• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Propietats coordinants i estructurals de la proteïna CuMT-II del cranc Callinectes sapidus: Una metal·lotioneïna amb triplets de cisteïna

Serra Batiste, Montserrat 11 July 2008 (has links)
Les metal·lotioneïnes (MTs), pèptids amb una excepcional capacitat coordinant, constitueixen una gran família de metal·loproteïnes presents en gairebé tots els éssers vius. L'estudi de les propietats coordinants i estructurals de les diverses isoformes de MT és important per a aportar noves dades a la resolució de les funcions que duen a terme, fins ara relacionades amb la destoxicació de metalls pesants i l'homeòstasi de zinc i coure. En aquesta tesi doctoral s'ha estudiat la metal·lotioneïna del cranc Callinectes sapidus CuMT-II (MTC en aquest treball), per la seva atípica estructura primària dins les MTs de crustaci i per contenir triplets de cisteïna, motiu molt poc habitual en aquestes proteïnes. Aquesta MT s'ha obtingut per enginyeria genètica en medis suplementats amb zinc, amb coure i amb ambdós metalls. Els complexos metàl·lics formats en aquestes síntesis s'han caracteritzat mitjançant ESI-MS, CD, UV i ICP-AES. Així mateix, fent ús d'aquestes tècniques, s'ha aprofundit en les propietats coordinants de MTC mitjançant la reconstitució de la forma demetal·lada apoMTC i la valoració de ZnMTC i apoMTC amb diversos ions metàl·lics. Finalment, s'ha estudiat per RMN la proteïna reconstituïda amb 113Cd.Amb aquests estudis s'ha establert que per a una millor estructuració amb coure, aquesta proteïna també ha de contenir ions zinc i que, a diferència del que estava àmpliament acceptat per a altres metal·lotioneïnes, l'estequiometria dels complexos que estableix MTC amb Cd(II) no s'ajusta exactament amb la que estableix amb Zn(II). Els treballs de RMN han permès establir que l'estructuració de MTC amb ions cadmi té lloc en dos dominis, cadascun dels quals coordina 3 - 4 ions Cd(II).Addicionalment, s'ha aportat noves dades sobre el mecanisme de funcionament de les MTs en el seu paper antiinflamatori en lesions cerebrals, mitjançant l'estudi funcional dels dominis de MT-1 de mamífer en ratolins criolesionats, knockout per MT-1/-2 (amb els gens de MT-1 i MT-2 inactivats), concloent que el domini β presenta unes millors condicions antiinflamatòries. / Metallothioneins (MTs), peptides with an exceptional heavy metal coordination capacity, constitute a superfamily of ubiquitous metalloproteins. Study of MTs metal coordinating properties and their structure is necessary to contribute to the determination of their physiological functions. Nowadays, detoxification of heavy metals and homeostasis of zinc and copper are some of the principal functions proposed for MTs.The principal aim of our work is to study the binding properties of isoform CuMT-II form the crab Callinectes sapidus (MTC), a crustacean MT with an atypical peptide sequence containing two cysteine triplets, which is a very unusual motif in MTs. MTC was obtained by genetic engineering protocols in zinc, copper and zinc plus copper supplemented media. The metal complexes recovered were analyzed by ESI-MS, CD, UV and ICP-AES spectroscopies. Metal coordination properties of MTC were deeper studied by means of metal reconstitution from apoMTC and by titration of ZnMTC and apoMTC with Cd(II) and Cu(I). Structural NMR studies of MTC reconstituted with 113Cd have also been carried out.MTC requires the binding of some Zn(II) ion to acquire the most chiral structure in the presence of Cu(I). Interestingly, cadmium total metallated protein shows slightly higher metal to MT stoichiometries than in the case of zinc in contrast with the equal Zn and Cd stoichiometries shown for most MTs. Moreover, NMR studies have shown that CdMTC is structured in two domains, with 3 - 4 Cd(II) ions in each of them.Additionally, we have contribute to determine the mechanism of MTs anti-inflammatory activity in brain, by studying the rule of the α and β domains of mammalian MT-1 in cryolesioned MTKO mice, which indicate that the β domain shows better anti-inflammatory properties than the α domain.
2

Estudio taxonómico biogeográfico y ecológico de los crustáceos epigeos e hipogeos de las Baleares (Branchiopoda, Copepoda, Mystacocarida y Malacostraca)

Pretus Real, Joan Lluís 12 April 1991 (has links)
Se ofrece una síntesis actualizada sobre la corología y ecología de los crustáceos epicontinentales (excepto ostrácodos) de las Baleares, y se revisan cuestiones de Biogeografía Ecológica e Histórica.El tratamiento taxonómico más importante se ha centrado en la revisión de los mistacocáridos y malacostráceos (sincáridos, termosbenáceos, isópodos y anfípodos).1) MINERALIZACION y COMUNIDADES DE LOS MEDIOS EPICONTINENTALESPara todas las islas, las aguas estancadas temporales de pequeña extensión son las menos mineralizadas, con 100-500 mi-S/cm de conductividad. La comunidad de crustáceos característica es el "Mixodiaptomion". En estas aguas se dan cita entre otras las siguientes especies nuevas para las islas: "Cycicus bucheti", "Branchinecta ferox", "Ephemeroporus phintonicus", "Pleuroxus letourneuxi" y "Alona azorica". Se trata en general de un conjunto de especies indicadoras de escasa mineralización y de intolerancia al magnesio (Ión con mayor poder discriminante de cuantos determinan la mineralización).Las aguas más mineralizadas, aunque no saladas, quedan definidas por el "Simocephalion vetuli". Es característica de la mitad norte de Menorca, abundante en rocas silícicas, y fuertemente impregnada por aerosoles salinos levantados por el viento, por lo que sus aguas interiores poseen alcalinidades bajas o moderadas y conductividades con frecuencia superiores a 2 miS/cm, con las proporciones jónicas de tipo marino. Se cita "Alana iberica", nueva para la ciencia.Las aguas hiperhalinas son de nuevo muy propicias a contener especies de interés biogeográfico. De aquí proceden nuevas citas para las islas, como "Daphnia mediterranea", "Moina salina", y "Mesochra cf. Aestuarii". "Eurytemora velox", especie que en el Mediterráneo se localiza en la Camargue y el Empordà, la suponemos llegada por ornitocoria a las Baleares.2) BIOGEOGRAFIA INSULARNo se detecta una relación significativa entre número de especies de crustáceos y el área insular. En Menorca, en particular, por su riqueza y variedad en ambientes acuáticos, se contabilizan 35 branquiópodos y 32 copépodos, mientras que en Mallorca estos llegan a 32 y 30 respectivamente. En Formentera, con 6 y 3 especies, parece existir en cambio un empobrecimiento debido a un efecto del área insular, pues existen ambientes apropiados que no justifican la falta en esta isla de ctenodafnias y calanoides en sus aguas temporales.El estudio de las frecuencias de coaparición de pares de especies y su comparación con simulaciones al azar permite detectar el predominio de los factores ecológicos o históricos en las distribuciones de especies. Análisis preliminares revelan que, comparativamente a los coleópteros y heterópteros acuáticos y a los rotíferos, los copépodos y branquiópodos son buenos descriptores ecológicos, mientras en los otros grupos parecen predominar acumulaciones de especies por simple acreción en el tiempo debida a la estabilidad de las localidades. Alternativamente, se ensaya el uso del índice de diversidad de Shannon como descriptor sintético del nivel de madurez del proceso de colonización.2) REVISION DE LOS MISTACOCARIDOS y MALACOSTRACEOSEl mistacocárido "Derocheilocaris remanei" hallado en el litoral de Mallorca se corresponde estrechamente al tipo descrito en el sur de Francia.Sincáridos y Peracáridos están representados por 16 géneros y 36 especies, de las cuales 10 son nuevas para la ciencia: una "Monodella", un "Microcharon", cuatro "Pseudoniphargus" y cuatro "Bogidiella", todos ellos hipogeos. Se cita por primera vez para la estigofauna a la familia "Euricopidae", con gran número de especies e individuos en las faunas marinas batiales. El género "Metacrangonyx" cuenta con cierto grado de variabilidad clinal a lo ancho de Mallorca.Los isópodos epigeos presentan tendencia a la subespeciación ("Proasellus" y "Jaera"). "Echinogamrnarus" es el único género de anfípodo de las aguas dulces, con seis especies de las que sólo "E. eisentrauti" de Mallorca es especie endémica.3) BIOGEOGRAFÍA 1 PALEOGEOGRAFÍANo existe un distrito baleárico en cuanto a la biota de las aguas epigeas. Los branquiópodos y copépodos de aguas estancadas de distribución más restringida pertenecen a los dominios ibérico, norteafricano o mediterráneo en general. Para los anfípodos epigeos, sus mayores afinidades se ubican en las islas de Sicília y Malta, así como en Túnez y Libia.Los ciclopoides y harpacticoides subterráneos pertenecen generalmente a las especies más expandidas de entre las de cada género, y de ellas se supone un origen marino reciente. Faltan géneros limnobios estrictos.Los malacostráceos de las aguas litorales pertenecen a faunas perimediterráneas en diferenciación incipiente. Las especies limnicas muestran mayor nivel de endemismo, especialmente entre los géneros "Pseudoniphargus" y "Bogidiella". Sin embargo, no existe ninguna especie que pueda considerarse claramente relicta de tiempos paleógenos. Es significativa la falta de "Stenasellus" en las Baleares. La estigofauna carcinológica balear se considera de origen marino neógeno, incluyendo las especies que alcanzan mayor altitud en Mallorca, "Pseudoniphargus racovitzai" e "Iberobathynella fagei", que han podido introducirse pasivamente durante los pulsos orogénicos del Mioceno inferior. Menorca se considera la más recientemente emergida de las Baleares, por la amplia distribución en el interior de "Pseudoniphargus mercadali", endemismo con numerosas apomorfias. / An updated synthesis of the Balearic epicontinental crustacea is presented, under the frame of taxonomy, ecology of communities, island biogeography, and historical biogeography. Hystacocarida, Syncarida and Peracarida are fully reviewed. Copepoda and Branchiopoda are check-listed, with comments on their distribution and ecology. Ostracada are not treated.In stagnant waters, both fresh temporary semiarid and mineralized humid communities are present. The first dominate southern areas of Majorca and the Pityusic Islands, whereas the latter are distributed over the northern silicic part of Minorca. All these communities have afforded new species far the islands and one for science: Alona iberica.Preliminary analysis shows that Branchiopoda and Copepoda are better ecologic indicators than freshwater Coleoptera, Heteroptera and Rotifera, at least to the Hinorea range of waters, as revealed by the frequencies of coexisting couples of species compared with parallel random simulations. It is discussed and tested by simulation if a synthetic diversity index based on the axis "commonness-rareness" could account for the process and steps of colonization.Inland running waters are inhabited by four species of Echinogammarus, and by Jaera nordmanni and Proasellus coxalis. The species present have close affinities with those of the central Mediterranean -and we refer as an "oriental" origin-, better than with Iberian ones.Interstitial coastal waters are inhabited by rather ubiquitous species. Anchialine and inland groundwaters have higher levels of endemicity. Eurycopidae, a family of deep-sea isopods, are first recorded in marine cave waters. Four new Pseudoniphargus species and other four new Bogidiella species are described. Although in general the study of their close relatives is rather undecipherable, they seem to reveal a recent origin, from Miocene onward. Our standpoint is that no one species of the stygofauna supports the supposed persistence of a Palaeogene stock derived from the Protoliguric massif, from which Palaeozoic and Hesozoic Balearic rocks are believed to derive by rotation of the Corsico-Sardinian microplate. Truly limnic groups, as stenasellids, area absent. Early Miocene transgressions should interrupt the continuity of the biota, and we now assist to an assemblage of species of passive marine origin.
3

Population dynamics and assessment of exploited deep water decapods of Balearic Islands (western Mediterranean): from single to multi-species approach

Guijarro González, Beatriz 03 October 2012 (has links)
In the western Mediterranean, deep water decapod crustaceans form a considerable fraction of the megafaunal biomass in the upper and middle slope, being a very important component of the catches of the commercial fishery. The main objective of this thesis is to analyse the community and population dynamics of the deep water decapod crustaceans off the Balearic Islands. Data have been obtained from scientific surveys, from the fishing sector and from selectivity pilot studies. Univariate and multivariate techniques have been used to analyse the data. The knowledge derived from this thesis provide relevant information about how the species traits are mainly affected by water masses, sediment characteristic, trophic resources and fishing, since they influence the bathymetric distribution, abundances, biological parameters and condition of decapod crustaceans at a local scale. This knowledge is a key point for a better assessment of the resources and for a better application of the Ecosystem-Based Approach Management in the Mediterranean deep water ecosystems

Page generated in 0.0353 seconds