• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 2
  • Tagged with
  • 4
  • 4
  • 4
  • 3
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

L'anticatalanisme al País Valencià: Identitat i reproducció social del discurs del "Blaverisme"

Flor i Moreno, Vicent 25 June 2009 (has links)
Aquesta tesi doctoral estudia des de la sociologia el blaverisme. Aquest moviment sociopolític del País Valencià nascut a la dècada del setanta del segle XX farà de l'anticatalanisme la raó principal de ser però es revestirà d'autoctonisme, és dir, es fa passar com "valencianista" i, en aquest sentit, esdevindrà un anticatalanisme valencià específic. El blaverisme no sols té com a objectiu l'oposició al catalanisme i/o als catalans sinó fonamentalment desplaçar els "catalanistes" del País Valencià de les posicions hegemòniques que haurien ocupat realment o imaginativa i, sobretot, d'ocupar el poder a partir d'un discurs que reinventa la tradició i la identitat regional valenciana. Per aconseguir aquest objectiu el blaverisme farà servir el populisme com a principal estratègia política per tal de guanyar el carrer i, sobretot, les urnes.El blaverisme, gràcies a uns particulars mitjans de comunicació que s'apropiaran d'aquest discurs; a una estructura associativa històrica que n'aconseguirà ocupar, i a una altra de nova que crearà; a la instrumentalització de la festa fallera i d'altres rituals centenaris així com al regionalisme ordinari de les institucions d'autogovern (que faran pròpia, si fa no fa, la proposta simbològica blavera) aconseguirà una penetració social i una reproducció exitosa, la qual cosa trobem que justifica l'interés social d'aquesta investigació, que està adreçada a l'estudi de la identitat col·lectiva que construirà el blaverisme i a la reproducció social d'un moviment que es considerava a les primeries de la transició democràtica que eren "quatre gats", però que acabarà per condicionar el sistema polític valencià d'una manera decisiva. / This social research studies the "blaverisme", the Valencian Anticatalanism socio-political movement born in the decade of 1970's in the 20th century. It will arm with autochthonism in order to pass like "valencianista". In this way it will become an specific valencian anticatalanism. The "blaverisme" has as main objective to move the valencian "catalanistes" of the hegemonic positions that they would have occupied, really or not, and to win the regional power thanks to a speech that it reinvents the tradition and the Valencian identity. The populism will be the main strategy of the "blaverisme".This political movement, thanks to some particular media; some historical and specifically associations; the particular relationship with the "Falles" establishment and the banal regionalism of the institutions of self-government, will achieve an important social penetration and a successful social reproduction. In some ways, the "blaverisme" has conditioned decisively the Valencian political system.
2

Exclusión discursiva-el imaginario social sobre inmigración y drogas

Herzog, Benno 15 September 2009 (has links)
La experiencia en varios países del mundo occidental ha mostrado que la convivencia entre personas de diferentes procedencias, no ha extinguido el rechazo y la exclusión social hacia los nuevos vecinos. Una de las formas más potentes en las que se expresan las exclusiones son los discursos públicos y populares, pues en ellos, se dan interpretaciones de la realidad y se definen situaciones sociales.El objetivo del trabajo es conocer las estructuras de los discursos sobre inmigración, especialmente de aquellos que también abordan el tema de las drogas. Además se pretende desarrollar un modelo empíricamente fundamentado y teóricamente sólido de exclusión social.Para este estudio, se realizó un análisis de discursos populares en diferentes barrios de ciudades de la Comunitat Valenciana. Además, se analizaron las noticias de diversos periódicos gratuitos de dicha comunidad autónoma.De los resultados de la investigación, se puede constatar la existencia de un discurso hegemónico sobre inmigración, que preestructura también el discurso sobre el consumo de drogas de esta población. Debido al carácter excluyente de estas estructuras discursivas, se desarrolla la noción de exclusión discursiva como una forma de exclusión social que combina la exclusión en los discursos mismos con la exclusión en la realidad material. / The experience of several countries of the western world has shown that the living together of people from different origins has not extinguished the rejection and the exclusion towards the new neighbours. Public and popular discourses are very powerful forms how exclusion shows up. In these discourses, reality is interpreted and social situations are defined.The empirical aim of this thesis is to get to know discourse structures about migration, especially in those discourses who treat the topic of drug.The theoretical aim of this thesis is to show sociological discourse analysis models as helpful instrument for investigation migrants' social exclusion and to develop a new model of discursive exclusion.Own research results using discourse analysis of popular discourses and discourses in free daily newspapers are compared with other findings on that field. With Foucault, these discourses were presented as internal dislocation thus facilitating the development of new models of discursive exclusion.It can be shown, how migrants are considered non-relevant in the hegemonic construction of their own identity. I.e. migrants as physical persons are excluded from the production of their social self. The concept of collective identity itself as a mechanism of social power and control has to be criticized as it is used to sustain hegemonic exclusion.
3

Absències en els estudis universitaris. Ubicacions i itineraris heterogenis

Villar Aguilés, Alicia 16 July 2010 (has links)
La tesi doctoral s’emmarca en l’estudi del sistema universitari i, més en concret, en les maneres que tenen els estudiants de vincular-se a la universitat i als estudis, en un moment de transformacions i amb un estudiantat cada vegada més heterogeni. En aquest sentit, s’estan produint canvis tecnològics substancials que possibiliten nous escenaris en relació amb l’aprenentatge i l’ensenyament i, també, perquè el sistema universitari es troba immers en una reforma important d’abast europeu. Aquest panorama en transformació produeix desajustos en la informació i el coneixement actualitzat que es té sobre l’estudiantat universitari i planteja noves qüestions i respostes a la institució universitària. En aquesta tesi es quantifica la magnitud dels estudiants que decideixen no presentar-se als exàmens, allò que anomenem absència avaluativa, com es distribueixen aquestes xifres per titulacions i per branques de coneixement i també s’analitza el perfil sociològic bàsic de l’estudiantat absent. El fet d’utilitzar la taxa d’absència avaluativa com a indicador funciona com un pretext quantitatiu per a detectar altres absències enteses com a desajustos, com a situacions en les quals allò programat institucionalment i allò que ocorre realment a partir de la dedicació i el ritme d’estudis de l’estudiantat no s’adequa. Així doncs, la quantificació de l’absència, l’anàlisi de les pràctiques discursives de l’estudiantat, així com la informació obtinguda en una enquesta a estudiants sobre elecció dels estudis, accés universitari, processos d’incorporació i d’integració en la universitat, dedicació als estudis i sobre canvis en els itineraris acadèmics ens permeten presentar un model comprensiu de les ubicacions universitàries de l’estudiantat emergent, concretant-ho en l’estudi de cas de la Universitat de València. Aquest model ha sigut elaborat a partir d’un ampli conjunt de xifres, correlacions, expressions, emocions, opinions o taules de contingència, obtingudes mitjançant una pluralitat de tècniques que posen de manifest el ventall metodològic d’aquesta tesi i les possibilitats de la investigació sociològica. / University students are changing respect to previous periods at a time of rapid transformations in universities. Transformational elements that influence in shaping new ways to interact in and with the university are emerging. The current context of globalization encourages the existence of dual realities and, sometimes, of paradoxical effects with remarkable consequences in the higher education. Now, a university reform with European widening is developing, with a diverse student pop that incorporates new elements and new ways of location at the university, which poses a challenge for the university because they will need to sharpen their knowledge about itself and about its students and better align emerging programming and educational policies in a time of change.
4

El Trabajo Social, sus imágenes y su público. La construcción de una identidad colectiva.

Pérez Cosín, José Vicente 16 December 2003 (has links)
El objeto de esta tesis, consiste en responder a una cuestión ¿cuál es el lugar del Trabajo Social? desde un orden simbólico. Partimos desde la perspectiva teórica del construccionismo, presentamos un planteamiento epistemológico que implica la transición del Trabajo Social como un medio (profesión) hacia el Trabajo Social como un fin (disciplina), llevamos la investigación al espacio de un caso (serie de televisión), buscamos como analizar las representaciones sociales del Trabajo Social, a través de sus imágenes y de la influencia social de su público (audiencia).Para materializar este propósito definimos en la primer parte, los tres elementos teóricos más relevantes del objeto. En primer lugar, definiremos el Trabajo Social desde una perspectiva sociológica. En segundo lugar, definiremos la teoría de las representaciones sociales y su aplicación al análisis del Trabajo Social. Y en tercer lugar, definiremos los procesos de influencia social de los medios de comunicación social, en especial de la televisión, como soporte del caso que analizamos en el proceso de investigación. Nos interesan los procesos de interacción en donde se inscribe la práctica social. Así nos interesa saber que funciones sociales desarrollan los trabajadores sociales y que enfoques prácticos nos presentan. Al incorporar el punto de vista del sujeto en la construcción de nuestro conocimiento, las significaciones entre usuarios y trabajadores sociales se transforman en un proceso intersubjetivo, propiciando una nueva epistemología. A esta epistemología debemos aplicar una metodología cercana a la investigación-acción, orientada por un proceso de complementariedad y utilizando técnicas preferentemente cualitativas, que nos permitan el análisis del discurso.En la segunda parte nos centramos en el desarrollo de la investigación. Como premisa de partida, indicar que los resultados de la interacción social, nos muestran las relaciones que se establecen por el lenguaje y sus significados, que no son sólo subjetivas, sino públicas e intersubjetivas. Aquí situamos, el origen social del significado, compartido entre el investigador y el sujeto interrogado. El planteamiento investigador que nos guía requiere de la complementariedad metodológica, entre las imágenes como elementos conceptuales que representan la identidad de los trabajadores sociales en sus diferentes dimensiones, y las objetivaciones del público a través del análisis del discurso que nos ofrece la serie de Raquel busca su sitio. El campo representacional del caso de Raquel busca su sitio, lo objetivamos asimismo a través de elementos nucleares y periféricos. Los elementos nucleares más significativos son: la identidad femenina, el reconocimiento de la capacidad funcional de los trabajadores sociales, la finalidad de la intervención y el objetivo del cambio social.En la tercera y última parte, nos centramos en aportar aquellas conclusiones que nos han resultado más significativas para el objeto de esta tesis, en este sentido las dividimos en tres apartados: la identidad de los trabajadores sociales, el conocimiento común del trabajo social y las referencias en torno a la serie de televisión española Raquel busca su sitio. Así el proceso de naturalización, es decir, el proceso por el cual el Trabajo Social entra a formar parte de este conocimiento común o de la vida cotidiana, estará mediatizado por la influencia de la televisión, como nos lo han mostrado los resultados del análisis de este documento audiovisual, que a pesar de su escasa audiencia, que impide garantizar la existencia de un anclaje social a favor del Trabajo Social, en estos momentos. Si que muestra una estrategia posible para conseguir una representación social positiva de la identidad de los trabajadores sociales como profesionales reconocidos y competentes en torno a una disciplina, la del Trabajo Social, que nace con la finalidad de profundizar en los mecanismos de asistencia, prevención y promoción de las personas, grupos y comunidades. / This thesis has its justification in two life processes: the first responds to work experience through which the author has analysed the images of Social Work and has set out some questins as his work hypotheses. The second one responds to an academic concern, and not only as a teaching concern but also as a searching activity, especially as far as the studies of the fields of social intervention and their social representations are concerned, which are without any doubt, the most important part of this research.In the first section, we will show the theoretical basics of our analysis. In that sense, we have been guided by the knowledge of our social reality which we have taken from both dimensions the constructivist and the interaccionist ones, taking into account the point of view of the audience, from the position of recognizing a great richness in the knowledge which is obtained out of the "intersubjectivy".In the second section, we will focus in the approach of the reserach process, and we will reach the complimentariness o methodological triangualtion, using the quantitative approach to build the intersubjective and objective images. In the same way, through the qualitative approach we obtain the construction of the dimensions of the audience, studying a TV series called "Raquel busca su sitio" as the basis for our research. Both components, the images and the audience of Social Work, help us explain our subject matter: the collective identity of social workers.In the third section, we will show our results to build the new collective identity of social workers, making a stop in the perspective of the collective identities (the images), in the influence of the mass media as a socializing instrument of Social Work, and in the importance of the audience of the TV series (the audience) as an influential group.In the intersection of the images and the audience is where the soical representations of Social Work appear, and of the professional workers which carry out this profession. We highly appreciate how the knowledge built out of the intersubjectivity approaches us to the collective identitites, not as fixed images but as dynamic processes which come with us in the construction and deconstruction of reality.

Page generated in 0.0895 seconds