[ES] El fuerte de Santa Cruz está ubicado a más de 375 m, en el pico del Aïdour, en la montaña del Murdjajo. Es el símbolo de la ciudad de Orán, siendo el monumento histórico más visitado por los turistas como por los propios oraneses. Gracias a esta posición domina el paisaje urbano de la ciudad y por lo tanto su paisaje cultural. Su ubicación estratégica, le permite controlar la bahía de Orán por un lado y la de Mazalquivir por otro lado, unificando los dos presidios y controlando los accesos por mar o por tierra. Convirtiéndose de esta manera en la llave de la plaza de Orán durante la época española, lo que desencadenó una serie de proyectos para fortalecer su recinto y hacerlo inexpugnable. En manos del poder militar hasta los finales siglo XX, su recién patrimonialización le proporciona la clasificación como bien cultural nacional a nivel de Ministerio de Cultura. El sistema en su totalidad se ofrecerá para el registro en la lista de la UNESCO. Lo que nos incita a estudiar su evolución y entender su plástica actual a través de un trabajo de investigación dentro del marco del análisis histórico-arquitectónico. Esta tesis pretende analizar en base a los archivos históricos, la importancia del fuerte de Santa Cruz, su papel en el sistema defensivo español de la ciudad, y cómo evolucionó durante el periodo español: desde ser el talón de Aquiles de la plaza, para convertirse, a continuación, en su punto fuerte y un baluarte inexpugnable. Complementada con un análisis del sistema defensivo de Orán para contextualizar el papel de Santa Cruz. / [CA] El fort de Santa Cruz està situat a més de 375 m, en el pic del Aïdour, a la muntanya del Murdjajo. És el símbol de la ciutat d'Orà, sent el monument històric més visitat pels turistes com pels propis oraneses. Gràcies a esta posició domina el paisatge urbà de la ciutat i per tant el seu paisatge cultural. La seua ubicació estratègica, li permet controlar la badia d'Orà d'una banda i la de Mers-el-Kebir d'altra banda, unificant els dos presidis i controlant els accessos per mar o per terra. Convertint-se d'esta manera en la clau de la plaça d'Orà durant l'època espanyola, la qual cosa va desencadenar una sèrie de projectes per a enfortir el seu recinte i fer-ho inexpugnable. En mans del poder militar fins als finals segle XX, la seua recent patrimonialització li proporciona la classificació com a bé cultural nacional a nivell de Ministeri de Cultura. El sistema íntegrament s'oferirà per al registre en la llista de la UNESCO. El que ens incita a estudiar la seua evolució i entendre la seua plàstica actual a través d'un treball de recerca dins del marc de l'anàlisi històrica-arquitectònica. Esta tesi pretén analitzar sobre la base dels arxius històrics, la importància del fort de Santa Cruz, el seu paper en el sistema defensiu espanyol de la ciutat, i com va evolucionar durant el període espanyol: des de ser el taló d'Aquil·les de la plaça, per a convertir-se, a continuació, en punt fort i un baluard inexpugnable. Complementada amb una anàlisi del sistema defensiu d'Orà per a contextualitzar el paper de Santa Cruz. / [EN] Santa Cruz fort is located at more than 375 m above the sea, on the Aïdour peak, in the Murdjajo mountain. It is the symbol of the city of Oran, being the most visited historical monument by tourists as well as by the Oranese themselves. Thanks to this position, it dominates the urban landscaping of the city and therefore its cultural landscaping. Its strategic location allows it to control Oran Bay on one side and Mazalquivir Bay on the other, unifying the two presidios and controlling access by sea or land. Thus becoming the key of Oran during the Spanish era, leading to a series of projects to strengthen its enclosure and make it impregnable. In the hands of the military power until the end of the 20th century, its recent patrimonialization allowed its classification as a national cultural asset at the level of the Ministry of Culture. The entire system is offered for registration on the UNESCO list. What prompts us to study its evolution and current design through a research work within the framework of historical-architectural analysis. This thesis intends to analyze from the historical archives, the importance of the Santa Cruz fort, its role in the Spanish defensive system of the city, and how it evolved during the Spanish period: from being the Achilles heel of the place, to convert , then in its strong point and an impregnable bulwark. Complemented with an analysis of the defensive system of Oran to contextualize the role of Santa Cruz. / Metair, S. (2023). El Fuerte de Santa Cruz y el sistema defensivo español en Orán-Argelia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202291

La tesi ha estat publicada pel Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona dins la Sèrie Monogràfica número 23 amb el títol La colònia grega de Rhode (Roses, Alt Empordà). 643 p. ISBN: 84-393-7334-1 / RESUMEn la primera part de la tesi es revisen els materials arqueològics i els documents de les excavacions antigues al jaciment grec de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà). Es fan estudis comparatius i de conjunt amb els resultats proporcionats per les excavacions recents. A partir d'aquí s'obté una periodització del jaciment, des del moment de la fundació de la colònia massaliota de Rhode, al segon quart del segle IV aC, fins a la fi de la ciutat, al 195 aC. Es tracten aspectes de topografia, urbanisme i estudi dels edificis. La segona part analitza les produccions dels tallers ceràmics (vernissos negres, pastes clares, ceràmiques de cuina i altres produccions secundàries). Es fa una nova classificació, un estudi de les formes, de la cronologia i paral·lels. S'estudien les instal·lacions dels tallers, els forns, la seva capacitat, les argiles i les terreres. Es conclou amb una caracterització socioeconòmica i històrica de la ciutat, i dels aspectes històrics relacionats amb les fases de la seva fundació, desenvolupament i fi. / In the first part of this doctoral thesis archaeological materials and documents from old excavations in the Greek site of the Citadel in Roses are revised. Comparative and global investigation is carried out between information provided by old excavations and that coming from the more recent ones. The results help to put forward a site periodisation from the Rhode massaliot colony foundation, during the 4th century up to the ending of the village in 195 BC.Topographic and urban aspects as well as studies of the buildings are presented. The second half of the study analyzes the production of the pottery workshops (black varnishes, light pastes, kitchenware and other secondary productions). A new classification system is presented which is based on both morphological and chronological studies and their territorial similarities. Workshops installation, their ovens, their capacity, clays and claypits are examined.The paper is finished with a description of socioeconomic and historic aspects of the village and the historical traits concerning the foundation phases, their development and final stages.