• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Estudis biosistemàtics en Euphorbia L. subsect. Galarrhaei (Boiss.) Pax (grup d'E. flavicoma i espècies afins) a la Mediterrània occidental

Simon Pallisé, Joan 02 March 1993 (has links)
El gènere "Euphorbia" L. pertany a la família "Euphorbiaceae L" i compren més de 2000 espècies de distribució subcosmopolita. En el continent europeu una de les seccions més ben representades del mencionat gènere és la secció "Helioscopia" Dumort de la qual en forma part important la subsecció Galarrhaei (Boiss.) Pax. Tot sembla indicar que la subsecció Galarrhaei (Boiss.) Pax amb prop de dos centenars d'espècies segons les nostres dades, va tenir un centre primari de diferenciació a les costes nord-africanes, des d'on s'estengué per bona part d'Europa i Àsia. diversificant-se i donant lloc a nous centres secundaris de diversitat que han permès l'aparició de nombrosos endemismes. La presència d'aquesta subsecció al continent americà és molt reduïda (una sola espècie) i d'àmbit restringit a la costa oest dels Estats Units. La Península ibèrica representa, dones, el límit més occidental de la distribució de la subsecció a Euràsia, amb una bona representació d'estirps tant d'afinitats clarament mediterrànies com de distribució medioeuropea i eurosiberiana. Aixi, dins el marc d'aquesta subsecció, hem centrat el nostre estudi en els tàxons de càpsula verrucosa, granes llises, no nanofaneròfils, de distribució europea i, bàsicament, repartits per la Mediterrània occidental. Aquest conjunt de taxons són molt afins filogenèticament i formen, a priori, un grup narural força homogeni dins el marc de la subsecció Galarrhaei (Boiss.) Pax, coneixent-se entre els botànics, de manera habitual, com el grup de l'Euphorbia verrucosa s.l. Aquest grup presenta, però, un alt grau de complexitat tan a nivell taxonòmic, amb unes delimitacions poc clares dels taxons que en formen part, com a nivell nomenclatural amb més de dos centenars de noms emprats per a designar les diverses estirps que inclou aquest grup. Altrament, també hem pogut constatar una absència gairebé absoluta d'estudis monogràfics sobre les estirps aquí considerades. En la present revisió hem intentant, en tot moment, treballar amb poblacions naturals ben definides, ja sigui visitant-les sobre el terreny en diversos moments del seu cicle biològic, o bé, trasplantant i repicant les plantes en camps experimentals prop del laboratori, En ambdós casos, a més de fer-nos servir de la taxonomia "clàssica", hem potenciat les tecniques biositemàtiques més actuals que estaven al nostre abast (estudis fitodemològics. palinològics, carpològics, etc.) basats en l'estudi d'aquells caràcters micromorfològics mitjançant la Microscòpia Electrònica de Rastreig i l'Anàlisi d'Imatge. Els estudis citogenètics també conformen una part molt important dels resultats presentats en aquesta Memòria. / A taxonomic revision of the taxa of Euphorbia L. of the subsection Galarrhaei (Boiss.) Pax perennial, with verrucose capsule, smooth seeds, in the Western Mediterranean has been made. The present revision intends to clarify the systematic and nomenclatural problems through a biosystematic methodology with observations in wild populations and experimental culture and using micromorphological techniques as SEM phylodermology, palynology and SEM seed morphology and as well as experimentals as the cytogenetic. Parallelly, a "classical" morphologic review is carried out analyzing individually the taxonomic validity of every character from more than 1700 herbarium sheets. After like analysis of all characters, 13 taxa are recognized: 9 species and 4 subspecies, grouped in three aggregate: aggr. E. flavicoma (with E. flavicoma DC. subsp. flavicoma, E. flavicoma subsp. occidentalis Laínz. E. flavicoma subsp. costeana (Rouy) Greuter & Burdet, E.flavicoma subsp. giselae Simon, E. spinosa L., E. duvalii Lecoq & Lamotte. E. brittingeri Opiz ex Samp., E. polygalifolia Boiss. & Reuter in Boiss. subsp. polygalifolia, E. polygalifolia subsp. hirta (Lange) Laínz and E. uliginosa Welw. ex Boiss. in A. DC.), aggr. E. dulcis (with E. dulcis L. and E. angulata Jacq.) and aggr. E. pyrenaica Jordan, the later represented in the study area only by E. pyrenaica. Four keys for the identification of the species have been prepared, and for each taxon the synonyms. description, chromosome numbers, distribution ecology and phytosociology are indicated, as well as some comments about its nomenclature and typification, and some remarks on this morphological variability and ecology behaviour. In addition, an icon and distribution map has been elaborated. One new subspecies is described in this project: E. flavicoma subsp. giselae Simon. The presence of E. ruscinonensis Boiss., E. desenglisei Boreau ex Boiss. in A. DC. and E. polygalifolia subsp. vasconensis Vivant ex Kerguelen & Lambinon, previously recorded by several authors was added to the synonymy. A hypothesis of the evolution and biogeography for each group, considering their relationship with other species or groups from East Mediterranean Basin and North Africa, is presented.
2

Ecología del comportamiento del tejón: sociabilidad, organización espacial y problemas de conservación

Rafart Plaza, Elena 10 June 2005 (has links)
En el presente trabajo se ha estudiado la ecología del comportamiento de un carnívoro mustélido de costumbres sociales, el tejón (Meles meles), con la finalidad de incrementar el conocimiento sobre determinados aspectos de la ecología de esta especie y evaluar, a su vez, los problemas de conservación que presenta en el área de estudio. El trabajo se divide en tres secciones:a) La primera sección incluye un estudio detallado del comportamiento social de un grupo de tejones mantenido en cautividad, en el que se analizan los comportamientos de interacción entre individuos, así como la reproducción del grupo en diversas temporadas bajo condiciones de espacio-densidad diferentes. Se observaron comportamientos cooperativos jamás descritos para la especie, pero tan sólo cuando las condiciones ecológicas-demográficas fueron buenas. Bajo tales condiciones la hembra dominante relajó la inhibición de la reproducción de las subordinadas, por lo que más de una hembra crió con éxito y fue, en este contexto, cuando sucedieron los casos de cooperación. Por el contrario, bajo condiciones de menor espacio (y mayor densidad), se acentuaba la supresión reproductora entre hembras y tan sólo criaba la dominante sin darse episodios de cooperación por parte de las subordinadas. El tejón se presenta, así, como una especie con una gran plasticidad comportamental no únicamente en la explotación de espacios y recursos tróficos diversos, sino también en el momento de la reproducción al regular el número de hembras que crían por grupo y el modo en que criar a las camadas (cooperativamente o no). Se añaden a la lista de los posibles beneficios de la vida en grupo de los tejones ya descritos (como la termorregulación y el aloacicalamiento) los derivados de la cría cooperativa, aunque facultativa.b)En la segunda sección se describe el proceso de dispersión y establecimiento de territorio por parte de animales nacidos en cautividad y soltados al medio natural. Estos animales presentaron una elevada capacidad de adaptación al medio y reprodujeron los patrones de comportamiento espacial propios de la especie en este ambiente mediterráneo. Al igual que los tejones silvestres, los tejones soltados sufrieron una alta tasa de mortalidad causada por factores antropógenos tales como el furtivismo y los atropellos en carretera. También estudiamos, mediante captura y radioseguimiento, la organización espacial de una población de tejones silvestres en una ambiente mediterráneo caracterizado por una gran diversidad de hábitats representados (bosque mediterráneo, cultivos de secano, zona rocosa, herbazal, torrentes). Los resultados fueron comparados con los obtenidos en otras regiones europeas y de la propia península, comprobándose mayor similitud con poblaciones que habitaban en un mosaico de hábitats semejante, a pesar de las diferencias bioclimáticas.c) En la tercera sección se estudia la estructura genética de la población de tejones de Catalunya a partir de la muestra obtenida tanto de los animales capturados como de los cadáveres colectados (principalmente animales atropellados). El análisis de microsatélites nos permitió observar que la población de tejones de Catalunya no presenta problemas de diversidad genética en su conjunto. Sí se detectó, sin embargo, cierta diferenciación genética entre subpoblaciones: algunas subpoblaciones sufrían cierto aislamiento genético no explicado únicamente por la distancia geográfica, sino que probablemente estaría acentuado por la fragmentación del hábitat y el efecto barrera que las infraestructuras viarias y la urbanización creciente del territorio generan. / "Behavioural Ecology of the Badger: Sociability, Spatial Organization and Conservation Problems"AUTHOR: Elena Rafart PlazaBehavioural ecology of the badger ("Meles meles") has been studied to increase the knowledge on this species and to evaluate the conservation problems that it presents in the study area. The study has been divided in three main sections:a) First section includes a study of the social behaviour of a captive badger group: interaction behaviours between group members, as well as reproduction under different ecological-demographical conditions, were analized. When the animals had better conditions of space and density, they displayed cooperative breeding behaviours never observed before for this species as asllosuckling and adoptions. So the badger appears as a very adaptive species, not only in using many different habitats and trophic resources, but also in the regulation of the reproduction of the group: they can vary the number of females breeding every year and the way they breed their litters (cooperatively or not) depending on the ecological and demographical conditions. b) The second section describes the dispersion process and the establishment of a territory by animals born in captivity and released to the wild. These animals presented a high ability of adaptation to the new enviornment and reproduced the same spatial behaviour patterns than the wild badgers from the same mediterranean area. As the wild population, they also suffered a high mortality rate from antropogenic factors. We also studied a wild badger population from another mediterranean area to compare the spatial organization with that of some studied European populations.c) In the third section we have studied the genetic structure of the badger population of Catalunya (NE Spain). Microsattelite analyses showed no genetic diversity problems, but certain genetic isolation in some populations quite ecologically isolated.

Page generated in 0.0763 seconds