La nostra Tesi Doctoral té com a finalitat abordar l'estudi en profunditat de les àmfores ibèriques procedents de varis jaciments ubicats principalment a la part costanera del nord-est de la Península, a partir de l'aplicació de tècniques arqueomètriques, identificant els grups de referència que formen el principi metodològic bàsic de l'Arqueometria. Complementàriament als estudis de provinença, aquest projecte està igualment destinat a l'estudi de les característiques tecnològiques i de les propietats mecàniques d'aquests envasos.L'objectiu final d'aquest treball és, en primer lloc, obtenir un millor coneixement sobre les possibles àrees de producció i la difusió de les àmfores ibèriques, proporcionant així informació sobre les xarxes comercials i les vies de comunicació, principalment entre les diverses zones costaneres dels Països Catalans (Catalunya, València i Illes Balears). D'aquesta manera, fer inferències sobre les possibles pràctiques comercials, els models econòmics, almenys al nivell dels intercanvis a l'interior del nord-est de la Península Ibèrica abans de l'arribada dels romans. En segon lloc, la nostra intenció és generar informació sobre els materials i els processos tecnològics que han intervingut en la manufactura d'aquests contenidors, per a poder així fer inferències sobre el nivell dels coneixements tecnològics dels íbers en les diverses zones estudiades. Finalment, amb la caracterització de les propietats mecàniques volem obtenir informació sobre si les àmfores ibèriques eren adequades per al transport o si només podrien ulilitzar-se per a l'emmagatzemament dels productes agraris i, si s'adequaven al transport, per quin tipus de transport es podrien fer servir, per a un transport a curta o a llarga distància. Tota aquesta informació permetria un avenç important en el coneixement de la tecnologia de producció al món antic i dotaria, tant als estudis arqueològics de ceràmiques ibèriques, com als arqueomètrics, amb dades específiques sobre els centres productors i receptors d'aquest material.Per a poder desenvolupar el treball arqueomètric degudament i poder obtenir informació sobre el possible origen i la difusió de les àmfores ibèriques a la Costa Catalana hem inclòs en l'estudi material procedent de diferents tipus de jaciments: possibles centres productors i possibles centres receptors. A més, per a poder comparar amb altres àrees de la costa, igualment, hem estudiat varis jaciment de la costa llevantina (València i Alacant) El projecte es realitzà a partir de l' estudi de la composició química i mineralògica de les mostres. La caracterització química facilità la determinació de la possible provinença a partir de la definició de Grups de Referència i d'Unitats de Referència Composicional de Pasta. Paral·lelament, les dades mineralògiques van oferir informació sobre els processos tecnològics emprats per la manufactura d'aquest material ceràmic. Igualment, es determinà les propietats mecàniques de les àmfores concretament la resistència mecànica (strength) i la duresa (hardness). De la mateixa manera, s'investigà la relació d'aquests paràmetres amb l'ús d'aquest envasos i la seva adaptació al transport a curtes o a llargues distàncies. Finalment, s'efectuà la seva caracterització microestructural i la determinació del seu estadi de sinterització. / The goal of our PhD is to study in depth the Iberian amphorae coming from different archaeological sites located at the coastal area of the north-east of the Iberian Peninsula using different archaeometrical techniques and identifying Reference Grups or Paste Compositional Reference Units. The provenience study is complemented by the study of the technological features and the mechanical properties of these vessels. Our final objective is to obtain a better knowledge on the possible production areas and the diffusion (distribution and redistribution) of the Iberian amphorae and to offer new information on the commercial networks and routes of communication principally between the different zones of coastal part of the Països Catalans (Catalunya, Valencia and Balearic Islands). In consequence, first of all, we expect to be able to gain information on the possible commercial practices and the economical models at least in the north-east of the peninsula before the Roman's arrival. Our intension, also, is to generate information on the materials and technological aspects of manufacturing this type of ceramic and to understand the degree of the Iberian technological knowledge. Finally, we wish to obtain more information on the adequacy of the Iberian amphorae for long or short distance transport by the study of the mechanical properties. Our study concerns Iberian amphorae and in some cases Iberian common wares. We sampled 22 archaeological sites. Between the studied archaeological sites there are both production and reception sites.

La terrisseria medieval de Cabrera d'Anoia constitueix un centre productor de referència per a la comprensió de les tècniques de fabricació de ceràmica en època medieval en el que hem convingut en anomenar Sistema de Producció en Gruta. Aquest jaciment singular se situa al peu d'un altiplà, en el terme municipal de Cabrera d'Igualada, sobre tres terrasses successives. La característica fonamental de l'entorn que acull aquest centre i que afavoreix el seu assentament és l'alternança de nivells geològics de duresa diferent que afavoreixen la creació d'abrics i coves naturals. Aquestes zones arrecerades foren sistemàticament aprofitades per a la instal·lació dels tallers i les característiques de l'entorn van afavorir també l'excavació de forns a la roca. Tanmateix, el relleu agrest i accidentat i la reducció dels espais disponibles van condicionar l'assentament en àmbit rupestre d'un gran centre de producció de ceràmica. Les limitacions espacials van obligar al aprofitament continuat d'estructures obsoletes i a l'optimització de l'espai, tot desplaçant sovint l'activitat a mesura que s'esgota el terreny ocupat a causa de l'esfondrament dels forns i les balmes. El major període d'activitat documentat data del segle XIII i la producció es dedicava pràcticament de forma exclusiva a la fabricació d'olles i algunes altres formes minoritàries en relació amb l'ús culinari. En el nostre treball de tesi doctoral presentem un estudi detallat tant dels forns de Cabrera d'Anoia i els obradors com dels materials recuperats als testers. El nostre treball suposa també el plantejament d'una proposta metodològica per a l'aproximació a grans volums de material ceràmic d'aquest tipus, on l'homogeneïtat i una certa monotonia de formes esdevenen les característiques principals dels productes. El treball parteix de la base de que una aproximació multidisciplinària és imprescindible per al coneixement en profunditat d'aquestes grans col·leccions procedents de centres productors. Així, en aquesta monografia hem treballat en conjunt amb la documentació escrita -certament escassa-, la documentació arqueològica, els estudis antracològics i paleocarpològics realitzats, les datacions per radiocarboni i l'anàlisi del material procedent dels testers. A fi de completar aquest estudi de materials hem dut a terme una anàlisi morfològica en profunditat que passa per la classificació dels materials en funció de tipus definits a partir de l'anàlisi de vores i la vectorització de línies corbes. Aquesta observació macroscòpica d'una mostra de 5000 fragments ens ha servit per seleccionar un centenar llarg de mostres que hem analitzat des del punt de vista petrogràfic a partir de l'observació de làmines primes a microscopi polaritzador i hem caracteritzat químicament i mineralògica per Fluorescència de Raigs-X i Difracció de Raigs-X. Per tot plegat, hem dividit el nostre treball en dues parts clarament diferenciades: la primera dedicada íntegrament a la descripció i interpretació de les instal·lacions del centre i de l'explotació del terreny, i la segona dedicada en exclusiva a l'estudi de la ceràmica. Adjuntem a més, en forma d'annexos, el catàleg complet de materials en forma de taules i làmines de fàcil consulta, un annex amb la descripció petrogràfica detallada de tots els grups i un darrer annex amb la caracterització química i mineralògica dels materials.El conjunt ens revela una producció d'aparença grollera, però altament funcional, que reflecteix la presència d'una tradició que avança a la recerca de la utilitat. El caràcter utilitari i robust de les peces correspon a una optimització dels recursos que l'entorn ofereix per produir a un cos relativament baix una vaixella molt especialitzada d'alta tecnologia que respon a la necessitat de satisfer una demanda concreta, el volum de producció de la qual i la seva llarga durada són un bon reflex del seu èxit. / EXTRACTE EN ANGLÈS: The medieval Kiln Site of Cabrera d'Anoia (Barcelona) is a pottery workshop which exemplifies properly what has being called Cave-Dwelling Pottery Producing System. Such workshops are placed in rocky areas mainly featured by its irregular relief, always combining alternating harder and softer geological strata. The natural caves and shelters are used to place the workshops and the kilns are cut into the natural surface. The reduced space determines the kiln site layout, which takes advantage of the area by enlarging the caves cutting them into the mountainside. Kilns replacement implies that that the fire chamber of a disused kiln was used as an entrance to the fire chamber of the new kiln being built. Consequently, there were lines or rows of kilns perpendicular to the mountain face.This study presents the whole interpretation of archaeological data. This piece of research analyzes deeply the fieldwork documentation and the sherd-collection from the waste dumps and it has been undertaken in order to provide an overview of the pottery produced on the site. The ceramic study has been carried out by means of shape definition, vector determination of angles and macroscopic observation of pastes for a 5000-sample-batch. From this collection, 100 individuals have been sampled in order to characterize their petrographic, mineralogical and chemical composition. Several analyses on ceramic petrography, X-Ray Diffraction and X-Ray Fluorescence allow us to feature pastes and to determine the production techniques and the raw materials technological choice.There is relatively little variation as regards forms. Globular vessels, including cooking pots and jugs for water carrying, casseroles, basins and lids make up the vast majority. The whole view about this site and its production sets up a reference collection which will allow future research projects related to provenancing medieval common cooking wares in a wide spread area.

Panatenaicas. Tradição, permanência e derivação. O que são ânforas panatenaicas? Depois de mais de duzentos anos de notícias sobre esse tipo de vaso, tal questão parece ingênua; entretanto, a avaliação atual indica uma série de inconsistências. Considerando a importância desse tipo de vaso para a pesquisa ceramológica, arqueológica e da história política, cultural e econômica, é devido retomar a questão: o que são ânforas panatenaicas? O objetivo, aqui, é discutir a caracterização do vaso panatenaico desde o debate arqueológico (a tipologia), passando pelo contexto da produção (a tradição artesanal) e de inserção primária e secundária (seu significado no festival e fora dele) e, por fim, pelas constantes citações feitas a eles em vários contextos, a partir de duas questões básicas: sua delimitação frente a objetos similares e seu significado na composição da premiação nas Grandes Panatenéias. A compreensão dessa trajetória na perspectiva diacrônica será baseada em alguns elementos tradicionais, sobretudo a produção derivada desse tipo de vaso. / Panathenaics. Tradition, permanence and derivation. What are Panathenaic amphorae? After two hundred years of reports about this type of vase, this question seems naïve; however the current debate shows some inconsistencies. Thus, given the importance of this type of vase to the research of Ceramology, Archaeology and Political, Cultural and Economic History it is important to go back to this question: what are Panathenaic amphorae? The aim of this research is to discuss the characterization of the Panathenaic vase starting at the archaeological debate (the typology) and examining the production context (the tradition of the craftsman), the primary and secondary insertion (its meaning inside the festival) and lastly, the many mentions of it, dealing with two basic elements: the delimitation of Panathenaic vase against pseudo-Panathenaic vase and its meaning taking part of the prize at the Great Panathenaia. The understanding of this process from a diachronic x approach will be based on traditional elements, especially the production derived from this type of vase.

Panatenaicas. Tradição, permanência e derivação. O que são ânforas panatenaicas? Depois de mais de duzentos anos de notícias sobre esse tipo de vaso, tal questão parece ingênua; entretanto, a avaliação atual indica uma série de inconsistências. Considerando a importância desse tipo de vaso para a pesquisa ceramológica, arqueológica e da história política, cultural e econômica, é devido retomar a questão: o que são ânforas panatenaicas? O objetivo, aqui, é discutir a caracterização do vaso panatenaico desde o debate arqueológico (a tipologia), passando pelo contexto da produção (a tradição artesanal) e de inserção primária e secundária (seu significado no festival e fora dele) e, por fim, pelas constantes citações feitas a eles em vários contextos, a partir de duas questões básicas: sua delimitação frente a objetos similares e seu significado na composição da premiação nas Grandes Panatenéias. A compreensão dessa trajetória na perspectiva diacrônica será baseada em alguns elementos tradicionais, sobretudo a produção derivada desse tipo de vaso. / Panathenaics. Tradition, permanence and derivation. What are Panathenaic amphorae? After two hundred years of reports about this type of vase, this question seems naïve; however the current debate shows some inconsistencies. Thus, given the importance of this type of vase to the research of Ceramology, Archaeology and Political, Cultural and Economic History it is important to go back to this question: what are Panathenaic amphorae? The aim of this research is to discuss the characterization of the Panathenaic vase starting at the archaeological debate (the typology) and examining the production context (the tradition of the craftsman), the primary and secondary insertion (its meaning inside the festival) and lastly, the many mentions of it, dealing with two basic elements: the delimitation of Panathenaic vase against pseudo-Panathenaic vase and its meaning taking part of the prize at the Great Panathenaia. The understanding of this process from a diachronic x approach will be based on traditional elements, especially the production derived from this type of vase.