En este trabajo de investigación analizamos el papel del micrófono piezoeléctrico en su uso sobre instrumentos metálicos de largas cuerdas y sobre objetos cotidianos convertidos en dispositivos sonoros que denominamos objetos idiófonos. Desde una perspectiva interdisciplinar se parte de la organología para reconstruir el concepto de instrumento musical tradicional, lo que da como resultado el uso del objeto cotidiano como un recurso expresivo sonoro. A través del uso expresivo de objetos cotidiano metálicos se desemboca en una poética del espacio con la creación de dibujos espaciales sonoros o dispositivos de largas cuerdas metálicas generando a su vez una producción artística cercana al concepto site-specific, que tiene que ver con la cuestión del contexto del espacio donde se realizan las intervenciones sonoras. En cuanto a los objetivos hemos pretendido analizar aquellas manifestaciones y propuestas que han desmaterializado el concepto de instrumento musical tradicional, como los instrumentos musicales experimentales y el movimiento Fluxus. Además hemos realizado una búsqueda, reconocimiento y puesta en común a nivel formal, técnico y conceptual de aquellos artistas que han utilizado largas cuerdas en su producción artística. Desde esta base teórica hemos realizado una aplicación práctica creativa en la que reflexionamos sobre el lugar donde se ubican este tipo de manifestaciones en las artes sónicas y su potencial creativo y conceptual a través de una serie de obras en clave de acción sonora, instalación sonora o concierto que se han realizado entre 2011 hasta 2018. En cuanto a la metodología hemos recurrido a una autoetnografía analítica, en el que el investigador observa su propia participación en el campo en el que estudia, lo que nos ha servido para llevar a cabo una introspección crítica y reflexiva realizada desde la intuición en la creación de nuestra práctica artística junto con la búsqueda, descubrimiento y análisis de los referentes de nuestra producción artística. De este modo hemos reconocido varias manifestaciones artísticas que utilizan el mismo recurso sonoro pero con diferentes enfoques formales y conceptuales. De igual manera se ha establecido una comparación de carácter musicológico entre las obras de nuestra propia producción artística con la organología y las técnicas musicales. Así pues el resultado fundamental de esta investigación a través de la metodología autoetnográfica es el estudio, análisis e interrelación específica a un nivel teórico interdisciplinar de prácticas muy poco consideradas en la investigación en las artes sónicas y su traducción en un desarrollo práctico. Ello en un proceso creativo que desde la práctica sonora artística parte del objeto cotidiano para crear una poética sobre el espacio y su contexto, haciendo uso de la electrónica y la amplificación mediante el uso de micrófonos piezoeléctricos. / In this research we analyze the role of the piezoelectric microphone in its use on metallic instruments with long strings and on everyday objects converted into sound devices that we call idiophone objects. From an interdisciplinary perspective, organology is used to reconstruct the concept of a traditional musical instrument, which results in the use of the everyday object as an expressive sound resource. Through the expressive use of everyday metallic objects, it leads to a poetics of space with the creation of sound spatial patterns or devices with long metallic strings, generating in turn an artistic production close to the site-specific concept, which has to do with the issue of the context of the space where sound interventions are made. Regarding the objectives we have tried to analyze those manifestations and proposals that have dematerialized the concept of a traditional musical instrument, such as experimental musical instruments and the Fluxus movement. We have also carried out a search, recognition and sharing at a formal, technical and conceptual level of those artists who have used long strings in their artistic production. From this theoretical base we have made a practical creative application in which we reflect on the place where these types of manifestations are located in the sonic arts and their creative and conceptual potential through a series of works in the key of sound action, sound installation or concert that took place between 2011 and 2018. In terms of methodology, we have resorted to an analytical autoethnography, in which the researcher observes his own participation in the field in which he studies, which has helped us to carry out a critical and reflexive introspection carried out from intuition in creation of our artistic practice together with the search, discovery and analysis of the referents of our artistic production. In this way we have recognized several artistic manifestations that use the same sound resource but with different formal and conceptual approaches. In the same way, a comparison of musicological character has been established between the works of our own artistic production with organology and musical techniques. Thus the fundamental result of this research through the autoethnographic methodology is the study, analysis and specific interrelation at an interdisciplinary theoretical level of practices very little considered in the investigation in the sonic arts and their translation in a practical development. This is a creative process that starts from the artistic sound practice from the everyday object to create a poetic about space and its context, making use of electronics and amplification through the use of piezoelectric microphones. / En aquest treball de recerca analitzem el paper del micròfon piezoelèctric en el seu ús sobre instruments metàl·lics de llargues cordes i sobre objectes quotidians convertits en dispositius sonors que denominem objectes idiòfons. Des d'una perspectiva interdisciplinària es parteix de la organologia per a reconstruir el concepte d'instrument musical tradicional, la qual cosa dóna com resultat l'ús de l'objecte quotidià com un recurs expressiu sonor. A través de l'ús expressiu d'objectes quotidià metàl·lics es desemboca en una poètica de l'espai amb la creació de dibuixos espacials sonors o dispositius de llargues cordes metàl·liques generant al seu torn una producció artística propera al concepte site-specific, que té a veure amb la qüestió del context de l'espai on es realitzen les intervencions sonores. Quant als objectius hem pretès analitzar aquelles manifestacions i propostes que han desmaterialitzat el concepte d'instrument musical tradicional, com els instruments musicals experimentals i el moviment Fluxus. A més hem realitzat una cerca, reconeixement i posada en comú a nivell formal, tècnic i conceptual d'aquells artistes que han utilitzat llargues cordes en la seua producció artística. Des d'aquesta base teòrica hem realitzat una aplicació pràctica creativa en la qual reflexionem sobre el lloc on se situen aquest tipus de manifestacions en les arts sòniques i el seu potencial creatiu i conceptual a través d'una sèrie d'obres en clau d'acció sonora, instal·lació sonora o concert que s'han realitzat entre 2011 fins a 2018. Quant a la metodologia hem recorregut a una autoetnografia analítica, en el qual l'investigador observa la seua pròpia participació en el camp en el qual estudia, la qual cosa ens ha servit per a dur a terme una introspecció crítica i reflexiva realitzada des de la intuïció en la creació de la nostra pràctica artística juntament amb la cerca, descobriment i anàlisi dels referents de la nostra producció artística. D'aquesta manera hem reconegut diverses manifestacions artístiques que utilitzen el mateix recurs sonor però amb diferents enfocaments formals i conceptuals. D'igual manera s'ha establit una comparació de caràcter musicològic entre les obres de la nostra pròpia producció artística amb la organologia i les tècniques musicals. Així doncs el resultat fonamental d'aquesta recerca a través de la metodologia autoetnogràfica és l'estudi, anàlisi i interrelació específica a un nivell teòric interdisciplinari de pràctiques molt poc considerades en la recerca en les arts sòniques i la seua traducció en un desenvolupament pràctic. Açò en un procés creatiu que des de la pràctica sonora artística part de l'objecte quotidià per a crear una poètica sobre l'espai i el seu context, fent ús de l'electrònica i l'amplificació mitjançant l'ús de micròfons piezoelèctrics. / López Fernández, S. (2018). El uso del micrófono piezoeléctrico sobre dispositivos metálicos de largas cuerdas y objetos idiófonos. Aplicación práctica creativa (2011-2018) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/111838 / TESIS

[EN] Solid is the traditional state of matter in sculpture while sound has been incorporated as plastic matter relatively recently (early Avant Garde). Solid and sound seem opposite, but they kept many interrelationships between them that have been used by numerous artists in their sound-sculptural practice. The purpose of this research is to give voice to the history and present of this question of the creative possibilities of the combination of sound and solid in contemporary sound sculpture. For this we have developed two general objectives, exhaustively analyzing both elements, their interrelationships (Part I) and sculptural works in which the solid-sound connection is fundamental in its poetics (Part II). These studies are interdisciplinary. We based on results from other scientific fields in order to put ourselves in an actual perspective from which we can properly analyze these artistic matters, something relevant according to the current notion of solid, which makes sound like a component of it. We approach theoretically and experimentally. With personal experimentation, educational work and the development of artistic works (Annexes) we could practice the techniques used in many of the analyzed works, deepen in the praxis of many artist and extend our horizons of understanding of these artistic expressions. Such practices have served to the difusion of this study. They have been spread by artistic and educational professional circles. The development of personal practice increases the number of proposals in this sphere. In the first part we have made an analysis of the elements involved in the transmission of sound with solid medium attending to various scientific disciplines, including their separation by the current classification of plastic arts and their union in sound art. We have explored the origins of both elements, myths and legends, their physical bases, ancient and modern theories of The Music of Spheres, philosophical approaches about solid, sound, the body and its senses; the anatomy, physiology and psychology of auditory and tactile perception, the solid-sound interrelations in the body and the influence that they have on physical and mental development. With this we have shown the relationships solid-sound at physical, acoustic, physiological, psychological, therapeutic, historical and cultural levels, refuting their traditional separation. Secondly we have developed a plastic study that analyze many sculptural works in which sound transmission related to solid medium is essential, ranging from the early Avant Garde to the present (1900-2014). In it we have highlighted solid-sound relationships, specific terminology, operational concepts, potential antecedents and the poetics presented by the combination solid-sound. As main results we emphasized that we have created an open and non-exclusive theoretical framework that shows the creative possibilities of solid-sound juxtaposition in contemporary sound sculpture, multiples lectures of these works and a possible frame of the most remarkable poetic lines without enclosing them in confined categories. This framework has been developed in the chapters with which we explain the initial specific objectives, as making evident the possibilities of modeling sound through solid and the modeling of solid forms based on sound, different types of conversations with the walls from antiquity to the present (Ch.1); the importance of solid as a fundamental element for the appearance of human musicality and in the origins, construction and evolution of artifacts and musical and sonorous instruments, and so in the timbre (Ch.2); the importance of solid medium and solidial transmission in amplification (Ch.3); the crucial importance of solid in the recording and reproduction sound systems (Ch.4); the various modes of sound visualization that use solid (Ch.5); and how sound can modify the behavior of the solids and how sound can be transformed by solid (Ch.6). / [ES] Lo sólido es estado de la materia tradicional en escultura mientras lo sonoro se incorporó como materia plástica desde hace poco (primeras vanguardias). Sólido y sonido parecen contrarios pero guardan numerosas interrelaciones que además han sido aprovechadas por numerosos artistas plásticos en su praxis escultórico sonora. El fin de este estudio es dar voz a la historia y presente de la cuestión de las posibilidades creativas de la conjunción del sonido con medios en estado sólido en la escultura sonora contemporánea. Para ello desarrollamos dos objetivos generales, analizando exhaustivamente ambos elementos, sus interrelaciones (Parte I) y obras escultóricas en las que el nexo sólido-sonido es fundamental en su poética (Parte II). Estos análisis son interdisciplinares ya que apoyándonos en hallazgos de otros ámbitos científicos nos situamos en una perspectiva actual desde la que analizar con propiedad estas materias, algo relevante dada la actual noción de lo sólido, que hace de lo sonoro un elemento componente del mismo. Abordamos el tema desde lo teórico-experimental. Con la experimentación personal, las labores educativas y el desarrollo de obra propia (Anexos) pudimos practicar técnicas que se utilizan en muchas obras tratadas, profundizamos en la praxis de artistas analizados y ampliamos nuestros horizontes de comprensión de este tipo de manifestaciones. Las prácticas también han servido de divulgación a este estudio por circuitos profesionales artísticos y educativos. El desarrollo de la propia praxis aumenta además el número de propuestas en esta esfera. En la primera parte hemos realizado un análisis de los elementos que participan en la transmisión del sonido con medios sólidos desde diversas disciplinas científicas, su separación por la actual clasificación de las artes y su reunión dentro del arte sonoro, los orígenes de ambos elementos, mitos y leyendas, bases físicas, antiguas y modernas teorías de la música de las esferas, aproximaciones filosóficas al cuerpo y los sentidos, bases anatómicas, fisiológicas y psicológicas de la percepción auditiva y táctil, interrelaciones sólido-sonido en el cuerpo y su influencia en el desarrollo físico y mental. Con ello exponemos las relaciones sólido-sonido a nivel físico, acústico, fisiológico, psicológico, terapéutico, histórico y cultural, rebatiendo su tradicional separación. En segundo lugar hemos desarrollado un estudio plástico en el que analizamos numerosas obras escultóricas en las que la transmisión sonora relacionada con lo sólido es fundamental, abarcando desde las primeras vanguardias hasta hoy (1900-2014). En él destacamos relaciones sólido-sonido, terminología específica, conceptos operacionales, posibles antecedentes y las poéticas que presentan gracias a la conjunción sólido-sonido. Como resultados destacan que se ha generado un marco abierto y no-exclusivo que muestra las posibilidades creativas de la yuxtaposición sólido-sonido de la escultura sonora contemporánea desde diversas lecturas a esas obras y se han enmarcado las líneas poéticas más destacables sin encajonarlas en categorías cerradas. Este marco se desarrolla en los capítulos con los que hemos demostrado algunos objetivos específicos iniciales, como el evidenciar las posibilidades de modelación sonora a través de lo sólido y la modelación de las formas sólidas según lo sonoro, diferentes tipologías de conversaciones con los muros desde la antigüedad hasta hoy (Cap.1); la relevancia de lo sólido en la aparición de la musicalidad humana y en los orígenes, construcción y evolución de los artefactos e instrumentos musicales y sonoros, y por tanto en la tímbrica (Cap.2); la importancia de lo sólido en la amplificación (Cap.3); su importancia en los sistemas de registro y reproducción sonora (Cap.4); diversos modos de visualización del sonido que usan lo sólido (Cap.5); y cómo lo sonoro puede modificar el / [CAT] Sòlid és l'estat de la matèria tradicional en escultura mentres allò sonor s'ha incorporat com a matèria plàstica des de fa relativament poc (primeres avantguardes). Sòlid i so pareixen contràries però guarden nombroses interrelacions entre sí, que a més han sigut aprofitades per nombrosos artistes en la seua praxis. La finalitat d'esta investigació és donar veu a la història i al present d'esta qüestió de les possibilitats creatives de la conjunció del so amb mitjans en estat sòlid en l'escultura sonora contemporània. Per a això hem desenvolupat dos objectius generals, analitzant exhaustivament ambdós elements, les seues interrelacions (Part I) i obres escultòriques en què el nexe sòlid-so és fonamental en la seua poètica (Part II). Estos anàlisis són interdisciplinari ja que recolzant-nos en les troballes d'altres àmbits científics podem situar-nos en una perspectiva actual des de la qual analitzar amb propietat estes matèries artístiques, un aspecte rellevant donada l'actual noció de el sòlid, que fa del sonor un element component del mateix. Abordem el tema des de l'àmbit teòric i experimental. Amb l'experimentació personal, les tasques educatives i el desenvolupament d'obra pròpia (Annexos) vam poder practicar les tècniques que s'utilitzen en moltes obres tractades, aprofundim en la praxi d'artistes analitzats i ampliem els nostres horitzons de comprensió d'este tipus de manifestacions. Estes pràctiques han servit a la divulgació d'este estudi a l'haver sigut mogudes per circuits professionals artístics i educatius. En el desenvolupament de la pròpia praxi augmenta el nombre de propostes en esta esfera. En la primera part hem realitzat una anàlisi dels elements que participen en la transmissió del so amb mitjans sòlids des de diverses disciplines científiques, incloent la separació per l'actual classificació de les arts i la reunió dins de l'art sonor, orígens d'ambdós elements, mites i llegendes, bases físiques, antigues i modernes teories de la música de les esferes, aproximacions filosòfiques al cos i als sentits, bases anatòmiques, fisiològiques i psicològiques de la percepció auditiva i tàctil, interrelacions sòlid-so en el cos i la seua influència en el desenvolupament físic i mental. Amb això hem exposat les relacions sòlid-so a nivell físic, acústic, fisiològic, psicològic, terapèutic, històric i cultural, rebatent la seua tradicional separació. En segon lloc hem desenvolupat un estudi plàstic en què analitzem obres escultòriques en què la transmissió sonora relacionada amb el sòlid resulta fonamental, comprenent des de les primeres avantguardes fins a l'actualitat (1900-2014), destacant les relacions sòlid-so, terminologia específica, conceptes operacionals, possibles antecedents i les poètiques que presenten gràcies a la conjunció sòlid-so. Com resultats d'esta tesi doctoral destaquem que s'ha generat un marc obert i no-exclusiu que mostra les possibilitats creatives de la juxtaposició sòlid-so de l'escultura sonora contemporània, des de diverses lectures a eixes obres i s'ha emmarcat les línies poètiques més destacables sense encaixonar-les en categories tancades. Este marc s'ha desenvolupat en els capítols en el quals hem demostrat els objectius específics inicials, com evidenciar les possibilitats de modelació sonora a través del sòlid i la modelació de les formes sòlides en funció d'allò sonor i diferents tipologies de conversacions amb els murs des de l'antiguitat fins als nostres dies (Cap.1); la rellevància del sòlid en l'aparició de la musicalitat humana i els orígens, la construcció i l'evolució dels artefactes i instruments musicals i sonors, i per tant en la tímbrica (Cap. 2); la importància del sòlid en l'amplificació (Cap. 3); la importància del sòlid en els sistemes de registre i reproducció sonora (Cap. 4); diverses formes de visualització del so que es serveixen del sòlid (Cap. 5); / Silleras Aguilar, R. (2015). Sólido y sonido: posibilidades creativas de la conjunción del sonido con medios en estado sólido en la escultura sonora contemporánea [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/52698 / TESIS

[EN] This thesis looks into the concept of regression as described by philosopher Theodor W. Adorno in his text On the Fetish-Character of Music and the Regression of Listening, and tries to find out whether this regression is present in the listening that takes place in the present moment. Adorno believed that music, as a work of art, can make people and society progress, through advancing thinking. But with mass communication media, it becomes objectified, turning into a commodity, and responding to the conditions of its merchandising. In this new situation, of a commercial order, the listener becomes trained to responde positively to the different versions of what is in essence the same product, and taste becomes modifies through repetition. Therefore, Adorno holds that, as the complexity of what is listened reduces itself, listening loses its reflective character, so listeners thus simplify their criteria and the level of their demands. With the main objective of proving the validity and the applicability of Adorno's ideas about music fetish-character and the regression of listening to the current situation, this research intends, in the first place, to delve into the meaning of Adorno's text; and secondly, to determine how certain aspects of this text can be articulated in order to examine present listening, in two different contexts: popular music consumption; and certain practices in the field of sound art. In order to achieve this, some of Adorno's texts have been revisited, as well as other research carried out after him. Moreover, later research and works have been explored, from fields such as the philosophy, the sociology and the aesthetics, and how they have developed these aspects, in order to complement Adorno's analysis with other more recent perspectives about music on mass media and its social consequences. Lastly, the elements of this analysis have been applied to a series of works and media, in which the regressive aspects of listening can be found (such as the reproduction of global hits in online music services), in contrast with another selection of works and situations created by artists, in which this regressive situation becomes transformed. As a result, a persistence of the regressive listening described by Adorno has been observed, and even an intensification of the standardization processes, created by the use of commercial online services. However, the web space offers the opportunity as well for sound artists to generate conditions, in which another listening experience is also possible. In some cases, Internet has been the mere medium; in others, the way to spread knowledge about the works. In a number of cases, it becomes the common space, which serves as a context for a kind of public art that requires user's participation, creating a new sense of collectivity. As such, it offers the oportunity to create interrelations, in which citizens can participate in a self-aware social reflection. / [ES] Esta tesis indaga en el concepto de regresión que describió el filósofo Theodor W. Adorno en su texto Sobre el carácter fetichista de la música y la regresión de la escucha y trata de averiguar si esta regresión se presenta en la escucha que tiene lugar en el momento presente. Adorno defendió que la música, en tanto que obra de arte, puede hacer progresar a las personas y a la sociedad mediante un avance del pensamiento. Pero con los medios de comunicación de masas, se objetifica, se convierte en mercancía y responde a las condiciones de su comercialización. En esta nueva situación, de orden comercial, se adiestra al oyente a responder positivamente a las diferentes versiones de lo que es en esencia el mismo producto, y se modifica el gusto a través de la repetición. Por esta razón, Adorno sostiene que conforme se reduce la complejidad de lo que se escucha, y el oyente simplifica su criterio y su nivel de exigencia. Con el objetivo principal de comprobar la vigencia y la aplicabilidad de las ideas de Adorno sobre el carácter fetichista de la música y la regresión de la escucha a la situación actual, esta investigación se propone, en primer lugar, profundizar en el significado del texto de Adorno, y en segundo lugar, determinar cómo ciertos aspectos de este texto pueden articularse para examinar la escucha actual, en dos contextos diferentes: el consumo de música popular; y en ciertas prácticas de arte sonoro. Para ello, se ha realizado una relectura de los textos de Adorno, así como de otras investigaciones realizadas posteriormente en torno a sus estudios. Además, se ha explorado cómo reflexiones e investigaciones posteriores, procedentes de los campos de la filosofía, la sociología y la estética, han desarrollado estos aspectos, para complementar el análisis del texto de Adorno con perspectivas más recientes sobre la música en los medios de comunicación y sus consecuencias sociales. Por último, se han aplicado los elementos de este análisis a una serie de obras y soportes en que se pueden hallar aspectos regresivos de la escucha (como la reproducción de éxitos globales en servicios de escucha en línea), en contraste con otra selección de obras y situaciones creadas por artistas en que se transforma la situación de escucha regresiva. Como resultado, se ha observado una persistencia de la situación regresiva descrita por Adorno e incluso una intensificación de la homogeneización del pensamiento creada por el uso de los canales comerciales mayoritarios que existen en línea. Sin embargo, el espacio web también ofrece la oportunidad para que artistas sonoros generen condiciones en que una escucha diferente también es posible. En algunos casos, Internet ha servido como el soporte, en otros, la manera de extender el conocimiento sobre la obra. En numerosos casos supone el espacio común que sirve de contexto para un tipo de arte público que requiere la participación del usuario, creando una nueva colectividad. Como tal, ofrece la oportunidad de crear interrelaciones en que los ciudadanos pueden participar en una reflexión social autoconsciente. / [CA] Aquesta tesi indaga en el concepte de regressió que va descriure el filòsof Theodor W. Adorno al seu text Sobre el caràcter fetitxista de la música i la regressió de l'escolta i cerca d'esbrinar si aquesta regressió que es presenta en l'escolta té lloc al moment present. Adorno pensava que la música, en tant que obra d'art, pot fer progressar a les persones i la societat. Però amb els mitjans de comunicació de masses, s'objectifica i es converteix en mercancia, i respon a les condicions de la seua comercialització. En aquesta nova situació, de ordre comercial, s'ensenya al oient a respondre positivament a les diferents versions d'allò que es en esència el mateix producte, i es modifica el gust a través de la repetició. Per aquesta raó, Adorno sosté que a mesura que es reduix la complexitat d'allò que s'escolta, l'escolta perd el seu caràcter reflexiu, i per això es simplifica el criteri de l'oient i el seu nivell d'exigència. Amb l'objectiu principal de comprovar la vigència i l'aplicabilitat de les idees d'Adorno sobre el caràcter fetitxista de la música i la regressió de l'escolta a la situació actual, aquesta investigació es proposa, en primer lloc, profunditzar en el significat del text d'Adorno, i en segón lloc, determinar com certs aspectes d'aquest text poden articular-se per a examinar l'escolta actual, en dos contextos diferents: el consum de música popular; i en certes pràctiques de l'art sonor. Per a aconseguir això, s'ha realitzat una relectura dels textos d'Adorno, així com d'altres investigacions realitzades posteriorment. A més a més, s'ha explorat com reflexions e investigacions posteriors, procedents dels camps de la filosofia, la sociologia i l'estètica, han desenvolupat aquestos aspectes, per a complementar l'anàlisis del text d'Adorno amb perspectivies més recents sobre la música als mitjans de comunicació i les seues consequències socials. Per últim, s'han aplicat els elements d'aquest anàlisi a una sèrie d'obres i suports en què es poden trobar aspectes regressius de l'escolta (com ara la reproducció d'èxits globals als serveis d'escolta en línia), en contrast amb una altra selecció d'obres i situacions creades per artistes en què es transforma la situació de l'escolta regresiva. Com a resultat, s'ha observat una persistència de la situació regressiva descrita per Adorno i fins i tot una intensificació de l'homogeneització del pensament, creada per l'ús dels canals comercials majoritaris que existeixen en línia. Tanmateix, l'espai web també ofereix l'oportunitat per a que artistes sonors generen condicions en què una escolta diferent també és possible. En alguns casos, Internet ha servit com a suport, en altres, com una forma d'estendre el coneixement sobre l'obra. En nombrosos casos, supón l'espai comú que serveix com a context per a un tipus d'art públic que requereix la participació de l'usuari, creant una nova colectivitiat. Com a tal, ofereix l'oportunitat de crear interrelacions en què els ciutadans poden participar en una reflexió social autoconscient. / Soria Martínez, V. (2015). La experiencia de la regresión de la escucha planteada por Theodor W. Adorno en la producción musical y el arte sonoro de 1990 a 2013 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58771 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

[EN] This work presents the study of a new set of unconventional praxis of the guitar. Fieldwork is conducted in which the outcome is a set of nearly one hundred works related to the unorthodox use of guitar. This research clarifies if these works have common characteristics that make them relatable to each other as belonging to different patterns of use, and if their production, exhibition and consumption practices respond to identifiable models. Twenty usage patterns are detected and processed; Sub-objectives find the proportion of sound artists and musicians contributing to these kind of practices. Furthermore, the research finds the frequency of use in these practices of five conventional types of guitars as starting points. Analysis is developed which finds that most frequent alterations of the common uses of the guitar are given in it's conventional performativity, followed by alterations in the timbre and to a lesser extent morphological changes in the instrument itself. The research reveals that multidisciplinary centers and art galleries are spaces that welcome artists from both the conservatory and pop music, as well as from visual arts. Classical music auditoriums, however, welcome proposals almost exclusively from classically trained composers. Furthermore, the proportion between male and female practitioners was found to be disproportional. Other results obtained in this study are the personal art projects which are related to the contents. These works have been made between 2007 and 2015, and they have been employed as part of the research methodology. / [ES] Este trabajo aborda el estudio de toda una nueva praxis a partir de la guitarra, pero utilizada de formas diferentes a sus usos convencionales, de ahí que lo hayamos denominado heterodoxias de la guitarra. Los artistas que realizan dichas prácticas son principalmente compositores con formación en música clásica, artistas sonoros y músicos de rock. Hemos englobado las alteraciones en los usos habituales en tres grupos fundamentales: alteraciones en el instrumento, alteraciones en la performatividad y alteraciones en la tímbrica. Como objetivos nos hemos propuesto esclarecer si estas obras presentan características que las hacen relacionables entre sí como pertenecientes a diversos patrones de uso y si sus prácticas de producción, exhibición y consumo responden a modelos identificables. También averiguar cuál es la distribución entre artistas sonoros y músicos, distintos espacios de presentación de los trabajos, hombres y mujeres y los cinco tipos de guitarras contemplados, desde la guitarra española hasta la eléctrica. Como estrategia metodológica, hemos realizado un trabajo de campo cuyo resultado es un conjunto de casi un centenar de obras relacionadas con el uso heterodoxo de la guitarra. Además, se ha detectado y elaborado una veintena de patrones de uso, a destacar entre otros "guitarra instalada", "guitarra preparada", "guitarra destruida" y "eros guitar". A partir de ello hemos realizado un análisis en el que hemos averiguado que las alteraciones de los usos convencionales más habituales se dan en la performatividad, seguidas de alteraciones en la tímbrica y en menor medida de alteraciones morfológicas en el propio instrumento. Como resultados de esta investigación hemos comprobado que los centros multidisciplinares y las galerías de arte son espacios que acogen a artistas procedentes tanto del conservatorio, como de la música pop, como de las artes plásticas. Y cómo los auditorios de música clásica acogen propuestas casi exclusivamente de compositores de música clásica contemporánea. La proporción entre hombres y mujeres en la creación y presentación de las obras estudiadas es similar a la que se da en los usos habituales de la guitarra, es decir, muy alejada de la paridad. Otros de los resultados obtenidos en este trabajo han sido los proyectos propios en relación a los contenidos, realizados entre 2008 y 2015, y que también nos han servido como metodología de investigación. / [CAT] Aquest treball aborda l'estudi de tota una nova praxis a partir de la guitarra, però utilitzada de formes diferents als seus usos convencionals, per aquest motiu ho hem denominat heterodòxies de la guitarra. Els artistes que realitzen aquestes pràctiques són principalment compositors amb formació en música clàssica, artistes sonors i músics de rock. Hem englobat les alteracions en els usos habituals en tres grups fonamentals: alteracions en l'instrument, alteracions en la performativitat i alteracions en la tímbrica. Com a objectius ens hem proposat esclarir si aquestes obres presenten característiques que les fan relacionables entre si com a pertanyents a diversos patrons d'ús i si les seues pràctiques de producció, exhibició i consum responen a models identificables. També esbrinar quina és la distribució entre artistes sonors i músics, diferents espais de presentació dels treballs, homes i dones i els cinc tipus de guitarres contemplats, des de la guitarra espanyola fins a l'elèctrica. Com a estratègia metodològica, hem realitzat un treball de camp el resultat del qual és un conjunt de quasi un centenar d'obres relacionades amb l'ús heterodox de la guitarra. A més, s'ha detectat i elaborat una vintena de patrons d'ús, a destacar entre altres "guitarra instal·lada", "guitarra preparada", "guitarra destruïda" i "eros guitar". A partir d'açò hem realitzat una anàlisi en el qual hem esbrinat que les alteracions dels usos convencionals més habituals es donen en la performativitat, seguides d'alteracions en la tímbrica i en menor mesura d'alteracions morfològiques en el propi instrument. Com a resultats d'aquesta recerca hem comprovat que els centres multidisciplinars i les galeries d'art són espais que acullen a artistes procedents tant del conservatori, com de la música pop, com de les arts plàstiques. I com els auditoris de música clàssica acullen propostes quasi exclusivament de compositors de música clàssica contemporània. La proporció entre homes i dones en la creació i presentació de les obres estudiades és similar a la qual es dóna en els usos habituals de la guitarra, és a dir, molt allunyada de la paritat. Altres dels resultats obtinguts en aquest treball han sigut els projectes propis en relació als continguts, realitzats entre 2008 y 2015, i que també ens han servit com a metodologia de recerca. / Ferrer Molina, JL. (2016). HETERODOXIAS DE LA GUITARRA DESDE 1960 HASTA 2015:PATRONES DE USOS Y PROYECTOS PROPIOS [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63229 / TESIS

[ES] La presente tesis pone el foco en lo sonoro en un momento de cambios disruptivos operados por las tecnologías y su impacto en los globalizados sistemas sociales, culturales, políticos y científicos. La conceptualizada Industria 4.0 acelera a gran velocidad el proceso de digitalización y automatización de todas las esferas, activando nuevas relaciones humano-máquina, máquina-máquina; las ciudades modelos generalizados de vida, concentran gran parte de la actividad social y el volcado de los procesos tecnológicos, la hibridación físico-digital potenciada por la ubicuidad. Ya no se trata de la portabilidad del sonido ni de su reproducción, el cambio se produce por la colonización de nuestro tiempo y espacio, la conectividad infinita que media en todas nuestras transacciones, acontecimientos y la percepción de los lugares; las acciones de corporeización con dispositivos que se vuelven cuasitransparentes (Ihde, 2015), la conversión en cíborg al añadir nuestro cuerpo temporalmente para adaptarnos a un nuevo entorno (Case, 2018); el síndrome de atención parcial continuada (Stone, 2014) que nos mantiene en un estado de alerta, o el tiempo que, según Foucault, está gestionado como artefacto de la cultura y el resultado de las relaciones de poder. Desde el prisma del arte y su vertiente práctica, el estudio ofrece una lectura de la ciudad y los medios digitales a través de sus sonidos, un acercamiento que busca descifrar el carácter de un territorio, encontrar rastros de singularidad o de homogeneidad, la sintonía con los ambientes, y también el pensamiento de lo disruptivo. La investigación se expresa a través de propuestas sonoras y visuales, cartografías simbólicas y perceptivas, conjugadas con metodologías mestizas de estudio teórico-práctico interdisciplinario, en un proceso abierto y fluido de experimentación que se funda en la re-utilización o instanciación de medios, materiales y conceptos de manera que puedan arrojar ideas, lecturas no previstas o activar el pensamiento crítico y estético. / [EN] This thesis focuses on sound in times of disruptive changes operated by technologies and their impact on globalised social, cultural, political and scientific systems. The conceptualised Industry 4.0 accelerates the process of digitisation and automation at great speed and on all spheres, activating new human-machine, machine-machine relationships; cities, the generalised models of life, gather a large part of social activity and the dumping of technological processes, the physical-digital hybridisation promoted by ubiquity. It is no longer about the portability of sound or its reproduction, the change is takes place by the colonisation of our time and space, the infinite connectivity that mediates all our transactions, events and the perception of places; embodiment actions with devices that become quasi-transparent (Ihde, 2015), the transformation into cyborgs by temporarily adding our bodies to adapt to a new environment (Case, 2018); the syndrome of continued partial attention (Stone, 2014) that keeps us in a state of alert, or the time that, according to Foucault, is managed as a device for culture and the result of power relations. From the eyes of art and its practical side, the study offers a reading of the city and the digital media through its sounds, an approach that seeks to decipher the nature of a territory, find traces of singularity or homogeneity, the harmony with the environments, and also the thought of the disruptive. The research is expressed through sound and visual proposals, symbolic and perceptual cartographies, blended with hybrid methodologies of interdisciplinary theoretical-practical study, in an open and fluid experimentation process that is based on the re-use or instantiation of media, materials and concepts so that they can shed ideas, unforeseen readings or activate critical and aesthetic thinking. / [CA] Aquesta tesi posa el focus en allò sonor en un moment de canvis disruptius operats per les tecnologies i el seu impacte en els globalitzats sistemes socials, culturals, polítics i científics. La conceptualitzada Indústria 4.0 accelera a gran velocitat el procés de digitalització i automatització de totes les esferes, i activa noves relacions humà-màquina, màquina-màquina. Les ciutats, models generalitzats de vida, concentren una gran part de l'activitat social i l'abocament de dades dels processos tecnològics, la hibridació físicodigital potenciada per la ubiqüitat. No es tracta ja de la portabilitat del so ni de la seua reproducció, el canvi es produeix per la colonització del nostre temps i espai, la connectivitat infinita que media en totes les nostres transaccions, esdeveniments i la percepció dels llocs; les accions de corporeïtzació amb dispositius que es tornen quasitransparents (Ihde, 2015), la conversió en cíborg en afegir el nostre cos temporalment per a adaptar-nos a un nou entorn (Case, 2018), la síndrome d'atenció parcial continuada (Stone, 2014), que ens manté en un estat d'alerta, o el temps que, segons Foucault, és gestionat com a artefacte de la cultura i el resultat de les relacions de poder. Des del prisma de l'art i el seu vessant pràctic, l'estudi ofereix una lectura de la ciutat i els mitjans digitals a través dels seus sons, un acostament que busca desxifrar el caràcter d'un territori, trobar rastres de singularitat o d'homogeneïtat, la sintonia amb els ambients, i també el pensament del disruptiu. La investigació s'expressa a través de propostes sonores i visuals, cartografies simbòliques i perceptives, conjugades amb metodologies mestisses d'estudi teòric i pràctic interdisciplinari, en un procés obert i fluid d'experimentació que es funda en la re-utilització o instanciació de mitjans, materials i conceptes de manera que puguen llançar idees, lectures no previstes o activar el pensament crític i estètic. / A la Universitat Politècnica de València por la beca FPI y la estancia de investigación concedidas para dar cobertura económica a este trabajo y ayudar a mi formación. / Rodríguez López, R. (2021). Prácticas experimentales e indagación sobre sonido, territorio y tecnologías contemporáneas: Cartografías, soportes de escucha y sonidos disruptivos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/162974 / TESIS