Diverses investigacions del desenvolupament infantil han estudiat la capacitat dels nens i de les nenes de comprendre que l'emoció que algú mostra pot ser diferent de com es sent aquesta persona realment. Aquests estudis han utilitzat bàsicament situacions d'engany, on els seus protagonistes tenien un motiu per a amagar la seva emoció interna a un observador. Els resultats suggereixen que la capacitat infantil de comprendre que algú pugui amagar com es sent realment és molt rudimentària als 4 anys, mentre que als 6 anys ja són capaços d'articular-la en paraules. L'objectiu de la nostra recerca era comparar la comprensió de la distinció entre l'emoció externa i l'emoció interna en situacions d'engany amb situacions de joc de ficció, on aquesta habilitat encara no havia estat estudiada. La nostra hipòtesi era que els infants comprendrien aquesta distinció més fàcilment en situacions de joc de ficció que en situacions d'engany. Un total de 337 infants de 4 a 12 anys participaren en l'estudi. Els resultats mostren que, tal com ocorre en situacions d'engany, els infants de 4 anys tenen dificultats en comprendre que quan algú simula una emoció dins del joc de ficció, la seva emoció interna pot ser diferent de l'emoció que es mostra, fet que posa en dubte que la comprensió del joc de ficció en aquesta edat tingui una naturalesa metarepresentacional. Als 6 anys, els infants comencen a comprendre aquesta distinció en situacions de joc de ficció, no obstant, la realització de la tasca és pitjor quan l'emoció que es simula és positiva que quan aquesta és negativa. Una possible explicació és que els infants comprenen que el joc de ficció pot ser utilitzat com una forma de canviar les emocions negatives. A més, també hem estudiat la comprensió de les conseqüències que té simular una emoció en les creences dels observadors. Els resultats suggereixen que entre els 4 i els 8 anys existeix un canvi fonamental en la comprensió infantil dels efectes que tenen les expressions emocionals fictícies en els observadors de les situacions de joc de ficció / Several investigations have studied children's understanding that external and internal emotion might be different. These studies have basically used deception stories whose protagonists had a reason to hide their internal emotion to an observer. Their results suggest that children's capacity to understand that people can hide the way they feel is very rudimentary at the age of 4, whereas 6 year-olds are already capable of articulate this comprehension in words. The aim of the present research is to compare children's understanding of the distinction between external and internal emotion in deception situations with pretend play situations, where this understanding has not yet been studied. Our main hypothesis was that children would understand better this distinction in pretend play situations rather than in deception situations. A total of 337 children aged from 4 to 12 participated in the study. The results show that, as occurs in deception situations, 4-year-olds have difficulties in understanding that emotions expressed in pretend play may not correspond to internal emotions, which questions that these children understand pretend play in a metarepresentational way. At the age of 6, children start to understand the distinction between external and internal emotions in pretend play situations, however, it is more difficult for them to solve the tasks when the simulated emotion is positive rather than negative. A possible explanation is that children assume that pretend play might be used as a tool to change negative internal emotions. Furthermore, we also studied the effects of simulating an emotion on the observer's beliefs. Results suggest that between the ages of 4 and 8 exists a fundamental change in children's understanding of the effects that simulated emotional expressions have in the observers of pretend play situations.