L’any 1959 en Federico Foerster Laures, submarinista soci del CRIS (Centro de Recuperaciones i Investigaciones Submarinas), enviava una carta al Dr. Oliva, cap de l’arqueologia gironina i director del Museo Arqueológico Provincial de Girona, on li notificava la descoberta, a les aigües del Massís del Montgrí, d’un derelicte amb una gran quantitat de plats, que podrien de ser de gran interès per la realització d’un estudi arqueològic. Aquí va començar un treball que es perllongà fins l’any 1970 i que ha donat peu a diferents publicacions i estudis, a vegades contradictoris, sobre el jaciment que es coneix amb el nom d’Illa Pedrosa. Aquesta tesi doctoral que presentem és un estudi aprofundit del carregament que transportava el derelicte d’Illa Pedrosa en el moment del seu enfonsament. Aquest jaciment subaquàtic excavat per F. Foerster entre els anys 1959 i 1970, tot i que la direcció científica correspongué al Dr. Oliva, es pot considerar el primer derelicte excavat amb una metodologia amb intenció científica a les costes catalanes (Foerster 1975, 114). Els estudis preliminars del carregament del jaciment li donaven una cronologia al voltant de l’inici del segle I aC (Foerster 1975). Posteriorment altres autors li han donat cronologies més detallades i més antigues, com Morel, el qual el situà entre el el 150-140 aC. (Morel 1981, 63) o bé Sanmartí que l’inclou entre el 140-130 aC. (Sanmartí 1985, 155). Fins i tot hi ha autors que han vist en aquest jaciment una superposició de vaixells de diverses cronologies (Roman 1987). Aquestes divergències posen de manifest la necessitat d’un estudi aprofundit del derelicte, així com una revisió a fons dels seus materials. / Illa Pedrosa was a small ship, 10-12 meters length, with a heterogeneous cargo, that was doing some redistribution trade around Empúries and sunk in 140-130 b.C. The study of the shipment remains, especially the Campanian A ceramic and italic amphorae, it can be established that the ship departure from Empúries and made a north-south route. The results of the study of Illa Pedrosa wreck, together with the comparative analyses of other contemporaneous sites, especially those geographically close to it, such as Cala Galladera (Cadaqués, Alt Empordà) and Aiguablava VI (Begur, Baix Empordà), it can be establish a model about the organization of maritime trade in Northeastern Peninsula. These heterogeneous shipments, id est different products from different origins, are characteristics of the navigation return towards the secondary ports. This situation is explained by the theory of the redistribution trade between principal and secondary ports (Nieto 1988, Nieto et al. 1989). The costal navigation from the secondary ports supplied the main ports with homogeneous shipments. In contrast to this situation, the trips of return were adapted to the demands of the secondary ports, in particular related to the products that they can find stored in the main ports. This coastal navigation was an integral part of a large-scale redistribution from other main ports. The infrastructure of each main port was also used to the small-scale distribution of products between some secondary ports, which were located in the limits of their hinterland. The information provided by the study of Isla Pedrosa allows to developing the theory Illa Pedrosa of X. Nieto about the redistribution of products and maritime trade between the main and secondary ports (Nieto 1988, Nieto et al. 1989).

Entre los siglos II-III d.C. la ciudad de Carthago Noua (Cartagena, España) conoce una serie de transformaciones que alteran su paisaje urbano, su extensión se reduce a la mitad y numerosos edificios públicos y privados son abandonados. En este trabajo se estudia la evolución de la ciudad entre el Alto y el Bajo Imperio a través del análisis de la cultura material cerámica. Siete contextos de la colonia y su entorno son estudiados de manera total, incluyendo todas las producciones (cerámicas finas, ánforas, cerámica común, lucernas...) desde época tardo Antonina hasta el gobierno del emperador Diocleciano. / Between the second and third centuries A.D. the city of Carthago Noua (Cartagena, Spain) meets a series of changes that alter the urban landscape, reducing its size in half and drop-populating numerous public and private buildings. In this work we studied the evolution of the city between Early and Late Empire through the analysis of ceramic material culture. Seven contexts of the colony and its hinterland are studied in whole, including all productions (fine wares, amphorae, coarse wares, lamps ...) from the time of the last Antonine emperors until the reign of Diocletian.