[EN] The main goal of this investigation has been to highlight the transcendence and social struggle which we believe as inherent to the genre of autobiographical plastic creation, contextualizing and relating it to the evolution of the occidental philosophical thinking and culture, as well as to the theoretical investigations on essential contemporary questions in our society. This investigation places the autobiographical plastic creation carried out by artists such as Louise Bourgeois, Tracy Emin, Wolfgang Tillmans, Josef Beuys or Sophie Calle, among others, on the opposite side to the widespread idealized models of the human being. We explain that the origin of those idealized models, of and for the human being, lies in the platonic idealism belonging to the classical culture, which has lived on vigorously to our days as a structural thinking of our occidental culture. Its legacy has turned out to be the imposition of an ideal model of the human beings, whom it considers hardly interesting, but for their use as projects of moral, physical or intellectual perfection, which can be seen in the influence, sometimes devastating, of advertising and media models over sexuality, ethnic identity and interpersonal relationships. Autobiographical creation cannot be fully comprehended as it is nowadays without understanding that it has been necessary to accomplish a progressive historical change of the conception of the individual, who has been moving away, step by step, from the achievement of the ideals in order to start giving more relevance both to the personality and to the development of the potentialities and particularities of human beings. We have presented three fundamental theorists in the history of occidental thinking: Friedrich Nietzsche, Sigmund Freud and the philosophical theories of Karl Marx, in order to search for the philosophical origin of the rupture with idealism and the beginning of a global and real conformation of the individual, including their most unconscious and animal aspects, such as their urges. Their theses reply to the platonic and former religious idea of the ideal model existing just by itself, as a materialization of an intangible divinity, denouncing that it is the human being who creates it, with a clear intention and belonging to a certain group of power. The rupture of these theorists with the longing for an idealized model of individuals offers an alternative way, reflected on an essential change in the autobiographical creation, from its confirmation as just a reflection of an illustrious and exemplary life to a place marked by the individual itself, far away from homogenizing and stigmatizing visions on individuals and collectives. The key question risen from the study of the opposition of these philosophical theses against idealism, Who runs the public domain and with which intention?, will be related to the conclusive idea of this thesis: What matters in this kind of creation is not so much who is creating or whether the autobiographical data are really true, but from where and with which intention, inasmuch as all the autobiographical artists studied and presented have contributed with their works to the deconstruction of prejudices that were affecting negatively the peripheral groups they belong to, due to their genre, ethnicity or sexuality. / [ES] El objetivo principal de esta investigación ha sido dotar al género de la creación plástica autobiográfica de la trascendencia y combatividad que nos parecía portar, contextualizándola y vinculándola tanto a la evolución de la cultura y del pensamiento filosófico occidental, como a las investigaciones teóricas sobre cuestiones fundamentales y contemporáneas de nuestra sociedad. Esta investigación sitúa a la creación plástica autobiográfica de artistas como Louise Bourgeois, Tracy Emin, Wolfgang Tillmans, Josef Beuys o Sophie Calle entre otros, en el extremo opuesto de la difusión de modelos idealizados del ser humano. Para ello explicamos cómo las raíces de la creación de modelos ideales del y para el ser humano se ubica en el idealismo platónico de la cultura clásica que ha pervivido con fuerza hasta nuestros días, como pensamiento estructural de nuestra cultura occidental. Su legado es la imposición de un modelo ideal al ser humano, dado que se considera a éste imperfecto y poco o nada interesante si no es por su proyecto de perfeccionamiento moral, físico o intelectual, reflejándose en la influencia en ocasiones devastadora de los modelos publicitarios y mediáticos sobre la sexualidad, la identidad étnica y las relaciones interpersonales. No podemos entender la creación autobiográfica como se entiende en la actualidad sin comprender que ha sido esencial un cambio histórico progresivo en la concepción del individuo, que se ha ido separando poco a poco de la consecución de ideales, para ir concediendo más importancia a la personalidad y al desarrollo de las potencialidades y particularidades del ser humano. Hemos presentado tres teóricos fundamentales de la historia del pensamiento occidental, para plantear el origen filosófico de la ruptura con el idealismo y el inicio de una conformación global y real del individuo, con su parte más inconsciente y animal reflejada en sus pulsiones. Sus tesis contestan la idea platónica y religiosa de que el modelo ideal existe por sí, como una materialización de lo intangible divino, denunciando que es el ser humano quien lo crea con una intención y desde un grupo de poder. La ruptura de estos teóricos con el idealismo platónico abre una vía alternativa que se refleja en un cambio esencial en la creación autobiográfica, de su validación únicamente como reflejo de una vida ilustre y ejemplarizante hacia un lugar marcado por el propio individuo, alejándose de las visiones homogeneizantes y estigmatizantes tanto individuales como colectivas. La pregunta clave que desde estas tesis filosóficas que planteamos se ha hecho contra el idealismo ha sido "¿quién maneja lo público y con qué interés?", lo que conecta con el planteamiento conclusivo de la tesis: lo importante en este tipo de creación no es tanto quién crea o si sus datos son veraces, sino desde dónde y con qué intención, dado que todos los artistas autobiográficos que hemos expuesto han contribuido mediante sus obras a deconstruir los prejucios que recaen sobre los colectivos periféricos a los que pertenecen, ya sea por su género, su etnicidad o su sexualidad. / [CAT] L'objectiu principal d'aquesta recerca ha estat dotar al gènere de la creació plàstica autobiogràfica de la transcendència i combativitat que ens semblava portar, contextualitzant-la i vinculant-la a l'evolució de la cultura i el pensament filosòfic occidental i a les recerques teòriques sobre qüestions fonamentals i contemporànies de la nostra societat. Aquesta recerca situa a la creació plàstica autobiogràfica d'artistes com LouiseBourgeois, TracyEmin, Wolfgang Tillmans, Josef Beuys o SophieCalle entre uns altres, en l'extrem oposat de la difusió de models idealitzats de l'ésser humà. Per a això expliquem com les arrels de la creació de models ideals del i per a l'ésser humà, se situa en l'idealisme platònic de la cultura clàssica que ha perviscut amb força fins als nostres dies com un pensament estructural de la nostra cultura occidental. El seu llegat és la imposició d'un model ideal a l'ésser humà, atès que es considera a aquest imperfecte i poc o gens interessant si no és pel seu projecte de perfeccionament moral, físic o intel·lectual, reflectint-se en la influència en ocasions devastadora dels models publicitaris i mediàtics sobre la sexualitat, la identitat ètnica i les relacions interpersonals. No podem entendre la creació autobiogràfica com s'entén en l'actualitat sense comprendre que ha estat essencial un canvi històric progressiu en la concepció de l'individu, que s'ha anat separant a poc a poc de la consecució d'ideals, per anar concedint més importància a la personalitat i al desenvolupament de les potencialitats i particularitats de l'ésser humà. Hem presentat tres teòrics fonamentals de la història del pensament occidental, per plantejar l'origen filosòfic de la ruptura amb l'idealisme i l'inici d'una conformació global i real de l'individu, amb la seva part més inconscient i animal reflectida en les seves pulsions. Les seves tesis contesten la idea platònica i religiosa que el model ideal existeix per si, com una materialització de l'intangible diví, denunciant que és l'ésser humà qui ho crea amb una intenció i des d'un grup de poder. La ruptura d'aquests teòrics amb l'idealisme platònic obre una via alternativa que es reflecteix en un canvi essencial en la creació autobiogràfica, de la seva validació únicament com a reflex d'una vida il·lustre i exemplar, cap a un lloc marcat pel propi individu, allunyant-se de les visions homogeneïzants i estigmatitzants tant individuals com a col·lectives. La pregunta clau que des d'aquestes tesis filosòfiques que plantegem s'ha fet contra l'idealisme, ha estat "qui maneja el públic i amb quin interès?", la qual cosa connecta amb el plantejament conclusiu de la tesi: l'important en aquest tipus de creació no és tant qui crea o si les seves dades són veraces, sinó des d'on i amb quina intenció, atès que tots els artistes autobiogràfics que hem plantejat han contribuït mitjançant les seves obres a deconstruir els prejudicis que requeien sobre els col·lectius perifèrics als quals pertanyen, ja sigui pel seu gènere, la seva etnicitat o la seva sexualitat. / Velasco Sebastián, R. (2016). LA CREACIÓN PLÁSTICA AUTOBIOGRÁFICA CONTRA LOS MODELOS IDEALIZADOS DEL INDIVIDUO [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61491 / TESIS

Tomo 1. Parte didáctica.Estudio sobre las relaciones entre arte y vida y sus consecuencias sobre la forma del espacio escénico moderno.Tomo 2. Parte reflexiva.Definición de lo tragicómico como género del arte moderno desde el romanticismo hasta nuestros días.

[ES] La realización del presente trabajo de investigación tiene como finalidad establecer la relación entre el arte y la vida a partir del proceso creativo del intérprete clarinetista en torno al concepto live art, lo cual conduce a la redimensión del mismo. Teniendo presente que todo proceso creativo toma en gran medida parte de las experiencias de vida, se entreteje un diálogo entre los elementos de la vida, entre lo objetivo y lo subjetivo, en donde se pretende profundizar en el vínculo de la vida y el arte, desde el propio proceso creativo en conexión con la vida, tomando como punto de referencia el concepto live art. Con base en ello se desarrollan una serie de obras de carácter performativo para clarinete vinculadas a dicho concepto. En este proceso de investigación-creación se establece el estudio del concepto live art a partir de sus antecedentes performance, happening y fluxus, poniendo en relieve los aspectos relevantes que giran en torno a la vida, en donde la acción es el componente esencial que conecta el acto artístico y la vida, en un arte que se introduce en la cotidianidad, cuyas fronteras son difusas y los limites creativos no existen, generando obras de carácter heterogéneo difíciles de clasificar dentro de una práctica creativa definida. De ahí la utilización del concepto live art, el cual emerge en nuestra actualidad para abrigar los procesos creativos híbridos que no encajan en las denominaciones artísticas tradicionales, el cual ha sido adoptado aquí desde su estudio, como base para la realización de las acciones poéticas sonoras, obras para clarinete que unen la propia experiencia creativa con la vida, lo que conduce a una nueva dimensión de dicho concepto. Así, como resultado de este trabajo de investigación el arte, la vida y la acción, se complementan para la elaboración de las acciones poéticas sonoras, experiencia creativa de la clarinetista, autora de esta tesis, en un proceso creativo heterogéneo que conecta la propia experiencia tanto del arte como de la vida. / [CA] La realització del present treball de recerca té com a finalitat establir la relació entre l'art i la vida a partir del procés creatiu de l'intèrpret clarinetista entorn del concepte live art, la qual cosa condueix a la redimensió d'aquest. Tenint present que tot procés creatiu pren en una gran mesura part de les experiències de vida, s'entretix un diàleg entre els elements de la vida, entre allò objectiu i allò subjectiu, on es pretén aprofundir en el vincle de la vida i l'art, des del propi procés creatiu en connexió amb la vida, prenent com a punt de referència el concepte live art. Amb base en això es desenvolupen una sèrie d'obres de caràcter performatiu per a clarinet vinculades a aquest concepte. En aquest procés d'investigació-creació s'estableix l'estudi del concepte live art a partir dels seus antecedents performance, happening i fluxus, posant de relleu els aspectes rellevants que giren entorn a la vida, on l'acció és el component essencial que connecta l'acte artístic i la vida, en un art que s'introdueix en la quotidianitat, les fronteres de la qual són difuses i els límits creatius no existeixen, generant obres de caràcter heterogeni difícils de classificar dins d'una pràctica creativa definida. D'ací la utilització del concepte live art, el qual emergeix en la nostra actualitat per a acollir els processos creatius híbrids que no encaixen en les denominacions artístiques tradicionals, el qual ha sigut adoptat ací des del seu estudi, com a base per a la realització de les accions poètiques sonores, obres per a clarinet que uneixen la pròpia experiència creativa amb la vida, la qual cosa condueix a una nova dimensió d'aquest concepte. Així, com a resultat d'aquest treball de recerca l'art, la vida i l'acció, es complementen per a l'elaboració de les accions poètiques sonores, experiència creativa de la clarinetista, autora d'aquesta tesi, en un procés creatiu heterogeni que connecta la pròpia experiència tant de l'art com de la vida. / [EN] The purpose of this research is to establish the relationship between art and life from the creative process of the clarinetist interpreter around the concept of live art, which leads to a new dimension of live art. Bearing in mind that every creative process takes largely from life experiences, a dialogue is woven between the elements of life, between the objective and the subjective, where it is intended to deepen the link between life and art, from the creative process itself in connection with life, taking as a reference point the concept of live art. Based on this, a series of performative works for clarinet linked to this concept are developed. In this research-creation process, the study of the live art concept is established from its antecedents performance, happening and fluxus, highlighting the relevant aspects that revolve around life, where action is the essential component that connects the artistic act and life, in an art that is introduced into everyday life, whose boundaries are blurred and creative limits do not exist, generating works of heterogeneous character difficult to classify within a defined creative practice. Hence the use of the concept of live art, which emerges nowadays to shelter the hybrid creative processes that do not fit in the traditional artistic denominations, which has been adopted here, as a basis for the realization of the poetic sound actions, works for clarinet that unite the creative experience with life, which leads to a new dimension of this concept. Thus, art, life, action, complement each other for the elaboration of poetic sound actions, creative experience of the clarinetist, author of this thesis, in a heterogeneous creative process that connects the experience of both art and life. / Rodriguez Chavez, AA. (2022). Creación artística sonora del intérprete clarinetista a partir del concepto live art: Acciones poéticas sonoras (2016-2021) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/190628