarrollado un camino metodológico con las técnicas: análisis documental, observación cualitativa y técnica de irradiación creativa, el valor de las prácticas, revela el desarrollo y búsqueda de conocimientos por medio de la experiencia y observación directa, pertinentes con los propósitos del objeto de estudio. Los resultados son producto de la experiencia adquirida en las prácticas, cristalizándose en un material didáctico para incluir en asignaturas de línea de creación y producción, para artistas en formación. / En la present recerca s'analitzen les experiències creatives de l'Art Povera com a claus per a l'experimentar el material, els seus elements i procediments. La seua reflexió i estudi permeten dissenyar una proposta didàctica dirigida a la formació d'artistes en l'educació superior de Belles Arts. Es realitzen diverses pràctiques de creació i producció, fundades en els processos creatius de l'Art Povera, desenvolupant quatre casos d'estudi per a la construcció de material didàctic. La proposta didàctica s'enllaça al pensament de John Dewey, Edgar Morin, Paulo Freire i María Angélica Oliva resignificant el gest educatiu i el seu espai democràtic amb propostes i dispositius crítics que sorgeixen dels contextos soci, polític i culturals que afecten les formes de pensar i produir coneixement en l'educació contemporània. S'ha desenvolupat un camí metodològic amb les tècniques: anàlisi documental, observació qualitativa i tècnica d'irradiació creativa, el valor de les pràctiques, revela el desenvolupament i cerca de coneixements per mitjà de l'experiència i observació directa, pertinents amb els propòsits de l'objecte d'estudi. Els resultats són producte de l'experiència adquirida en les pràctiques, cristal¿litzant-se en un material didàctic per a incloure en assignatures de línia de creació i producció, per a artistes en formació. / García-Huidobro Tagle, MDP. (2017). EXPERIMENTAR EL MATERIAL: ELEMENTOS Y PROCEDIMIENTOS. Experiencia creativa del Arte Povera como propuesta didáctica [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90585 / TESIS