[ES] La presente tesis aspira a convertirse en una contribución en la reflexión teórica y proyectual sobre el carácter material de la luz natural, así como desgranar su influencia en la configuración del espacio que la convierte en una de las razones de ser principales de la Arquitectura. Por su dilatada y reconocida trayectoria, y por el papel que la luz representa en sus obras, la figura de Álvaro Siza es un claro ejemplo de esta importancia de la luz en la arquitectura de nuestro tiempo, y es por ello que se articula la investigación a través del estudio de su obra. Además, su ubicación cronológica sitúa a Siza como un interesante hilo conductor entre las fuentes del Movimiento Moderno de las que se nutre y la arquitectura del presente y futuro próximo para los que es una referencia ineludible. La investigación se centra en la iglesia de Santa Maria en Marco de Canaveçes como consecuencia de diversos factores: - En primer lugar, la importancia del templo como tipología arquitectónica destacada en los distintos períodos y estilos, reforzado con la especial significación que la luz natural adopta en los edificios de carácter religioso, fruto de su asociación con lo divino y lo trascendente. - En el caso de la Iglesia católica, además, estos espacios sufren una profunda transformación en la segunda mitad del siglo XX propugnada con el Concilio Vaticano II, siendo el proyecto de Siza también un ejemplo en el que coexisten rasgos de la tradición eclesiástica con otros propios de esta Iglesia renovada. - Por último, y quizás más importante, este encargo se sitúa cronológicamente en la etapa más madura del arquitecto. Tras sus primeros proyectos desarrollados en un Portugal bastante hermético, son muchas las voces que coinciden en situar a finales de los 80 el momento en que Siza alcanza tanto la proyección internacional como la madurez proyectual, hechos que convergen con la concesión del Premio Pritzker recibido en 1992. Se pretende por tanto estudiar la relación de Álvaro Siza con la luz natural, especialmente a través del análisis de la iglesia de Santa Maria en Marco de Canaveçes. Para ello, se analiza el perfil del arquitecto con carácter general a través de sus circunstancias personales y las principales influencias que han dibujado en buena parte su figura profesional. Además, se examina la naturaleza de la luz y la manera en que ésta cobra forma dentro del proceso creativo del arquitecto, desde el dibujo hasta las maquetas para terminar materializándose mediante el empleo de distintos mecanismos de control que proporcionan a la luz el carácter configurador pretendido para cada espacio. Este bagaje acumulado de conocimientos y experiencias asociadas a la luz natural cobran forma en la iglesia de Santa Maria en Marco de Canaveçes, proyecto que la investigación recorre desde tres prismas o perspectivas diferentes. Cómo es (objetivo), cómo lo percibimos (subjetivo) y cómo se interpreta (metafísico) son tres realidades indisociables que se entrelazan con el fin de proporcionarnos una visión global y una experiencia plena de la luz natural y del espacio arquitectónico al que configura. Este análisis permite así determinar el carácter material de la luz y su potencial configurador en el espacio arquitectónico de la iglesia, si bien dicha metodología es válida para ser aplicada a cualquier edificio de cualquier periodo y estilo con tal propósito. / [CA] La present tesi aspira a convertir-se en una contribució a la reflexió teòrica i projectual sobre el caràcter material de la llum natural, així com desgranar la seva influència en la configuració de l'espai que la converteix en una de les raons de ser principals de l'Arquitectura. Per la seua dilatada i reconeguda trajectòria, i pel paper que la llum representa en les seues obres, la figura d'Álvaro Siza és un clar exemple d'aquesta importància de la llum en l'arquitectura del nostre temps, i és per això que s'articula la investigació a través de l'estudi de la seua obra. A més, la seua ubicació cronològica situa a Siza com un interessant fil conductor entre les fonts del Moviment Modern de les quals es nodreix i l'arquitectura del present i futur proper per als que és una referència ineludible. La investigació se centra a l'església de Santa Maria a Marco de Canaveçes com a conseqüència de diversos factors: - En primer lloc, la importància del temple com a tipologia arquitectònica destacada en els diferents períodes i estils, reforçat amb l'especial significació que la llum natural adopta en els edificis de caràcter religiós, fruit de la seua associació amb allò diví i transcendent. - En el cas de l'Església catòlica, a més, aquests espais pateixen una profunda transformació en la segona meitat de segle XX propugnada amb el Concili Vaticà II, sent el projecte de Siza també un exemple en què coexisteixen trets de la tradició eclesiàstica amb altres propis d'aquesta Església renovada. - Finalment, i potser més important, aquest encàrrec se situa cronològicament en l'etapa més madura de l'arquitecte. Després dels seus primers projectes desenvolupats en un Portugal bastant hermètic, són moltes les veus que coincideixen a situar a finals dels 80 el moment en què Siza aconseguix tant la projecció internacional com la maduresa projectual, fets que convergeixen amb la concessió del Premi Pritzker rebut en 1992. Es pretén per tant estudiar la relació d'Álvaro Siza amb la llum natural, especialment a través de l'anàlisi de l'església de Santa Maria a Marco de Canaveçes. Per a això, s'analitza el perfil de l'arquitecte amb caràcter general a través de les seues circumstàncies personals i les principals influències que han dibuixat en bona part la seua figura professional. A més, s'examina la naturalesa de la llum i la manera en què aquesta pren forma dins el procés creatiu de l'arquitecte, des del dibuix fins a les maquetes per acabar materialitzant-se mitjançant l'ús de diferents mecanismes de control que proporcionen a la llum el caràcter configurador pretès per a cada espai. Aquest bagatge acumulat de coneixements i experiències associades a la llum natural cobren forma a l'església de Santa Maria a Marco de Canaveçes, projecte que la investigació recorre des de tres prismes o perspectives diferents. Com és (objectiu), cóm ho percibim (subjectiu) i cóm ho interpretem (metafísic) són tres realitats indissociables que s'entrellacen per tal de proporcionar-nos una visió global i una experiència plena de la llum natural i de l'espai arquitectònic a què configura. Aquesta anàlisi permet així determinar el caràcter material de la llum i el seu potencial configurador en l'espai arquitectònic de l'església, tot i que aquesta metodologia és vàlida per a ser aplicada a qualsevol edifici de qualsevol període i estil amb aquest propòsit. / [EN] This thesis aspires to become a contribution to the theoretical and design reflection on the material character of natural light, as well as to reveal its influence on the space shaping that makes it one of the main raisons d'être of Architecture. As a consequence of his extensive and recognised career path and the role that light plays in his works, Alvaro Siza is a clear example of the importance of light in contemporary architecture, and that is why the present research is undertaken through the study of his work. Furthermore, his chronological position locates Siza as an interesting unifying thread between the sources of the Modern Movement from which he feeds and the present and near-future architecture to which he constitutes an inescapable reference. The research focuses on the church of Santa Maria in Marco de Canaveçes as a result of several factors: - Firstly, the temple's importance as a prominent architectural typology in different periods and styles and the special meaning that natural light adopts in religious buildings, the result of its association with the divine and the transcendent. - In addition, Catholic Churches underwent a particular major transformation in the second half of the 20th century, brought about by the Second Vatican Council, Siza's project also serving as an example in which features of the ecclesiastical tradition coexist with others inherent to this renewed Church. - Finally, and perhaps most importantly, this assignment is chronologically located in the architect's most mature stage. Following his first projects developed in a rather hermetic Portugal, many agree that the late 1980s marked the moment when Siza reached both international recognition and design maturity, facts that converged with the awarding of the Pritzker Prize in 1992. The aim is therefore to study Álvaro Siza's relationship with natural light, especially through the analysis of the church of Santa Maria in Marco de Canaveçes. For this purpose, the architect's profile is generally analysed through his personal circumstances and the main influences that have largely shaped his career path. This thesis also examines the nature of light and the way in which it is shaped within the architect's creative process, from the drawing to the mock-ups to finally materialise through the use of different control mechanisms that provide to the light the shaping character intended for each space. These accumulated knowledge and experience associated to natural light are embodied in the church of Santa Maria in Marco de Canaveçes, a project that the research covers from three different prisms or perspectives. How is it, how we perceive it and how we interpret it are three inseparable realities that intertwine in order to provide us a global vision and a full experience of natural light and the architectural space it shapes. Thus, this analysis permits to determine the material character of light and its shaping power in the architectural space of the church, although the mentioned methodology is also applicable to any building of any period and style for such a purpose. / García García, R. (2021). La luz como material constructivo del espacio-tiempo en la obra de Siza. La Iglesia de Sta. María en Marco de Canaveçes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/175344 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

[ES] La ciudad nos regala un sinfín de situaciones, paisajes y contactos que van construyendo el espacio de lo vivido. En este tejido espacial, deambulan, habitan e interactúan los diversos cuerpos que, en su heterogeneidad de formas, orientaciones, tiempos, van orquestando la condición viva del tejido urbano. El considerar la espacialidad del cuerpo como protagonista, nos enfrenta de inmediato a dos problemáticas que se convierten simultáneamente en los ejes principales sobre los que se desarrolla la siguiente investigación: La primera, sobre el cómo construir un discurso "encarnado" del espacio, desde una disciplina donde mayoritariamente el desarrollo de ésta está mermado al hecho de "hacer" objetos para la contemplación y regocijo del pensamiento. Y la segunda, sobre el cómo representar dicho discurso, en cuanto a expresar mediante palabras e imágenes el alcance de lo que se quiere postular. La presente tesis doctoral tiene como fin explorar los recursos conceptuales, metodológicos y representacionales que colaboren en la visibilización e impacto de las relaciones reversibles de los cuerpos en el tejido urbano. Y, por tanto, que permitan construir un discurso arquitectónico centrado en la experiencia de las personas, y en específico, en el análisis y representación de las espacialidades que producen y reproducen sus cuerpos en el territorio. / [CA] La ciutat ens regala una infinitat de situacions, paisatges i contactes que van construint l'espai del viscut. En aquest teixit espacial, deambulen, habiten i interactuen els diversos cossos que, en la seua heterogeneïtat de formes, orientacions, temps, van orquestrant la condició viva del teixit urbà. El considerar l'espacialitat del cos com a protagonista, ens enfronta immediatament a dues problemàtiques que es converteixen simultàniament en els eixos principals sobre els quals es desenvolupa la següent investigació: La primera, sobre el com construir un discurs "encarnat" de l'espai, des d'una disciplina on majoritàriament el desenvolupament d'aquesta està minvat al fet de "fer" objectes per a la contemplació i gaubança del pensament. I la segona, sobre el com representar aquest discurs, quant a expressar mitjançant paraules i imatges l'abast del que es vol postular. La present tesi doctoral té com a fi explorar els recursos conceptuals, metodològics i representacionals que col·laboren en la visibilització i impacte de les relacions reversibles dels cossos en el teixit urbà. I, per tant, que permeten construir un discurs arquitectònic centrat en l'experiència de les persones, i en específic, en l'anàlisi i representació de les espacialitats que produeixen i reprodueixen els seus cossos en el territori. / [EN] The city gives us an endless number of situations, landscapes and contacts that build the space of what has been lived. In this spatial fabric, the various bodies wander, inhabit and interact which, in their heterogeneity of forms, orientations, times, orchestrate the living condition of the urban fabric. Considering the spatiality of the body as the protagonist, immediately confronts us with two problems that simultaneously become the main axes on which the following research is developed: The first, on how to build an "embodied" discourse of space, from a discipline where the development of it is mostly reduced to the fact of "making" objects for contemplation and rejoicing of thought. And the second, on how to represent said discourse, in terms of expressing through words and images the scope of what is to be postulated. This doctoral thesis aims to explore the conceptual, methodological and representational resources that collaborate in the visibility and impact of the reversible relationships of bodies in the urban fabric. And, therefore, that allow the construction of an architectural discourse focused on the experience of people, and specifically, on the analysis and representation of the spatialities that their bodies produce and reproduce in the territory. / La presente tesis ha sido beneficiada con la Beca Crea Chile 2019 del Ministerio de las Artes, el Patrimonio y las Culturas del Gobierno de Chile / Diaz Vera, MA. (2022). El cuerpo en la ciudad. Hacia estrategias de análisis de encorporamiento espacial [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186918