La presente Tesis Doctoral supone el análisis de cierta obra singular de un arquitecto del Renacimiento español, aunque insuficientemente conocido y valorado hasta la actualidad, como es Jerónimo Quijano, y al objeto de arrojar luz tanto sobre aspectos referentes a la técnica constructiva en su época con el uso de la piedra para reproducir formas clásicas como sobre otros de composición arquitectónica.

Bajo el título de la tesis Arcos, bóvedas de arista y bóvedas aristadas de cantería en el círculo de Francesc Baldomar y Pere Compte, se desarrolla una investigación que, como se indica, centra su atención en el ámbito de la historia de la arquitectura y de la construcción en el contexto medieval. El estudio se centra en un conjunto de prácticas arquitectónicas que se inscriben en el desarrollo de la cantería. Esta, de origen tan antiguo como las propias civilizaciones, toma en la Edad Media un especial impulso, trazando una línea evolutiva, y alcanza hacia finales de este periodo (s. XV y XVI) un gran nivel de desarrollo y sofisticación. Este será el caso del ámbito del antiguo reino y ciudad de Valencia, en el que se define el objeto de estudio del presente trabajo. La situación histórica, política, social y económica que vive Valencia a lo largo del s XV favoreció los campos de la arquitectura y de la construcción, y propició avances, que acabaron materializándose en obras de carácter novedoso y alta calidad de ejecución; concretamente en el ámbito de la cantería, donde encontramos una gran variedad de casos, e incluso la aparición de un tipo arquitectónico nuevo: las bóvedas aristadas. Este consiste en la conformación de bóvedas, cuya forma se ajusta a los parámetros del gótico, pero sin presentar elementos de nervatura. Es decir, se trata de fábricas cuya forma viene definida por aristas en sustitución de los nervios (sean principales, secundarios, terceletes, fajones o formeros), y cuyas superficies de intradós se presentan curvadas (no se trata de bóvedas de arista definidas por el encuentro de bóvedas de cañón, sino de un sistema distinto). La correcta comprensión histórico-constructiva de estas obras plantea una serie de cuestiones a resolver, que surgen necesariamente de la eliminación del propio sistema gótico. Esta será, por lo tanto, la cuestión principal que aborda el presente trabajo, y que, para poder llevar a cabo, necesitará del desarrollo de algunas cuestiones complementarias. En primer lugar, se considera el estudio de algunos tipos arquitectónicos relacionados con el desarrollo de la cantería, y cercanos a las bóvedas aristadas. Este será el caso de una selección de arcos (en sus diferentes variantes) y de bóvedas de arista, cuya construcción se encuadra en el contexto estudiado. En segundo lugar, se elabora un estudio específico de las bóvedas aristadas en su conjunto, estableciendo los parámetros de forma y construcción que las definen. En este punto, dada la prácticamente nula información gráfica conservada, será necesario elaborar hipótesis apoyadas en los análisis de las obras, y en el trabajo realizado en talleres experimentales (elaboración de modelos a escala y trabajo sobre materiales originales). Este proceder determinará que el nuevo tipo deriva directamente del arco, y que en él se fundamente su sistema de trazado. En tercer lugar, se procederá al análisis de las obras construidas, detallando todos aquellos aspectos particulares que derivan de cada caso. Esto ampliará y matizará el conjunto de estudios realizados anteriormente, añadiendo conceptos, hábitos y procederes puestos en práctica por los constructores del momento. Con todo esto, se puede afirmar que el presente trabajo plantea un estudio en profundidad sobre tipos y ejemplos arquitectónicos muy concretos, puestos en práctica en una franja cronológica determinada (segunda mitad del s XV, fundamentalmente), entre los cuales destaca la bóveda aristada, como la aportación más significativa. Esta constituirá, por lo tanto, el eje central de la investigación, en torno al cual se situarán los otros tipos, que (por otro lado) permitirán su correcta comprensión. / For the thesis entitled Arches, Groined Vaults and Template Stonework: the Setting of Francesc Baldomar and Pere Compte, research was carried out, which, as indicated, focuses on the history of architecture and building in the medieval context. The study focuses specifically on a set of architectural, and therefore constructional, practices, involved in the development of stone ma-sonry, whose origin is as old as civilization itself, and which in the Middle Ages received a special impulse, following an evolutionary line. At the end of this period (15th and 16th centuries) it reached an advanced stage of development and sophistication. This was so in the case of these activities in Valencia, which is the subject under study in the present work. The historical, political and economic situation of Valencia throughout the 15th century undeniably favoured the fields of architecture and construction, and gave rise to many advances that led to the construction of new types of finely executed works. This was certainly the case in stone-masonry, involving a large number of highly skilled master masons in extremely intricate examples of their works. In this period, therefore, stone-masonry lived through one of its most splendid epochs during which different architectural typologies with multiple variants were put into practice. This variety will influence the present work, which however, will basically focus on a very particular new type of architecture that in a certain way marks the culmination of the technical development of the discipline of groined vaults. This new typology consists of the design of vaults whose shape conforms to Gothic parameters but which lack ribbing, i.e. constructions that are defined by groins instead of ribs and curved surfaces (not groin vaults defined by the meeting of barrel vaults). The correct historical and constructional interpretation of these works involvers a series of questions that necessarily arise from the elimination of the Gothic system and need to be answered. On doing away with ribs, not only do we have to give an answer to the formal definition of a vault, but we must also establish new tracework construction methods to both form and build a vault. This will therefore be the main objective of the present work, however, to carry out this aim some complementary questions will also need to be developed. In the first place, some typical cases regarding the development of stone masonry and closely related to groined vaults will be considered, as in the case of arches (in their different variants) and groined vaults themselves, of which many examples exist in the context under study. Secondly, a specific study will be made of groined vaults in general, establishing the design and construction parameters that define them as an architectural type. On this point, given the scarcity of the conserved architectural and constructional documentation, it will be necessary to propose hypotheses that will be supported by the analysis of the works them-selves and by work carried out in experimental workshops (constructing scale models and working on the original materials). This procedure will finally show that the new typology is directly derived from the arch and that its system of tracery is basically founded on it. Thirdly, after establishing the fundamentals that define the different architectural types, an individual analysis will be made of the constructed works. From the above it can be seen that the present work aims to be an in-depth study of very specific architectural types and examples in use at a certain period in history (basically in the second half of the 15th century), of which the groined vault is an outstanding example, as its most significant contribution. This will therefore form the core of the re-search, around which the other typologies will be situated, which (in turn) will be an aid to its correct interpretation. / Sota el títol de tesi, Arcs, voltes d'aresta i voltes arestades de pedra tallada al cercle de Francesc Baldomar i Pere Compte, es desenvolupa una investigació que, com s'indica, centra l'atenció en l'àmbit històric de l'arquitectura i la construcció a finals de l'Edat Mitjana. L'estudi, per la seua part, centra el focus d'atenció sobre un conjunt de pràctiques arquitectòniques que s'inscriuen dins del desenvolupament del tall de pedra (la disciplina de tallar la pedra). Aquesta, amb un origen tan antic com les civilitzacions més antigues, pren a l'Edat Mitjana una singular força (i intensitat), traçant una línia evolutiva, i aconseguint, cap al final d'aquest període un altíssim nivell tècnic i de sofisticació. Aquest serà, aleshores, el cas Valencià, al que es defineix l'objecte d'estudi. La situació històrica, política, social i econòmica que va viure aquesta ciutat al llarg de tot el s. xv, va afavorir l'àmbit de l'arquitectura propiciant quantitat d'avanços, i materialitzant obres construïdes d'alta qualitat d'execució. Això passarà de manera especial amb la disciplina del tall de pedra, documentant nombrosos Mestres d'obres i exemples construïts que denoten notable destresa i complexitat. Aquesta varietat condicionarà el treball realitzat, que, no obstant això, quedarà focalitzat fonamentalment cap a un tipus arquitectònic nou, molt particular, i que marca, en un cert sentit, la culminació de l'avanç tècnic: les voltes arestades. El nou tipus, doncs, consisteix en la conformació de voltes, de les quals la forma s'ajusta als paràmetres del gòtic, però sense disposar elements nervats. És a dir, es tracta de fàbriques en què la forma es defineix per arestes en substitució dels nervis, i les superfícies interiors es presenten corbades (no es tracta, per tant, de voltes anomenades "d'aresta", definides per l'encontre de canyons cilíndrics). La correcta comprensió històric-constructiva d'aquestes obres planteja una sèrie de qüestions a resoldre, que sorgeixen necessàriament de l'eliminació del sistema gòtic. En prescindir dels nervis no només s'ha de donar resposta a la definició formal de la volta, sinó que, també s`han d'establir uns nous processos constructius i de traça. Aquesta serà, per tant, la qüestió principal que abordarà el treball, i que, per poder-lo dur a terme, necessitarà del desenvolupament d'alguns punts complementaris. En primer lloc, es considera l'estudi d'alguns casos tipològics relacionats i propers a les voltes arestades. Aquest serà el cas dels arcs i de les voltes d'aresta (en les diferents variants que es donen), àmpliament posats en pràctica al context valencià. En segon lloc, s'elabora l'estudi específic de les voltes arestades, establint els paràmetres formals i constructius que les defi-neixen com a tipus arquitectònic. Per poder fer això, tanmateix, donada la poca documentació que s`ha conservat de caràcter específic, serà necessària l'elaboració d'hipòtesis, que haurà de ser recolzada amb l'anàlisi de les obres, i amb el treball a tallers experimentals (construint models a escala i experimentant amb materials originals). Aquesta manera de fer, determinarà, que el nou tipus constructiu esdevinga directament de l'arc, així com el seu tipus de traçat. En tercer lloc, establits els fonaments que defineixen els diversos tipus arquitectònics, es procedirà a l'anàlisi de les obres construïdes, detallant tots aquells aspectes particulars derivats de cada situació concreta. Amb tot això, es pot dir que el treball realitzat planteja un estudi en profunditat sobre un conjunt de tipus i exemples arquitectònics, posats en pràctica a una franja cronològica determinada (segona meitat del s. XV), dins dels quals destaquen les voltes arestades, enteses com l'aportació més significativa del període. Aquestes constituiran, per tant, l'eix central de la investigació, al voltant del qual es definiran els altres tipus se / Navarro Camallonga, P. (2018). Arcos, Bóvedas de Arista y Bóvedas Aristadas de Cantería en el Círculo de Francesc Baldomar y Pere Compte [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/107337