La tesi doctoral consta de dues parts amb tres blocs temàtics. En la primera part s'exposa en tres capítols quins eren els condicionants polítics, socials, econòmics i laborals sota els quals s'havia de desenvolupar l'activitat clandestina del PSUC i els obrers de Catalunya havien de viure -o sobreviure-. El primer capítol s'obre amb una reflexió sobre l'estat de la qüestió respecte de la naturalesa del franquisme per intentar contextualitzar el debat historiogràfic, per tot seguit fer una descripció de la política interior, exterior i econòmica que va implantar la dictadura franquista. Els altres dos capítols tracten aspectes que incidien més directament en la vida personal i la quotidianeïtat dels treballadors i que determinaren les característiques de la conflictivitat laboral: en el segon capítol, tot el que van ser les característiques de la indústria catalana, amb poca concentració industrial, basada en el sectors del metall i el tèxtil amb empreses de caràcter familiar i concentrada a la ciutat de Barcelona i el seu cinturó; i l'evolució demogràfica de Catalunya després de la guerra fent especial èmfasi en intentar determinar les generacions que ocupaven el mercat laboral i tot el fenomen de la immigració. D'altra banda, hi havia també dos aspectes bàsics que eren necessaris d'analitzar per a poder entendre la conflictivitat laboral que es va desenvolupar en aquests anys del primer franquisme: les relacions laborals que va establir el règim i la qüestió dels salaris i el nivell de vida dels treballadors. Es tractava d'esbrinar si aquestes qüestions havien tingut influència en les motivacions o en les formes que va adoptar la conflictivitat laboral, així com intentar fer aportacions noves en anàlisi historiogràfica d'aquestes qüestions.La segona part de la investigació es divideix en dos grans capítols que conformen els altres dos blocs temàtics: el primer presenta l'evolució i l'estructura de l'organització del PSUC i la UGT a l'interior amb la quantificació i localització de la seva militància de base; l'estratègia de lluita antifranquista i els resultats de la seva aplicació i si es va establir alguna relació entre el partit i les protestes laborals, socials i polítiques que organitzaven els obrers i els ciutadans de Catalunya, entre els anys 1938 i 1959. El segon capítol inclou una relació de les protestes polítiques, socials i laborals que es van donar a Catalunya; una anàlisi dels protagonistes dels conflictes per determinar el relleu generacional, fent èmfasis en la immigració, la petjada de la guerra civil i la socialització de la guerra i finalment, intenta posar de manifest les actituds dels treballadors i les seves respostes davant l'agressió que va suposar per a ells la dictadura franquista i davant les crides a l'organització; la participació en les eleccions sindicals franquistes i les consignes de lluita antifranquista que feia el PSUC.