La mejora de la calidad de las instituciones universitarias constituye el reto más importante en los próximos años para las universidades y el instrumento potencial para ello lo constituye la evaluación institucional, en general, y la evaluación de la actividad docente, en especial. El cuestionario de opinión de los estudiantes, es el instrumento de evaluación de la actividad docente más generalizado en las universidades españolas. El objetivo general del trabajo es desarrollar una metodología estadística adecuada para extraer, analizar e interpretar la información contenida en el Cuestionario de Evaluación Docente mediante Opinión de los Alumnos (CEDA) de la UPV, con la finalidad de optimizar su utilización práctica. El estudio se centra en la aplicación de distintas técnicas multivariantes a las puntuaciones medias e individuales obtenidas en los ítems del cuestionario y a diversas características descriptivas referentes al profesor o asignatura. Con la utilización conjunta de las técnicas propuestas, se pretende optimizar el uso del CEDA como herramienta de medida e indicador de calidad de la enseñanza en la universidad, para introducir actuaciones de mejora continua en los procesos educativos de la UPV. DESCRIPTORES Análisis multivariantes; Análisis de encuestas; Calidad de la docencia universitaria; Cuestionario de Evaluación Docente. / Martínez Gómez, M. (2005). Estudio del cuestionario de evaluación del profesorado de la UPV mediante opinión de los estudiantes. Tratamiento estadístico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1891

La utilització de serveis sanitaris en població infantil i adolescent europea ha estat fins ara poc analitzada. Aquest treball de recerca es va centrar en l'anàlisi de la utilització de serveis sanitaris en població infantil i adolescent de la ciutat de Barcelona i d'onze països europeus, estudiant la seva associació amb necessitats en salut, característiques de la família i dels sistemes sanitaris. Concretament, es van plantejar els objectius d'examinar la utilitat de la salut percebuda com a mesura de necessitat en salut i l'existència de desigualtats socials en la utilització de serveis sanitaris. Un objectiu addicional, a nivell metodològic, va ser estudiar la participació, resposta i representativitat de les mostres dels països participants en l'estudi europeu, segons els mètodes de selecció i d'administració. Es van utilitzar les dades de l'enquesta de salut de Barcelona (ESB) de l'any 2000 de la població de 5 a 14 any i de l'estudi europeu KIDSCREEN que es va dur a terme al 2003 en població de 8 a 18 anys. La utilització de serveis sanitaris en població infantil i adolescent va mostrar-se d'acord amb els nivells de necessitat en salut, excepte en l'accés davant dels problemes de salut mental. Es van trobar desigualtats socioeconòmiques i es van identificar característiques estructurals i organitzatives dels sistemes sanitaris que semblen disminuir l'accessibilitat. Les mesures de salut percebuda van aportar informació addicional confirmant la seva validesa i utilitat en l'avaluació de serveis sanitaris per a la població infantil i adolescent. / La utilización de servicios sanitarios en población infantil y adolescente europea ha sido hasta ahora poco analizada. Este trabajo de investigación se dirigió a analizar la utilización de servicios sanitarios en población infantil y adolescente de la ciudad de Barcelona y de once países europeos estudiando su asociación con necesidades en salud y características de la familia y de los sistemas sanitarios. Específicamente, se plantearon los objetivos de examinar la utilidad de la salud percibida como medida de necesidad en salud y la existencia de desigualdades sociales en la utilización de servicios sanitarios. Un objetivo adicional, a nivel metodológico, fue estudiar la participación, respuesta y representatividad de las muestras de los países participantes en el estudio europeo, y compararlos según los métodos de selección y de administración. Se utilizaron los datos de la encuesta de salud de Barcelona (ESB) del año 2000 de la población de 5 a 14 años y del estudio europeo KIDSCREEN llevado a cabo en 2003 en población de 8 a 18 años. La utilización de servicios sanitarios resultó adecuada a los niveles de necesidad en salud, excepto en el acceso ante problemas de salud mental. Se encontraron desigualdades socioeconómicas y se identificaron características estructurales y organizativas de los sistemas sanitarios que parecen disminuir la accesibilidad. Las medidas de salud percibida aportaron información adicional confirmando su validez y utilidad en la evaluación de servicios sanitarios para la población infantil y adolescente. / Analysis of the utilisation of health care services among children and adolescents at a European level has been scarce to date. This research aimed to analyse the use of health care services in children and adolescents in the city of Barcelona and eleven European countries and to examine the correlations between use of services and health needs, family characteristics, and healthcare system factors. More specific aims were to examine the utility of perceived health as a measure of needs and to determine whether there were social inequalities in the use of health care services. At a methodological level, a further objective was to examine the sampling and administration methods used in the European study in terms of participation, response rate, and representativeness and to compare them across countries. Data used were obtained from children aged 5-15 years included in the Barcelona Health Interview Survey (BHIS), which was carried out in 2000, and from children and adolescents aged 8-18 years included in the European KIDSCREEN study carried out in 2003. We found that use of services was generally in accordance with health needs, except for access for mental health problems. Socioeconomic inequalities were found, and structural characteristics of health care systems were identified as possible correlates of a reduced access to services. Measures of self-perceived health provided information which correlated with use of services, thereby confirming their validity and usefulness for health services research in child and adolescent populations.

[ES] La enseñanza de la arquitectura ha sido llamada a convertirse en Educación para el Desarrollo Sostenible (EDS) con el objetivo de empoderar a los futuros profesionales para tomar decisiones conscientes y actuar responsablemente en favor de la sostenibilidad. Para ello, es fundamental comprender qué se está haciendo y qué se puede mejorar en su transformación hacia este tipo de educación. Sin embargo, existen carencias en su conocimiento. Como respuesta a esta situación, y para facilitar la integración de la EDS en la formación de los futuros arquitectos, esta tesis tiene por objetivo principal (OP) conocer la percepción de los alumnos en torno al estado actual del programa académico de grado más máster habilitante de España en relación con la EDS. Para ello, se han establecido cuatro objetivos específicos: (OE1) determinar el grado en el que consideran haber adquirido los resultados de aprendizaje necesarios para lograr un desarrollo sostenible, (OE2) establecer el nivel en el que piensan que su experiencia de aprendizaje en grado ha integrado la EDS, (OE3) estimar el nivel en el que creen que esta experiencia de aprendizaje ha contribuido a que adquiriesen los resultados de aprendizaje evaluados, y (OE4) analizar la relación existente entre el grado de adquisición que atribuyen a estos resultados de aprendizaje y el nivel de integración de la EDS que asignan a su experiencia de aprendizaje en grado. Para lograr los objetivos OE1, OE2 y OE3, se ha llevado a cabo un estudio descriptivo, cuantitativo, no experimental y transversal mediante encuestas dirigidas al alumnado del Máster Universitario en Arquitectura. Su distribución ha permitido conocer la percepción de 282 estudiantes de 19 de las 22 escuelas que ofrecían estos estudios durante el curso 2020/2021. Además, para lograr el objetivo específico OE4, se ha desarrollado un análisis correlacional y de regresión de estas respuestas. Desde un punto de vista descriptivo, el estado actual que los alumnos de máster atribuyen al programa académico respecto a la EDS ha sido definido como "moderado" o "muy moderado" (OP): consideran tener un grado de adquisición "moderado" de los resultados de aprendizaje analizados (OE1); piensan que su experiencia de aprendizaje en grado ha presentado un nivel de integración "muy moderado" de la EDS (OE2); y creen que esta experiencia de aprendizaje ha ofrecido un nivel de contribución "moderado" a la adquisición de los resultados de aprendizaje evaluados (OE3). Desde una perspectiva correlacional, se ha determinado la existencia de una asociación significativa de magnitud media y directamente proporcional entre el grado de adquisición que los alumnos atribuyen a estos resultados de aprendizaje y el nivel de integración de la EDS que asignan al grado (OE4). Además, desde un punto de vista causal, los niveles de integración de la EDS que atribuyen a los métodos y a los contenidos de la enseñanza formal se han identificado como predictores significativos del grado de adquisición que asignan a los resultados de aprendizaje. Con todo ello, se ha contribuido a completar el conocimiento existente en torno al estado actual del programa de grado más máster habilitante de España desde la perspectiva de la EDS. También, respecto a la relación existente entre el nivel de integración de la EDS y el grado de adquisición de los resultados de aprendizaje evaluados. En particular, esta tesis doctoral ha facilitado información valiosa con la que justificar y guiar la transformación de este programa hacia una EDS. En consecuencia, si se quiere promover la capacitación de los futuros arquitectos habilitados en España para contribuir a la transformación de la sociedad hacia un futuro más sostenible, se debe impulsar su transformación. Para lograrlo, será importante promover la toma de decisiones fundamentadas en los hallazgos de esta tesis, en sus antecedentes y en los resultados complementarios de otras aproximaciones al estado de la cuestión. / [CA] L'ensenyança de l'arquitectura ha estat cridada a convertir-se en Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS) amb l'objectiu d'empoderar als futurs professionals per a prendre decisions conscients i actuar responsablement en favor de la sostenibilitat. Per a això, és fonamental comprendre què s'està fent i què es pot millorar en la seua transformació cap a aquest tipus d'educació. No obstant això, existeixen carències en el seu coneixement. Com a resposta a aquesta situació, i per a facilitar la integració de l'EDS en la formació dels futurs arquitectes, aquesta tesi té per objectiu principal (OP) conéixer la percepció dels alumnes al voltant de l'estat actual del programa acadèmic de grau més màster habilitant d'Espanya en relació amb l'EDS. Per a això, s'han establert quatre objectius específics: (OE1) determinar el grau en el qual consideren haver adquirit els resultats d'aprenentatge necessaris per a aconseguir un desenvolupament sostenible, (OE2) establir el nivell en el qual pensen que la seua experiència d'aprenentatge en grau ha integrat l'EDS, (OE3) estimar el nivell en el qual creuen que aquesta experiència d'aprenentatge ha contribuït al fet que adquiriren els resultats d'aprenentatge avaluats, i (OE4) analitzar la relació existent entre el grau d'adquisició que atribueixen a aquests resultats d'aprenentatge i el nivell d'integració de l'EDS que assignen a la seua experiència d'aprenentatge en grau. Per a aconseguir els objectius OE1, OE2 i OE3, s'ha dut a terme un estudi descriptiu, quantitatiu, no experimental i transversal mitjançant enquestes dirigides a l'alumnat del Màster Universitari en Arquitectura. La seua distribució ha permés conéixer la percepció de 282 estudiants de 19 de les 22 escoles que oferien aquests estudis durant el curs 2020/2021. A més, per a aconseguir l'objectiu específic OE4, s'ha desenvolupat una anàlisi correlacional i de regressió d'aquestes respostes. Des d'un punt de vista descriptiu, l'estat actual que els alumnes de màster atribueixen al programa acadèmic respecte a l'EDS ha estat definit com a "moderat" o "molt moderat" (OP): consideren tindre un grau d'adquisició "moderat" dels resultats d'aprenentatge analitzats (OE1); pensen que la seua experiència d'aprenentatge en grau ha presentat un nivell d'integració "molt moderat" de l'EDS (OE2); i creuen que aquesta experiència d'aprenentatge ha oferit un nivell de contribució "moderat" a l'adquisició dels resultats d'aprenentatge avaluats (OE3). Des d'una perspectiva correlacional, s'ha determinat l'existència d'una associació significativa de magnitud mitjana i directament proporcional entre el grau d'adquisició que els alumnes atribueixen a aquests resultats d'aprenentatge i el nivell d'integració de l'EDS que assignen al grau (OE4). A més, des d'un punt de vista causal, els nivells d'integració de l'EDS que atribueixen als mètodes i als continguts de l'ensenyament formal s'han identificat com a predictors significatius del grau d'adquisició que assignen als resultats d'aprenentatge. Amb tot això, s'ha contribuït a completar el coneixement existent al voltant de l'estat actual del programa de grau més màster habilitant d'Espanya des de la perspectiva de l'EDS. També, respecte a la relació existent entre el nivell d'integració de l'EDS i el grau d'adquisició dels resultats d'aprenentatge avaluats. En particular, aquesta tesi doctoral ha facilitat informació valuosa amb la qual justificar i guiar la transformació d'aquest programa cap a una EDS. En conseqüència, si es vol promoure la capacitació dels futurs arquitectes habilitats a Espanya per a contribuir a la transformació de la societat cap a un futur més sostenible, s'ha d'impulsar la seua transformació. Per a aconseguir-ho, serà important promoure la presa de decisions fonamentades en les troballes d'aquesta tesi, en els seus antecedents i en els resultats complementaris d'altres aproximacions a l'estat de la qüestió. / [EN] Architectural education has been called to become Education for Sustainable Development (ESD) to empower future professionals to make conscious decisions and act responsibly in favour of sustainability. For this, it is essential to understand what is being done and what can be improved in its transformation towards this type of education. However, there are gaps in its knowledge. As a response to this situation, and to facilitate the integration of ESD in the training of future architects, the main objective of this doctoral thesis is (MO) to know the students' perception regarding the current state of the Spanish qualifying academic program constituted by a bachelor's and a master's degree concerning ESD. For this, four specific objectives have been established: (SO1) to determine the degree to which they consider that they have acquired the learning outcomes required to achieve sustainable development, (SO2) to establish the level at which they think that their bachelor's learning experience has integrated ESD, (SO3) to estimate the level at which they believe that this learning experience has contributed to acquiring the evaluated learning outcomes, and (SO4) to analyse the relationship between the degree of acquisition that they attribute to these learning outcomes and the level of integration of ESD that they assign to their bachelor's learning experience. To achieve objectives SO1, SO2 and SO3, a descriptive, quantitative, non-experimental and cross-sectional study has been carried out through surveys addressed to students from the Spanish Master's Degree in Architecture (Máster Universitario en Arquitectura). Its distribution has allowed knowing the perception of 282 students from 19 of the 22 schools that offered these studies during the academic year 2020/2021. In addition, to achieve the specific objective SO4, a correlational and a regression analysis of these responses have been developed. From a descriptive point of view, the current state that master's students attribute to the academic program regarding ESD has been defined as "moderate" or "very moderate" (MO): they consider themselves to have a "moderate" degree of acquisition of the analysed learning outcomes (SO1); they think that their bachelor's learning experience has presented a "very moderate" level of integration of ESD (SO2); and they believe that this learning experience has provided a "moderate" level of contribution to acquiring the evaluated learning outcomes (SO3). From a correlational perspective, the existence of a significant association of medium magnitude and directly proportional has been defined between the degree of acquisition that students attribute to these learning outcomes and the level of ESD integration that they assign to the bachelor's degree (SO4). In addition, from a causal point of view, the levels of integration of ESD that they attribute to the methods and the contents of formal education have been identified as significant predictors of the degree of acquisition that they assign to the learning outcomes. With all this, a significant contribution has been made to completing the existing knowledge regarding the current state of the Spanish qualifying program constituted by a bachelor's and a master's degree from the perspective of ESD. Also, concerning the relationship between the level of integration of ESD and the degree of acquisition of the evaluated learning outcomes. In particular, this doctoral thesis has provided valuable information to justify and guide the transformation of this program towards an ESD. Consequently, if the training of future architects qualified in Spain is to be promoted so that they can contribute to the transformation of society towards a more sustainable future, its transformation must be fostered. To achieve this, it will be important to promote decision-making based on the findings of this thesis, on its precedents, and on the complementary results of other approaches to the state of the art. / Martínez Ventura, J. (2023). Enseñanza de la arquitectura y educación para el desarrollo sostenible en España. Experiencia académica en grado y resultados de aprendizaje del alumnado del Máster Universitario en Arquitectura [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192546