Recent researches on campus learning environments present that there is a seeking for alternative learning spaces among students. Researches argue that more learning is taking place outside of class time than ever before. With an increased emphasis on collaboration and group projects, students are learning in small groups outside of the classrooms as they accomplish work related to their courses. Literature defines these experiences as &lsquo / informal learning&rsquo / . Therewithal, campus open spaces are one of the major areas where students prefer for their informal learning experiences. This thesis aims to search the influence of campus open space design on students&rsquo / learning experiences. Additionally, it argues that there is a strong relation between the learning and the space where learning action occurs. In doing this, it both covers a theoretical framework and a case study. Within the theoretical part, it discusses various learning theories with respect to the prominent principles for each theory. It reveals learning space design indicators which affects learning both in indoor and outdoor learning environments. In the case study, with the analysis of different sample areas from METU campus, the study both investigates the learning experiences actualized on campus open spaces and the triggering design indicators which enhance these experiences.

The current study is an empirical study of preference for campus open space around the drill field on Mississippi State University (MSU) campus. 83 students at Mississippi State University were selected as research objects. Based on the literature review, a research process was designed to employ VEP, content analysis and multivariate analysis---Biplot to explore the interested research problems. The study identified two most preferred landscape scene types - "Legibility" and "Coherence" using Kaplan?s "information processing model". A statistical analysis tool for multivariate analysis-Biplot was used to reveal the landscape preference patterns for campus open space as well as how certain landscape features can contribute these patterns. The study found factors such as gender, educational and cultural background can heavily affect these patterns. The result indicated that "vegetations" including tree, seasonal flowers and open grassland, were the most preferred landscape feature on campus open space. Finally, the limitations of this study were discussed and some recommendations for future landscape preference study were provided.

[ES] La infraestructura verde urbana ha surgido como un instrumento de excelencia del campus, que puede mejorar la calidad de las funciones y servicios suministrados, y fortalecer las relaciones entre el campus y la comunidad universitaria, y entre el campus y la ciudad. Los miembros de la comunidad universitaria interactúan a menudo con el paisaje del campus y experimentan un cierto nivel de satisfacción con los beneficios derivados de la gestión de los espacios abiertos. En la literatura, estos beneficios se conocen como servicios del paisaje. El perfil del usuario y los parámetros físicos del espacio juegan un papel crucial en la determinación de las funciones y servicios percibidos, lo que se refleja en la preferencia y en el uso del espacio por parte del público. Esta tesis contribuye al conocimiento de las relaciones entre las personas y su entorno exterior cercano en el contexto del paisaje del campus universitario de la Universitat Politècnica de València. El objetivo del estudio es evaluar la funcionalidad de la infraestructura verde urbana en el entorno del campus. Además, la tesis tiene como objetivo comprender cómo la percepción y la satisfacción están mediadas por el perfil de los miembros de la comunidad universitaria, y cómo se relacionan los servicios con la satisfacción. Esta investigación examina si las tipologías actuales de los espacios abiertos del campus satisfacen las preferencias de los miembros de la comunidad universitaria. Para llevar a cabo esta investigación, se ha diseñado una encuesta online. Se ha construido un modelo de ecuaciones estructurales para identificar las relaciones entre la oferta percibida de servicios del paisaje, el perfil de los encuestados y la satisfacción. Se han realizado regresiones lineales y análisis de rutas para analizar las preferencias de los encuestados por los espacios abiertos y explorar las relaciones entre los servicios del paisaje. Los resultados revelan que los encuestados perciben los espacios abiertos del campus principalmente por sus beneficios como proporcionar un espacio para relajarse, socializar con amigos y transitar. La edad, el género, la rama de conocimiento, la frecuencia de uso y la preferencia por el espacio abierto son factores que influyen en la calidad percibida de los servicios de paisaje. Los miembros de la comunidad universitaria prefieren usar espacios abiertos más grandes que se encuentren cerca de las áreas comunes y que brindan fácil acceso a los servicios e instalaciones del campus. Las características que principalmente condicionan la preferencia del espacio son la topografía variada del espacio, la diversidad de árboles y el mobiliario urbano bien equipado. Este trabajo contribuye al conocimiento sobre cómo las variables psicosociales, como la preferencia, la percepción y el uso, se pueden aplicar de manera efectiva en la planificación y el diseño de espacios abiertos. Además, los resultados son útiles no solo para las universidades, sino también para todos los elementos de la infraestructura verde urbana que aún no tienen un diseño de paisaje multifuncional y se están adaptando a las necesidades de sus usuarios. / [CA] La infraestructura verda urbana ha sorgit com un instrument d'excel·lència del campus, que desitja millorar la qualitat de les funcions i serveis subministrats, i enfortir les relacions entre el campus i la comunitat universitària, i entre el campus i la ciutat. Els membres de la comunitat universitària interactuen sovint amb el paisatge del campus i experimenten un cert nivell de satisfacció amb els beneficis que brinda la gestió dels espais oberts. En la literatura, aquests beneficis es coneixen com a serveis del paisatge. El perfil del públic i els paràmetres físics de l'espai juguen un paper crucial en la determinació de les funcions i serveis subministrats percebuts, la qual cosa es reflecteix en la preferència i en l'ús de l'espai per part del públic. Aquesta tesi contribueix al coneixement de les relacions entre les persones i el seu entorn exterior pròxim en el context del paisatge del campus universitari de la Universitat Politècnica de València. L'objectiu de l'estudi és avaluar la funcionalitat de la infraestructura verda urbana a l'entorn del campus. A més, la tesi té com a objectiu comprendre com la percepció i la satisfacció estan mediades pel perfil dels membres de la comunitat universitària, i com es relacionen els serveis amb la satisfacció. Aquesta investigació examina si les tipologies actuals dels espais oberts del campus satisfan les preferències dels membres de la comunitat universitària. Per a dur a terme aquesta investigació, s'ha dissenyat una enquesta en línia. S'ha construït un model d'equacions estructurals per a identificar les relacions entre l'oferta percebuda de serveis del paisatge, el perfil dels enquestats i la satisfacció. S'han realitzat regressions lineals i anàlisis de rutes per a analitzar les preferències dels enquestats pels espais oberts i explorar les relacions entre els serveis del paisatge. Els resultats revelen que els enquestats perceben els espais oberts del campus principalment pels seus beneficis com proporcionar un espai per a relaxar-se, socialitzar amb amics i passar. L'edat, el gènere, la branca de coneixement, la freqüència d'ús i la preferència per l'espai obert són factors que influeixen en la qualitat percebuda dels serveis de paisatge. Els membres de la comunitat universitària prefereixen usar espais oberts més grans que es troben prop de les àrees comunes i que brinden fàcil accés als serveis i instal·lacions del campus. Les característiques rellevants per a la preferència de l'espai són la topografia variada de l'espai, la diversitat d'arbres i el mobiliari urbà ben equipat. Aquesta investigació contribueix al coneixement sobre com les variables psicosocials, com la preferència, la percepció i l'ús, es poden aplicar de manera efectiva en la planificació i el disseny d'espais oberts. A més, els resultats són útils no sols per a les universitats, sinó també per a tots els elements de la infraestructura verda urbana que encara no tenen un disseny de paisatge multifuncional i s'estan adaptant a les necessitats dels seus usuaris. / [EN] Urban green infrastructure has emerged as a campus excellency instrument, which is desired to improve the quality of provided functions and services, and strengthen the relationships between campus and university community, and between campus and city. The university community members often interact with the campus landscape and experience a certain level of satisfaction with the benefits provided by the management of open space. In the literature, these benefits are known as landscape services. The public¿s profile and space physical parameters play a crucial role in determining the functions and perceived supplied services, which echoes in the public¿s preference and use of space. This thesis contributes to the knowledge of the relationships between people and their close outdoor environment in the context of the university campus landscape of Universitat Politècnica de València. The aim of the study is to assess the functionality of urban green infrastructure within the campus setting. Furthermore, the thesis aims to understand how perceptions and satisfaction are mediated by the university community profile, and how services and satisfaction are related. This research examines whether the current typologies of campus open spaces meet the preferences of university community members. To conduct this research, an online survey has been designed. A structural equation model has been built to identify the relationships between the perceived supply of landscape services, respondents¿ profile and satisfaction. Linear regression and path analysis have been conducted to analyse respondents' preferences for open space and explore the relationships among landscape services. Results highlight that respondents perceive campus open spaces mainly for its benefits such as providing a space for relaxation, socialising with friends and passing through. Age, gender, branch of knowledge, frequency of use and preference for open space are factors influencing the perceived quality of landscape services. University community members prefer using larger open spaces that are placed close to common areas and provide easy access to campus services and facilities. When it comes to preference, varied space topography, diversity of trees and well-equipped urban furniture, are relevant features. This research contributes to the knowledge on how psychosocial variables such as preference, perceptions and use, can be effectively applied in open space planning and design. Moreover, the results are helpful not only for universities, but also for all elements of urban green infrastructure that have yet to have a multifunctional landscape design and are adapting to the needs of their users. / I am grateful for the support of the Universitat Politècnica de València and the European Commission through the funding provided for the H2020 GrowGreen Project / Tudorie, CA. (2024). Perceptions of Landscape Services Provided by Urban Green Infraestructure. The Case Study of a Campus Open Space [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206193