Aquesta tesi doctoral s'ocupa de les operacions discursivocognitivesd'establiment de referents i de represa lèxica de la referència en textos escritsd'estudiants de secundària.Partim d'un corpus doble constituït per seqüències narratives produïdes, d'unabanda, per alumnes de quart curs d'E.S.O (aprenents) i, d'altra banda, per periodistescinematogràfics (experts), que ens proporcionen el corpus de control i, doncs, la base decomparació de les produccions dels aprenents.En primer lloc, hem analitzat els diversos tipus d'estructures nominals ipredicatives que vehiculen la introducció dels referents discursius. En segon lloc, enshem ocupat de la represa lèxica dels referents mitjançant la repetició i els diferents tipusde reiteració (sinonímia, hiperonímia-hiponímia i noms generals).L'objectiu darrer de la recerca ha estat delimitar els problemes de l'establiment idel manteniment lèxic de la referència en les produccions escrites dels aprenents,considerant que les dues operacions constitueixen un pilar fonamental sobre el qual esbasteix la coherència textual i, doncs, l'èxit o el fracàs de la comunicació.El treball s'estructura en set capítols. En el capítol d'introducció exposem eltema, el corpus d'investigació, les hipòtesis, els objectius, la metodologia i el marcteòric de la recerca, que, des d'una perspectiva eclèctica, assumeix els diversos modelsinterpretatius de l'anàfora que ens proporciona la pragmàtica, la lingüística textual i lalingüística cognitiva.En el capítol segon ens ocupem del concepte de referència des de l'òptica de lafilosofia del llenguatge, analitzem i discutim la dicotomia entre els modes referencialsde la dixi i de l'anàfora i, finalment, estudiem el concepte en el marc de la lingüísticatextual i de la gramàtica cognitiva.En el capítol tercer fem una aproximació a les diverses perspectivesinterpretatives de l'anàfora: la teoria generativa del lligam, la reinterpretacióneogriceana d'aquesta teoria i els diversos models discursius i cognitius, insistint en lateoria de Givón sobre la continuïtat dels tòpics i en la teoria de l'accessibilitat d'Ariel.En el capítol quart ens centrem en el concepte de cohesió textual de Halliday iHasan (Cohesion in English, 1976), dedicant una especial atenció a la repetició i a lareiteració com a mecanismes de represa lèxica discursivament i cognitivament diferents.Els capítols cinquè i sisè constitueixen el nucli central de l'estudi. En el cinquèanalitzem l'establiment de la referència i l'anàfora lèxica d'identitat referencial en lesseqüències narratives dels escriptors experts. El capítol sisè s'estructura de maneraparal·lela al capítol cinquè i analitza l'establiment i la represa lèxica de la referència enles produccions escrites dels aprenents. L'anàlisi s'efectua a partir de la comparació delsresultats obtinguts amb els que ens ha proporcionat l'anàlisi dels experts, tant des de laperspectiva qualitativa com des del punt de vista estadístic. En general, tant l'anàlisiqualitativa com la quantitativa revela que el comportament de la cohesió referencial enles produccions escrites dels aprenents és significativament diferent del que palesen elstextos dels experts.Finalment, en el capítol setè presentem les principals conclusions de la recerca iles possibles extensions d'aquest treball.Comptat i debatut, a través de l'anàlisi de la cohesió referencial, aquesta tesidoctoral aprofundeix en les condicions discursives que vehiculen l'establiment delsreferents textuals i la represa lèxica de la referència en les produccions d'escriptorsaprenents. Els resultats que obtenim a través de la comparació amb els usos dels expertspermeten diagnosticar els problemes de la cohesió referencial dels textos dels aprenentsi constitueixen una bona base per a efectuar en el futur propostes aplicades de resoluciódels problemes detectats per millorar la competència comunicativa escrita delsestudiants. / This dissertation is concerned with the cognitive operations of introduction ofdiscourse referents and their lexical retrieval in learners' written texts. Our research isbased on a corpus consisting of film summaries (i.e., narrative sequences of filmreviews) produced by secondary school students. In addition, a collection of similartexts written by film journalists (expert writers) is analysed; the experts' corpusprovides a ground to examine critically the learners' texts.The main aim of the research is to delimit those problems related to theintroduction and subsequent lexical retrieval of referents in the learners' writtennarrative sequences, assuming that the two discourse-cognitive operations are essentialto assure textual coherence and thus communicative success or failure.Firstly, the different nominal and predicative structures which make it possiblethe introduction of discourse referents are detected and analysed. Secondly, the lexicalretrieval of the referents previously introduced is examined in detail. A basic distinctionbetween repetition and reiteration (synonymy, hypernymy-hyponymy and generalnouns) as cognitively different devices of lexical cohesion is established. Repetitionconstitutes an anaphoric device which enhances the direct identification of referents,whereas reiteration implies the cognitive recategorisation of the referents and as adevice to avoid repetition makes the discourse more fluent.The results of the research are submitted to a qualitative and quantitativeanalysis which leads to characterise and classify the problems observed in the students'texts so that further applied research on how to improve their writing communicativeabilities can be conducted in the future.

La presente Tesis pretende provocar y ampliar el debate sobre el tema de las radios comunitarias en Brasil. Aunque sea un tema muy comentado en nuestra actualidad, todavía es poco estudiado dentro de su debida importancia en la comunicación científica. Esta investigación intentará demostrar como los indicadores económicos, sociales y políticos de Brasil interfirieron para que el pueblo llevase a cabo fuertes movilizaciones por la democratización de la distribución de las emisoras de radio en este País, alentando a que el gobierno crease una ley para regularizar las radios comunitarias en Brasil. El estudio irá discutir el gran interés de los políticos y empresarios en obtener una licencia para emitir basado en la posibilidad de la radio en ejercer influencia sobre la sociedad, transformando este medio de comunicación de masa, al final, en un medio vertical, cuestionado por muchos y principalmente por el pueblo. Hablaremos y haremos un breve repaso de los principales artículos de la Ley de las Radios Comunitarias, creada, sobre presión popular, por el Gobierno brasileño para regularizar la comunicación comunitaria en este gran País. Aunque hayan significado un importante paso para la reivindicación de políticas menos monopolistas de comunicación, despertando en las comunidades la urgencia de legislaciones más democráticas, con el trabajo de campo realizado en esta investigación, se ha descubierto que las radios comunitarias carecen de una movilización social más intensa. Se restringen demasiado a la aventura de romper con el monopolio estatal o con la postura comercial que nortea a los medios de comunicación, pero, sin embargo, a veces acaban repitiendo los mismos modelos que tanto critican. / This work seeks to provoke and enlarge the discussion about the community radios in Brazil. Even though this is a hot topic nowadays, it has not been properly investigated in the context of scientific communication. The objective of the paper was to demonstrate how the economic, social, and political indicators of Brazil influenced the organization of a strong popular movement aimed at the democratization and distribution of radio stations in this country. The paper will discuss the interest of politicians and entrepreneurs in obtaining the license to broadcast, given the potentiality of the radio to exert influence upon the society, transforming this mass communication medium into a vertical medium, questioned by many, mainly by the people. We will speak and make a brief discussion of the main articles of the Law of the Community Radios, created under popular pressure by the Brazilian Government to regulate the community communication.