El present treball es proposa descriure i analitzar des d'una perspectiva historicoliteraria un corrent en la literatura polonesa anomenat per alguns crítics "corrent dels confins orientals". El motiu dels confins orientals de Polònia és un dels més recurrents en la literatura polonesa a partir del romanticisme, tot i que és present en l'imaginari dels escriptors des dels inicis de la literatura en polonès, al segle XVI, fins avui. La particularitat dels confins orientals de Polònia és que són uns territoris ètnicament diversos (es tracta de territoris de la Lituània, la Bielorússia i la Ucraïna actuals), però que pel fet de formar part de l'Estat plurinacional polonesolituà (segles XIV-XVIII) i perquè van ser territoris defensats de les invasions musulmanes (tàrtares i turques), es van convertir en tot un símbol de la polonitat. Ens proposem, així, analitzar la funció de la imatge dels confins orientals en la literatura polonesa al llarg dels segles. Ho farem des del segle XVI, en què, segons la nostra opinió, la imatge dels confins orientals fa ser fonamental per a la formació de les identitats nacional i estatal poloneses, passant per l'època de la inexistència de l'Estat polonès (1795-1918), en què els confins orientals, gràcies als poetes romàntics, es van convertir en el centre de la polonitat, fins a arribar als anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, en què els confins orientals, annexionats a la Unió Soviètica, van deixar d'existir en la realitat, encara que van seguir existint en la literatura. Tot i que durant anys el règim prosoviètic no va permetre cap referència a les terres annexionades per la URSS, no va poder eliminar de la literatura polonesa les obres més valuoses dels passat que en parlaven i tampoc va aconseguir anular la imatge dels confins de la memòria dels escriptors, ni de la consciència col·lectiva dels polonesos. La segona part d'aquest treball estarà dedicada a l'anàlisi de la funció, que considerem compensatòria, de la narrativa dels confins orientals creada a Polònia als anys 60-80. Segons la nostra tesi, la presència dels confins orientals en aquesta narrativa no respon a la simple enyorança d'unes terres i propietats, en definitiva, d'un univers privat perdut, sinó que expressa una acceptació ontològica de la complexitat i multiplicitat del món, en contra de tot intent ideològic de simplificar la realitat dividint-la en categories alhora fàcils i insuficients com ara classes socials o nacionalitats. / "The image of the Eastern Borderlands in the Polish literature. Its historical vision and function in the narrative prose, written in Poland between 1960 and 1989". The aim of the present work is to describe and analyse from the historical and literary point of view a current in the Polish literature that some critics call the current of the Eastern Borderlands. The theme of the Eastern Borderlands has always been one of the most frequent in the works of Polish writers. The Eastern Borderlands of Poland were ethnically diverse, but as they formed part of the multinational Polish-Lithuanian State (XIV-XVIII c.) and were constantly defended against Muslim invasions, they became the symbol of the Polish identity. This work analyses the function of the image of the Eastern Borderlands in the Polish literature over centuries. It begins in the XVIth century, when this image was fundamental to the formation of the Polish national identity. Then we analyse the period in which the Polish State ceased to exist (1795-1918) and the Eastern Borderlands, thanks to romantic poets, became the centre of Polishness. Finally, we study the years after the Second World War, when the Eastern Borderlands, incorporated into the Soviet Union, disappeared from the reality, but continued alive in the literature. Although the communist government did not allow even mentioning the territories annexed by the Soviet Union, it could neither eliminate from the Polish literature the most valuable works of the past that spoke about them, nor erase their image from the writers' memory and from the collective conscience of the Poles. The second part of this work analyses the function that we consider compensatory, of the image of the Eastern Borderlands in narrative prose written in Poland between 1960 and 1989. According to our assumption, the constant presence of the Eastern Borderlands in that prose does not respond only to the nostalgia, but also expresses an ontological acceptance of the complexity and multiplicity of the world and rejection of any ideological intention to simplify the reality by dividing it easily and inadequately into categories such as social classes or nationalities.