The general objective of this dissertation is to study breast cancer screening and specifically social inequalities by social class and country of origin and its relationship with decreasing mortality. Therefore, four different studies have been done: three with quantitative methodology and one with qualitative. According to the quasi-experimental study, breast cancer mortality decreased in Barcelona before the introduction of the population screening program, but this reduction is more marked after its introduction. According to data from the Spanish National Health Survey in 2006, there are inequalities in the rate of breast cancer screening according to country of origin and social class. According to two studies conducted in Barcelona, immigrant women from low-income countries are less aware, and hence do less, early detection practices, as they have other priorities and perceive more barriers and taboos. Chinese women are the immigrants who present more differences with native women, followed by Maghribian and Philippine women. Place of origin, social class and migration process are key factors in preventive practices. In conclusion, it is necessary to encourage access to preventive screening practices for all women and also to undertake specific actions directed at the most vulnerable groups, taking into account any socio-cultural factors that influence the use of preventive practices. / L’objectiu general d’aquesta tesi és estudiar el cribratge de càncer de mama i en concret les desigualtats socials per classe social i país d’origen, així com la seva relació amb la disminució de la mortalitat. En conseqüència, s’han realitzat quatre estudis diferents: tres de metodologia quantitativa i un de qualitativa. Segons l’estudi quasi-experimental, la mortalitat per càncer de mama a Barcelona disminueix des d’abans de la introducció del programa poblacional de cribatge, però aquesta reducció és més accentuada desprès de la seva introducció. En base a l’Enquesta Nacional de Salut de l’Estat Espanyol de l’any 2006, existeixen desigualtats en la realització de mamografies periòdiques segons país d’origen i classe social. Segons els dos estudis realitzats a Barcelona, les dones immigrades procedents de països de renda baixa coneixen i realitzen menys les pràctiques de detecció precoç, ja que tenen altres prioritats i perceben més barreres i tabús. Les dones xineses són les que presenten més diferències amb les dones autòctones, seguides de les magribines i les filipines. El lloc d’origen, la classe social i el procés migratori són factors claus en les practiques preventives. En conclusió, és necessari afavorir l’accés a les pràctiques preventives a totes les dones i també realitzar accions específiques dirigides als grups més vulnerables sense deixar de tenir en compte els factors socioculturals que influeixen en les pràctiques preventives de les dones.

The aim of this thesis was to describe inequalities in the use of different health care services according to socioeconomic position (SEP) in Catalonia, Spain and Europe. In addition, we intended to assess whether the public coverage of the services, in particular dental health care, has an influence on the magnitude of inequalities in the use of such services. Finally, we aimed to determine the influence of population-based female cancer screening programmes on the prevalence of screening and on the extent of inequality. To accomplish these objectives four studies were carried out. The sources of information of the four studies were, respectively: several editions of the Catalan Health general practitioner (GP) services are equitable or manual classes use them to a greater extent. However, there are marked SEP inequalities in the use of outpatient specialist services, especially in dental care. Socioeconomic inequalities in use of dental care services exist throughout Europe, but they are larger in countries in which dental care is not covered at all by the public health care system than in countries in which dental care is partially covered. In Europe, socioeconomic inequalities in breast and cervical cancer screening are not found in countries with population-based screening programmes but they are found in those countries with only regional or pilot programmes and in those countries with opportunistic screening. / L'objectiu d'aquesta tesi era descriure les desigualtats en l'ús de diferents serveis sanitaris segons la posició socioeconòmica a Catalunya, Espanya i a Europa. A més a més, es volia avaluar si la cobertura pública dels serveis, en particular la dels serveis dentals, infuencia la magnitud de les desigualtats socioeconòmiques en l'ús d'aquests serveis. Finalment, es va voler determinar la influència dels programes poblacionals de cribratge dels càncers de mama i cèrvix en la prevalença de cribratge i en la magnitud de les desigualtats. Per tal d'assolir aquests objectius es van dur a terme 4 estudis. Les fonts d'informació d'aquests estudis van ser, respectivament: diferents edicions de l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), diferents edicions de l'Enquesta Nacional de Salut d'Espanya (ENS), l'Enquesta de Salut, Envelliment i Jubilació a Europa (SHARE) 2006 i dades dels països europeus que van participar a l'Enquesta Mundial de la Salut de l'OMS l'any 2002. Els dos primers estudis eren estudis de tendències mentre que els dos últims van ser transversals. En tots els estudis les desigualtats socioeconòmiques es van mesurar mitjançant índexos relatius (RII) i absoluts (SII) de desigualtat. Els resultats d'aquests estudis mostren que a Catalunya i a Espanya els serveis d'atenció primària són equitatius o fins i tot les persones de classes manuals en presenten una major proporció d'ús. Tanmateix, hi ha marcades desigualtats en visites a l'especialista, en especial en les visites al dentista. Les desigualtats socioeconòmiques en la utilització dels serveis dentals existeixen a tota Europa, però són més grans en aquells països on l'atenció dental no està coberta pel sistema públic de salut que en aquells països on aquesta està parcialment coberta. A Europa, no es troben desigualtats socioeconòmiques en el cribratge dels càncers de mama i cèrvix en aquells països amb programes poblacionals de cribratge, però sí que es troben en aquells països amb programes pilot o regionals o amb només cribratge oportunista.