Aquesta tesi versa sobre la classificació automàtica de gèneres musicals, basada en l'anàlisi del contingut del senyal d'àudio, plantejant-ne els problemes i proposant solucions. Es proposa un estudi de la classificació de gèneres musicals des del punt de vista computacional però inspirat en teories dels camps de la musicologia i de la percepció. D'aquesta manera, els experiments presentats combinen diferents elements que influeixen en l'encert o fracàs de la classificació, com ara els descriptors d'àudio, les tècniques d'aprenentatge, etc. L'objectiu és avaluar i comparar els resultats obtinguts d'aquests experiments per tal d'explicar els límits d'encert dels algorismes actuals, i proposar noves estratègies per tal de superar-los. A més a més, partint del processat de la informació d'àudio, s'inclouen aspectes musicals i culturals referents al gènere que tradicionalment no han estat tinguts en compte en els estudis existents. En aquest context, es proposa l'estudi de diferents famílies de descriptors d'àudio referents al timbre, ritme, tonalitat o altres aspectes de la música. Alguns d'aquests descriptors són proposats pel propi autor mentre que d'altres ja són perfectament coneguts. D'altra banda, també es comparen les tècniques d'aprenentatge artificial que s'usen tradicionalment en aquest camp i s'analitza el seu comportament davant el nostre problema de classificació. També es presenta una discussió sobre la seva capacitat per representar els diferents models de classificació proposats en el camp de la percepció. Els resultats de la classificació es comparen amb un seguit de tests i enquestes realitzades sobre un conjunt d'individus. Com a resultat d'aquesta comparativa es proposa una arquitectura específica de classificadors que també està raonada i explicada en detall. Finalment, es fa un especial èmfasi en comparar resultats dels classificadors automàtics en diferents escenaris que pressuposen la barreja de bases de dades, la comparació entre bases de dades grans i petites, etc. A títol de conclusió, es mostra com l'arquitectura de classificació proposada, justificada pels resultats dels diferents anàlisis, pot trencar el límit actual en tasques de classificació automàtica de gèneres musicals. De manera condensada, es pot dir que aquesta tesi contribueix al camp de la classificació de gèneres musicals en els següents aspectes: a) Proporciona una revisió multidisciplinar delsgèneres musicals i la seva classificació; b)Presenta una avaluació qualitativa i quantitativa de les famílies de descriptors d'àudio davant el problema de la classificació de gèneres; c) Avalua els pros i contres de les diferents tècniques d'aprenentatge artificial davant el gènere; d) Proposa una arquitectura nova de classificador d'acord amb una visió interdisciplinar dels gèneres musicals; e) Analitza el comportament de l'arquitecturaproposada davant d'entorns molt diversos en el que es podria implementar el classificador. / Esta tesis estudia la clasificación automática degéneros musicales, basada en el análisis delcontenido de la señal de audio, planteando sus problemas y proponiendo soluciones. Sepropone un estudio de la clasificación de los géneros musicales desde el punto de vista computacional, pero inspirado en teorías de los campos de la musicología y la percepción. De este modo, los experimentos persentados combinan distintos elementos que influyen en el acierto o fracaso de la clasificación, como por ejemplo los descriptores de audio, las técnicas de aprondiza je, etc. El objetivo es comparar y evaluar los resultados obtenidos de estos experimentos para explicar los límites de las tasas de acierto de los algorismos actuales, y proponer nuevas estrategias para superarlos. Además, partiendo del procesado de la información de Audio, se han incluido aspectos musicales y culturales al género que tradicionalmente no han sido tomados en cuenta en los estudios existentes. En este contexto, se propone el estudio de distintas famílias de descriptores de audio referentes al timbre, al ritmo, a la tonalidad o a otros aspectos de la música. Algunos de los descriptores son propuestos por el mismo autor, mientras que otros son perfectamente conocidos. Por otra parte, también se comparan las técnicas de aprendiza je artificial que se usan tradicionalmente, y analizamos su comportamiento en frente de nuestro problema de clasificación. Tambien planteamos una discusión sobre su capacidad para representar los diferentes modelos de clasificación propuestos en el campo de la percepción. Estos resultados de la clasificación se comparan con los resultados de unos tests y encuestas realizados sobre un conjunto de individuos. Como resultado de esta comparativa se propone una arquitectura específica de clasificadores que tambien está razonada y detallada en el cuerpo de la tesis. Finalmente, se hace un émfasis especial en comparar los resultados de los clasificadores automáticos en distintos escenarios que assumen la mezcla de bases de datos, algunas muy grandes y otras muy pequeñas, etc. Como conclusión, mostraremos como la arquitectura de clasificación propuesta permite romper el límite actual en el ámbito de la classificación automática de géneros musicales.De forma condensada, se puede decir que esta tesis contribuye en el campo de la clasificación de los géneros musicales el los siguientes aspectos: a) Proporciona una revisión multidisciplinar de los géneros musicales y su clasificación; b) Presenta una evaluación cualitativa y cuantitativa de las famílias de descriptores de audio para la clasificación de géneros musicales; c) Evalua los pros y contras de las distintas técnicas de aprendiza je artificial delante del género; d) Propone una arquitectura nueva del clasificador de acuerdo con una visión interdisciplinar de los géneros musicales; e) Analiza el comportamiento de la arquitectura propuesta delante de entornos muy diversos en los que se podria implementar el clasificador. / This dissertation presents, discusses, and sheds some light on the problems that appear when computers try to automatically classify musical genres from audio signals. In particular, a method is proposed for the automatic music genre classification by using a computational approach that is inspired in music cognition and musicology in addition to Music Information Retrieval techniques. In this context, we design a set of experiments by combining the different elements that may affect the accuracy in the classification (audio descriptors, machine learning algorithms, etc.). We evaluate, compare and analyze the obtained results in order to explain the existing glass-ceiling in genre classification, and propose new strategies to overcome it. Moreover, starting from the polyphonic audio content processing we include musical and cultural aspects of musical genre that have usually been neglected in the current state of the art approaches. This work studies different families of audio descriptors related to timbre, rhythm, tonality and other facets of music, which have not been frequently addressed in the literature. Some of these descriptors are proposed by the author and others come from previous existing studies. We also compare machine learning techniques commonly used for classification and analyze how they can deal with the genre classification problem. We also present a discussion on their ability to represent the different classification models proposed in cognitive science. Moreover, the classification results using the machine learning techniques are contrasted with the results of some listening experiments proposed. This comparison drive us to think of a specific architecture of classifiers that will be justified and described in detail. It is also one of the objectives of this dissertation to compare results under different data configurations, that is, using different datasets, mixing them and reproducing some real scenarios in which genre classifiers could be used (huge datasets). As a conclusion, we discuss how the classification architecture here proposed can break the existing glass-ceiling effect in automatic genre classification. To sum up, this dissertation contributes to the field of automatic genre classification: a) It provides a multidisciplinary review of musical genres and its classification; b) It provides a qualitative and quantitative evaluation of families of audio descriptors used for automatic classification; c) It evaluates different machine learning techniques and their pros and cons in the context of genre classification; d) It proposes a new architecture of classifiers after analyzing music genre classification from different disciplines; e) It analyzes the behavior of this proposed architecture in different environments consisting of huge or mixed datasets.

Les équipements mobiles deviennent une partie intégrale de notre vie numérique. Ces équipements interagissent avec l'infrastructure des réseaux cellulaires et leur activité est enregistrée pour des buts de facturation et monitoring sous forme de données de trafic mobile. Les travaux menés dans cette thèse se focalisent sur le potentiel que portent ces données pour l'amélioration des réseaux cellulaires futurs. D'une part, on montre que les données mobiles permettent de construire des profils spatio-temporels typiques de l'utilisation des réseaux cellulaires en environnement urbain. Cette analyse permet aussi la détection des comportements atypiques dans le réseau qui sont liés à des événements spéciaux. D'autre part, on montre que les données mobiles constituent un élément méthodologique important pour l'évaluation des solutions réseaux. Dans ce sens, on propose un mécanisme pour réduire la consommation énergétique des infrastructures cellulaires, en contrôlant la puissance sur le réseau d'accès à différents moments de la journée, tout en assurant la couverture géographique du réseau. On exploite aussi ces données pour évaluer les gains apportés par une nouvelle architecture de réseau d'accès, basée sur la virtualisation d'une partie du réseau et sa centralisation dans un cloud. Nos résultats montrent que cette architecture est bénéfique du point de vue des messages de signalisation, notamment pour les utilisateurs mobiles. / Mobile devices are becoming an integral part of our everyday digitalized life. In 2014, the number of mobile devices, connected to the internet and consuming traffic, has even exceeded the number of human beings on earth. These devices constantly interact with the network infrastructure and their activity is recorded by network operators, for monitoring and billing purposes. The resulting logs, collected as mobile traffic datasets, convey important information concerning spatio-temporal traffic dynamics, relating to large populations with millions of individuals. The thesis sheds light on the potential carried by mobile traffic datasets for future cellular networks. On one hand, we target the analysis of these datasets. We propose a usage patterns characterization framework, capable of defining meaningful categories of mobile traffic profiles and classifying network usages accordingly. On the other hand, we exploit mobile traffic datasets to evaluate two dynamic networking solutions. First, we focus on the reduction of energy consumption over typical Radio Access Networks (RAN). We introduce a power control mechanism that adapts the RAN's power configuration to users demands, while maintaining a geographical coverage. We show that our scheme allows to significantly reduce power consumption over the network infrastructure. Second, we study the problem of topology management of future Cloud-RAN (C-RAN). We propose a mobility-driven dynamic association scheme of the C-RAN components, which takes into account users traffic demand. The introduced strategy is observed to lead to important savings in the network, in terms of handovers.

Autism Spectrum Disorder (ASD) is part of the developmental disabilities. There are numerous symptoms for ASD patients, including lack of abilities in social interaction, communication obstacle and repeatable behaviors. Meanwhile, the rate of ASD prevalence has kept rising by the past 20 years from 1 out of 150 in 2000 to 1 out of 54 in 2016. In addition, the ASD population is quite large. Specifically, 3.5 million Americans live with ASD in the year of 2014, which will cost U.S. citizens $236-$262 billion dollars annually for autism services. So, it is critical to make an accurate diagnosis for preschool age children with ASD, in order to give them a better life. Instead of using traditional ASD behavioral tests, such as ADI-R, ADOS, and DSM-IV, we applied brain MRI images as input to make diagnosis. We revised 3D-ResNet structure to fit 110 preschool children's brain MRI data, along with Convolution 3D and VGG model. The prediction accuracy with raw data is 65.22%. The accuracy is significantly improved to 82.61% by removing the noise around the brain. We also showed the speed of ML prediction is 308 times faster than behavior tests.

The goal of this thesis was to propose an image segmentation method, which is capable of effective segmentation process with small datasets. Recently published ODE neural network was used for this method, because its features should provide better generalization in case of tasks with only small datasets available. The proposed ODE-UNet network was created by combining UNet architecture with ODE neural network, while using benefits of both networks. ODE-UNet reached following results on ISBI dataset: Rand: 0,950272 and Info: 0,978061. These results are better than the ones received from UNet model, which was also tested in this thesis, but it has been proven that state of the art can not be outperformed using ODE neural networks. However, the advantages of ODE neural network over tested UNet architecture and other methods were confirmed, and there is still a room for improvement by extending this method.

Táto diplomová práca sa zaoberá prieskumom a taxonómiou sieťových forenzných nástrojov. Popisuje základné informácie o sieťovej forenznej analýze, vrátane procesných modelov, techník a zdrojov dát používaných pri forenznej analýze. Ďalej práca obsahuje prieskum existujúcich taxonómií sieťových forenzných nástrojov vrátane ich porovnania, na ktorý naväzuje prieskum sieťových forenzných nástrojov. Diskutované sieťové nástroje obsahujú okrem nástrojov spomenutých v prieskume taxonómií aj niektoré ďalšie sieťové nástroje. Následne sú v práci detailne popísané a porovnané datasety, ktoré sú podkladom pre analýzu jednotlivými sieťovými nástrojmi. Podľa získaných informácií z vykonaných prieskumov sú navrhnuté časté prípady použitia a nástroje sú demonštrované v rámci popisu jednotlivých prípadov použitia. Na demonštrovanie nástrojov sú okrem verejne dostupných datasetov použité aj novo vytvorené datasety, ktoré sú detailne popísane vo vlastnej kapitole. Na základe získaných informácií je navrhnutá nová taxonómia, ktorá je založená na prípadoch použitia nástrojov na rozdiel od ostatných taxonómií založených na NFAT a NSM nástrojoch, uživateľskom rozhraní, zachytávaní dát, analýze, či type forenznej analýzy.

El texto completo de este trabajo no está disponible en el Repositorio Académico UPC por restricciones de la casa editorial donde ha sido publicado. / Protein fold recognition is an important task in the biological area. Different machine learning methods such as multiclass classifiers, one-vs-all and ensemble nested dichotomies were applied to this task and, in most of the cases, multiclass approaches were used. In this paper, we compare classifiers organized in tree structures to classify folds. We used a benchmark dataset containing 125 features to predict folds, comparing different supervised methods and achieving 54% of accuracy. An approach related to tree-structure of classifiers obtained better results in comparison with a hierarchical approach. / Revisión por pares

No description available.

No description available.

[ES] La presente tesis doctoral realiza un análisis en detalle de los elementos de decisión necesarios para mejorar la comprensión de la situación en ciberdefensa con especial énfasis en la percepción y comprensión del analista de un centro de operaciones de ciberseguridad (SOC). Se proponen dos arquitecturas diferentes basadas en el análisis forense de flujos de datos (NF3). La primera arquitectura emplea técnicas de Ensemble Machine Learning mientras que la segunda es una variante de Machine Learning de mayor complejidad algorítmica (lambda-NF3) que ofrece un marco de defensa de mayor robustez frente a ataques adversarios. Ambas propuestas buscan automatizar de forma efectiva la detección de malware y su posterior gestión de incidentes mostrando unos resultados satisfactorios en aproximar lo que se ha denominado un SOC de próxima generación y de computación cognitiva (NGC2SOC). La supervisión y monitorización de eventos para la protección de las redes informáticas de una organización debe ir acompañada de técnicas de visualización. En este caso, la tesis aborda la generación de representaciones tridimensionales basadas en métricas orientadas a la misión y procedimientos que usan un sistema experto basado en lógica difusa. Precisamente, el estado del arte muestra serias deficiencias a la hora de implementar soluciones de ciberdefensa que reflejen la relevancia de la misión, los recursos y cometidos de una organización para una decisión mejor informada. El trabajo de investigación proporciona finalmente dos áreas claves para mejorar la toma de decisiones en ciberdefensa: un marco sólido y completo de verificación y validación para evaluar parámetros de soluciones y la elaboración de un conjunto de datos sintéticos que referencian unívocamente las fases de un ciberataque con los estándares Cyber Kill Chain y MITRE ATT & CK. / [CA] La present tesi doctoral realitza una anàlisi detalladament dels elements de decisió necessaris per a millorar la comprensió de la situació en ciberdefensa amb especial èmfasi en la percepció i comprensió de l'analista d'un centre d'operacions de ciberseguretat (SOC). Es proposen dues arquitectures diferents basades en l'anàlisi forense de fluxos de dades (NF3). La primera arquitectura empra tècniques de Ensemble Machine Learning mentre que la segona és una variant de Machine Learning de major complexitat algorítmica (lambda-NF3) que ofereix un marc de defensa de major robustesa enfront d'atacs adversaris. Totes dues propostes busquen automatitzar de manera efectiva la detecció de malware i la seua posterior gestió d'incidents mostrant uns resultats satisfactoris a aproximar el que s'ha denominat un SOC de pròxima generació i de computació cognitiva (NGC2SOC). La supervisió i monitoratge d'esdeveniments per a la protecció de les xarxes informàtiques d'una organització ha d'anar acompanyada de tècniques de visualització. En aquest cas, la tesi aborda la generació de representacions tridimensionals basades en mètriques orientades a la missió i procediments que usen un sistema expert basat en lògica difusa. Precisament, l'estat de l'art mostra serioses deficiències a l'hora d'implementar solucions de ciberdefensa que reflectisquen la rellevància de la missió, els recursos i comeses d'una organització per a una decisió més ben informada. El treball de recerca proporciona finalment dues àrees claus per a millorar la presa de decisions en ciberdefensa: un marc sòlid i complet de verificació i validació per a avaluar paràmetres de solucions i l'elaboració d'un conjunt de dades sintètiques que referencien unívocament les fases d'un ciberatac amb els estàndards Cyber Kill Chain i MITRE ATT & CK. / [EN] This doctoral thesis performs a detailed analysis of the decision elements necessary to improve the cyber defence situation awareness with a special emphasis on the perception and understanding of the analyst of a cybersecurity operations center (SOC). Two different architectures based on the network flow forensics of data streams (NF3) are proposed. The first architecture uses Ensemble Machine Learning techniques while the second is a variant of Machine Learning with greater algorithmic complexity (lambda-NF3) that offers a more robust defense framework against adversarial attacks. Both proposals seek to effectively automate the detection of malware and its subsequent incident management, showing satisfactory results in approximating what has been called a next generation cognitive computing SOC (NGC2SOC). The supervision and monitoring of events for the protection of an organisation's computer networks must be accompanied by visualisation techniques. In this case, the thesis addresses the representation of three-dimensional pictures based on mission oriented metrics and procedures that use an expert system based on fuzzy logic. Precisely, the state-of-the-art evidences serious deficiencies when it comes to implementing cyber defence solutions that consider the relevance of the mission, resources and tasks of an organisation for a better-informed decision. The research work finally provides two key areas to improve decision-making in cyber defence: a solid and complete verification and validation framework to evaluate solution parameters and the development of a synthetic dataset that univocally references the phases of a cyber-attack with the Cyber Kill Chain and MITRE ATT & CK standards. / Llopis Sánchez, S. (2023). Decision Support Elements and Enabling Techniques to Achieve a Cyber Defence Situational Awareness Capability [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/194242

Information processing functions are essential for organisms to perceive and react to their complex environment, and for humans to analyze and rationalize them. While our brain is extraordinary at processing complex information, winner-take-all, as a type of biased competition is one of the simplest models of lateral inhibition and competition among biological neurons. It has been implemented as DNAbased neural networks, for example, to mimic pattern recognition. However, the utility of DNA-based computation in information processing for real biotechnological applications remains to be demonstrated. In this paper, a biased competitionmethod for nonlinear manipulation and analysis ofmixtures of DNA sequences was developed. Unlike conventional biological experiments, selected species were not directly subjected to analysis. Instead, parallel computation among a myriad of different DNA sequences was carried out to reduce the information entropy. The method could be used for various oligonucleotideencoded libraries, as we have demonstrated its application in decoding and data analysis for selection experiments with DNA-encoded chemical libraries against protein targets.