Tesis por compendio / [ES] La presente tesis doctoral analiza cuatro procesos de coproducción de conocimiento entre universidad y sociedad, facilitados a partir de metodologías participativas, así como sus contribuciones a la expansión de cuatro capacidades para la liberación epistémica en las personas que participan. Los principales fundamentos teóricos que orientan este estudio son el Enfoque de Capacidades para el Desarrollo Humano, la Justicia Epistémica y la Educación Liberadora. Esta tesis se realizó en la modalidad de compendio de publicaciones científicas, recogiendo tres artículos y un capítulo de libro publicado en una editorial de prestigio. La estrategia metodológica es de tipo cualitativo y se realiza a partir de la observación participante, entrevistas, talleres participativos y análisis del discurso (capítulo 1). A partir de una perspectiva crítica de las injusticias epistémicas propuestas por Miranda Fricker (2015), me posiciono desde las personas oprimidas a nivel histórico en los procesos de producción de conocimiento entre universidad y sociedad. Desde tal posicionamiento teórico y práctico en torno a la educación liberadora propuesta por el pedagogo brasileño Paulo Freire (1970;1978) identifico, formulo y analizo cuatro capacidades para la liberación epistémica que se alinean con los valores y principios del desarrollo humano. Estas capacidades se han visto potenciadas en las personas que participaron en los cuatro casos de estudios que serán explorados en esta tesis: la experiencia de investigación-acción participativa con cartografía social con niñas y niños de 4º Primaria del CEIP Vicente Gaos (capítulo 2); el proceso de Aprendizaje en Acción con alumnado del Máster en Cooperación al Desarrollo de la Universitat Politècnica de València y actores del barrio Na Rovella (capítulo 3); el subproceso de Fotovoz con las y los jóvenes de secundaria del IES Jordi de Sant Jordi (capítulo 4); y la iniciativa de la Red de Investigadores Comunitarios (RIC) en Medellín, Colombia (capítulo 5). Estas capacidades para la liberación epistémica son: la capacidad de ser reconocida como sujeta productora de conocimiento válido, la capacidad de hacer desde la apertura comunicativa, la capacidad de aprender del saber colectivo para el bien común y la capacidad de transformar desde la acción colectiva. Por otro lado, también identifico cuatro opresiones que limitan y obstaculizan la expansión de estas capacidades en las interacciones educativas y en los procesos de producción de conocimiento. La opresión ontológica limita y obstaculiza la capacidad de ser, las opresiones de tipo epistémica - expresivas e interpretativas - limitan, respectivamente, la capacidad de hacer y aprender, y las opresiones epistemológicas limitan la capacidad de transformar. A partir de tales capacidades y opresiones, exploro el caso de resistencia e insurrección hermenéutica de las lideresas y líderes comunitarios que participan en la RIC. A continuación, realizo una discusión global de los principales resultados de la tesis (capítulo 6). Por último, recojo las principales contribuciones y conclusiones del presente estudio doctoral a los procesos de coproducción de conocimiento entre universidad y sociedad que pretendan contribuir a la liberación epistémica de las personas que participan (capitulo 7). / [CA] La present tesi doctoral analitza quatre processos de coproducció de coneixement entre universitat i societat, facilitats a partir de metodologies participatives, així com les seves contribucions a l'expansió de quatre capacitats per a l'alliberament epistèmica en les persones que participen. Els principals fonaments teòrics que orienten aquest estudi són l'Enfocament de Capacitats per al Desenvolupament Humà, la Justícia Epistèmica i l'Educació Alliberadora. Aquesta tesi es va realitzar en la modalitat de compendi de publicacions científiques, recollint tres articles i un capítol de llibre publicat en una editorial de prestigi. L'estratègia metodològica és de tipus qualitatiu i es realitza a partir de l'observació participant, entrevistes, tallers participatius i anàlisis del discurs (capítol 1). A partir d'una perspectiva crítica de les injustícies epistèmics propostes per Miranda Fricker (2015), em posiciono des de les persones oprimides a nivell històric en els processos de producció de coneixement entre universitat i societat. Des de tal posicionament teòric i pràctic entorn de l'educació alliberadora proposada pel pedagog brasiler Paulo Freire (1970;1978) identifico, formulo i analitzo quatre capacitats per a l'alliberament epistèmica que s'alineen amb els valors i principis del desenvolupament humà. Aquestes capacitats s'han vist potenciades en les persones que van participar en els quatre casos d'estudis que seran explorats en aquesta tesi: l'experiència de recerca-acció participativa amb cartografia social amb nenes i nens de 4t Primària del CEIP Vicente Gaos (capítol 2); el procés d'Aprenentatge en Acció amb alumnat del Màster en Cooperació al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de València i actors del barri Na Rovella (capítol 3); el subproceso de Fotovoz amb les i els joves de secundària de l'IES Jordi de Sant Jordi (capítol 4); i la iniciativa de la Xarxa d'Investigadors Comunitaris (RIC) a Medellín, Colòmbia (capítol 5). Aquestes capacitats per a l'alliberament epistèmica són: la capacitat de ser reconeguda com a subjecta productora de coneixement vàlid, la capacitat de fer des de l'obertura comunicativa, la capacitat d'aprendre del saber col·lectiu per al bé comú i la capacitat de transformar des de l'acció col·lectiva. D'altra banda, també identifico quatre opressions que limiten i obstaculitzen l'expansió d'aquestes capacitats en les interaccions educatives i en els processos de producció de coneixement. L'opressió ontològica limita i obstaculitza la capacitat de ser, les opressions de tipus epistèmics - expressives i interpretatives - limiten, respectivament, la capacitat de fer i aprendre, i les opressions epistemològiques limiten la capacitat de transformar. A partir de tals capacitats i opressions, exploro el cas de resistència i insurrecció hermenèutica de les lideressis i líders comunitaris que participen en la RIC. A continuació, realitzo una discussió global dels principals resultats de la tesi (capítol 6). Finalment, recullo les principals contribucions i conclusions del present estudi doctoral als processos de coproducció de coneixement entre universitat i societat que pretenguin contribuir a l'alliberament epistèmica de les persones que participen (capitulo 7). / [EN] This doctoral thesis analyses four processes of co-production of knowledge between university and society, facilitated from participatory methodologies, as well as their contributions to the expansion of four capabilities for epistemic liberation in the people who participate. The main theoretical foundations that guide this study are the Capability Approach for Human Development, Epistemic Justice and Liberating Education. This thesis was carried out in the form of compendium of scientific publications, collecting three articles and a book chapter published in a prestigious publisher. The methodological strategy is qualitative and is carried out based on participant observation, interviews, participatory workshops and discourse analysis (chapter 1). From a critical perspective of the epistemic injustices proposed by Miranda Fricker (2015), I position myself from the historically oppressed people in the knowledge production processes between university and society. From such a theoretical and practical position around the liberating education proposed by the Brazilian pedagogue Paulo Freire (1970; 1978), I identify, formulate and analyse four capabilities for epistemic liberation that are aligned with the values and principles of human development. These capabilities have been enhanced in the people who participated in the four case studies that will be explored in this thesis: the participatory action-research experience with social mapping with 4th grade boys and girls from CEIP Vicente Gaos (chapter 2); the Learning in Action process with students of the Master's Degree in Development Cooperation at the Polytechnic University of Valencia and actors from the Na Rovella neighborhood (chapter 3); the Photovoice thread with secondary school youth from the IES Jordi de Sant Jordi (chapter 4); and the initiative of the Network of Community Researchers (RIC) in Medellín, Colombia (chapter 5). These capabilities for epistemic liberation are the capability to be recognized as a producer of valid knowledge, the capability to do things from communicative openness, the capability to learn from collective knowledge for the common good, and the capability to transform from collective action. On the other hand, I also identify four oppressions that limit and hinder the expansion of these capabilities in educational interactions and in knowledge production processes. Ontological oppression limits and hinders the capability to be, epistemic type oppressions - expressive and interpretive - limit, respectively, the ability to do and learn, and epistemological oppressions limit the ability to transform. From such capabilities and oppressions, I explore the case of resistance and hermeneutical insurrection of the community leaders who participate in the RIC. Next, I make a global discussion of the main results of the thesis (chapter 6). Finally, he collected the main contributions and conclusions of this doctoral study to the processes of co-production of knowledge between university and society that seek to contribute to the epistemic liberation of the people who participate (chapter 7). / Leivas Vargas, M. (2022). Capacidades para la liberación epistémica en los procesos de coproducción de conocimiento entre universidad y sociedad a partir de metodologías participativas transformadoras [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/190625 / Compendio

The quest for epistemic liberation remains an important project in the post-colonial era of Zambia, and entails challenging the existing inequalities in knowledge representation at the epistemic front in the country. At the core of this quest is the position that the continued dominance of Western knowledge and the corresponding marginalisation of indigenous knowledges amount to an epistemic injustice that affects the contemporary existence of the peoples in the country. This study critically examines the problem of epistemic injustice in Zambia while reflecting on the country’s uncompleted project of decolonisation. It traces the problem from the theoretical assumption of modernity that Western knowledge is universal and that it should, therefore, be applied to all societies in the world. It is submitted that the current education system in Zambia is based on this assumption, and, consequently, favours Western knowledge to the exclusion of indigenous knowledges. This practice is identified as a conduit for accelerating epistemic injustice and its intensity in the country. The study approaches this problem from an African philosophical standpoint, and draws its current from the history of the political struggle against domination on the continent. To adequately confront the problem of epistemic injustice in Zambia, the study suggests parity and equilibrium in representation between indigenous knowledges and Western knowledge in the country. / Philosophy, Practical and Systematic Theology / M.A. (Philosophy)