La ley de contrabando por evasion de capitales, el Juzgado que dirimió los confiltos de la incautacion que sirvió no solo para la financiación de los partidos en los distintos gobiernos, sino también para financiar el exilio del Gobierno Republicano,como el de la Generalidad y el del Pais Vasco...durante la Guerra Civil .

El objeto de esta tesis es la valoración del impuesto sobre la renta de las personas físicas en EEUU y el Convenio para evitar la doble imposición entre España y EEUU. Damos una visión global e interrelacionada de ambos temas, de tal manera que el estudio de la normativa fiscal norteamericana se efectúa desde la perspectiva del Convenio firmado con España para profundizar en aquellos aspectos que son de mayor relevancia para la aplicación e interpretación del Convenio, cuyo texto articulado exponemos y valoramos detalladamente con el objetivo de efectuar una valoración exhaustiva del marco jurídico convencional. Efectuamos una valoración crítica de aquellos aspectos de la normativa de tributación sobre la renta de las personas físicas en EEUU de mayor relevancia jurídica desde la perspectiva del Convenio firmado con España. En consecuencia, dedicamos una parte significativa de la valoración de dicha normativa al criterio de sujeción por nacionalidad, al régimen fiscal de expatriación, a la tributación de nacionales residentes en el extranjero, a la tributación de no residentes, y a las derogaciones (tax treaty overrides). En cuanto al Convenio para evitar la Doble Imposición, exponemos y valoramos cada uno de los artículos que conforman el texto del mismo, con la finalidad de ofrecer una valoración completa y exhaustiva del marco jurídico constituido por el texto refundido del Convenio de 1990 y el Protocolo de 2013. El propósito de este estudio es analizar las reformas introducidas en el Protocolo de 2013, comparar el texto refundido con el Modelo de Convenio de la OCDE, exponer la influencia que las particularidades propias del ordenamiento jurídico americano han tenido en la redacción del Convenio, valorar el tratamiento convencional de las diferentes rentas y la distribución de la potestad tributaria, identificar las áreas cuya regulación resulta incompleta y proponer recomendaciones a aquellos aspectos cuya regulación resulta deficiente. Nos centramos prioritariamente en la exposición y análisis de los artículos del Convenio que resultan de mayor interés jurídico y que presentan unas singularidades propias que justifican una valoración en profundidad: cláusula de salvaguarda, impuestos comprendidos, establecimiento permanente, dividendos, intereses, cánones, ganancias de capital, rendimientos del trabajo, eliminación de la doble imposición, limitación de beneficios, intercambio de información y acuerdos firmados en desarrollo de este principio.

The target of this doctoral thesis proposes is an historic and critic analysis around the systematic urban development tax system, in Spain and with a special care in Catalonia. In this case, since an urban development is beginning and till the fine of it with the Administration works reception and the dissolution of the cooperating urban entity, we start and drive in a taxes road. The beginning of an urban development, independent of the type of urbanistic system, become that land and activities to do, start in parallel a fiscal road. The study, analysis, criticism and growing better proposes of the fiscal obligations is the goal of the present doctoral thesis, however we want to compare the fiscal road in a systematic urbanity development and the same in and a systematic urbanism development. In that case, we can speak around this investigation questions: - Theres a real and different tax model for the systematic urban developments different than a normal or usual urban development? - lf it truly exists, is adequate with de obligations imposed by rules or urbanism laws to the owners of the affected lands? In any case, we can talk about an initial situation done by laws, norms, and rules that conforms the Spanish system. The long explanation of this point we have done in the methodology of our research work, in order to answer the investigation questions, that we did like a start to arrive to the conclusions, thatre the target of our investigation job. The investigation work plan is this we explain in the methodology and in the initial hypothesis, and is started by an analysis of the Spanish and Catalonian laws and norms; with this first job we obtain the juridical mark of the portrait. Secondly, we talk around the Supreme Spanish Court and with a special reference to the Catalonian Superior Court, and with that interpretation of the laws and norms, and then we arrive to obtain the jurisprudence for this case. Later we analyze the doctrine interpretation of the legal situation and we obtain and resume that interpretation. However we had a comparative our laws in reference with the norms of our neighbor countries. Finally, we have done our critic position of the Spanish urban laws system, that were our conclusions in the present research work. / La finalitat que la tesi doctoral es proposa, és l'analisi teòric i crític de la fiscalitat que grava el desenvolupament urbanístic sistematic, tant pel que fa a l'estat Espanyol com més concretament a Catalunya. I això, perquè des del moment en que s'inicia un procés de desenvolupament urbanístic en un polígon d'actuació fins a la seva finalització amb la recepció de les obres i l'autorització, si és el cas, per part de l'Administració de la dissolució de l'entitat urbanística col.laboradora, s'inicia i es transita per un seguit d'actuacions legals amb repercussió fiscal. L'inici d'un expedient de gestió urbanística, sigui quin sigui el document o acte administratiu que el provoqui, comporta que els terrenys i les actuacions que s'han de fer, iniciïn també una singladura fiscal. L'estudi, anàlisi, critica i suggeriments de millora del seguit d'bbligacions tributàries i aranzelàries que comporta el desenvolupament d'un polígon d'actuació, serà l'objecte de la tesi doctoral. Tanmateix ens plantegem el fet d'analitzar si aquest iter fiscal "varia pel fet de tractar-se d'una actuació sistemàtica o asistematica. En tot cas, podem parlar de que ens fem la pregunta o les preguntes d'investigació següents: - Existeix en realitat un model fiscal per les actuacions sistemàtiques diferenciat del model fiscal normal o usual en qualsevol actuació de desenvolupament immobiliari? - Si existeix aquest model diferenciat, és adequat a la naturalesa quasi obligatòria del desenvolupament urbanístic als polígons d'actuació urbanística? Per tant, podríem parlar d'una situació inicial que en aquest cas be donada per la normativa vigent. En aquest cas, l'explicació amplia d'aquest punt la fem en la metodologia que s'ha empleat i que es vol utilitzar en tot el desenvolupament de la tesi, per tal d'arribar a les conclusions que com a respostes a les preguntes d'investigació que ens hem platejat. Respecte al pla de treball d'investigació, es el ja indicat a l'apartat d'hipótesi inicial.Tal i com hem dit al seu moment l'inici del treball d' investigació va ser l'anàlisi de la normativa vigent. Per tant, el que s'ha de fer primerament s'ha analitzat les principals normes d'aplicació.Amb aixó, hem tingut una aproximació al cos legal del tema.Seguidament, s'han analitzat les interpretacions que d'aquestes normes fa el Tribunal Suprem com les resolucions dels Tribunals Superiors de Justícia dels diversos territoris amb especial èmfasis a les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Amb això hem obtingut el cos d'ilnterpretació jurisprudencia! del tema. Després hem analitzat la doctrina, posant especial sentit en les posicions més crítiques a la situació actual. Amb això, hem aconseguit una referència de la doctrina aplicable. També s'han analitzat altres sistemes d'actuació urbanística de països especialment del nostre entorn. Amb això, hem aconseguit una referència del Dret comparat. Finalment hem arribat a la nostra postura que en alguns casos coincideix amb la normativa actual o Dret subjectiu i en altres s'apropa més a una posició crítica, tal i com es fa constar a les conclusions de la tesi doctoral.

La presente Tesis Doctoral se propone analizar la responsabilidad administrativa del empresario derivada de las infracciones muy graves en materia de prevención de riesgos laborales, para lo cual se estructura en dos partes.En la Primera Parte se examinan las diferentes infracciones empresariales recogidas en el art. 13 de la Ley sobre Infracciones y Sanciones en el Orden Social (TRLISOS). En la Segunda Parte de este trabajo se examina la sanción administrativa típica, esto es, la multa y otras medidas sancionadoras que pueden imponerse únicamente en el supuesto de que la infracción merezca la calificación de muy grave: publicidad de las sanciones -art. 40.2 TRLISOS-; suspensión o cierre del centro de trabajo -art. 53 Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales (LPRL) -; limitaciones a la facultad de contratar con la Administración -art. 54 LPRL-. / The aim of this Doctoral Thesis is to analyse the system of employer adminstrative responsability that is derived from the most serious infractions of the regulation of occupational risk prevention.The study is divided into two main parts.The first part includes an anlysis of different employer infractions covered in Article 13 of Infractions and Penalties Act.In the second part examines the administrative panalties that is, the fine and other punishable measures that can be imposed only when the infaction is really strict: sanctions publicity, company closing and forbidding of Public Contracts.

Un dels principals requeriments de la gestió de drets digitals a la Web és un llenguatge compartit per a la representació del copyright. Les aproximacions actuals es basen en solucions purament sintàctiques, simples i difícils de posar en pràctica.La contribució d'aquesta tesi és aplicar una aproximació semàntica basada en ontologies web a la gestió de drets digitals. Es desenvolupa una Ontologia del Copyright on les peces bàsiques són un model de creació, el drets de copyright i les accions que és poden dur a terme sobre els continguts. Aquesta ontologia facilita el desenvolupament de sistemes de gestió de drets.També s'ha aplicat l'enfocament semàntic als principals llenguatges d'expressió de drets. S'han integrat amb l'ontologia per tal d'avaluar-la i a la vegada s'han enriquit amb la seva base semàntica. Finalment, tot això s'ha posat en pràctica en un sistema semàntic de gestió de drets. / Uno de los principales requerimientos de la gestión de derechos digitales en la Web es un lenguaje compartido para la representación del copyright. Las aproximaciones actuales se basan en soluciones puramente sintácticas, simples y difíciles de poner en práctica.La contribución de esta tesis es aplicar una aproximación semántica basada en ontologías Web a la gestión de derechos digitales. Se desarrolla una Ontología del Copyright cuyas piezas básicas son un modelo de creación, los derechos de copyright y las acciones que se pueden llevar a cabo sobre los contenidos. Esta ontología facilita el desarrollo de sistemas de gestión de derechos. También se ha aplicado el enfoque semántico a los principales lenguajes de expresión de derechos. Se han integrado con la ontología para evaluarla y a la vez se han enriquecido con su base semántica. Finalmente, todo esto se ha puesto en práctica en un sistema semántico de gestión de derechos. / One of the main requirements of web digital rights management is a shared language for copyright representation. The current approaches are based on syntactic solutions, which are simple and difficult to put into practice.The contribution of this thesis is to apply a semantic approach based on web ontologies to digital rights management. It develops a Copyright Ontology whose basic pieces are a creation model, the copyrights and the actions that can be carried out on the content. This ontology facilitates rights management systems development. The semantic approach has also been applied to the main rights expression languages. They have been integrated with the ontology in order to evaluate it and, at the same time, they have been enriched with their base semantics. Finally, all this has been put into practice in a semantic digital rights management system.

En les societats industrialitzades la desocupació és una contingència que tot govern pretén evitar, per la qual cosa, tradicionalment, s'han articulat diverses mesures per tal de reduir-lo. No obstant això, malgrat que l'aturés una situació indesitjable, l'ocupació no pot mantenir-se a qualsevol preu. Sota el títol "L'estabilitat en l'ocupació: la prevenció davant la contingència de l'atur- un estudi des de les perspectives de la dogmàtica jurídica i de l'anàlisi econòmica del dret", s'analitza com l'ordenació jurídica espanyola ha tractat de donar resposta a aquest conflicte.L'estabilitat en l'ocupacióés la projecció jurídica dels intents de la societat per fer front a aquest risc. Tanmateix, la doctrina laboral ve defensant que l'estabilitat en l'ocupacióés un concepte que està en decadència (afirmant, fins i tot, que es tracta d'un plantejament que "està mort"). L'objecte del treballd'investigació consisteix precisament en la voluntat de donar llum sobre aquesta qüestió, doncs, davant aquesta concepció generalitzada, la realitat normativa evidencia que les principals institucions que promouen la continuïtat del contracte de treball pràcticament han romàs inalterades durant dècades. De fet, en el present treballes pretén demostrar que l'estabilitat en l'ocupacióno solament no és un concepte en decadència, sinó que es troba en una fase expansiva.L'estudi, dividit en dues parts, analitza en primer lloc, l'estabilitat en l'ocupaciódes de la perspectiva de la dogmàtica jurídica. A partir de la distinció clàssica de la Teoria General de les normes, en una primera fase, es tracta de demostrar que en l'ordenació jurídica espanyola l'estabilitat en l'ocupacióopera com un principi jurídic, dedicant-se, a més, especial atenció a la determinació del seu contingut jurídic. En una segona fase, a partir de l'estudi de les normes jurídiques, es tracta de determinar la intensitat amb què el sistema jurídic promou la continuïtat del contracte de treball. Objectiu que, com a tasca prèvia, es desenvolupa mitjançant la configuració d'una matriu conceptual que permeti un estudi sistematitzat de totes les dimensions implicades.En la segona part de l'estudi, es pretén avaluar si el sistema jurídic en el seu conjunt (i, especialment, el relatiu a l'extinció del contracte - com a manifestació privilegiada de l'estabilitat en l'ocupació), assoleix satisfactòriament els seus objectius, és a dir, si s'aconsegueix influir adequadament en el comportament dels individus persuadint-los a actuar fins al nivell de risc que la societat està disposada a assumir. Davant les limitacions de la ciència jurídica per esbrinar aquesta incògnita, la metodologia analítica de l'economia s'erigeix (malgrat les seves limitacions) en un poderós instrument per avaluar si el conjunt de normes dirigides a prevenir la contingència de l'aturés eficient, si val el preu que costa i, sobretot, si es pot plantejar alternatives millors a les existents (manifestades en propostes de lege ferenda). / En las sociedades industrializadas el desempleo es una contingencia que todo gobierno pretende evitar, por lo que, tradicionalmente, se han articulado diversas medidas con el objeto de reducirlo. No obstante, a pesar de que el paro es una situación indeseable, el empleo no puede mantenerse a cualquier precio. Tras el título "La estabilidad en el empleo: la prevención frente a la contingencia del paro - un estudio desde las perspectivas de la dogmática jurídica y del análisis económico del derecho", se analiza cómo el ordenamiento jurídico español ha tratado de dar respuesta a este conflicto. La estabilidad en el empleo es la proyección jurídica de los intentos de la sociedad para hacer frente a este riesgo. Sin embargo, la doctrina jurídico-laboral viene defendiendo que la estabilidad en el empleo es un concepto que está en decadencia (afirmándose, incluso, que se trata de un planteamiento que "está muerto"). El objeto del trabajo de investigación consiste precisamente en la voluntad de dar luz sobre esta cuestión, pues, frente a esta concepción generalizada, la realidad jurídico-normativa evidencia que las principales instituciones que promueven la continuidad del contrato de trabajo prácticamente han permanecido inalteradas durante décadas. De hecho, en el presente trabajo se pretende demostrar que la estabilidad en el empleo no sólo no es un concepto en decadencia, sino que se halla en una fase expansiva. El estudio, dividido en dos partes, analiza en primer lugar, la estabilidad en el empleo desde la perspectiva de la dogmática jurídica. A partir de la distinción clásica de la Teoría General de las normas, en una primera fase, se trata de demostrar que en el ordenamiento jurídico español la estabilidad en el empleo opera como un principio jurídico, dedicándose, además, especial atención a la determinación de su contenido jurídico. En una segunda fase, a partir del estudio de las normas jurídicas, se trata de determinar la intensidad con la que el sistema jurídico promueve la continuidad del contrato de trabajo. Labor que, como tarea previa, se desarrolla mediante al configuración de una matriz conceptual que permita una estudio sistematizado de todas las dimensiones implicadas. En la segunda parte del estudio, se pretende evaluar si el sistema jurídico en su conjunto (y, especialmente, el relativo a la extinción del contrato - como manifestación privilegiada de la estabilidad en el empleo), alcanza satisfactoriamente sus objetivos, es decir, si consigue influir adecuadamente en el comportamiento de los individuos persuadiéndolos a actuar dentro del nivel de riesgo que la sociedad está dispuesta a aceptar. Frente a las limitaciones de la ciencia jurídica para dar respuesta a esta incógnita, la metodología analítica de la economía se erige (pese a sus limitaciones) en un poderoso instrumento para evaluar si el conjunto de normas dirigidas a prevenir la contingencia del paro es eficiente, si vale el precio que cuesta y, sobretodo, si cabe plantear alternativas mejores a las existentes (manifestadas en propuestas de lege ferenda). / In the industrialized societies the unemployment is a contingency that any government tries to avoid, by what, traditionally, diverse measures have been articulated in order to reduce it. Nevertheless, in spite of the fact that the unemployment is an undesirable situation, the employment cannot be kept to any price. The study, titled "Job stability: prevention of the unemployment contingency - a study from the juridical dogmatist and the law and economics perspectives", focuses on how the juridical Spanish system has tried to give response to this conflict.Job stability is the juridical projection of the attempts of the society to face to this risk. Nevertheless, the juridical - labor doctrine defends that this concept is in decadence (even, some authors defend that it is a "dead concept"). On the other hand, opposite to this widespread conception, we can observe that the main normative institutions that promote the continuity of work contract practically have remained unaltered during decades. Taking into account this scenario, the research pretends demonstrate that job stability not only is not a concept in decadence, but it is in an expansive phase. The study divided in two parts, analyzes first, the stability in the employment from the legal perspective. From the classic distinction of the General Theory of Norms, the study, in a first phase, tries to demonstrate that in the juridical Spanish system job stability operates as a juridical principle, and, at the same time, tries to define its juridical content. In a second phase, considering the study of the legal institutions, the analysis tries to determine the intensity which the juridical system promotes the continuity of work contract. The second part of the study, evaluates if the juridical system (specially, the work of contract legal regulation - as privileged manifestation of the stability in the employment) achieve satisfactorily its goals (which inspired its creation), that is, if it influences adequately on the individuals behavior. Taking into account the juridical science limitations to reveal these aspects, the analytical methodology of the economy raised (in spite of its limitations) as a powerful instrument to evaluate if the legal framework created to protect the employment is efficient, if it cost its price and, overcoat, if it possible to identify better alternatives to the existing ones.

Els projectes de cooperació publicoprivada (CPP) són acords de col·laboració entre l’autoritat pública i el sector privat per proveir infraestructures i serveis públics, que s’estan utilitzant cada vegada més arreu del món. L’èxit d’aquests projectes, que és rellevant en si, s’analitza a la literatura principalment des de la perspectiva del cost, el temps i el compliment de les especificacions establertes al projecte. En canvi, la satisfacció dels stakeholders s’hi estudia molt poc, en especial la satisfacció dels usuaris dels serveis públics. L’objectiu d’aquesta recerca ha estat estudiar els factors determinants de l’èxit els CPP, utilitzant la perspectiva de la satisfacció de tres grups de stakeholders: el sector públic, el sector privat i la comunitat. La recerca analitza un projecte de CPP per a la provisió d’aigua i sanejament al sud de Lima, Perú. Aquest tipus de servei, per bé que és important, ha estat molt poc estudiat a la literatura. S’ha seguit un disseny general mixt seqüencial, amb un estudi exploratori qualitatiu i un de quantitatiu. El primer s’ha basat en entrevistes amb profunditat a experts en CPP, per tal d’obtenir-ne les seves percepcions respecte als stakeholders del projecte i els factors determinants de la seva satisfacció. Aquests resultats, junt amb els de la revisió de la literatura, han estat la base per a l’estudi quantitatiu. Aquest segon estudi ha permès recollir informació sobre les prioritats que determinaven la satisfacció dels tres grups de stakeholders del projecte esmentat. El disseny de l’instrument i el processament de les dades s’han basat en la tècnica Best-Worst, apropiada per als casos en què és necessari fer un trade-off entre diverses alternatives. Els resultats de la recerca han permès establir les prioritats entre els factors que determinen la satisfacció dels stakeholders a cada un dels tres grups. El sector públic prioritza els aspectes del servei i la seva qualitat, coincidint amb la comunitat. El sector privat, en canvi, prioritza els aspectes econòmics financers, i també els legals i de l’entorn polític, i insisteix en el compliment dels pagaments pels serveis oferts. S’ha observat tan sols un consens moderat dins de cada grup de stakeholders. La contribució principal d’aquesta recerca és la introducció de la satisfacció dels stakeholders com a criteri per mesurar l’èxit d’un projecte de CPP, particularment la dels usuaris d’aquests serveis. Es presenta el mètode Best-Worst com una forma senzilla i efectiva d’establir les prioritats dels stakeholders. Al final, es discuteixen les implicacions acadèmiques i pràctiques dels resultats d’aquesta recerca. També s’esmenten les limitacions de la recerca i les possibilitats que ofereix per a estudis futurs. / Los proyectos de Cooperación Público Privada (CPP) son acuerdos de colaboración entre la autoridad pública y el sector privado para proveer infraestructura y servicios públicos, que se están utilizando en forma creciente en todo el mundo. El éxito de estos proyectos, tema en sí relevante, es tratado en la literatura, pero principalmente desde la perspectiva de costo, tiempo y cumplimiento de las especificaciones establecidas para el proyecto. La satisfacción de los stakeholders es muy poco estudiada en la literatura, en especial la satisfacción de la comunidad, es decir de los usuarios de los servicios públicos. El objetivo de esta investigación fue estudiar los determinantes del éxito de los proyectos de CPP, usando la perspectiva de la satisfacción de tres grupos de stakeholders: el sector público, el sector privado y la comunidad. La investigación analiza un proyecto de CPP para la provisión de agua y saneamiento ubicado al sur de Lima, Perú. Aunque importante, este tipo de proyectos han sido poco estudiados en la literatura. Se usó un diseño general mixto secuencial, con un estudio exploratorio cualitativo y uno cuantitativo. El primero utilizó entrevistas en profundidad a expertos en CPP de sanemiento, obteniéndose sus percepciones respecto de los stakeholders del proyecto y los determinantes de su satisfacción. Estos resultados, añadidos a los de la revisión de la literatura, fueron la base para el estudio cuantitativo. Este último estudio permitió recolectar información acerca de las prioridades que determinaban la satisfacción de los tres grupos de stakeholders del mencionado proyecto. El diseño del instrumento y el procesamiento de los datos se basaron en la técnica Best-Worst, apropiada para los casos cuando es necesario el trade-off entre alternativas. Los resultados de la investigación permitieron establecer las prioridades entre los factores que determinan la satisfacción de los stakeholders en cada uno de los tres grupos. El sector público priorizaba aspectos del servicio y de la calidad del mismo, coincidiendo en este sentido con la comunidad. El sector privado en cambio, priorizaba aspectos económicos y financieros, así como legales y del entorno político, enfatizando el cumplimiento de los pagos por los servicios ofrecidos. Se observó solo moderado consenso dentro de cada grupo de stakeholders. La principal contribución de esta investigación es la introducción de la satisfacción de los stakeholders como criterio para medir el éxito de los proyectos CPP, particularmente la de los usuarios de estos servicios. Se presenta el método Best-Worst como una forma sencilla y efectiva para establecer las prioridades de los stakeholders. Al final, se discuten las implicancias académicas y prácticas de los resultados de esta investigación. Asimismo, se discuten las limitaciones de la investigación y las posibilidades para futuros estudios. / Public-Private-Partnership (PPP) projects are agreements between the public authorities and the private entities to provide infrastructures and utilities, which are being used increasingly worldwide. The success of these projects, a relevant issue by itself, is treated in the literature, but mostly from cost, time and project specification compliance perspectives. The satisfaction of the stakeholders is not studied often in the literature, in particular aspects related to the satisfaction of public services end users. The objective of this research was to study the determinants of success using the satisfaction perspective, for three groups of stakeholders: the public sector, the private sector and the community. The research analyzes a PPP project for the provision of water and sanitation services located south of Lima, Peru. Although important, this type of service has not been often studied in the literature. A sequential mixed overall design is used, with a qualitative and a quantitative study. The first study used in-depth interviews of PPP experts, to obtain their perceptions of who the project stakeholders are, as well as the determinants of their satisfaction. These results, added to those of the literature review, were the basis for the quantitative study. This latter study allowed the collection of information about the priorities that determined the satisfaction of the three groups of stakeholders of this project. The instrument design and data processing were based on Best-Worst technique, considered appropriate for cases when it is necessary to have a trade-off between alternatives. The research results allow the establishment of priorities among the factors that determine satisfaction of each group of stakeholders. The public sector prioritized aspects of the service and its quality; these results were in agreement with that of the community. The private sector prioritized economic and financial as well as legal and political environment aspects, emphasizing the fulfillment of payments for services rendered. Moderate consensus within each group of stakeholders was observed. The main contribution of this research is the introduction of stakeholder satisfaction as a criterion for measuring the success of a PPP project, in particular that of the users of these services. Best-Worst method is presented as a simple and effective way to obtain stakeholder priorities. Finally, academic and practical implications of the results of this research are discussed. Also, research limitations and possibilities for future studies are discussed.