En el context social global actual, en el què un nombre considerable de senyals inequívocs indiquen que lanostra societat està contribuint al col∙lapse del planeta, " és necessari un nou tipus d'enginyer, un enginyer quesigui plenament conscient del que està succeint a la societat i que tingui les habilitats necessàries per fer frontals aspectes socials de les tecnologies "(De Graaff et al., 2001).L'educació superior és un instrument essencial per superar els reptes del món actual amb èxit i per formarciutadans capaços de construir una societat més justa i oberta (Álvarez, 2000). Per tant, les institucionsd'educació superior tenen la responsabilitat d'educar els futurs titulats amb la finalitat que adquireixin unavisió moral i ètica i assoleixin els coneixements tècnics necessaris per assegurar la qualitat de vida per a lesgeneracions futures (Corcoran et al, 2002).Amb l'objectiu d'assegurar que els futurs titulats siguin enginyers sostenibles, tres qüestions fonamentals hanguiat aquesta investigació:Quines competències en sostenibilitat ha d'adquirir un enginyer a la universitat?Com poden aquestes competències ser adquirides d'una manera eficient?Quina estructura educacional és més eficaç per facilitar els processos d'aprenentatge requerits?La primera pregunta es refereix a "Què?", és a dir, a quines competències relacionades amb la sostenibilitat(coneixements, habilitats i actituds) ha de tenir un enginyer que es gradua en el segle 21. La segona qüestió esrefereix a "Com?" i es centra en com els processos educatius poden fer possible l'aprenentatge de lescompetències en sostenibilitat a través de les estratègies pedagògiques adequades. L'última pregunta esrefereix a "On?" des de la perspectiva de quin pla d'estudis i quina estructura organitzativa són necessaris perpoder aplicar la didàctica més òptima per graduar enginyers amb competències en sostenibilitat.Aquesta recerca s'ha enfocat des d'una vessant teòrico‐pràctica en què tant les estratègies pedagògiques comles competències en sostenibilitat s'han estudiat en paral∙lel. Amb aquesta orientació, s'ha dissenyat una einad'avaluació que mesura aquests dos aspectes i la seva relació, i que s'ha aplicat a 10 casos d'estudi formats percursos de sostenibilitat de 5 universitats tecnològiques europees, en els quals hi han participat, en total, mésde 500 estudiants. Per completar l'estudi, s'ha analitzat la introducció de la sostenibilitat en els plans d'estudide 17 universitats tecnològiques, i s'han entrevistat 45 experts en educació de sostenibilitat en l'enginyeria.En relació a les preguntes clau, els resultats de la investigació han estat els següents:En el moment de titular‐se, l'estudiantat d'enginyeria hauria d'haver adquirit les competències següents:pensament crític, pensament sistèmic, ser capaços de treballar en un entorn transdisciplinari, i tenir valors enconsonància amb el paradigma de la sostenibilitat. D'altra banda, d'acord amb els requisits de l'EEES, també calestablir un marc comú per definir, descriure i avaluar les competències en sostenibilitat a nivell europeu.Després d'haver realitzat un curs en sostenibilitat, la majoria de l'estudiantat segueix prioritzant el roltecnològic de la sostenibilitat, pel que fa a la tecnologia com la solució als problemes ambientals, sense gairebéconsiderar els aspectes socials. Per tant, els cursos sobre sostenibilitat han d'emfatitzar més la part social iinstitucional de la sostenibilitat.Existeix una relació directa entre l'aprenentatge de la transdisciplinarietat i el pensament sistèmic.L'aprenentatge cognitiu de l'estudiantat augmenta, a mida que s'aplica una pedagogia més orientada a lacomunitat i més constructiva. Així, l'aprenentatge cognitiu de la sostenibilitat també millora a través d'unal''educació activa, experiencial i multimetodològica. A més a més, en l'aprenentatge de la sostenibilitat, elpaper del professorat és molt important pel que fa a l'aprenentatge implícit de valors, principis i pensamentcrític associats a la sostenibilitatLes universitats tecnològiques actualment implementen l'educació en sostenibilitat a través de quatreestratègies principals: un curs específic, una especialització en sostenibilitat, un màster en sostenibilitat o entecnologies sostenibles, i la integració del desenvolupament sostenible en tots els cursos. No obstant això, laprincipal barrera per a la integració de la sostenibilitat en tots els cursos és la manca de comprensió del termeper part del professorat. L'"enfocament individual" (Peet et al., 2004) ha demostrat ser un bon sistema persuperar aquesta barrera.Hi ha una necessitat clara de lideratge per part de l'equip de govern de les universitats en el procés de canvicap a una educació en sostenibilitat. Aquest lideratge ha de promoure l'enfocament de baix a dalt. Els processos d'educació en sostenibilitat es reforcen quan aquests no només integren l'educació, sinó tambétotes les altres àrees clau d'activitat de la universitat: recerca, gestió i relació amb la societat.En breu, l'estructura d'aquesta tesi és la següent. El capítol 1 introdueix el plantejament de la recerca. Elcapítol 2 revisa l'estat de l'art i la literatura en relació a les competències que els enginyers han de tenir quanes graduen, A continuació, el capítol 3 descriu les estratègies pedagògiques per al desenvolupament sosteniblei les analitza des d'un punt de vista teòric i metodològic presentant els avantatges i desavantatges de les mésutilitzades en l'ensenyament d'enginyeria El capítol 4 presenta les estructures curriculars que han de catalitzarel procés d'aprenentatge en sostenibilitat. El capítol 5 desenvolupa el marc conceptual de la recerca, lespropostes metodològiques de la investigació i els casos d'estudi analitzats. El capítol 6 avaluacomparativament les competències en sostenibilitat definides en tres universitats tecnològiques que són líderseuropeus en sostenibilitat. El Capítol 7 introdueix el marc metodològic per a l'avaluació de l'aprenentatgecognitiu en sostenibilitat del estudiantat. Aquesta metodologia s'aplica en el capítol 8 als 10 cursos desostenibilitat impartits en 5 universitats tecnològiques europees, que conformen els casos d'estudi d'aquestarecerca. A partir de les 45 entrevistes realitzades a experts en sostenibilitat provinents de 17 universitatstecnològiques europees, el capítol 9 estudia les millors pràctiques en pedagogia per a l'aprenentatge de lasostenibilitat i el capítol 10 examina l'estructura curricular que més facilita l'aprenentatge en sostenibilitat ales universitats tecnològiques. En el Capítol 11 es comparen els resultats obtinguts en els diferents casosd'estudi i s'avaluen les propostes plantejades en el capítol 1. Finalment, el capítol 12 planteja les conclusionsde la recerca i algunes recomanacions per a les institucions d'educació superior tecnològiques. / In today's world social context, in which a considerable number of contrasting signs reveal that our society is currently contributing to the planet's collapse, "a new kind of engineer is needed, an engineer who is fully aware of what is going on in society and who has the skills to deal with societal aspects of technologies" (DeGraaff et al., 2001).Higher education is the essential instrument to overcome the current world challenges and to train citizens able to build a more fair and open society (Alvarez, 2000). Thus higher education institutions have the responsibility to educate graduates who have achieved an ethical moral vision and the necessary technical knowledge to ensure the quality of life for future generations (Corcoran et al, 2002).In relation to graduating sustainable engineers, three main questions have been developed to guide this research:1. Which Sustainability (SD) competences must an engineer obtain at university?2. How can these competences be acquired efficiently?3. Which education structure is more effective for the required learning processes?The first main question is a "What" question, and focuses on which competences (knowledge/understanding, skills/abilities and attitudes) an engineer graduating in the 21st century should have in relation to SD. The second main question is a "How" question and focuses on how can the education processes make this learning achievable through the proper pedagogical strategies. The last main question is a "Where" question and looksat the perspective of the curriculum and the organizational structure needed to apply the optimal didactics to achieve the goal of graduating sustainable engineers.The focus of this research requires a theoretical‐practical approach in which both pedagogical strategies and SD competences are studied in parallel. An assessment tool that measures the two subjects and their relationship is developed and case studies are run in 10 SD courses at 5 European technological universities, where nearly 500 students have participated. Moreover, the different approaches to introduce SD in thecurriculum of 17 technological universities are analysed, and 45 experts on teaching SD to engineering students have been interviewed.In relation to the key questions, the findings of this research are the following.When graduating the engineering students should have acquired the following SD competences: critical thinking, systemic thinking, an ability to work in transdisciplinary frameworks, and to have values consistent with the sustainability paradigm. Moreover, following the requirements of the EHEA, a common framework to define, describe and evaluate SD competences at European level is needed.Most students, after taking a course on SD, highlight the technological role of sustainability in terms of technology as the solution to environmental problems. Therefore SD courses need to place more emphasis on the social/institutional side of sustainability.There is a direct relationship between transdisciplinary and systemic thinking learning.Students achieve better cognitive learning as more community‐oriented and constructive‐learning pedagogies are applied. Multi‐methodological experiential active learning education increases cognitive learning of sustainability. In addition, the role of the teacher is very important for SD learning in terms of implicit learning of sustainability values, principles and critical thinking.There are four main strategies to increase EESD in universities: a specific SD course, a minor/specialization in SD, a Master on SD or Sustainable Technologies and the embedment of SD in all courses. Nevertheless the main barrier to embedding SD in all courses is the lack of comprehension to SD within the faculty. Theindividual approach (Peet et al., 2004) has shown to be successful to overcome this barrier.There is a need of clear top‐down leadership in the ESD process, which must promote the bottom‐upapproach. Additionally, ESD processes are reinforced when they encompass not only education but also all the key areas of the university: research, management, and society outreach.This thesis is organised as follows. The introduction in chapter 1 is followed by the state of the art and literature review in competences that engineers should have when graduating in chapter 2. Chapter 3 introduces the pedagogical strategies for SD and develops a theoretical and methodological exploration ofthese strategies, which presents the pros & cons and learning outcomes of the most common pedagogical strategies in engineering. Chapter 4 describes the curriculum structures that catalyse the process of sustainable education. Chapter 5 presents the development of the conceptual research framework,propositions and case studies research methodologies. A comparative SD competence analysis of three European leading SD technological universities is presented in chapter 6. Chapter 7 introduces the methodology framework to evaluate the knowledge on SD acquired by students; this methodology is laterapplied in chapter 8 to 10 case studies related to SD courses taught in 5 European technological universities.From the results of the interviews with 45 experts from 17 European technological universities, chapter 9 analyses the best pedagogical practices for SD learning and chapter 10 analyses the curriculum structure thatmost facilitates the introduction of SD learning in technological universities. Chapter 11 compares the different cases analyzed and evaluates the propositions developed in chapter 1. Finally, in chapter 12 conclusions are drawn and recommendations for technological higher education institutions are provided.

El tema central de la tesi es l'estudi del model de Kerala en relació al paradigma del desenvolupament humà i des d'una perspectiva interdisciplinària. El model redistributiu de Kerala presenta un elevat desenvolupament social a la vegada que, especialment en els últims anys, són creixents les dificultats que el model presenta en termes sostenibilitat donat el trade-off entre creixement i distribució que el mateix presenta. En aquest treball s'estudia la vinculació del model de Kerala amb la naturalesa de l'Estat keralita i amb els trets de la seva societat. Per això el repte teòric que aquí es planteja és el paper de l'Estat en la seva relació amb el procés d'acumulació de capital en el marc d'un país subdesenvolupat com es l'Índia -i en particular de Kerala-, i com l'Estat ha estat influenciat pels diferents interessos econòmics i "no econòmics" presents a la societat. En l'estudi de l'Estat capitalista en els països subdesenvolupats cal incloure nous factors que defineixen la realitat d'aquella societat i que influeixen en la dinàmica i el funcionament de l'Estat, nous factors que no deixen de ser resultat de la coexistència d'elements arrelats en la societat tradicional i de noves institucions fruit de la modernització lligada a la penetració capitalista. La interrelació entre els beneficis econòmics i socials distribuïts per l'Estat -capaç de desenvolupar un grau d'autonomia respecte els interessos de les classes dominants- i l'elevada fragmentació de la societat i del poder fruit de l'organització i articulació de diferents grups socials, és el factor que aquesta tesi apunta com a explicatiu del model de desenvolupament. El cas de Kerala ens mostra l'especificitat d'un model on els vincles Estat-societat han quedat configurats per l'acció col.lectiva organitzada i el paper redistributiu de l'Estat en el marc d'una realitat social concreta -explicada tant per les estructures productives com per les de dominació- que s'ha anat transformant. El model de Kerala ha significat un canvi fonamental en l'esfera de la distribució encara que ha deixat inalterable la de producció, motiu pel qual la sostenibilitat de l'estatratègia comença a posar-se en qüestionament i es planteja el paper de l'Estat en la seva funció de creixement econòmic. El model de Kerala planteja importants qüestions en base a la consecució d'un major nivell de desenvolupament humà del països pobres d'acord amb les pròpies especificitats del món en desenvolupament. La tesi queda organitzada en dues grans parts. A la primera s'exposa el context global indi en que queda emmarcada la tesi analitzant principalment l'estratègia de desenvolupament indi arrel de la independència amb objectius modernitzadors i limitada pels diferents interessos econòmics i condicionants polítics, els trets de l'economia agrícola emfatitzant els impediments al desenvolupament de la reforma agrària, la política econòmica desenvolupada pels diferents governs, la naturalesa de l'Estat indi com a Estat capitalista perifèric i la persistència de la identitat de casta en la societat índia com a element de dominació i de divisió de classe. A la segona part passa a analitzar-se el model de Kerala on després d'una breu introducció sobre les característiques geogràfiques, culturals i polítiques de l'estat, s'estudia la caracterització del model de Kerala basat en un elevat desenvolupament humà i en l'estancament econòmic. Seguidament s'analitzaran els diferents factors que han conduït a l'únic i particular model de desenvolupament que ha seguit Kerala, centrant-nos en l'organització dels diferents grups socials -a nivell de casta i de classe- i l'articulació de les seves demandes així com en el paper que ha jugat l'Estat en l'aplicació de mesures redistributives i igualitàries. A mode de conclusió es fa un repàs dels diferents capítols, exposant-se les principals conclusions a que s'ha arribat al llarg de la investigació.

El concepto de redes sociales de comunicación rural, como una estructura relacional hecha por nodos que están vinculados por medio de actores tales como pequeños productores rurales, proyectos de desarrollo rural, organizaciones no-gubernamentales, instituciones públicas, universidades entre otros, es una noción que puede ser muy útil para estudiar las relaciones de comunicación y soporte social entre diferentes actores in territorios tan amplios y diversos como lo es Latinoamérica. Es conocido que muchos actores y redes sociales se están enfrentando ante situaciones como las siguientes: ¿Cómo encontrar las mejores estrategias que permitan desarrollar y generar procesos de sinergia social que no solo permitan el intercambio de información, sino de información y conocimiento estratégico que les habilite y refuerce las capacidades innovativas, creativas y productivas de muchas comunidades rurales que tratan, a su vez, de solucionar los siguientes problemas centrales. Lo primero son las estrategias para poder salir del estado de pobreza (y sobrevivencia) en que se encuentran, el segundo es como obtener la suficiente información (en calidad y en cantidad) que les permita entender la dinámica de los actuales cambios que se están sucediendo a nivel global: climáticos, socales, económicos, etc. y que no solo afectarán a los grupos humanos en los centros urbanos e industriales, sino a todo el mundo, en especial a los países más pobres y los sectores más frágiles, en términos sociales, es decir, las comunidades rurales. El estudio de las redes sociales rurales, como sistemas comunicaciones funcionales, proporciona un punto de vista nodal en esta dirección.El autor estudia dos redes sociales de comunicación para el desarrollo rural en América Latina que trabajan a nivel de las comunidades rurales, con organizaciones No-gubernamentales, pequeños campesinos y proyectos de desarrollo rural. La primera de las redes es una red a nivel México llamada Red Nacional de Desarrollo Rural Sustentable (RENDRUS), la cual está recibiendo soporte financiero de diferentes niveles del gobierno. La segunda es una red que involucra varios países latinoamericanos (incluyendo México). Esta última es llamada Red de Iniciativa de Nutrición Humana y ha recibido financiamiento internacional. Aunque las dos redes sociales surgen y trabajan a diferentes escalas, las dos redes persiguen objetivos similares, usan estrategias similares, y están conformadas por actores similares: pequeños productores rurales, comunidades rurales, proyectos de desarrollo, universidades y organizaciones No-gubernamentales. El punto más importante del trabajo de estas dos redes es que las dos permitieron el intercambio de información y conocimiento entre actores que no solo son diferentes en términos culturales sino que están localizados en diferentes regiones geográficas.El tópico de las redes sociales de comunicación rural para el desarrollo no es un tópico nuevo, pero es necesario continuar su estudio a fin de poder conocer más acerca de la complejidad social en la cual este fenómeno se está desarrollando. Las comunidades rurales han sido estudiadas por mucho tiempo, pero aún no somos capaces de entender muchas de sus dinámicas sociales, especialmente aquellos hechos que se refieren a la similitud de los procesos de intercambio y mejoramiento del conocimiento, tecnología y equipos desarrollados localmente por comunidades rurales que pertenecen a diferentes países y regiones latinoamericanas.Este tipo de estudios sobre redes sociales de comunicación rural, son valiosos para proponer y conformar proyectos de desarrollo basados en procesos de intercambio reticular, entre productores rurales, para el mejoramiento de sus sistemas de producción agropecuarios con el objetivo de obtener menores ingresos, y alimentos y mejorar sus condiciones de vida, especialmente ahora que la urgencia climática agrava las condiciones de pobreza en el mundo. / The concept of rural social networks, as a social relational structure made of nodes that are tied by actors such as small farmers, rural development projects, non-governmental organizations, public institutions, universities and other participants, can be very useful to study the communicational relationship between different actors in a wide and diverse territory like Latin America. It is known that many social networks are faced with challenges like the following one: how to find the best strategies in order to develop and generate synergies that do not only permit the exchange of general information, but also of strategic knowledge which permits the reinforcement of innovative, creative and productive capabilities of many poor rural communities that are trying to resolve two essential problems. The first one is how to get out of the stage of poverty (or, at least, manage to survive), and the second one is how to get enough information in order to understand changes (climatic, economic, social, etc) that are occurring in the world and that are not only affecting the urban and industrialized societies, but the whole world, especially the poorest countries and their most sensitive and fragile populations like the rural communities. The study of rural social networks, as a functional communicational system, provides an interesting point of view towards that direction. The author studied two social networks that were working with rural communities, non-governmental organizations, small farmers and rural development projects. The first one is a network named National Network of Sustainable Rural Development (RENDRUS), which is receiving financial support from different governmental levels in Mexico. The second one is a network which involves several Latin American countries including Mexico. It is called Initiative of Human Nutrition and it was financed by international sponsoring. Although the two social networks emerged and worked on different scales, they followed similar objectives, they used similar strategies, and they consisted of similar actors: small poor farmers, rural communities, rural development projects, universities and non-governmental organizations. The most important point is that they allowed the exchange of information and knowledge between actors that are not only different in cultural terms, but they are located in distant geographical regions as well.The topic of social rural networks is not a new one, but it is necessary to continue its study in order to know more about the social complexity in which this phenomenon is developing and occurring. The rural communities have been studied for a long time, but we are not able to understand its social dynamics yet, especially the facts of exchange and improvement of knowledge, technology, and equipment developed locally by rural communities that do not only belong to a specific country, but to several Latin American countries and regions.These types of studies are valuable for the creation of communication and development models of rural communities in order to confirm the effectiveness of rural social networks as a mechanism to exchange information between rural people, about how to improve their local agricultural systems in order to have a higher income and better food to improve their social conditions, especially in those days that the climatic changes have made social life conditions worse.

O conflito presente desde sempre nas relações humanas é, geralmente, confundido com violência ou agressão. Contrário a este sentido, o presente estudo se propõe a analisar o caráter positivado do conflito, de modo a considerá-lo um ato que venha a educar os indivíduos, gerar neles a capacidade de construir, edificar ações, atitudes e pensamentos de positividade. Participar ativamente das questões que ocorrem na sociedade de maneira ética, clara, crítica e reflexiva. Assim, o compreende como o cerne da vida democrática e o ato educativo como seu desenvolvimento. Para tal, analisa três pilares pedagógicos acerca do humano: autonomia, liberdade e alteridade. Em consequência, vê que o indivíduo, na conquista destes pilares, assume o processo consciente e dialógico que os precede sobre as questões que o envolvem num determinado estado conflitivo, a partir de um processo pedagógico progressista. Trata-se de uma pesquisa bibliográfica e qualitativa, de cunho fenomenológico-hermenêutico que busca analisar, interpretar e compreender os textos decodificados em si mesmos. A investigação se pauta em uma consciência crítica e reflexiva sobre as ações e atitudes do ser na atual sociedade, com ênfase na sociedade brasileira. Não se trata de um estudo de constatações empíricas, ele percorre o mundo das palavras e nelas se forma e apresenta verificações específicas e reflexivas ao objeto de estudo. O estudo avalia o Brasil, enquanto um país de conflitos velados esboçando um quadro histórico, político, pedagógico e educacional do país. Constata que a Pedagogia do Conflito possibilita ao indivíduo o valor de perceber os movimentos que ocorrem na sociedade, de maneira a inserir-se neles conscientemente por meio de um constante diálogo; autônomo, liberto e altero para consigo e para com o outro. Constata que o Brasil apresenta um sistema social gerido por uma hierarquia que conduz, dita regras e afirmações desde suas bases de formação. / The present conflict since always in human relations is, usually, confused with violence or aggression. Contrary to this sense, the present article intends to analyze the positive character of the conflict, in order to consider it an act which will come to educate individuals, create on them the capacity to construct, build actions, attitudes and positive thoughts. Actively participate of those questions that occur in society in an ethical manner, clear, critical and reflective. Thus, it includes as core of the democratic life, the educative act as its development. For this end, analyzes three pedagogical pillars about the human: autonomy, freedom and alterity. In consequence, sees that the individual, on the achievement of these pillars, assumes the conscious process e dialogical that precede about the questions that surround him in a certain conflictive state, starting from a progressive biological process. It is a bibliographic and qualitative research, phenomenalogic-hermeneutic imprint that searches to analyze, interpret and comprehend the texts decode in it. The investigation is guided in a critic and reflexive conscious about the actions and attitudes of being in the present society, with emphasis in the Brazilian society. This study is not about empirical findings, it travels the world of words an in it, takes form and presents specific and reflexive verifications to the object of study. The study assesses Brazil, as a country of veiled conflicts drafting an historical, political, pedagogical and educational frame of the country. It notes that the Pedagogic of Conflict enables the individual the value of realize the movements that occur on the society, in order to insert into them consciously by a path of a frequent dialogue; autonomous, free, change to him and to the other. It notes that Brazil presents a social system managed by a hierarchy that leads, said rules and statements from their basis of formation.

El treball d'investigació parteix d'un marc teòric sobre la situació de les ciutats i del seu desenvolupament i busca la relació que pugui haver-hi entre els actes de govern d'una ciutat i la seva situació d'equilibri i de benestar intern. En la tesi es fa una recerca dels actes de govern en el camp de l'urbanisme i es relacionen amb el desenvolupament equilibrat de la ciutat.Analitza la importància de l'acció de govern sobre els canvis en el territori i centra la investigació en un dels elements que dóna suport a aquests canvis: el sòl i l'actuació urbanística que en ell es desenvolupa.Relaciona les tramitacions urbanístiques amb l'evolució de variables físiques, de població i econòmiques, amb indicadors d'equipament social i amb paràmetres tecnològics i mediambientals; d'aquestes variables s'extreuen uns índex que permeten una comparació més homogènia entre ciutats. Les variables permeten saber l'estat de les ciutats i la tesi busca una mesura per saber-ne l'equilibri estructural i la qualitat de vida. Vol saber si una ciutat es pot incloure entre les ciutats mitjanes o si és una ciutat intermèdia, a partir de les definicions que fa de cada un dels tipus de ciutat.La tesi fa un seguiment de les ciutats mitjanes, n'estudia les seves característiques i les condicions d'equilibri i de competència entre elles.Constata també que el sòl industrial és el que ha sofert mes transformacions en les ciutats dels nostres entorns; la tesi fa un seguiment dels mecanismes legals i econòmics d'aquestes transformacions i estudia les transformacions dels antics sols industrials utilitzats en una primera etapa per reequipar les ciutats i en una segona etapa per crear nuclis potents de serveis dins el nucli urbà. Per confirmar les hipòtesi en la tesi s'han seleccionat cinc-centes noranta sis variables de vint-i-cinc ciutats de Catalunya, la majoria d'elles a l'àrea metropolitana de Barcelona, el que permet també fer unes aproximacions sobre l'equilibri de les diferents ciutats a l'àrea metropolitana i la seva relació amb la gran ciutat. Aquestes aproximacions entre ciutats es visualitzen tant amb les dades dels annexos de cada una de les variables com en la representació gràfica que se'n fa a les figures i als gràfics corresponents.En aquesta tesi es constata que hi ha una certa correlació entre l'acció de govern, moltes vegades visualitzada mitjançant l'acció urbanística i l'estat de diferents variables que poden ajudar a descobrir una situació d'equilibri o de desequilibri de la ciutat amb l'entorn immediat. La tesi presenta una estructura en sis capítols i uns annexos.· En primer i segon capítol recullen la bibliografia de referència i construeixen un marc teòric que sustenta les exposicions posteriors· En el tercer capítol formula les hipòtesi de treball· El quart capítol incideix en els models i instruments per recuperar el sòl industrial per a d'altres activitats urbanes i n'estudia la seva incidència en diferents ciutats.· El capítol cinquè estudia les repercussions de l'activitat urbanística i els usos del sòl en vint-i-cinc ciutats de Catalunya· El capítol sisè formula unes conclusions i apunta unes possibles línies de recerca posterior.Els annexos recullen les normatives que ha sustentat els diferents criteris per fer les transformacions urbanístiques del sòl industrial en algunes de les ciutats metropolitanes estudiades.

The environmental concerns related to deforestation, forest degradation and losses in biodiversity lead to a negative image of wood products. On the other, a wider utilization of wood products made from well-managed resources can contribute significantly to achieving sustainable development. This has led to an increase in the application of life cycle thinking, which includes consequences of a product or process over its entire life cycle, from raw material extraction to manufacturing, packaging, distribution, use and end of life. This research focuses on assessment of environmental impacts of production timber products by the methodology of life-cycle assessment (LCA) to identify possible alternatives to improve and reduce these impacts and achieve sustainable innovation, this study is based a case study a community forest enterprise in Oaxaca Mexico. The production of dry lumber, finger joint board and school furniture is assessed by the LCA (ISO 14040/14044) following steps a) Definition of goal and scope, b) inventory analysis, c) Impact assessment d) Interpretation; inputs and outputs of materials, energy and fuel for 24 months (2010-2011) are quantified. It is considered gate to gate analysis, where the functional unit is 1m3 of sawn timber, 1m3 of finger joint board and 1kg of school furniture finished product, the SimaPro software v.8 is used, the impact method TRACI and are considered with the categories: ozone layer depletion acidification, eutrophication, global warming and smog all these for sawn timber and the method impact CML baseline 2000 for finger jointed board: abiotic depletion, human toxicity, ecotoxicity in freshwater, marine water toxicity, terrestrial ecotoxicity and photochemical oxidation for the school furniture finished. The research question, The production processes of timber products in the UCFAS are more sustainable than the production processes of timber products in private forestry companies? It is answered by the proven hypothesis in part, because the results show that sawing and drying in UCFAS look similar to private forestry companies in USA environmental performance, with the electricity the largest contributor to the environmental impact, the finger joint board has a lower environmental burden in the categories of global warming, eutrophication and smog in terms of functionality compared with MDF board; regarding school furniture 80% as raw material has finger joint board which is a smaller contribution to the impact compared to other products whose raw materials include plywood or MDF board. The second question, Is it possible to improve the environmental performance of production processes in the UCFAS by the results of the life cycle assessment? the question is answered affirmatively by testing the second hypothesis were identified as electricity, fossil fuels (diesel for the cargo carrier), lubricants (for machinery and equipment) and paraformaldehyde resin (on board): sources where the greatest contribution to environmental impact originates. The analysis in the UCFAS is useful for both the company and the sector of wood and furniture in Mexico. The methodology is transferable to other production units, expansion and use of LCA in Mexico, contributing to the improvement of production processes also would result in greater opportunities and strengthening towards this type of community companies as to cope locally and integrate vertically, it is found that their environmental impacts are lower. / Los problemas ambientales relacionados con la deforestación, la degradación de los bosques y la pérdida de la biodiversidad han conducido a una imagen negativa de los productos maderables, por otro lado el uso más amplio de productos maderables a partir de recursos bien gestionados puede contribuir de manera significativa al logro del desarrollo sostenible. Esto conduce hacia el pensamiento de ciclo de vida, donde se considera al producto o proceso a lo largo de todo su ciclo de vida, desde la extracción de materias primas hasta la fabricación, empaque, distribución, uso y fin de vida. Esta investigación se centra en la evaluación de impactos ambientales de la producción de productos forestales maderables mediante la metodología del análisis de ciclo de vida (ACV) para identificar las posibles alternativas de mejora y reducir dichos impactos y alcanzar la innovación sustentable, tomando como estudio de caso una empresa forestal comunitaria en Oaxaca-México. Se evalúa la producción de madera aserrada seca, tablero finger joint y mueble escolar mediante el ACV (ISO 14040/14044) siguiendo las etapas a) Definición del objetivo y alcance, b) Análisis del inventario, c) Evaluación del impacto y d) Interpretación; se cuantifican entradas y salidas de materiales, energía y combustibles durante 24 meses (2010-2011). Se considera un análisis puerta a puerta, donde la unidad funcional es 1m3 de madera aserrada, 1m3 de tablero finger joint y 1kg de producto terminado de mueble escolar, se usa el software SimaPro v.8, con el método de impacto TRACI con las categorías: agotamiento de capa de ozono, acidificación, eutrofización, calentamiento global y smog para el caso de la madera aserrada y tablero; y el método CML baseline 2000 con las categorías: agotamiento abiótico, toxicidad humana, ecotoxicidad al agua dulce, toxicidad al agua marina, ecotoxicidad terrestre y oxidación fotoquímica para el mueble escolar. La pregunta de investigación ¿Los procesos de producción de productos maderables en la Unidad Comunal Forestal Agropecuaria y de Servicios S.A. de C.V. (UCFAS) son más sustentables que los procesos de producción de productos maderables en empresas forestales privadas? Se responde mediante la hipótesis comprobada de manera parcial, dado que los resultados evidencian que el aserrío y secado en la UCFAS presentan un desempeño ambiental similar a las empresas forestales privadas de E.U., siendo la energía eléctrica la de mayor contribución al impacto ambiental, el tablero finger joint presenta una carga ambiental inferior en las categorías de calentamiento global, eutrofización y smog comparado en términos de funcionalidad con un tablero de densidad media, con respecto al mueble escolar el 80% tiene como materia prima el tablero finger joint lo que resulta una menor contribución al impacto comparado con otros productos cuyas materias primas incluya tablero de densidad media o tablero contrachapado. La segunda pregunta planteada ¿Es posible mejorar el desempeño ambiental de los procesos productivos en la UCFAS mediante los resultados obtenidos en el análisis de ciclo de vida?, se responde la pregunta de manera afirmativa mediante la prueba de la segunda hipótesis ya que se identificaron las fuentes donde se origina la mayor contribución al impacto ambiental: energía eléctrica, combustibles fósiles (diesel para el transportador de carga), lubricantes (para máquinas y equipos) y resina de paraformaldehído (en tableros). El análisis en la UCFAS es de gran utilidad tanto para la empresa como para el sector de la madera y el mueble en México. La metodología es transferible a otras unidades de producción, la expansión y uso de ACV en México, contribuye hacia el mejoramiento de los procesos de producción, además se traduciría en mayores oportunidades y fortalecimiento hacia este tipo de empresas comunitarias ya que al desenvolverse de manera local e integrarse de manera vertical, se comprueba que sus impactos ambientales son menores

The thesis states that, as economies become more internationalized and as monetary and physical transnational flows increase, the negative externalities associated with these flows also rise. Externalities are distributed unevenly, reproducing North-South patterns, though with new geographies, new agents and partially new dominant forms, making new categories of development necessary, such as the those of the Global North and South. To analyze and refute this, the thesis introduces the concepts of "transnational interference" and "anticooperation". It puts forward the hypothesis that, in North-South relations, in general, the North-South transnational inteferences that are negative for the buen vivir (good living) of the population of the South (a phenomenon termed "anticooperation") are more significant than the positive effects of international aid. These prevailing forms of anticooperation are largely determined by the context and circumstances of each case. The research explores a case study comparing aid and anticooperation interactions between Ecuador and the Spanish State pver the period 2000-2010. The thesis demonstrates that the buen vivir of the impoverished population of the world will be improved through the implementation of coherent development policies and the mitigation of anticooperation phenomena in the North (and South), rather than by focusing on increasing the effectiveness of international aid. / La tesis postula que en la medida que la internacionalización de las economías aumenta y crecen los flujos transnacionales tanto monetarios como físicos, aumentan las externalidades negativas asociadas a esos flujos. Que las externalidades se distribuyen de forma desigual reproduciendo patrones Norte-Sur aunque con geografías, agentes y formas predominantes parcialmente nuevas, por lo cual se hacen necesarias nuevas categorías del desarrollo como las de Norte y Sur Globales. Para constatarlo se introducen dos conceptos nuevos, el de interferencia transnacional y el de anticooperación. Se lanza la hipótesis que afirma que en las relaciones Norte-Sur, por lo general, el conjunto de las interferencias transnacionales que resultan negativas para el buen vivir de la población del Sur (fenómeno al que llamamos anticooperación) prevalece sobre la ayuda internacional. Que esas formas predominantes de anticooperación quedan en gran medida determinadas por el contexto y circunstancias de cada caso de estudio. La investigación desarrolla un estudio de caso en el que se comparan la ayuda y la anticooperación en el marco de las interacciones entre Ecuador y el Estado español durante el periodo 2000-2010. De la tesis se desprende que se conseguirán mayores resultados sobre el buen vivir de la población empobrecida mundial si desde el Norte (y desde el Sur) se despliegan estrategias de mitigación del universo de fenómenos de anticooperación en lugar de apostarlo todo a la agenda de la eficacia de la ayuda internacional.