Aquesta recerca està contextualitzada en un projecte d’innovació i formació del professorat que el grup REMIS 0-3 porta a terme a la Xarxa d’escoles bressol municipals (EBM) de Mataró, Barcelona, durant els cursos 2006/09. En el seu tercer any d’aplicació es pren una de les escoles –l’EBM Elna– com a centre pilot amb l’objectiu d’estudiar la presència de la música a la vida quotidiana dels nens i nenes. Fruit de la convivència de la investigadora en aquest context, emergeix aquesta recerca. La finalitat és la identificació i anàlisi de situacions musicals que es desenvolupen en un grup d’infants de dos anys d’edat. Se segueix un paradigma qualitatiu i un enfocament plurimetòdic emprant l’observació participant. La metodologia de recerca és doncs contextualitzada, recull les dades dels fets reals que succeeixen en un grup de 13 infants i la seva mestra mitjançant enregistraments en vídeo, el diari de camp de la investigadora, i entrevistes i informes diaris intercanviats amb la mestra. L’anàlisi és emergent de les dades i s’organitza en dues perspectives que ens permeten saber, d’una banda, què succeeix al llarg d’una jornada i, d’altra banda, com una activitat es desenvolupa al llarg del període d’observació. Com a resultat de la recerca corroborem l’alt grau de musicalitat dels infants de les primeres edats en un context on la música està present en les seves vides de manera accessible i partint de diferents fonts. Es delimiten cinc contextos d’activitat musical –cançó, dita/poema, obra musical, sons originals i sons quotidians. S’evidencia també com les diferents formes de participació dels infants, en què un factor important és l’ajuda proporcionada o no per membres experts del grup, són decisives a l’hora d’identificar les situacions musicals en què estan involucrats. Es constata també com els components musicals dels jocs de falda desenvolupen la funció d’indicadors d’aprenentatges. El seu tractament flexible i elàstic per part dels adults fa que considerem aquests jocs dins de les situacions òptimes per a l’aprenentatge i que els potenciem com a eines imprescindibles de l’educació musical en les primeres edats. Les conclusions d’aquest estudi tenen implicacions evidents en la formació de professorat i en la planificació de la matèria de música a les escoles infantils. Paraules clau: context escolar, educació infantil, educació musical, multimodalitat, participació, primera infància. / This research is part of a teacher training and innovation project that the group REMIS 0-3 carried out in the nurseries network in Mataró, Barcelona, from 2006 to 2009. In its third year of implementation we took one of these nurseries as a pilot centre with the aim of studying the presence of music in the children's daily lives. As a result of the researcher’s participation in this context emerged the present study. Its goal is the identification and analysis of musical situations that develop in a group of two-year-old children. We used a qualitative paradigm and a mixed methods approach carrying out participant observation. The research methodology is contextualised, it collects the data from real events that took place in a group of 13 children and their teacher by means of video recordings, the researcher's field journal, daily reports exchanged with the teacher and interviews with her. The analysis emerged from the data and was organised into two approaches that reveal, on the one hand, what happened during the course of a day, and on the other hand, how an activity developed during the period of observation. As a result of this research we can verify the high level of musicality in young children in a context where music is present and easily accessible and comes from different sources. We identified five musical settings –song, rhyme/poem, piece of music, original sounds and everyday sounds. The study also emphasises how the different forms of children's participation, where expert members assistance (if any) is an important factor, are decisive to identify the musical situations in which children are engaged. We also assert how the musical components of lap games play the role of learning indicators. The flexible and elastic way adults use them lead us to consider these games as optimal learning situations and to foster them as essential tools in early childhood music education. The conclusions of this research have evident implications in teacher-training programmes and in planning the music area in nursery schools. Keywords: school context, early childhood education, music education, multimodality, participation, preschool.

La LOGSE (1990) va definir nous perfils de mestre per a les diverses etapes de l'ensenyament obligatori, entre els quals el Mestre de Primària-Especialista d'Educació Musical. Aquest professional és el responsable d'impartir l'àrea de música en els centres de Primària i pot assumir, a més, la docència d'altres àrees del currículum escolar. La recerca es centra en l'avaluació de la competència i la preparació didàctiques, en l'àmbit musical, assolides durant el període de formació inicial de mestres especialistes graduats a la UAB. Els objectius principals són:1. Anàlisi de la posada en pràctica en el medi escolar de la proposta d'educació musical per a l'etapa primària.2. Valoració de com els mestres en exercici desenvolupen i concreten la proposta didàctica: reformulació de la formació inicial.3. Delimitació de necessitats de formació permanent.La metodologia emprada es basa en el paradigma qualitatiu. La recerca es desenvolupa segons els paràmetres que defineixen una avaluació de programes i, en conseqüència, està orientada a la seva comprensió i millora. Malgrat que usa fonamentalment tècniques de recollida i d'anàlisi de dades de tipus interpretatiu, es recorre també a tècniques quantitatives quan la consecució dels resultats així ho aconsella. Els principals instruments dissenyats per a l'estudi de camp són: un qüestionari, tramès a la població diplomada entre el 1994 i el 1997 (4 primeres promocions), l'entrevista (realitzada a una mostra de 10 mestres) i l'observació sistemàtica de classes típiques (aplicada a una submostra de 5 mestres).Els resultats obtinguts, contrastats amb un petit grup dels propis subjectes participants, han conduït a les conclusions següents:Þ L'anàlisi de la pràctica en el medi escolar mostra mestres competents, que aconsegueixen que els seus alumnes s'impliquin activament en les activitats musicals proposades. Més enllà de les diferències individuals, no es detecten grans transformacions de la proposta treballada en la formació inicial. Hom es pregunta fins a quin punt hi influeixen les condicions de treball o el fet que es tracti de mestres novells.Þ La reformulació de la formació inicial no ha de significar, si més no a curt termini, un replantejament en profunditat. No obstant, s'han de millorar aspectes detectats com a punts febles. Els més significatius fan referència a revisar el repertori de cançons i audicions, així com els criteris per a la seva elaboració, preparar més àmpliament per a la docència a l'etapa infantil, replantejar la formació a l'entorn del treball creatiu, eixamplar el coneixement d'altres metodologies per a l'ensenyament de la música i desenvolupar estratègies per millorar l'atenció de la diversitat a l'aula i de l'avaluació formativa.Þ Es detecta una alta participació en activitats de formació permanent des dels primers anys posteriors a l'obtenció de la diplomatura. Cal, però, dissenyar i organitzar activitats de FP que fomentin l'intercanvi d'experiències i el debat entre especialistes. / The LOGSE (1990) defined new profiles for the teachers of the different stages of the compulsory education system, among which is the "Primary School Teacher - Specialist in Musical Education". This professional is responsible for teaching the subject of music in the centres of Primary Education and can also assume the teaching of other subjects in the school curriculum.The research focuses on the assessment of the competence and the didactic training achieved in the musical area during the initial training period of the specialised (skilled) teachers already in possession of a degree by the U.A.B. The main objectives are :1. Analysis of the launching of the proposal for musical education in the primary stage of the schooling environment.2. Assessment of how the performing teachers develop and concretize the didactic proposal : reformulation of the initial training.3. Limitation of the need for permanent training.The methodology used is based on the qualitative paradigm. The research takes place according to the parametres that define an assessment of programmes and, consequently, it is orientated towards its understanding and improvement. Although it mainly uses techniques of compiling and processing data of an interpretative type, quantitative techniques are also summoned when the consecution of the results advises the convenience to do so. The main instruments designed for the field study are: a questionnaire, handed to the population having obtained a degree between 1994 and 1997 (the four first promotions), the interview (carried out to a sample of ten teachers), and the systematic observation of typical tuition sessions (applied to a sub-sample of five teachers).The obtained results, contrasted with a small group of the same participants, have led to the following conclusions :Þ The analysis of the practice in the schooling environment shows competent teachers who get their pupils to be actively involved in the suggested musical activities. Beyond individual differences, big transformations on the proposal worked on in the initial training have not been detected. The question remains as to what extent the results might be influenced by work conditions or by the fact that the teachers involved are new.Þ The reformulation of the initial training does not necessarily have to imply, at least in the short run, a new outline in its deepest. However, certain aspects, detected as weak points, must be improved. The most significant of these come to revising the repertoirs, both for songs and auditions, as well as the criteria used for their elaboration; more ample teacher training for the under-five stage, reoutlining the points for training in an environment of creative work; to broaden the knowledge of other methodologies for music teaching and to develop strategies that help improve the attention to diversity in the classroom and the training assessment.Þ A high degree of participation is detected in activities of permanent training since the first years after the obtention of the degree. It is, however, necessary to design and organize activities for inservice training that will encourage the exchange of experiences and the debate among specialists.