This present thesis shows improvements for the control and monitoring of reforestation projects and recovery of degraded areas in order to achieve greater survival and efficiency of the actions and corrective measures adopted. Initially a brief of the state of the forests of the European Union, Spain and the Valencian Community is carried out, governmental programs and repopulation actions stand out. A review is made of the studies that precede the present one in relation to the improvement of a methodology of integral control of the repopulations, which considers factors such as the quality of the project, quality of the execution, station quality and quality of the plant. To achieve the objectives of this thesis, data are used for repopulation in the Muela de Cortes de Pallás, where the development of the plants is verified. The data collection and mathematical model proposed relates the quality of execution and the station quality with the plant mortality. This model allows to infer in a probabilistic way the success of the performance by measuring parameters of performance quality and station quality, which would serve the experts to know beforehand the risk of failure that should be considerd for planing the further works timely follow-up. For the analysis of the quality of the plant are used the data of the project carried out in the localities of Domeño and Castellano, in the margins of the Loriguilla reservoir. In these places, morphological and physiological characteristics of plants from three nurseries were measured. From the morphological data, we have obtained a mathematical model that relates survival with classic variables of morphology such as height and root neck diameter. Also, from the analysis of the survival in several dates a threshold value is established from which the mortality is triggered limiting the chances of success of the repopulation. This same analysis discriminating by plants nursery allows to order these according to the quality of plant provided. On the other hand, an analysis of the nutrients according to the nurseries, date of harvest, plot and date of planting is carried out, showing statistically significant differences in relation to nutrient content, as is the case of Mg, Zn and Mn, highlighting P is a limiting factor in the metabolism and development of new plants. For the subsequent verification of the success of repopulations, orthophotos and satellite images, prior to repopulation, are used in the case of the Muela de Cortes de Pallás and others after repopulation, calculating the vegetation cover index. In conclusion, the contributions of these thesis can help to improve the monitoring of environmental and quality control factors of this type of projects, providing mathematical models of inference that can be useful in future decision-making processes repopulations and recovery of degraded areas. Also, the control tools developed are easily implemented in the current integral control methodologies regarding the characterization and monitoring of the execution, station and plant quality. / La presente tesis plantea mejoras para el control y seguimiento de proyectos de repoblación forestal y de recuperación de áreas degradas con la finalidad de conseguir mayor supervivencia y eficiencia de las actuaciones y medidas correctivas adoptadas. Inicialmente se realiza un breve levantamiento sobre el estado de los bosques de la Unión Europea, España y la Comunidad Valenciana, se destacan los programas gubernamentales y actuaciones repobladoras. Se hace una revisión sobre los estudios que anteceden al presente en relación con la mejora de una metodología de control integral de las repoblaciones, en la que se tiene en cuenta factores como la calidad del proyecto, calidad de la ejecución, calidad de estación y calidad de planta. Para lograr los objetivos de la presente tesis se hace uso de datos de la repoblación en la Muela de Cortes de Pallás donde se verifica el desarrollo de las plantas, la toma de datos y se propone un modelo matemático que relaciona la calidad de ejecución y la calidad de estación con la mortalidad. Este modelo permite inferir de forma probabilística el éxito de la actuación midiendo parámetros de calidad de ejecución y de calidad de estación, lo que serviría a los expertos para conocer de antemano los riegos de fracaso a los que se debería hacer frente y planificar así las labores de seguimiento oportunas. Para el análisis de la calidad de planta se utilizan los datos del proyecto realizado en las localidades de Domeño y Castellano, en las márgenes del embalse de Loriguilla. Allí se midieron características morfológicas y fisiológicas de plantas provenientes de tres viveros. A partir de los datos morfológicos se ha obtenido un modelo matemático que relaciona la supervivencia con variables clásicas de morfología como la altura y el diámetro de cuello de raíz. Asimismo, a partir del análisis de la supervivencia en varias fechas se establece un valor temporal umbral a partir de cual se dispara la mortalidad limitando las probabilidades de éxito de la repoblación. Este mismo análisis discriminando por vivero permite ordenar a éstos en función de la calidad de planta proporcionada. Por otra parte, se realiza un análisis de los nutrientes en función de los viveros, fecha de recolección, parcela y fecha de plantación que demuestra diferencias estadísticamente significativas en relación con el contenido de nutrientes como es el caso del Mg, Zn y Mn, destacando el P que es factor limitante en el metabolismo y desarrollo de las plantas nuevas. Para la verificación posterior del éxito de las repoblaciones se hace uso de ortofotos e imágenes de satélite previas a la repoblación en caso de Muela de Cortes de Pallás y otras posteriores a la repoblación, calculando el índice de cubierta vegetal. En suma, se puede concluir que las aportaciones de la tesis pueden ayudar a mejorar el seguimiento de factores ambientales y de control de calidad de este tipo de proyectos, aportando modelos matemáticos de inferencia que pueden ser útiles en los procesos de toma de decisiones de futuras repoblaciones y recuperación de áreas degradas. Asimismo, las herramientas de control desarrolladas son fácilmente implementarles en las actuales metodologías de control integral en lo concerniente a la caracterización y seguimiento de la calidad de ejecución, estación y planta. / La present tesi planteja millores per al control i seguiment de projectes de repoblació forestal i de recuperació d'àrees degrades amb la finalitat d'aconseguir major supervivència i eficiència de les actuacions i mesures correctives adoptades. Inicialment es realitza un breu alçament sobre l'estat dels boscos de la Unió Europea, Espanya i la Comunitat Valenciana, es destaquen els programes governamentals i actuacions repobladores Es fa una revisió sobre els estudis que antecedixen al present en relació amb la millora d'una metodologia de control integral de les repoblacions, en la que es té en compte factors com la qualitat del projecte, qualitat de l'execució, qualitat d'estació i qualitat de planta Per a aconseguir els objectius de la present tesi es fa ús de dades de la repoblació en el Queixal de Cortes de Pallars on es verifica el desenrotllament de les plantes, la presa de dades i es proposa un model matemàtic que relaciona la qualitat d'execució i la qualitat d'estació amb la mortalitat. Este model permet inferir de forma probabilística l'èxit de l'actuació mesurant paràmetres de qualitat d'execució i de qualitat d'estació, la qual cosa serviria els experts per a conéixer per endavant els regs de fracàs a què s'hauria de fer front i planificar així les labors de seguiment oportunes. Per a l'anàlisi de la qualitat de planta s'utilitzen les dades del projecte realitzat en les localitats de Domeño i Castellano, en els marges de l'embassament de Loriguilla. Allí es van mesurar característiques morfològiques i fisiològiques de plantes provinents de tres vivers. A partir de les dades morfològiques s'ha obtingut un model matemàtic que relaciona la supervivencia amb variables clàssiques de morfologia com l'altura i el diàmetre de coll d'arrel. Així mateix, a partir de l'anàlisi de la supervivència en diverses dates s'establix un valor temporal llindar a partir de qual es dispara la mortalitat limitant les probabilitats d'èxit de la repoblació. Esta mateixa anàlisi discriminant per viver permet ordenar a estos en funció de la qualitat de planta proporcionada. D'altra banda, es realitza una anàlisi dels nutrients en funció dels vivers, data de recol·lecció, parcel·la i data de plantació que demostra diferències estadísticament significatives en relació al contingut de nutrients com és el cas del Mg, Zn i Mn, destacant el P que és factor llimitant en el metabolisme i desenrotllament de les plantes noves. Per a la verificació posterior de l'èxit de les repoblacions es fa ús d'ortofotos i imatges de satèl·lit prèvies a la repoblació en cas de Queixal de Cortes de Pallars i altres posteriors a la repoblació, calculant l'índex de coberta vegetal. En suma, es pot concloure que les aportacions de la tesi poden ajudar a millorar el seguiment de factors ambientals i de control de qualitat d'este tipus de projectes, aportant models matemàtics d'inferència que poden ser útils en els processos de presa de decisions de futures repoblacions i recuperació d'àrees degrades. Així mateix, les ferramentes de control desenrotllades són fàcilment implementarlos en les actuals metodologies de control integral pel que fa a la caracterització i seguiment de la qualitat d'execució, estació i planta. / Ferré Martí, J. (2017). PROPUESTA DE MEJORA METODOLÓGICA PARA EL CONTROL INTEGRAL DEL SEGUIMIENTO DE RESTAURACIONES FORESTALES Y RECUPERACIÓN DE ÁREAS DEGRADADAS [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90623 / TESIS

No description available.

[ES] ¿Cuántas veces hemos realizado o participado en una repoblación forestal y pasados los años no hemos encontrado rastro de los árboles plantados? Y en muchas ocasiones nos habremos preguntado por qué e incluso sentido frustración de creer que no lo hemos cuidado adecuadamente. La respuesta no es sencilla como veremos en este trabajo. En las últimas décadas, las repoblaciones forestales o reforestaciones, enmarcadas dentro de planes de restauración, han experimentado altas tasas de mortalidad, sobre todo en nuestro ámbito mediterráneo donde predominan las tierras secas. Esta tasa alta de mortalidad en numerosas ocasiones se relaciona con las condiciones meteorológicas, pero existen multitud de aspectos que pueden influir en alcanzar o no el objetivo final de la repoblación. Para poder conocer cuáles son los aspectos que influyen en mayor o menor medida en la supervivencia y crecimiento adecuado de las plántulas puedas en campo, se plantea la puesta en marcha de un protocolo de control holístico o integral de repoblaciones y el estudio y seguimiento de la puesta en práctica en una repoblación real durante 10 años. El control de calidad en sí mismo se ha contemplado sobre las distintas fases de la repoblación: desde la revisión de las decisiones tomadas en proyecto, pasando por la ejecución en obra, la evaluación de los lotes de planta empleados, la caracterización de sitio o estación, hasta la realización del seguimiento climatológico, ambiental y de la propia repoblación (en términos de supervivencia y crecimiento). En base a distintos planteamientos experimentales y de toma de muestras dentro de una repoblación real, en condiciones cambiantes y con sequias extremas, se ha podido estudiar pormenorizadamente la calidad de planta o stock y la idoneidad de las especies utilizadas (Pinus sp., Quercus sp., Arbutus Unedo, Juniperus phoenicea y Fraxinus ornus) para posteriormente evaluar la repoblación tras 10 años en conjunto y por tanto, los demás aspectos y sus interacciones que influyen en el establecimiento, como: la calidad de ejecución, la calidad de sitio o estación, la idoneidad del tubo protector, etc. A grandes rasgos, los resultados tanto en las parcela experimental como en la repoblación, siendo en ellas las condiciones meteorológicas las mismas, no ha sido muy satisfactoria tras los 10 años. Al margen de conocer que las sequias extremas acontecidas han tenido gran influencia e interaccionan demás factores (acrecentando los efectos negativos), se ha podido evaluar que existen especies de dudosa idoneidad para determinados sitios; que la correcta ejecución juega un papel importante; que se requiere de una mejor zonificación; y que cuidados culturales post plantación como el tubo protector, pueden influir notablemente en la consecución de la repoblación. Así, además de identificar cuáles son los aspectos más influyentes en esta repoblación en particular, se han adquirido cuestiones prácticas tanto a la hora de aplicar el control de calidad como a la hora de como plantearnos, desde la redacción del proyecto, las nuevas repoblaciones, teniendo muy en cuenta el nuevo contexto de cambio climático. / [CAT] Quantes vegades hem realitzat o participat en una repoblació forestal i passats els anys no hem trobat cap rastre dels arbres plantats? I moltes vegades ens haurem preguntat per què i fins i tot, sentit frustració de creure que els hem cuidat adequadament. La resposta no és senzilla com veurem en aquest treball. En les darreres dècades, les repoblacions forestals o reforestacions, emmarcades dins de plans de restauració, han experimentat altes taxes de mortalitat, sobretot al nostre àmbit mediterrani on predominen les zones àrides. Aquesta taxa alta de mortalitat normalment es relaciona amb les condicions meteorològiques, però hi ha multitud d'aspectes que poden influir en assolir o no l'objectiu final de la repoblació. Per poder conèixer quins són els aspectes que influeixen en major o menor mesura en la supervivència i el creixement adequat de les plàntules posades camp, es fica en marxa un protocol de control holístic o integral de repoblacions, i l'estudi i el seguiment de la posada en pràctica en una repoblació real durant 10 anys. El control de qualitat en si mateix s'ha contemplat sobre les diferents fases de la repoblació: des de la revisió de les decisions preses en projecte, passant per l'execució en l'obra, l'avaluació dels lots de planta emprats, la caracterització de lloc o estació, fins a la realització del seguiment climatològic, ambiental i de la pròpia repoblació (en termes de supervivència i creixement). En base a diferents plantejaments experimentals i de presa de mostres dins una repoblació real, en condicions canviants i amb sequeres extremes, s'ha pogut estudiar detalladament la qualitat de planta i la idoneïtat de les espècies utilitzades (Pinus sp., Quercus sp., Arbutus Unedo, Juniperus phoenicea i Fraxinus ornus) per posteriorment avaluar la repoblació després de 10 anys en conjunt i per tant, els altres aspectes i les seves interaccions que influeixen en l'establiment, com ara: la qualitat d'execució, la qualitat de lloc o estació, la idoneïtat del tub protector, etc. A grans trets, els resultats tant a les parcel·les experimentals com a la repoblació, sent en elles les condicions meteorològiques les mateixes, no ha estat gaire satisfactòria després dels 10 anys. Al marge de saber que les sequeres extremes esdevingudes han tingut gran influència i interaccionen altres factors (augmentant els efectes negatius), s'ha pogut avaluar que hi ha espècies de dubtosa idoneïtat per a determinats llocs; que la correcta execució juga un paper important; que es requereix una millor zonificació; i que els tractaments culturals postplantació com el tub protector, poden influir notablement en la consecució de la repoblació. Així, a mes a més de conèixer quins són els aspectes més influents en aquesta repoblació en particular, s'han adquirit qüestions pràctiques tant a l'hora d'aplicar el control de qualitat com a l'hora de plantejar-nos, des de la redacció del projecte, les noves repoblacions, tenint molt en compte el nou context de canvi climàtic. / [EN] How many times have we carried out or participated in a reforestation and over the years we have not found a trace of the planted trees? On many occasions, we will have wondered why and even felt frustrated to believe that we have not taken care of it properly. The answer is not simple as we will see in this work. In recent decades reforestations, framed within restoration plans, have experienced high mortality rates, especially in our Mediterranean area where drylands predominate. This high mortality rate is often related to weather conditions, but there are many aspects that can influence the final objective of the reforestation. In order to know which are the aspects that influence the survival and adequate growth of seedlings in the field, the implementation of a holistic control protocol for reforestation is proposed, as well as the study and monitoring of the put into practice in a real reforestation for 10 years. The quality control itself has been contemplated on the different phases of the reforestation: from the review of the decisions taken in the project, through the execution on site, the evaluation of the stock quality of plant used, the site characterization, until climatological, environmental and reforestation monitoring (in terms of survival and growth). Based on different experimental approaches and sampling within a real reforestation, with changing conditions and extreme droughts, it has been possible to study in detail the quality of the plant and the suitability of the species used (Pinus sp., Quercus sp., Arbutus Unedo, Juniperus phoenicea and Fraxinus ornus). Then has been evaluated the repopulation after 10 years as a whole, knowing the other aspects and their interactions that influence the establishment, such as: the quality of execution, the site quality, the suitability of shelter tube, etc. Broadly speaking, the results in the experimental plot and in the reforestation, being the same the weather conditions, have not been very satisfactory after 10 years. Apart from knowing that the extreme droughts that have occurred have had a great influence and their interactions with other factors (increasing the negative effects), it has been possible to evaluate that there are species of doubtful suitability for certain site conditions; that correct execution plays an important role; that better zoning is required; and post-planting cultural treatment, such as the protective tube, can significantly influence the establishment of reforestation. Thus, apart from identify which are the most influential aspects in this particular reforestation, practical questions have been acquired when applying quality control from the project drafting of the new reforestations taking into account the new context, the climate change. / Segura Orenga, G. (2023). Estudio del establecimiento de repoblaciones forestales en el ámbito mediterráneo mediante un análisis holístico de factores técnicos y ecológicos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192666