La tesi estudia la trajectòria de la indústria tèxtil llanera de Béjar (Salamanca) durant els segles XVIII i XIX. La localitat objecte d'estudi, un important centre tèxtil, és un bon laboratori per a l'anàlisi dels processos d'industrialització i desindustrialització, ja que la seva trajectòria ambivalent -Béjar aconseguí eludir el procés de desindustrialització que patiren bona part dels nuclis tèxtils castellans durant el vuit-cents, però va perdre posicions respecte la puixant indústria llanera catalana- planteja la doble pregunta del perquè del seu èxit relatiu en el context castellà i, alhora, la seva progressiva marginalització en el context de la indústria llanera espanyola.En la primera part, s'estudien les transformacions experimentades per la draperia de Béjar durant el segle XVIII. S'hi analitzen els canvis en el sistema gremial, en l'estructura i funcions de les empreses i en les relacions laborals, així com el paper del règim senyorial i de les polítiques dels ducs de Béjar en la trajectòria de la indústria. En la segona part, s'aborden els canvis que tingueren lloc durant la primera meitat del segle XIX, en les dècades inicials de la mecanització de. S'analitza l'evolució durant aquest període de la producció i dels mercats, el canvi tècnic, l'estructura de la classe empresarial i el mercat de treball.Els resultats subratllen la transcendència dels canvis institucionals i econòmics del set-cents: la substitució de les tradicionals corporacions artesanes per un únic gremi de fabricants, l'intens procés d'estratificació entre aquests darrers i el creixent control directe del procés productiu per part dels "amos del drap". Aquests processos dotaren la indústria local de major capacitat d'adaptació, en relació a altres nuclis tèxtils castellans, a les transformacions de la primera etapa de la mecanització. D'altra banda, però, el caràcter extremadament localitzat d'aquest procés -la progressiva configuració de Béjar com un enclavament industrial- limità les realitzacions industrials de la localitat i contribueix decisivament a explicar el seu fracàs relatiu respecte els nuclis catalans que durant el vuit-cents lideraran el sector tèxtil llaner espanyol. / La tesis estudia la trayectoria de la industria textil lanera de Béjar (Salamanca) durante los siglos XVIII y XIX. La localidad objeto de estudio, un importante centro textil, es un buen laboratorio para el análisis de los procesos de industrialización y desindustrialización, puesto que su evolución ambivalente - Béjar logró eludir el proceso de desindustrialización que sufrieron buena parte de los núcleos textiles castellanos durante el ochocientos, pero perdió posiciones frente al empuje de la industria lanera catalana - plantea la doble pregunta del porqué de su éxito relativo en el contexto castellano y a la vez de su progresiva marginalización en el contexto de la industria lanera española.En la primera parte, se estudian las transformaciones que experimentó la pañería de Béjar durante el siglo XVIII. Se analizan los cambios en el sistema gremial, en la estructura y funciones de las empresas y en las relaciones laborales, así como el papel del régimen señorial y de las políticas de los duques de Béjar en la trayectoria de la industria.En la segunda parte, se abordan los cambios acaecidos en la primera mitad del siglo XIX, durante las primeras décadas de la mecanización. Se analiza la evolución durante este período de la producción y los mercados, el cambio tecnológico, la estructura de la clase empresarial y el mercado de trabajo.Los resultados subrayan la trascendencia de los cambios institucionales y económicos del setecientos: la substitución de las tradicionales corporaciones artesanas por un único gremio de fabricantes, el intenso proceso de estratificación entre estos últimos y el creciente control directo del proceso productivo por parte de los "dueños del paño". Estos procesos dotaron a la industria local de mayor capacidad de adaptación, en relación a otros núcleos textiles castellanos, a las transformaciones de la primera etapa de la mecanización. Pero por otra parte, el carácter extremadamente localizado de este proceso -la progresiva configuración de Béjar como un enclave industrial- limitó las realizaciones industriales de la localidad y contribuye decisivamente a explicar su fracaso relativo respecto a los núcleos catalanes que durante el ochocientos liderarán el sector textil lanero español. / This dissertation focuses on the evolution of the woollen industry of Béjar (Salamanca) during the 18th and 19th centuries. The locality under study, an important textile centre, is a good laboratory where to analyze the Spanish processes of textile industrialization and deindustrialization. This is particularly due to Béjar's ambivalent evolution: although it was able to circumvent the process of deindustrialization that affected most of the Castilian textile centres during the 18th century, the city ended up loosing leadership against the raising Catalan woollen industry. This evidence raises a double question, one related to the factors explaining the relative success in the Castilian textile environment and another one, referring to its gradual marginalization in the context of the global Spanish wool textile industry. The first part of the dissertation studies the changes experienced by the clothing industry of Béjar during the 18th century. In particular, we analyze and discuss the changes observed in the guild system, in the structure and functions of enterprises and in the labour relationships. We consider as well the role played by the manorial system and by the political actions promoted by the Duke of Béjar in the global trajectory of the city's textile industry. The second part deals with changes in the first half of the nineteenth century, during the first decades of mechanization. During this period, we analyze the evolution of textile output and the markets, the technological change, the structure of the entrepreneurial class and the labour market. The results underline the significance of institutional and economic changes of the 18th century: the substitution of the traditional craft corporations by a single guild of manufacturers, the intensive process of stratification undertaken by the latter and the growing direct control of the production process from the "owners of the cloth". On one hand, these processes provided the local industry with a greater resilience, in relation to other Castilian textile sites, to transformations imposed by the first stage of mechanization process. But, on the other hand, the highly localized nature of this process -the gradual setting of Béjar as an industrial enclave- limited the industrial achievements of this little town and contributed decisively to explain its relative failure with respect to the Catalan cities that led the Spanish woollen industry during the 19th century.