[ES] Desde finales del s. XX y en estas dos décadas del s. XXI, en el Estado español han proliferado una serie de prácticas y propuestas por parte de artistas, colectivos, teóricas y activistas que comparten un posicionamiento feminista y queer/cuir/kuir. En el transfeminismo confluyen genealogías (las feministas, las LGTBIQ+, las antirracistas y de(s)coloniales) que repiensan de manera crítica y compleja su entorno y su historia desde la disidencia. Su propuesta epistemológica, sus luchas identitarias, su vindicación de derechos, y su amplia producción cultural y política ha activado cambios en el contexto contemporáneo de forma inédita. Nuestra aportación a las redes transfeministas a través de 20 años de trabajo desde el colectivo O.R.G.I.A, nos permite elaborar un relato historiográfico alternativo que da cuenta de la relación entre lo político, lo afectivo y lo visual, y de su vinculación con el contexto, haciendo uso de la autohistoria-teoría para elaborar una memoria estético-política crítica de sus acciones, sus prácticas visuales y culturales, y sus textos. Desde el conocimiento situado y una perspectiva encarnada, se ahonda en el "ajuar frankenstein" de referentes, antecedentes, memorias e imaginarios, que alimentan buena parte de las prácticas artísticas transfeministas y las conectan con sus genealogías diversas. Se reflexiona sobre otras formas autónomas de acceder al conocimiento y de producirlo desde la autogestión (DIY, DIWO, DIT). Se analiza también la relación con las teorías y textos llegados de otros contextos en procesos de traducción de ida y vuelta, para ver la singularidad de los discursos generados en este contexto particular en relación a otros como el anglosajón, el francés o el latinoamericano. Se examinan así mismo aquellas referencias que surgen a partir y sobre las propias prácticas transfeministas, y que toman el pulso de su evolución e impacto en el ámbito de la cultura contemporánea, y en especial desde la llegada de la teoría queer. Los cambios acontecidos en el ámbito del arte y en algunas de sus instituciones permitieron una serie de encuentros en forma de jornadas y seminarios, en los que las relaciones político-afectivas se han ido consolidando. Su relevancia, y los debates generados en cada uno de ellos, han sido puestos en relación con las diversas prácticas visuales y/o performativas desarrolladas por colectivos y artistas transfeministas, organizando una casuística en torno a los principales temas de discusión. / [CA] Des de finals del s. XX i en aquestes dues dècades del s. XXI, en l'Estat espanyol han proliferat una sèrie de pràctiques i propostes per part d'artistes, col·lectius, teòriques i activistes que comparteixen un posicionament feminista i queer/cuir/kuir. En el transfeminisme conflueixen genealogies (les feministes, les LGTBIQ+, les antiracistes i de(s)colonials) que repensen de manera crítica i complexa el seu entorn i la seua història des de la dissidència. La seua proposta epistemològica, les seues lluites identitàries, la seua vindicació de drets, i la seua àmplia producció cultural i política ha activat canvis en el context contemporani de manera inèdita. La nostra aportació a les xarxes transfeministes a través de 20 anys de treball des del col·lectiu O.R.G.I.A, ens permet elaborar un relat historiogràfic alternatiu que dona compte de la relació entre el polític, l'afectiu i el visual, i de la seua vinculació amb el context, fent ús de l'autohistòria-teoria per a elaborar una memòria estètic-política crítica de les seues accions, les seues pràctiques visuals i culturals, i els seus textos. Des del coneixement situat i una perspectiva encarnada, s'aprofundeix en el "aixovar frankenstein" de referents, antecedents, memòries i imaginaris, que alimenten bona part de les pràctiques artístiques transfeministes i les connecten amb les seues genealogies diverses. Es reflexiona sobre altres formes autònomes d'accedir al coneixement i de produir-lo des de l'autogestió (DIY, DIWO, DIT). S'analitza també la relació amb les teories i textos arribats d'altres contextos en processos de traducció d'anada i volta, per a veure la singularitat dels discursos generats en aquest context particular en relació a uns altres com l'anglosaxó, el francés o el llatinoamericà. S'examinen així mateix aquelles referències que sorgeixen a partir i sobre les pròpies pràctiques transfeministes, i que prenen el pols de la seua evolució i impacte en l'àmbit de la cultura contemporània, i especialment des de l'arribada de la teoria queer. Els canvis esdevinguts en l'àmbit de l'art i en algunes de les seues institucions van permetre una sèrie de trobades en forma de jornades i seminaris, en els quals les relacions polític-afectives s'han anat consolidant. La seua rellevància, i els debats generats en cadascun d'ells, han sigut posats en relació amb les diverses pràctiques visuals i/o performatives desenvolupades per col·lectius i artistes transfeministes, organitzant una casuística entorn dels principals temes de discussió. / [EN] From the end of the 20th century and in these two decades of the 21st century, a series of practices and proposals by artists, groups, theoreticians, and activists who share a feminist and queer/cuir/kuir position have proliferated in the Spanish State. Transfeminism brings together genealogies (feminists, LGTBIQ+, anti-racist, and de(s)colonial) that critically and complexly rethink their environment and history from dissidence. His epistemological proposal, his identity struggles, his vindication of rights, and his extensive cultural and political production have activated changes in the contemporary context in an unprecedented way. Our contribution to the transfeminist networks through 20 years of work from the O.R.G.I.A collective, allows us to elaborate an alternative historiographical account that accounts for the relationship between the political, the affective and the visual, and its link with the context, making use of self-history-theory to elaborate a critical aesthetic-political memory of his actions, his visual and cultural practices, and his texts. From situated knowledge and an embodied perspective, it delves into the "Frankenstein trousseau" of references, backgrounds, memories and imaginaries, which feed a good part of transfeminist artistic practices and connect them with their diverse genealogies. It reflects on other autonomous ways of accessing knowledge and producing it from self-management (DIY, DIWO, DIT). The relationship with the theories and texts coming from different contexts in round-trip translation processes is also analyzed, to see the singularity of the discourses generated in this particular context in relation to others such as the Anglo-Saxon, the French or the Latin American. Likewise, those references that arise from and about the transfeminist practices themselves are examined, and that take the pulse of their evolution and impact in the field of contemporary culture, especially since the arrival of queer theory. The changes that have taken place in the field of art and in some of its institutions have allowed a series of meetings in the form of conferences and seminars, in which political-affective relations have been consolidated. Its relevance, and the debates generated in each of them, have been related to the various visual and/or performative practices developed by transfeminist groups and artists, organizing a casuistry around the main topics of discussion. / Higon Cardete, B. (2022). Redes excéntricas. Una memoria estético/política de las prácticas artísticas transfeministas en el estado español [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/189169

[ES] Esta tesis examina la representación de subjetividades lésbicas en el arte español durante la década de los noventa, un período marcado por la consolidación de la democracia y la influencia de la globalización. Este contexto histórico y social propició un auge en la experimentación artística y la expresión de identidades diversas, con un enfoque especial en las perspectivas feministas y queer. Este estudio busca llenar el vacío en la literatura existente respecto a la representación lésbica, explorando las representaciones artísticas que abordan temas en torno al cuerpo, la construcción de identidades y las relaciones múltiples entre sexualidad y género. La investigación contribuye a la reconstrucción de una genealogía de las subjetividades lésbicas en el contexto del Estado español que irrumpe con fuerza durante los años noventa, desde perspectivas teóricas, críticas, históricas y artísticas. Se realiza un análisis de la producción discursiva entre arte y sexualidad, y la influencia internacional de los discursos, teorías y prácticas artísticas que tuvieron repercusión en las artistas de esa década. A través del análisis de cuatro casos de estudio basados en los proyectos de Cecilia Barriga, LSD, Cabello/Carceller y Carmela García, se exploran conceptos como el desarrollo de las tecnologías de la imagen en movimiento, el activismo sexo político, la performatividad y la heterotopía. Estos casos reflejan temas recurrentes entre las artistas de la década de los noventa y proporcionan una visión integral del contexto en el que estas prácticas artísticas se desarrollaron, situándolas dentro del marco cultural más amplio del movimiento lésbico español del siglo XX y su legado en estas décadas del siglo XXI. / [CA] Aquesta tesi examina la representació de subjectivitats lèsbiques en l'art espanyol durant la dècada dels noranta, un període marcat per la consolidació de la democràcia i la influència de la globalització. Aquest context històric i social va propiciar un auge en l'experimentació artística i l'expressió d'identitats diverses, amb un enfocament especial en les perspectives feministes i queer. Aquest estudi busca omplir el buit en la literatura existent respecte a la representació lèsbica, explorant les representacions artístiques que aborden temes entorn del cos, la construcció d'identitats i les relacions múltiples entre sexualitat i gènere. La investigació contribueix a la reconstrucció d'una genealogia de les subjectivitats lèsbiques en el context de l'Estat espanyol que irromp amb força durant els anys noranta, des de perspectives teòriques, crítiques, històriques i artístiques. Es realitza una anàlisi de la producció discursiva entre art i sexualitat, i la influència internacional dels discursos, teories i pràctiques artístiques que van tindre repercussió en les artistes d'eixa dècada. A través de l'anàlisi de quatre casos d'estudi basats en els projectes de Cecilia Barriga, LSD, Cabell/Carceller i Carmela García, s'exploren conceptes com el desenvolupament de les tecnologies de la imatge en moviment, l'activisme sexe polític, la performativitat i la heterotopia. Aquests casos reflecteixen temes recurrents entre les artistes de la dècada dels noranta i proporcionen una visió integral del context en el qual aquestes pràctiques artístiques es van desenvolupar, situant-les dins del marc cultural més ampli del moviment lèsbic espanyol del segle XX i el seu llegat en aquestes dècades del segle XXI. / [EN] This thesis examines the representation of lesbian subjectivities in Spanish art during the nineties, a period marked by the consolidation of democracy and the influence of globalization. This historical and social context fostered a surge in artistic experimentation and the expression of diverse identities, with a special focus on feminist and queer perspectives. This study seeks to fill the gap in the existing literature regarding lesbian representation, exploring artistic representations that address themes around the body, the construction of identities, and the multiple relationships between sexuality and gender. The research contributes to reconstructing a genealogy of lesbian subjectivities in the context of the Spanish State that burst forth strongly during the nineties from theoretical, critical, historical, and artistic perspectives. An analysis is conducted of the discursive production between art and sexuality and the international influence of discourses, theories, and artistic practices that impacted the artists of that decade. Through the analysis of four case studies based on the projects of Cecilia Barriga, LSD, Cabello/Carceller, and Carmela García, concepts such as the development of moving image technologies, sex-political activism, performativity, and heterotopia are explored. These cases reflect recurring themes among artists of the nineties and provide a comprehensive view of the context in which these artistic practices developed, placing them within the broader cultural framework of the Spanish lesbian movement of the 20th century and its legacy in these decades of the 21st century. / Franco Peña, MY. (2024). Genealogías bolleras. Representación lésbica en las artes visuales en la década de los noventa en el Estado español [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204864