[EN] ABSTRACT A Critical Analysis of Valencian public discourses from a gender perspective In the present thesis three highly relevant public spheres within the autonomous community of Valencia are the focus of this critical research on discrimination in public discourses: the public administration, education and the media. More specifically we examine texts produced by the Justice Department of Valencia, school textbooks from both primary and secondary schools and the news programmes from Canal 9, the regional television station which was closed down in 2013. In spite of the fact that the Valencian region of Spain, had passed an Equality Law in 2003, four years before the Spanish state law was passed in 2007, the results from this study would indicate that these discourses lack an inclusive perspective and a rigorous use of non-discriminatory language. Therefore, the objective that we pursue in this thesis is to demonstrate how these discriminatory stereotypes are reproduced in these three contexts, and in turn, raise public awareness among citizens and their political representatives so that this situation of language discrimination may be rectified. We also suggest a number of educational proposals which could help to bring this about, because we understand that equality begins in schools where, among other things, students are also taught to think freely and autonomously. With regard to the eminently critical nature of our work and the existing overlap between language and its social use, the methodological tool used in our study is critical discourse analysis and also Van Leeuwen's (1996) analysis of social roles; thus, through this methodology we not only criticize, but also make proposals, from a positive philosophy perspective, and propose alternatives to help us neutralize this inequality. One of these is what is called action research, which is put into practice through the publication of critical articles in the press, and in this way we strive to carry out a type of pedagogy that we consider necessary to reflect on this issue. The results of the study show that, in the Administration of Justice, despite being mostly made up of women, there is a manifestly exclusively-male dominated type of language to be observed under the pretext of the effectiveness of the male generic form. There is also discrimination to be found in the school textbooks where, for example, history textbooks can be seen to tell only one part of the story of humankind, mainly from a male perspective while women, remain invisible, or at least underrepresented. The news items studied from the now defunct Channel-9 RTVV reveal the under-representation of women as news subjects in a very high percentage, and on occasions, not appearing a single female during the whole of the news programme. Thus, the constant contradiction between what the law proposes and what takes place in reality, the policies with regard to the visibility of women concerning the school curricula for compulsory education, accompanied by the strong influence of ecclesiastical powers, which constantly appears to expel women from the modern world, are factors that override the rights of women, perpetuating on a daily basis, in everyday situations, inequality in subjugation to patriarchal power. Finally, we develop some linguistic and educational proposals for action with a view to changing the status quo as only positive and active pedagogies can change these attitudes in society. / [ES] RESUMEN ANÁLISIS CRÍTICO DEL DISCURSO EN LA ESFERA PÚBLICA VALENCIANA DESDE UNA PERSPECTIVA DE GÉNERO La tesis doctoral que presentamos analiza los usos discriminatorios del lenguaje en tres esferas públicas de la Comunitat Valenciana: el lenguaje administrativo, los libros de texto y los medios de comunicación. Nuestra Comunitat, a pesar de ser pionera en la aprobación de la Ley de Igualdad de 2003 en relación con la ley estatal de Igualdad de 2007, no ha experimentado, como demostraremos en nuestro estudio, un uso riguroso del relato inclusivo y no discriminatorio. Los tics discriminatorios y los relatos excluyentes no solamente son habituales sino que, en general, la sociedad no los percibe como algo negativo. Por esta razón, tenemos interés en destacarlos. Por lo tanto, el objetivo que perseguimos es demostrar cómo estos estereotipos discriminatorios se reproducen, a pesar de todo, en la esfera pública y, a su vez, concienciar a la sociedad y a los poderes públicos para que, a través de su influencia y de su eco en la sociedad, reconduzcan esta situación. También sugerimos una serie de propuestas didácticas porque entendemos que el trabajo igualitario comienza necesariamente en la escuela donde, entre otras cosas, también se enseña a pensar. Visto el carácter eminentemente crítico de nuestro trabajo y la imbricación existente entre el lenguaje y su uso social, la herramienta usada en nuestro estudio es el análisis crítico del discurso y el análisis de los actores y actoras sociales; así pues, a través de esta metodología criticamos y proponemos desde una filosofía solidaria, alternativas que nos ayuden a neutralizar la desigualdad. Una de ellas es la que llamamos investigación-acción, y que, a través de la denuncia o de la publicación en prensa de artículos críticos, ejercemos un tipo de pedagogía que consideramos necesaria para reflexionar sobre esta cuestión. Los resultados del estudio nos muestran que, efectivamente, en la Administración de Justicia, a pesar de estar formada mayoritariamente por mujeres, perdura un lenguaje excluyente bajo el pretexto de la eficacia del masculino genérico, hecho que también ocurre en los libros de texto donde, además, los manuales de Historia relatan sólo una parte de la historia, la de los hombres, mientras que la otra parte, la de las mujeres, permanece oculta. Los informativos estudiados de la desaparecida Canal-9 RTVV nos revelan la infra-representación de la mujer como sujeto noticioso en un porcentaje muy elevado y, en ocasiones, no aparecemos a lo largo de todo el informativo. Así pues, las constantes contradicciones entre lo que la ley promulga y lo que se lleva a cabo en el ámbito oficial, por una parte, y las políticas reaccionarias sobre los derechos de las mujeres y sobre los curricula escolares durante la escolarización obligatoria, acompañadas de una fuerte influencia de los poderes eclesiásticos, que constantemente sitúan a las mujeres fuera de la modernidad, por otro lado, son factores que anulan los derechos de las mujeres, situándonos, diariamente, en una desigualdad interesada e inmovilista del poder patriarcal. En esta tesis, pues, hemos querido evidenciar un sexismo novedoso, más sutil y casi imperceptible, y denunciar las contradicciones entre lo que se legisla por los poderes públicos y lo que finalmente se lleva a cabo. También hacemos algunas propuestas lingüísticas, didácticas y de acción, porque consideramos que la vertiente pedagógica es necesaria para comenzar a cambiar aquellas actitudes y maneras de pensar que son inadmisibles. / [CA] RESUM ANÀLISI CRÍTICA DEL DISCURS EN L'ESFERA PÚBLICA VALENCIANA DES D'UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE La tesi doctoral que presentem analitza els usos discriminatoris del llenguatge en tres esferes públiques de la Comunitat Valenciana: el llenguatge administratiu, els llibres de text i els mitjans de comunicació. La nostra Comunitat, tot i ser pionera en l'aprovació de la Llei d'Igualtat de 2003 respecte a la llei estatal d'Igualtat de 2007, no ha experimentat, com demostrem al nostre estudi, un ús rigorós del relat inclusiu i no discriminatori. Els tics discriminatoris i els relats excloents no solament són habituals sinó que, en general, la societat no els percep com una cosa negativa. Per això el nostre interès en destacar-los. Per tant, l'objectiu que perseguim és demostrar com aquests estereotips discriminatoris es reprodueixen, malgrat tot, dins de l'esfera pública i, alhora, conscienciar la societat i els poders públics perquè, a través de la influència i del ressò social que tenen, reconduesquen aquesta situació. Suggerim també una sèrie de propostes didàctiques perquè entenem que la tasca igualitària comença necessàriament des de l'escola on, entre altres coses, també s'ensenya a pensar. Atés el caràcter crític del nostre treball i la imbricació existent entre el llenguatge i el seu ús social, l'eina usada a l'estudi és l'anàlisi crítica del discurs i l'anàlisi dels actors i actores socials; així, a través d'aquesta eina metodològica critiquem i proposem des d'una filosofia solidària, alternatives que ajuden a neutralitzar la desigualtat. Una d'elles és la que anomenem investigació-acció, i que, a través de la denúncia o de la publicació en premsa d'articles crítics, exercim un tipus de pedagogia, creiem que necessària, perquè se'n reflexione. Els resultats de l'estudi ens mostren que, efectivament, en l'Administració de Justícia tot i estar formada majoritàriament per dones, perdura un llenguatge excloent sota el pretext de l'eficàcia del masculí genèric, cosa que també ocorre als llibres de text on, a més a més, els llibres d'Història relaten només una part de la història, la dels homes, mentre que l'altra part, la de les dones, roman oculta. Els informatius estudiats de l'extinta Canal-9 ens revelen la infrarepresentació de la dona com a subjecte noticiós en un percentatge molt elevat i, en ocasions, sense cap representació femenina. Així doncs, les constants contradiccions entre allò que promulga la llei i allò que es duu a terme en l'àmbit oficial, d'una banda, i les polítiques reaccionàries sobre els drets de les dones i sobre els curricula escolars durant l'escolarització obligatòria, acompanyades pel fort influx dels poders eclesiàstics, que constantment treuen les dones fora de la modernitat, són factors que anul·len el dret de les dones situant-nos, diàriament, en una desigualtat interessada i immobilista del poder patriarcal. En aquesta tesi, doncs, hem volgut evidenciar un sexisme nou, més subtil i quasi imperceptible i denunciar les contradiccions entre el que es legisla pels poders públics i el que finalment es fa. També fem algunes propostes lingüístiques, didàctiques i d'acció, perquè considerem que la vessant pedagògica és necessària per començar a canviar aquelles actituds i maneres de pensar que són inadmissibles. / Navarro Tomás, C. (2016). Anàlisi crítica del discurs en l'esfera pública valenciana des d'una perspectiva de gènere [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63263

Aquesta tesi doctoral estudia el World Wide Web en tant que entorn factible per a l'aprenentatge de llengües. En concret, se centra en l'autoaprenentatge del català a través del web. Es tracta d'una modalitat d'aprenentatge amb unes particularitats específiques que justifiquen la seua anàlisi de forma diferenciada. Els objectius fonamentals d'aquest estudi han estat, principalment, determinar com és l'oferta formativa existent per a l'autoaprenentatge del català en el web. Si és suficient per als requeriments socials actuals i si se segueix bones pràctiques didàctiques. L'estudi, per tant, versa al voltant de dos eixos: un, l'ensenyament-aprenentatge de llengües; i dos, el mitjà a través del qual es vehicula aquest procés, la xarxa. Ambdues temàtiques s'analitzen en profunditat atenent, especialment, la perspectiva crítica de l'evolució que han experimentat. De la imbricació de tots dos eixos sorgeix la disciplina de l'Aprenentatge de Llengües Assistit per Ordinador que es coneix sota la sigla ALAO, tema central d'aquesta investigació. El marc teòric en què es desenvolupa aquest treball integra investigacions diverses basades en la didàctica de llengües i implementades a través de la tecnologia informàtica. L'estudi analitza els canvis que comporta l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'ensenyament-aprenentatge de llengües; es revisen, entre altres, les competències necessàries per a usar les TIC en aquests processos, els avantatges i els inconvenients d'aquesta utilització, a més dels requeriments tècnics, funcionals i didàctics que han de posseir els cursos dissenyats per a l'ALAO a través del web. Com a resultat d'aquesta investigació s'ha palesat, d'una banda, la necessitat d'establir una tipologia que possibilite classificar la multiplicitat de recursos i modalitats formatives sorgides de l'ALAO en el web; i de l'altra, la mancança d'estàndards que asseguren un ús efectiu del World Wide Web en l'autoprenentatge de llengües. És per això que en aquesta investigació es formulen sengles propostes: per una part, proposem una classificació dels recursos en el web a partir de la seua finalitat en l'aprenentatge de llengües; i per una altra, dissenyem un qüestionari d'avaluació que permet conéixer la qualitat didàctica dels cursos per a l'autoaprenentatge de llengües en el web. A partir de les distintes variables analitzades es desprenen els requisits didàctics i funcionals que haurien de seguir els cursos per a l'ALAO en el web. / Romero Forteza, F. (2012). ANÀLISI DIDÀCTICA I CRÍTICA DEL WEB PER A L'AUTOAPRENENTATGE DEL CATALÀ [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/16802

[ES] Esta tesis investiga la representación de los refugiados iraquíes en The Guardian y Deutsche Welle, empleando el Análisis Crítico del Discurso (ACD), el Análisis del Encuadre y el Análisis Multimodal. La investigación incluye el análisis lingüístico de titulares de noticias y el análisis multimodal de representaciones visuales. El primer análisis revela que The Guardian utiliza a menudo un discurso empático y político, especialmente hacia minorías étnicas como yazidíes y cristianos, mientras que la representación de Deutsche Welle está influida por los acontecimientos políticos en Alemania. Ambos medios enmarcan la crisis de los refugiados iraquíes como un problema social de Oriente Medio, destacando los desplazamientos forzosos y los ataques del ISIS. El análisis multimodal identifica cuatro temas en las representaciones visuales: individualización y distancia, que humanizan a los refugiados, y alteridad y objetivización, que los deshumanizan. El texto y las imágenes a veces se refuerzan mutuamente, pero también pueden presentar mensajes inconexos. Las imágenes visuales evocan respuestas emocionales más fuertes y proporcionan un contexto adicional más allá del análisis textual. La tesis concluye que la integración de los análisis de texto e imagen ofrece una comprensión más completa de las representaciones mediáticas, haciendo hincapié en la dimensión cohesiva de los textos multimodales a la hora de configurar el contexto y el significado. / [CA] Aquesta tesi investiga la representació dels refugiats iraquians en The Guardian i Deutsche Welle, emprant l'Anàlisi Crítica del Discurs (CDA), l'Anàlisi de l'Emmarcament i l'Anàlisi Multimodal. La recerca inclou una anàlisi lingüística dels titulars de notícies i una anàlisi multimodal de les representacions visuals. La primera anàlisi revela que The Guardian sovint utilitza un discurs empàtic i polític, especialment cap a les minories ètniques com els yazidites i cristians, mentre que la representació de Deutsche Welle està influenciada pels esdeveniments polítics a Alemanya. Ambdós mitjans emmarquen la crisi dels refugiats iraquians com un problema social de l'Orient Mitjà, destacant el desplaçament forçat i els atacs d'ISIS. L'anàlisi multimodal identifica quatre temes en les representacions visuals: individualització i distància, que humanitzen els refugiats, i alteritat i objectivació, que els deshumanitzen. Text i imatges a vegades es reforcen mútuament però també poden presentar missatges disjuntius. Les imatges visuals evoquen respostes emocionals més fortes i proporcionen context addicional més enllà de l'anàlisi textual. La tesi conclou que integrar l'anàlisi de text i imatge ofereix una comprensió més completa de les representacions mediàtiques, destacant la dimensió cohesionada dels textos multimodals en la configuració del context i significat. / [EN] This thesis investigates the depiction of Iraqi refugees in The Guardian and Deutsche Welle, employing Critical Discourse Analysis (CDA), Framing Analysis, and Multimodal Analysis. The research includes linguistic analysis of news headlines and multimodal analysis of visual representations. The first analysis reveals that The Guardian often uses empathetic and political discourse, especially towards ethnic minorities like Yazidis and Christians, while Deutsche Welle's portrayal is influenced by political events in Germany. Both outlets frame the Iraqi refugee crisis as a Middle Eastern social problem, highlighting forced displacement and attacks by ISIS. The multimodal analysis identifies four themes in visual portrayals: individualization and distance, which humanize refugees, and otherness and objectivization, which dehumanize them. Text and images sometimes reinforce each other but can also present disjointed messages. Visual images evoke stronger emotional responses and provide additional context beyond textual analysis. The thesis concludes that integrating text and image analyses offers a more comprehensive understanding of media representations, emphasizing the cohesive dimension of multimodal texts in shaping context and meaning. / Abed, AN. (2024). Framing Iraqi Refugees in The Guardian and Deutsche Welle: A Critical Discourse and Multimodal Analysis Study [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207879