• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • Tagged with
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

La doble audiencia en las películas de Disney. Análisis de la música y del paisaje sonoro de la Cinderella

Fernández Maximiano, Rafael 23 January 2024 (has links)
[ES] La utilización de los medios audiovisuales en la educación musical está ampliamente documentada y especialmente desde la implementación de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación. Desde su incorporación se han desarrollado multitud de metodologías y recursos tanto para el estudio como para el desarrollo de destrezas y habilidades. La música de bandas sonoras es un recurso que tiene una amplia aceptación entre los docentes por su carga simbólica que, en muchos casos, pertenecen al imaginario popular. Si hay un sello que se ha convertido en un referente universal ha sido Disney que desde el inicio de la década de los veinte ha venido creando largometrajes y cortometrajes de animación, así como películas de imagen real. Probablemente, como material educativo estos productos ofrecen grandes posibilidades de trabajo en el aula. Un ejemplo es el caso de Cinderella, objeto de esta tesis doctoral. Así pues, el objetivo principal de la tesis es descifrar la doble mirada adulto-niño y, al igual que ocurre en el tratamiento del guion y de la imagen, descubrir las características musicales que definen esa doble audiencia. Así mismo conocer su paisaje sonoro y los recursos netamente musicales utilizados en las secciones claramente dedicadas a los niños y niñas. Este análisis se hará atendiendo a dos criterios diferentes. En primer lugar, comprobando el metraje de música utilizado en las tramas principales, del utilizado en las sub-tramas y como éstas pueden ir dirigidas a diferentes públicos. En segundo lugar, comprobando los elementos técnicos que corresponde a cada uno de los lenguajes y por extensión a cada uno de los públicos objetivo. Por otra parte, se analizará la función gramatical y expresiva de los elementos musicales y su utilización. Referente a la pregunta de investigación se parte de la siguiente hipótesis: existen elementos musicales dirigidos a una doble audiencia al igual que existen desde el punto de vista visual y literario. Para los objetivos planteados, se han tenido en cuenta paradigmas de investigación basada en artes en la educación, además de procedimientos metodológicos tanto cualitativos y cuantitativos. Los resultados apuntan que la banda sonora actúa en gran medida como lienzo sobre el que pintar la acción o la trama. Es decir, como paisaje sonoro. Por otra parte, el uso que hacen los compositores de música para cine de las dinámicas y las velocidades durante la denominada "primera época dorada" de Disney muestra que poseían una comprensión intuitiva de cómo las variaciones en velocidad, modo y orquestación podían influir en el estado de ánimo y la percepción de la audiencia. La música de Cenicienta evoca una amplia gama de emociones en los espectadores, desde la felicidad y la esperanza hasta la tristeza y la angustia. La partitura y las canciones capturan y transmiten las emociones de los personajes y las situaciones de manera magistral, creando una experiencia emocionalmente rica y significativa. / [CA] La utilització dels mitjans audiovisuals en l'educació musical està àmpliament documentada i especialment des de la implementació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Des de la seua incorporació s'han desenvolupat multitud de metodologies i recursos tant per a l'estudi com per al desenvolupament de destreses i habilitats. La música de bandes sonores és un recurs que té una àmplia acceptació entre els docents per la seua càrrega simbòlica que, en molts casos, pertanyen a l'imaginari popular. Si hi ha un segell que s'ha convertit en un referent universal ha sigut Disney que des de l'inici de la dècada dels vint ha vingut creant llargmetratges i curtmetratges d'animació, així com pel·lícules d'imatge real. Probablement, com a material educatiu aquests productes ofereixen grans possibilitats de treball a l'aula. Un exemple és el cas de Cinderella, objecte d'aquesta tesi doctoral. Així doncs, l'objectiu principal de la tesi és desxifrar la doble mirada adult-xiquet i, igual que ocorre en el tractament del guió i de la imatge, descobrir les característiques musicals que defineixen eixa doble audiència. Així mateix conéixer el seu paisatge sonor i els recursos netament musicals utilitzats en les seccions clarament dedicades als xiquets i xiquetes. Aquesta anàlisi es farà atenent dos criteris diferents. En primer lloc, comprovant el metratge de música utilitzat en les trames principals i l'utilitzat en les sub-trames i com aquestes poden anar dirigides a diferents públics. En segon lloc, comprovant els elements tècnics que correspon a cadascun dels llenguatges i per extensió a cadascun dels públics objectiu. D'altra banda, s'analitzarà la funció gramatical i expressiva dels elements musicals i la seua utilització. Referent a la pregunta d'investigació es parteix de la següent hipòtesi: existeixen elements musicals dirigits a una doble audiència igual que existeixen des del punt de vista visual i literari. Per als objectius plantejats, s'han tingut en compte paradigmes d'investigació basada en arts en l'educació, a més de procediments metodològics punt qualitatius i quantitatius. Els resultats apunten que la banda sonora actua en gran manera com a llenç sobre el qual pintar l'acció o la trama. És a dir, com a paisatge sonor. D'altra banda, l'ús que fan els compositors de música per a cinema de les dinàmiques i les velocitats durant la denominada "primera època daurada" de Disney mostra que posseïen una comprensió intuïtiva de com les variacions en velocitat, mode i orquestració podien influir en l'estat d'ànim i la percepció de l'audiència. La música de Cinderella evoca una àmplia gamma d'emocions en els espectadors, des de la felicitat i l'esperança fins a la tristesa i l'angoixa. La partitura i les cançons capturen i transmeten les emocions dels personatges i les situacions de manera magistral, creant una experiència emocionalment rica i significativa. / [EN] The use of audio-visual media in musical education is widely documented, especially since the implementation of new information and communication technologies. Since their incorporation, numerous methodologies and resources have been developed for both study and the development of skills and abilities. Film music is a resource widely accepted by educators due to its symbolic content, which often belongs to the popular imagination. If there is a brand that has become a universal reference, it is Disney, which has been creating animated feature films and shorts, as well as live-action films, since the beginning of the twenties. Probably, as educational material, these products offer great possibilities for classroom work. An example is the case of Cinderella, the subject of this doctoral thesis. Therefore, the main objective of the thesis is to decipher the dual adult-child perspective and, as in the treatment of the script and image, discover the musical characteristics that define this dual audience. Also, to understand its soundscape and the purely musical resources used in sections clearly dedicated to children. This analysis will be carried out considering two different criteria. First, by checking the length of music used in the main plots, that used in subplots, and how these can be directed to different audiences. Second, by checking the technical elements corresponding to each of the languages and, by extension, to each of the target audiences. On the other hand, the grammatical and expressive function of musical elements and their use will be analysed. Regarding the research question, the following hypothesis is assumed: there are musical elements aimed at a dual audience, just as there are from a visual and literary point of view. For the stated objectives, research paradigms based on arts in education have been considered, as well as both qualitative and quantitative methodological procedures. The results indicate that the soundtrack largely acts as a canvas on which to paint the action or plot, that is, as a soundscape. On the other hand, the use by film music composers of dynamics and tempos during the so-called "first golden age" of Disney shows that they had an intuitive understanding of how variations in speed, mode, and orchestration could influence the mood and perception of the audience. Cinderella's music evokes a wide range of emotions in viewers, from happiness and hope to sadness and distress. The score and songs masterfully capture and convey the emotions of the characters and situations, creating an emotionally rich and meaningful experience. / Fernández Maximiano, R. (2023). La doble audiencia en las películas de Disney. Análisis de la música y del paisaje sonoro de la Cinderella [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202191
2

Prácticas experimentales e indagación sobre sonido, territorio y tecnologías contemporáneas: Cartografías, soportes de escucha y sonidos disruptivos

Rodríguez López, Ramona 02 March 2021 (has links)
[ES] La presente tesis pone el foco en lo sonoro en un momento de cambios disruptivos operados por las tecnologías y su impacto en los globalizados sistemas sociales, culturales, políticos y científicos. La conceptualizada Industria 4.0 acelera a gran velocidad el proceso de digitalización y automatización de todas las esferas, activando nuevas relaciones humano-máquina, máquina-máquina; las ciudades modelos generalizados de vida, concentran gran parte de la actividad social y el volcado de los procesos tecnológicos, la hibridación físico-digital potenciada por la ubicuidad. Ya no se trata de la portabilidad del sonido ni de su reproducción, el cambio se produce por la colonización de nuestro tiempo y espacio, la conectividad infinita que media en todas nuestras transacciones, acontecimientos y la percepción de los lugares; las acciones de corporeización con dispositivos que se vuelven cuasitransparentes (Ihde, 2015), la conversión en cíborg al añadir nuestro cuerpo temporalmente para adaptarnos a un nuevo entorno (Case, 2018); el síndrome de atención parcial continuada (Stone, 2014) que nos mantiene en un estado de alerta, o el tiempo que, según Foucault, está gestionado como artefacto de la cultura y el resultado de las relaciones de poder. Desde el prisma del arte y su vertiente práctica, el estudio ofrece una lectura de la ciudad y los medios digitales a través de sus sonidos, un acercamiento que busca descifrar el carácter de un territorio, encontrar rastros de singularidad o de homogeneidad, la sintonía con los ambientes, y también el pensamiento de lo disruptivo. La investigación se expresa a través de propuestas sonoras y visuales, cartografías simbólicas y perceptivas, conjugadas con metodologías mestizas de estudio teórico-práctico interdisciplinario, en un proceso abierto y fluido de experimentación que se funda en la re-utilización o instanciación de medios, materiales y conceptos de manera que puedan arrojar ideas, lecturas no previstas o activar el pensamiento crítico y estético. / [EN] This thesis focuses on sound in times of disruptive changes operated by technologies and their impact on globalised social, cultural, political and scientific systems. The conceptualised Industry 4.0 accelerates the process of digitisation and automation at great speed and on all spheres, activating new human-machine, machine-machine relationships; cities, the generalised models of life, gather a large part of social activity and the dumping of technological processes, the physical-digital hybridisation promoted by ubiquity. It is no longer about the portability of sound or its reproduction, the change is takes place by the colonisation of our time and space, the infinite connectivity that mediates all our transactions, events and the perception of places; embodiment actions with devices that become quasi-transparent (Ihde, 2015), the transformation into cyborgs by temporarily adding our bodies to adapt to a new environment (Case, 2018); the syndrome of continued partial attention (Stone, 2014) that keeps us in a state of alert, or the time that, according to Foucault, is managed as a device for culture and the result of power relations. From the eyes of art and its practical side, the study offers a reading of the city and the digital media through its sounds, an approach that seeks to decipher the nature of a territory, find traces of singularity or homogeneity, the harmony with the environments, and also the thought of the disruptive. The research is expressed through sound and visual proposals, symbolic and perceptual cartographies, blended with hybrid methodologies of interdisciplinary theoretical-practical study, in an open and fluid experimentation process that is based on the re-use or instantiation of media, materials and concepts so that they can shed ideas, unforeseen readings or activate critical and aesthetic thinking. / [CA] Aquesta tesi posa el focus en allò sonor en un moment de canvis disruptius operats per les tecnologies i el seu impacte en els globalitzats sistemes socials, culturals, polítics i científics. La conceptualitzada Indústria 4.0 accelera a gran velocitat el procés de digitalització i automatització de totes les esferes, i activa noves relacions humà-màquina, màquina-màquina. Les ciutats, models generalitzats de vida, concentren una gran part de l'activitat social i l'abocament de dades dels processos tecnològics, la hibridació físicodigital potenciada per la ubiqüitat. No es tracta ja de la portabilitat del so ni de la seua reproducció, el canvi es produeix per la colonització del nostre temps i espai, la connectivitat infinita que media en totes les nostres transaccions, esdeveniments i la percepció dels llocs; les accions de corporeïtzació amb dispositius que es tornen quasitransparents (Ihde, 2015), la conversió en cíborg en afegir el nostre cos temporalment per a adaptar-nos a un nou entorn (Case, 2018), la síndrome d'atenció parcial continuada (Stone, 2014), que ens manté en un estat d'alerta, o el temps que, segons Foucault, és gestionat com a artefacte de la cultura i el resultat de les relacions de poder. Des del prisma de l'art i el seu vessant pràctic, l'estudi ofereix una lectura de la ciutat i els mitjans digitals a través dels seus sons, un acostament que busca desxifrar el caràcter d'un territori, trobar rastres de singularitat o d'homogeneïtat, la sintonia amb els ambients, i també el pensament del disruptiu. La investigació s'expressa a través de propostes sonores i visuals, cartografies simbòliques i perceptives, conjugades amb metodologies mestisses d'estudi teòric i pràctic interdisciplinari, en un procés obert i fluid d'experimentació que es funda en la re-utilització o instanciació de mitjans, materials i conceptes de manera que puguen llançar idees, lectures no previstes o activar el pensament crític i estètic. / A la Universitat Politècnica de València por la beca FPI y la estancia de investigación concedidas para dar cobertura económica a este trabajo y ayudar a mi formación. / Rodríguez López, R. (2021). Prácticas experimentales e indagación sobre sonido, territorio y tecnologías contemporáneas: Cartografías, soportes de escucha y sonidos disruptivos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/162974 / TESIS
3

La acústica virtual como herramienta para el estudio del patrimonio arquitectónico. Aplicación en la Catedral de Valencia

Díaz Rubio, Elena 02 June 2023 (has links)
[ES] Los recintos de culto son construcciones patrimoniales de importantes valores culturales, históricos, artísticos y arquitectónicos. Además, presentan una sonoridad característica que debe ser objeto de especial protección. En este sentido, la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO) ha reconocido el sonido de los recintos de culto como una parte importante de nuestro patrimonio cultural inmaterial, estableciendo como prioridad su preservación. En este ámbito, la acústica virtual se presenta como una herramienta muy eficaz para el estudio del patrimonio sonoro de los recintos de culto. A través de simulaciones acústicas, es posible analizar en detalle el comportamiento acústico de los diferentes espacios y estudiar la evolución sonora de los templos. La acústica virtual permite predecir y percibir el resultado acústico de cualquier propuesta de intervención antes de su realización práctica, con lo que se presenta una nueva variable a tener en cuenta a la hora de afrontar la restauración del patrimonio: la acústica arquitectónica. Asimismo, la simulación acústica y visual ofrece la posibilidad de realizar turismo virtual por los recintos de culto, fomentando el estudio y disfrute de sus valores patrimoniales. Con todo ello, en esta investigación se ha aplicado la acústica virtual en el estudio del patrimonio sonoro, tanto interior como exterior, de la Catedral de Valencia. / [CA] Els recintes de culte són construccions patrimonials d'importants valors culturals, històrics, artístics i arquitectònics. A més, presenten una sonoritat característica que ha de ser objecte d'especial protecció. En aquest sentit, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) ha reconegut el so dels recintes de culte com una part important del nostre patrimoni cultural immaterial, establint com a prioritat la seua preservació. En aquest àmbit, l'acústica virtual es presenta com una eina molt eficaç per a l'estudi del patrimoni sonor dels recintes de culte. A través de simulacions acústiques, és possible analitzar detalladament el comportament acústic dels diferents espais i estudiar l'evolució sonora dels temples. L'acústica virtual permet predir i percebre el resultat acústic de qualsevol proposta d'intervenció abans de la seua realització pràctica, amb el que es presenta una nova variable a tindre en compte a l'hora d'afrontar la restauració del patrimoni: l'acústica arquitectònica. Així mateix, la simulació acústica i visual ofereix la possibilitat de realitzar turisme virtual pels recintes de culte, fomentant l'estudi i gaudi dels seus valors patrimonials. Amb tot això, en aquesta investigació s'ha aplicat l'acústica virtual en l'estudi del patrimoni sonor, tant interior com exterior, de la Catedral de València. / [EN] Places of worship are patrimonial constructions of important cultural, historical, artistic and architectural values. In addition, they have a characteristic sound that must be the object of special protection. In this sense, the United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (UNESCO) has recognized the sound of places of worship as an important part of our intangible cultural heritage, establishing its preservation as a priority. In this field, virtual acoustics is presented as a very effective tool for studying the sound heritage of places of worship. Through acoustic simulations, it is possible to analyze in detail the acoustic behavior of different spaces and study the sound evolution of temples. Virtual acoustics makes possible to predict and perceive the acoustic result of any intervention proposal before its practical implementation, thus presenting a new variable to consider when dealing with heritage restoration: architectural acoustics. Likewise, acoustic and visual simulation offers the possibility of carrying out virtual tourism around places of worship, promoting the study and enjoyment of their heritage values. With all this, in this research virtual acoustics has been applied in the study of the sound heritage, both inside and outside, of the Cathedral of Valencia. / Gracias al Ministerio de Ciencia e Innovación por los proyectos de investigación BIA2012-36896 y BIA2016-76957-C3-3-R en los que se enmarca este trabajo. / Díaz Rubio, E. (2023). La acústica virtual como herramienta para el estudio del patrimonio arquitectónico. Aplicación en la Catedral de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/193837

Page generated in 0.0583 seconds