Kultur ur ett socialt hållbarhetsperspektiv är något som både Stockholm stad, Region Stockholm och även Statens Kulturråd värderar högt, där den producerande kulturverksamheten idag ofta ses som en viktig faktor i skapandet av en konkurrenskraftig och attraktiv stad. Ändå har konstnärer i de producerande kulturverksameterna låga löner, trots långa utbildningar och lång arbetslivserfarenhet. Detta kan ses i mediebilden där Stockholm stad ofta beskrivs som att de istället för att främja kulturverksamhet snarare motverkar kulturverksamhet genom förtätning och omvandling.Med denna undersökning är syftet att undersöka behoven som den producerande kulturverksamheten har. Både ur Stockholm stads synpunkt och från konstnärernas håll. Genom att undersöka olika kulturstrategier är målet att få en klarare överblick på problemen kring kulturverksamheter. Genom en: litteratur-, dokument- och fallstudie har den producerande kulturverksamhetens behov, lokalisering och förutsättningar identifierats. I Stockholm stads ateljéstrategi uttrycker Kulturförvaltningen ett mål med 200 nya ateljéer till 2020. De menar i sin strategi att dessa ateljéer bör byggas i områden som har få eller inga ateljéer. I dagsläget lokaliserar sig Stockholms ateljéer likt kluster där högst täthet är kring: östra Södermalm, Liljeholmen, Telefonplan, Slakthusområdet och Hagalunds industriområde. Kulturens lokalisering begränsas av betalningsförmågan och den nuvarande bristen på lokaler och fastigheter som till ett rimligt pris uppfyller de krav som verksamheten ställer på lokalen och dess lokalisering. Lösningen på problematiken med bristen på produktionslokaler ligger inte på någon enskild faktor som enkelt kan lösas. Det handlar istället om en budget och prioriteringsfråga som kommunen och regionen bör se över. Politiker måste värdesätta kulturverksamhet på ett annat sätt än som de gör idag. Annars kommer kulturverksamheten aldrig att kunna få rätt förutsättningar för att utvecklas. / Today, local production of arts and culture is viewed as an important factor in making of a competitive and attractive city. Stockholm stad, Region Stockholm and the Swedish Arts Council express a high value of culture from a social sustainability perspective. Despite this, the majority of people working with making or producing art statistically can be seen to have a low median salary in comparison to the general population. The media points towards how Stockholm stad contributes to this situation through densifying and converting areas at the expense of maintaining cultural entities and production venues, as well as creating the right opportunities for cultural businesses. The purpose of this report is to examine the needs of the individuals, groups and organisations working with the making and production of arts and culture. Various strategies are examined, with an aim to understand challenges cultural practitioners and entities face as well as creating an understanding of how these strategies deal with producing cultural entities. As identified through literature, document and case studies, the report outlines the localisations of art studios and cultural entities, their need and their opportunities presented through the economic and social structures.In Stockholm stad’s studio strategy, the Kulturförvaltning expresses an aim to create 200 new studios for artists before 2020. Furthermore, they express that these studios are mainly to be situated in areas which are lacking or in absence of spaces for art production. Currently artist studios in Stockholm are concentrated in clusters, mainly in areas such as: östra Södermalm, Liljeholmen, Telefonplan, Slakthusområdet and Hagalund’s industrial area. The main factors affecting the localisation of studios in the urban space, is the shortage of spaces with adequate facilities and the lack of adequate facilities at an affordable rental cost. There is no simple solution for solving the shortage of production facilities for artists, since the problem depends on numerous factors. As a matter of city budgets and political prioritisation, this problem needs to be handled at both a municipal and regional level. Politicians need to value cultural businesses in a new way. In order for the cultural field to progress and prosper, artists require the right opportunities and for their needs to be met out of an economic, geographic and social perspective.

[ES] Los públicos de las orquestas sinfónicas son la parte fundamental que da sentido y que permite la continuidad de estas entidades culturales. Esta investigación pretende analizar a los públicos interesados en las propuestas culturales que interpretan las orquestas sinfónicas, así como a las propias entidades respecto a la gestión y comunicación que desarrollan sus responsables mediante acciones que propician la conexión entre entidad y público. El análisis que se presenta se enfoca desde tres aspectos fundamentales de estudio: las características, gustos y preferencias de los públicos de las orquestas sinfónicas, el personal responsable de la gestión de las entidades y las iniciativas que diseñan en relación con la programación y la comunicación. De este modo, se pretende responder a la pregunta de si los responsables de gestionar las orquestas sinfónicas conocen a sus públicos y llevan a cabo la gestión de la entidad teniendo en cuenta ese conocimiento. Si bien los públicos de las orquestas sinfónicas es un concepto muy amplio y puede hacer referencia a multitud de posibilidades, en este estudio se hace referencia únicamente a los públicos de la cultura como principales interesados en disfrutar de propuestas de diversa índole cultural y los abonados de las propias entidades como asistentes habituales a las propuestas que se programan cada temporada. El estudio se concentra en dos grandes bloques, en el primero de éstos se lleva a cabo un análisis descriptivo de la orquesta sinfónica, el público musical, la situación de la música clásica en España y la comunicación cultural. Y en el segundo bloque se realiza un trabajo empírico que busca recabar información acerca de los públicos de la cultura y abonados de las orquestas sinfónicas, la programación de estas entidades culturales respecto a una temporada musical, los equipos de gestión y personal que las forman, el punto de vista de expertos en los públicos de la cultura y comunicación cultural y la comunicación que realizan estas organizaciones. / [CA] Els públics de les orquestres simfòniques són la part fonamental que dona sentit i que permet la continuïtat d'aquestes entitats culturals. Aquesta investigació pretén analitzar als públics interessats en les propostes culturals que interpreten les orquestres simfòniques, així com a les pròpies entitats respecte a la gestió i comunicació que desenvolupen els seus responsables mitjançant accions que propicien la connexió entre entitat i públic. L'anàlisi que es presenta s'enfoca des de tres aspectes fonamentals d'estudi: les característiques, gustos i preferències dels públics de les orquestres simfòniques, el personal responsable de la gestió de les entitats i les iniciatives que dissenyen en relació amb la programació i la comunicació. D'aquesta manera, es pretén respondre a la pregunta de si els responsables de gestionar les orquestres simfòniques coneixen als seus públics i duen a terme la gestió de l'entitat tenint en compte aqueix coneixement. Si bé els públics de les orquestres simfòniques és un concepte molt ampli i pot fer referència a multitud de possibilitats, en aquest estudi es fa referència únicament als públics de la cultura com a principals interessats a gaudir de propostes de diversa índole cultural i els abonats de les pròpies entitats com a assistents habituals a les propostes que es programen cada temporada. L'estudi es concentra en dos grans blocs, en el primer d'aquests es duu a terme una anàlisi descriptiva de l'orquestra simfònica, el públic musical, la situació de la música clàssica a Espanya i la comunicació cultural. I en el segon bloc es fa un treball empíric que busca recaptar informació sobre els públics de la cultura i abonats de les orquestres simfòniques, la programació d'aquestes entitats culturals respecte a una temporada musical, els equips de gestió i personal que les formen, el punt de vista d'experts en els públics de la cultura i comunicació cultural i la comunicació que realitzen aquestes organitzacions. / [EN] The audiences of symphony orchestras are the fundamental part that gives meaning and allows the continuity of these cultural entities. This research aims to analyze the audiences interested in the cultural proposals performed by symphony orchestras, as well as the entities themselves with respect to the management and communication developed by their leaders through actions that promote the connection between the entity and the audience. The analysis presented here is approached from three fundamental aspects of study: the characteristics, tastes and preferences of the audiences of symphony orchestras, the personnel responsible for the management of the entities and the initiatives they design in relation to programming and communication. In this way, the aim is to answer the question of whether those responsible for managing symphony orchestras know their audiences and carry out the management of the entity taking this knowledge into account. Although the audiences of symphony orchestras is a very broad concept and can refer to a multitude of possibilities, in this study reference is made only to cultural audiences as the main ones interested in enjoying proposals of different cultural nature and the subscribers of the entities themselves as regular attendees to the proposals programmed each season. The study is concentrated in two large blocks, in the first of which a descriptive analysis of the symphony orchestra, the musical public, the situation of classical music in Spain and cultural communication is carried out. And in the second block an empirical work is carried out that seeks to gather information about the cultural audiences and subscribers of symphony orchestras, the programming of these cultural entities with respect to a musical season, the management teams and personnel that form them, the point of view of experts in cultural audiences and cultural communication and the communication carried out by these organizations. / Oropesa Mateos, C. (2023). Los públicos de las orquestas sinfónicas españolas: un estudio sobre el vínculo entre entidad y públicos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/200380