• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Aproximación al comportamiento estructural de la iglesia y torre del monasterio de Santa María de la Murta

Perelló Roso, Ricardo 05 November 2015 (has links)
[EN] The Monastery of the Mare de Dèu de la Murta, belonging to the Order of Saint Jerome, came to be a cultural landmark with a remarkable architectural heritage. After the confiscation it passed into private hands, with the consequent secularization of the monastic community that housed, and underwent a process of plundering and abandonment that made its ruin. Located in a natural area of great value and linked to the customs of the city of Alzira, it is a set in which natural, intangible and built heritage are enhanced. Within the monastic complex, two of the elements that were the most important, and that as many remains have come down to us, are the church and the Tower dels Coloms (defensive element with characteristics of military architecture). Both are the representative image of the Valley today and are the object of study of this doctoral thesis. The church, built between the sixteenth and seventeenth centuries, was covered with a structural system consisting serialization sail domes without ribs, made with the tile vault technique. Within the process of formal and technological transition that leads from the ribbed vaults of the Gothic to barrel vault with lunettes typical of the Counter-Reformation churches, the examples in which the nave is covered with sail vaults without ribs are scarce and built in a very specific chronological period. We have analyzed several examples that share technical similarities and chronological period to locate the system in this process of change, and determine which should be the structural and constructive solutions that had to be used to built the church of La Murta. This change of vaulting system, powered by stylistic issues, had significant structural connotations. The behavior of different types of dome that temporarily coexisted are studied to determine the characteristics it won or lost with this change regarding its mechanical capabilities and structural performance. In this research are included the influences of the rigidization systems of the vaults, as fillers or tabs, and the different ways of realizing the covers. It is also presented a virtual restoration of the church and the Tower dels Coloms from the point of view of construction, where it is studied the behavior of both elements, under vertical loads and also its ability to earthquake responses. Finally, it is analyzed the structural response of the remains wall in its current configuration of ruin, again in both cases: gravitational actions and seismic actions. The models have been defined from the planimetric surveys based on point clouds obtained with photogrammetric techniques. It has been used the limit analysis, from graphic methods, and the FEM with continuous damage modeling, able to reproduce the behavior of the masonry, for the structural analysis of the elements. The results obtained confirm the validity of the reconstructive hypothesis and provide data on what should be the behavior of the original structure. Also it shows the strengths and weaknesses of remains that have come down to us in order to guide future interventions aimed to ensure its permanence. / [ES] El monasterio de la Mare de Dèu de la Murta en Alzira, perteneciente a la orden Jerónima, llegó a constituir un punto de referencia cultural, con un notable patrimonio edificado. Tras la desamortización pasó a manos privadas, con la consiguiente exclaustración de la comunidad monástica que albergaba, y sufrió un proceso de expolio y abandono que lo convirtió en ruina. Ubicado en un espacio natural de gran valor y vinculado a las costumbres de la ciudad de Alzira, es un conjunto en el que patrimonio natural, inmaterial y edificado se potencian. Dentro del conjunto monacal, dos de los elementos que fueron de mayor importancia, y de los que mayor cantidad de restos han llegado hasta nosotros, son la iglesia y la Torre de las Palomas, elemento defensivo con características de arquitectura militar. Ambos constituyen la imagen representativa del Valle en la actualidad y son el objeto de estudio de esta tesis doctoral. La iglesia, construida entre los siglos XVI y XVII, se cubrió con un sistema estructural formado por la seriación de bóvedas baídas sin nervaturas, realizadas con la técnica tabicada. Dentro del proceso de transición formal y tecnológica que conduce desde las bóvedas nervadas del gótico hasta la nave de cañón con lunetos típica de las iglesias contrarreformistas, y a diferencia de estos dos modelos, los ejemplos en los que la nave principal se cubre con bóvedas baídas sin nervaturas, son escasos y construidos en un periodo cronológico muy concreto. Con el fin de ubicar el sistema dentro de este proceso de cambio, y de determinar cuáles fueron las soluciones estructurales y constructivas con las que debió estar edificada la iglesia de La Murta, se han analizado varios de los ejemplos con los que comparte similitudes técnicas y periodo cronológico. Este cambio de sistema de abovedamiento, impulsado por cuestiones estilísticas, tuvo importantes connotaciones estructurales. Para determinar los comportamientos de los diferentes tipos de bóveda que coexistieron temporalmente, y lo ganado o perdido con el cambio, en lo referente a capacidades mecánicas, se estudian desde el punto de vista estructural los esquemas de funcionamiento y se obtienen las capacidades portantes de todos ellos. En la investigación se incluyen las influencias de los sistemas de rigidización de las bóvedas, como rellenos o lengüetas, y de las diferentes maneras de materializar las cubiertas. Asimismo se presenta una restitución virtual de la iglesia y la Torre de las Palomas desde el punto de vista constructivo, donde se estudia el comportamiento de ambos elementos, tanto frente a cargas verticales como su capacidad de respuestas frente al sismo. Por último, se analiza la respuesta estructural de los restos murarios en su configuración actual de ruina, de nuevo tanto frente a acciones gravitatorias como frente a acciones sísmicas. Los modelos se han definido a partir de los levantamientos planimétricos basados en las nubes de puntos obtenidas con técnicas fotogramétricas. Para el análisis estructural de los elementos se han utilizado tanto el análisis límite, a partir de métodos gráficos, como el MEF con modelización de daño continuo, capaz de reproducir el comportamiento de las fábricas. Los resultados obtenidos permiten ratificar la validez de la hipótesis reconstructiva planteada, aportan datos sobre cuál debió ser el comportamiento de la estructura original, y evidencian las capacidades y debilidades de los restos que han llegado hasta nosotros, con el fin de guiar las intervenciones futuras encaminadas a garantizar su permanencia. / [CA] El monestir de la Mare de Dèu de la Murta a Alzira, pertanyent a l'orde Jerònim, va arribar a constituir un punt de referència cultural, amb un notable patrimoni edificat. Després de la desamortització va passar a mans privades, amb la consegüent exclaustració de la comunitat monàstica que albergava, i va patir un procés d'espoli i abandó que el va convertir en ruïna. Situat en un espai natural de gran valor i vinculat als costums de la ciutat d'Alzira, és un conjunt en el qual patrimoni natural, immaterial i edificat es potencien. Dins del conjunt monacal, dos dels elements que tingueren major importància, i dels quals major quantitat de restes han arribat fins a nosaltres, són l'església i la Torre dels Coloms, element defensiu amb característiques d'arquitectura militar. Tots dos constitueixen la imatge representativa de la vall en l'actualitat i són l'objecte d'estudi d'aquesta tesi doctoral. L'església, construïda entre els segles XVI i XVII, es va cobrir amb un sistema estructural format per la seriació de voltes bufades sense nervadures, realitzades amb rajoles de pla. Dins del procés de transició formal i tecnològic que condueix des de les voltes nervades del gòtic fins a la nau de canó amb llunetes típica de les esglésies contrareformistes, i a diferència d'aquests dos models, els exemples en els quals la nau principal es cobreix amb voltes bufades sense nervadures són escassos i construïts en un període cronològic molt concret. Amb la finalitat de situar el sistema dins d'aquest procés de canvi, i de determinar quines foren les solucions estructurals i constructives amb les quals va haver d'estar edificada l'església de la Murta, s'han analitzat alguns dels exemples amb els quals comparteix similituds tècniques i període cronològic. Aquest canvi de sistema de en les voltes, impulsat per qüestions estilístiques, va tenir importants connotacions estructurals. Per determinar els comportaments dels diferents tipus de volta que van coexistir temporalment, allò guanyat o perdut amb el canvi referent a capacitats mecàniques, s'estudien des del punt de vista estructural els esquemes de funcionament i s'obtenen les capacitats resistents de tots ells. En la recerca s'inclouen les influències dels sistemes de rigidització de les voltes, com a reblits o llengüetes, i de les diferents maneres de materialitzar les cobertes. A més es presenta una restitució virtual de l'església i la Torre dels Coloms des del punt de vista constructiu, on s'estudia el comportament de tots dos elements, tant davant càrregues verticals com la seua capacitat de respostes enfront del sisme. Finalment, s'analitza la resposta estructural de les restes muràries en la seua configuració actual de ruïna, de nou tant enfront d'accions gravitatòries com enfront d'accions sísmiques. Els models s'han definit a partir dels alçaments planimètrics basats en els núvols de punts obtinguts amb tècniques fotogramètriques. Per a l'anàlisi estructural dels elements s'han utilitzat tant l'anàlisi límit, a partir de mètodes gràfics, com el MEF amb modelització de dany continu, capaç de reproduir el comportament de les fàbriques. Els resultats obtinguts permeten ratificar la validesa de la hipòtesi reconstructiva plantejada, aporten dades sobre quin va haver de ser el comportament de l'estructura original, i evidencien les capacitats i debilitats de les restes que han arribat fins a nosaltres, amb la finalitat de guiar les intervencions futures encaminades a garantir la seua permanència. / Perelló Roso, R. (2015). Aproximación al comportamiento estructural de la iglesia y torre del monasterio de Santa María de la Murta [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/57046
2

Puentes de la época medieval en las cuencas de los ríos Ter, Fluviá y Muga

López Sánchez, Ángel 16 November 2010 (has links)
The work’s development is made by scientific method stages: aims statement, hypothesis establishment and work method to check hypothesis. Conclusions are given at the end. It is supported by: a) Bibliographical review, summary about knowledge evolution in work bridges building and associated historical facts. b) To know about used materials. c) Referred geographical and historical frameworks definition. d) The morphological knowledge about medieval work bridges. The work presents 111 unpublished plans. Research is divided up in nine stages. The first stage starts with the previous researching on the census of work bridges in the basins of the three most important northeaster slope Peninsula Iberian rivers that were built according to tradition in medieval period. Being censed 153 bridges we have chosen a representative sample of 20 bridges: 10 for Ter River, 7 for Fluvià River and 3 for Muga River. In second stage are highlighted: a) Field works to find, photograph and measure bridges. b) Works in Record Offices and Public Libraries to find technical and historical information. In this stage are included works made in Record Offices of General Administration, History of Councils, Culture and Environmental Departments of Generalitat of Catalunya, private organizations as soon as interviews to people related to significant historical facts about the research topic. c) Works made in Universities Libraries and CICCP nets. Taking in account the whole information coming from the field works, it has been made, in the third stage, three format A3 plans for every one of 20 bridges. They are referred to measurements, parameters composition and focusing angles joining 6 bridge pictures. In fourth stage we analyse structural elements, we classify every vault according Sejourné viewpoints stated in his work “Grandes voûtes” (1913) and other aspects helped by engineering parameters. Twelve ancient empiric rules to size bridge measures are taken in account and is tried to identify their influence in bridges design. In fifth stage software ARCs is used to settle bridge stability in base the pressure lines for every arch. The result allows knowing axial thrusts and eccentricities to hold up the pressure lines in the right values. Simulations are made with the own structure weight under punctual loads of 360KN at ½ and ¼ gap. Structure safety coefficients are settled according punctual load to road wideness and loads carried by available transport means in this past period. Analytical study is made to calculate vertical and axial thrusts to determine specific load on pillar’s foundation. Results got by both ways are compared. Results are shown on two plans for every bridge. Hypothesis about possible layouts or sittings of four bridges that could have originally been built are shown in sixth stage. Photographs and plans are joined. In seventh stage every bridge description is connected with the territory and river zone characteristics. Driving slope for seven hundred length upriver and downriver for every bridge are worked out. Bridge filling percentage for several depth of water is assessed. With this information and those that are collected from river agents and the sings of levels reached in historical floods, the possible flooded ground zone is assessed. Relationship between the basin surface, average upriver rain gauged and bridge drainage surface is established. This information is related to the flooded zones before mentioned. The consequential hydraulic effects are shown in a plan. Eighth stage. Three family groups are made among the studied bridges and those which have been built in Spain and France. The main constructive characteristics and their evolution through years are analysed. Ninth stage. Relevant historical facts referred to the bridge are synthesized. / El trabajo se desarrolla basándose en las etapas del método científico: enunciado de los objetivos, planeamiento de hipótesis, método de trabajo llevado a termino para el contrates de las hipótesis y conclusiones a las que se llegan. Se apoya en: a) En la revisión bibliográfica sobre la evolución del estado del conocimiento de la construcción de los puentes de obra de fábrica y en los hechos históricos asociados a los puentes estudiados. b) En el conocimiento de los materiales empleados. c) En la definición de los marcos geográficos e históricos de referencia con el trabajo. d) En la morfológica de los puente de obra de fabrica de le época Medieval. El trabajo aporta 111 planos inéditos. La investigación la dividimos en nueve fases. Primera fase: Preinvestigación sobre censo de puentes de obra de fábrica en las cuencas de los tres ríos más importantes de la vertiente nororiental de la península ibérica que según la tradición popular datan de la época medieval. De153 censados, elegimos una muestra representativa de 20 puentes: 10 en la cuenca del río Ter, siete en la del río Fluviá y tres en la del río Muga. Segunda fase: a) Trabajos de campo: localizar los puentes, fotografiarlos y medirlos. b) Trabajos en archivos y bibliotecas. El alcance de esta fase engloba los realizados en los archivos: General de la Administración, históricos de Ayuntamientos, Diputaciones, Departamentos de Cultura y Medio Ambiente de la Generalitat de Cataluña, Red de Bibliotecas de Universidades, en la del CICCP, entidades privadas, c) Entrevistas. Tercera fase: Partiendo de la información recopilada en los trabajos de campo, realizamos tres planos en formato A3 para cada de los 20 puentes a estudiar: el de medidas, el de composición de los paramentos y el de ángulos de enfoque con 6 fotografías del puente. Cuarta fase: Análisis de los elementos estructurales de los puentes. Clasificación de bóvedas según Séjourné en su obra “grandes voûtes”(1913) y otras de carácter ingenieril. Se desarrollan 12 reglas empíricas empleadas para dimensionar puentes con las que se intenta identificar su influencia en el diseño de los puentes estudiados. Quinta fase: Se utiliza el programa ARCs, se estudia estabilidad del puente partiendo de la localización de la línea de empuje Los resultados permiten conocer los empujes axiales y las excentricidades que mantienen la línea de empujes dentro de los márgenes adecuados. Se simulan resultados para el peso propio de la estructura y también para cargas puntuales de 360KN a ½ y ¼ del vano. Se determinan los coeficientes de seguridad adaptando la carga puntual a valores adecuados a la amplitud de la calzada y a las cargas a transportar. Se complementa el cálculo de los empujes verticales y axiales para conocer el valor de la carga específica sobre los cimientos de cada pila. Se comparan los resultados por ambos métodos. Los resultados se exponen de dos planos por puente. Sexta fase: Planteamiento sobre planos y/o fotografías de hipótesis sobre los trazados y/o localizaciones que podrían haber tenido originalmente cuatro de los puentes. Séptima fase: Relaciones entre río y puente. Calculo de la pendiente motriz para los diferentes tramos de ríos y de porcentaje de obturación que presenta el puente para diferentes niveles de calado. Estimación de la zona inundable. Relaciones entre las superficies de las cuencas y las de desagüe del puente. En un plano se engloban los resultados de estos efectos hidráulicos. Octava fase: formamos tres familias de puentes según la zona geográfica donde se localiza: Francia, España y los estudiados. Analizamos las variaciones entre las principales relaciones constructivas, las tendencias de su evolucionado a lo largo de los años. Novena fase: Se citan los hechos históricos asociados a la existencia del puente.

Page generated in 0.0902 seconds