This study discusses the traditional way of understanding behavioral risk at adolescence, proposing a psychosocial perspective of the concept of risk. It is known that the biomedical approach of health is centered in consequences and damage, but adolescence health and risk are related with a complex web of causation that acts before the risk involvement, supporting it. This study shows that it is necessary to analyze not only the behavioral consequences bur the antecedents and the function that these behaviors have in their lives and in solve the developmental tasks present in each society. Then it will be possible to design appropriate and effective prevention programs. / Se presenta una discusión acerca del modo tradicional como se suele aproximar a la comprensión de los comportamientos de riesgo en adolescentes, planteando la necesidad de incorporar una perspectiva psicosocial del riesgo. Se encuentra que la aproximación biomédica está centrada en las consecuencias y en el daño, pero la salud y las situaciones de riesgo en adolescentes están relacionadas con una compleja telaraña psicosocial que las promueve. Se muestra la necesidad de analizar no solamente las consecuencias de las conductas sino los antecedentes de las mismas y las posibles funciones que estas conductas tienen en sus vidas y en el logro de las tareas del desarrollo presentes en cada sociedad. De esta manera será posible diseñar programas de prevención adecuados y eficaces.

En el marc del model transteòric de canvi (Prochaska, DiClemente i Norcross, 1992) i del model de l'autocontrol (Rachlin, 1989), s'examinen les característiques de la conducta de fumar així com la percepció de la magnitud i la demora de les conseqüències positives i negatives d'aquest consum, a fi de conèixer la seva relació amb l'etapa de canvi en la cessació tabàquica.Amb aquest objectiu s'entrevista a una mostra representativa de 281 membres (54,8% homes i 45,2% dones; mitjana d'edat = 37,26 anys, DT = 8,77; 48,8% no fumadors, 27,4% fumadors i 23,8% exfumadors) del personal acadèmic i d'administració i serveis de la Universitat de Girona.Els resultats mostren que més de la meitat dels fumadors es troben a l'etapa de Precontemplació (sense intenció ferma d'abandonar el consum de tabac en els propers 6 mesos) i la majoria d'exfumadors se situen a l'etapa de Manteniment (mínim de sis mesos sense fumar).També s'observen diferències en algunes de les variables examinades segons l'etapa de canvi de manera que els fumadors en Contemplació-Preparació (amb intenció ferma d'abandonar el consum de tabac en els propers 6 mesos) presenten un elevat índex de perjudicis percebuts, informen d'haver rebut més consell mèdic i realitzen amb major freqüència inhalacions a cada cigarreta.En canvi, els fumadors en Precontemplació són els qui més responen consumir tabac baix en nicotina mentre que els exfumadors en Acció o Manteniment són els qui més tendeixen a relacionar de manera immediata fumar i les seves conseqüències negatives a curt i mitjà termini, i els qui presenten major puntuació en l'índex de beneficis percebuts. Aquestes dades corroboren la importància de les intervencions clíniques específiques en les diferents etapes de l'abandonament del consum de tabac, suggereixen que les campanyes preventives s'haurien de focalitzar preferentment en les conseqüències negatives immediates de fumar i apunten a la conveniència de tenir en compte la notable valoració positiva dels beneficis de fumar per part dels exfumadors en els programes de prevenció de recaigudes. Així mateix, la constatació del poder explicatiu de la variable demora en la diferenciació dels subjectes en funció de l'etapa de canvi, planteja la conveniència d'incloure aquesta variable en les avaluacions dels pros i contres de fumar a fi de conèixer amb major precisió els seus pesos relatius. / Whitin the frame of the transtheoretical model of change (Prochaska, DiClemente and Norcross, 1992) and the self-control model (Rachlin, 1989) the features of smoking cessation are studied as well as the perception of the magnitude and delay of both positive and negative consequences of this consumption, in order to know its relation with the changing stage when giving up smoking.To reach this goal a representative sample of 281 people are interviewed (54,8% men and 45,2% women; average age: 37,26 years old, SD: 8,77; 48,8% non-smokers, 27,4% smokers and 23,8 ex-smokers) of the academic and administrative staff at the University of Girona.The results show that more than a half of smokers are at the Precontemplation stage (without a strong intention of giving up smoking within the next six months) and most of ex-smokers are at the Maintaining stage (six months minimum without smoking).Some differences are also observed in some of the examined variables according to the changing stage, in a way that smokers who are at the Contemplation-Preparation stage (with a strong intention of giving up smoking within the next six months) show a high index of perceived cons of smoking and they also inform they have been given more medical advice. On the other hand, ex-smokers who are in the Action stage or Maintaining stage are those who tend closely relate smoking and its inmediate and delayed consequences, also those who show the highest scoring on the perceived benefit index. This data corroborates the importance of specific clinical actions in the different stages of giving up smoking process, it also suggest that preventive campaigns should focus preferably on the inmediate negative consequences of smoking and write down the convenience of taking into account the notable positive valuation of the benefits of giving up smoking on behalf of the exsmokers in the preventive relapse programs.Also this data evidence the convenience of including the delay parameter in the pros and cons of smoking evaluation with the aim of knowing with more precision their relative weights.