En los últimos tiempos estamos asistiendo a grandes cambios estructurales en el mundo rural, la reestructuración del cual supone transformaciones en el mercado laboral, en los ingresos de las unidades familiares, en las pautas de ocupación y de localización territorial, así como en la estructura social.La presente investigación se centra en el análisis de las consecuencias territoriales y sociales de la implantación de un iniciativa laboral pionera e innovadora en todos los sentidos: el teletrabajo. Para ello se utiliza un enfoque metodológico basado en la perspectiva de género y el análisis regional, analizando el papel que pueden cumplir las tecnologías de la información y comunicación (TICs), y concretamente el teletrabajo, como alternativa de futuro para el desarrollo del mundo rural y su población, y en particular de las mujeres.A partir de tres áreas de estudio (Cataluña, Ardèche y Québec), se ofrece un estado de la cuestión para así realizar un análisis comparado de los diferentes aspectos del teletrabajo -técnico, jurídico y laboral- como de posible alternativa de desarrollo en el actual contexto económico y social. La adopción de estrategias fundadas en la revalorización de los recursos, como soporte de nuevas iniciativas locales de creación de puestos de trabajo, se muestra actualmente como la única vía posible de subsistencia de los espacios rurales. En este sentido la actual evolución de la tecnología y de las llamadas "autopistas de la comunicación", pueden ser consideradas como una posible alternativa de desarrollo para ciertas regiones en declive, mediante la relocalización de ciertos puestos de trabajo en espacios rurales o rururbanos, si se combinan con las incontestables posibilidades que las TICs proporcionan. En este sentido el teletrabajo, inscrito en la globalidad de las teleactividades, puede constituir una alternativa más para facilitar la integración en el mercado laboral de la población rural, principalmente en el caso de mujeres y jóvenes. Las TICs necesitan de importantes infraestructuras de soporte, aspecto que las convierte en moduladores del territorio. De este modo, el actual diseño y equipamiento diferenciado de infraestructuras de TICs, según las regiones, supone un nuevo criterio de jerarquización del espacio; así, la disponiblidad de las TICs se erige como elemento clave en el proceso de retroalimentación de las zonas en desarrollo, haciendo del territorio un generador activo de recursos y posibilidades estratégicas. Las especificidades regionales en materia legislativa, económica, laboral y social, también suponen diferencias significativas en relación al tipo de trabajo realizado a distancia, y a la valoración que las personas que la llevan a cabo tienen de ella. Se concluye que las TICs no son la panacea para los territorios en crisis. Para que el teletrabajo constituya una alternativa real, es necesaria una suma de circunstancias particularmente propicias:Por parte de los trabajadores, es necesaria una dedicación plena, disponer de un proyecto profesional claro y un alto nivel de formación, que incluye la adquisición de competencias y habilidades tecnológicas.También es imprescindible el papel impulsor de las empresas que, interesadas en el ahorro de determinados costes, sean capaces de generar empleos susceptibles de desarrollarse a distancia y por tanto de ser teletrabajados.Igualmente crítico es el papel de las administraciones públicas, que deben fomentar la creación de empleo e infraestructuras equitativamente, reduciendo la deslocalización, y proporcionando ayudas a la formación y equipamientos técnicos adaptados, si desean favorecer la emergencia del teletrabajo.En esta línea, se requieren asimismo medidas dirigidas a favorecer el acceso al trabajo de las mujeres y la población en general (acceso a los servicios de guardería, horarios flexibles, etc.), que fomenten la equidad en el empleo, facilitando que el teletrabajo sea una verdadera opción frente a las condiciones de trabajo o los actuales horarios laborales. / In the last few years, the rural world is undergoing large structural changes which are producing a deep restructuring, involving transformations in job markets, familiar units income and territorial location.The hereby research work concentrates on one pioneering topic, related to the new initiatives taking place in rural world: telework. The present Thesis following a methodological aim from gender and regional analysis, it studies the role that communication and information technologies (ICT) can play, and specifically telework, as a future alternative for the rural world development, especially for women.This research focuses a pioneering topic related to the new initiatives which are taking place in the rural world: telework. The study is centred in the role that communication and information technologies (ICT) and specifically telework, can play as a future alternative for the rural world development and specially for women. The research has been developed following the gender and regional analysis methodologies.After studying three geographical areas (Cataluña, Ardèche and Québec), a "state of the art" is offered, in order to develop a comparative analysis on different aspects of telework -technical, legal and labour- as a possible development alternative in the present economic and social situation.The implementation of strategies based on the revaluation of resources, appears at the moment, as the only way of survival for rural spaces as they act as a support for new local initiatives and the creation of jobs. In this sense, the current evolution of technology and the so-called "information highways" can be considered as a possible alternative for the development of some declining regions, through the relocation of certain jobs in rural or rur-urban spaces, in combination with the enormous possibilities supplied by ICT. That is why telework, as part of the more global term of teleactivities, can represent another alternative to improve the integration of rural population in the job market, especially for women and young people.The fact that ICT needs important support infrastructures, makes them a strong territory modulators. In this way, the present differences among different regions in the design and equipment of ICT infrastructures, are becoming a new criterion for space hierarchies. As a consequence, ICT availability becomes a key element in the feed-back process in developing zones, turning territory into an active generator of resources and strategic possibilities.Regional particularities in legal, economic, labour and social aspects, introduces also important differences related to the kind of the developed telework as well as in the perception of those people working in it.It can be concluded that ICT are not a panacea for territories in crisis as telework needs a big amount of proper circumstances to turn into a real alternative.From the point of view of the manpower, teleworkers need full time dedication, a clear professional project and to be trained at a high level, including technological capabilities.The propelling role of enterprises could be also essential if they are interested in saving costs, through the implementation of jobs which can be suitable to be teleworked.Te role of public administrations are equally critical, because they must support the creation of jobs and infrastructures in a equitable way, reducing outsourcing, and supplying help for training and proper technical equipment, if they really want to favour the emerging of telework.In the same direction, measures are also required to help women -and people in general terms- to access to the job market (access to nurseries, flexible working time, etc.) in order to achieve equity in employment and making telework a true alternative to the traditional working schedules and schemes.

El contingut de la tesi es basa en l'estudi geogràfic de quatre novel·les urbanes ( La fabricanta (1904) de Dolors Monserdà, Les algues roges (1934) de Maria Teresa Vernet, Nada (1945) de Carmen Laforet i El temps de les cireres (1977) de Montserrat Roig) cadascuna d'una generació diferent de narradores catalanes del s.XX. L'objectiu és analitzar l'evolució de la percepció femenina sobre l'espai urbà barceloní durant aquesta centúria. La seva interpretació i anàlisi, a més, es recolza en els escrits d'opinió de Carme Karr (Cultura Femenina, 1910) i altres escriptores de principis d'aquest període (Educació Femenina, 1916); els dos volums de Memòries (1973-1975) d'Aurora Bertrana i la producció memorialística de l'obra completa de Maria Aurèlia Capmany, és a dir, Pedra de toc I i II (1970-1974), Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989). Teòricament, la recerca s'emmarca en les idees de la geografia del gènere tant pel seu enfocament interdisciplinar com pel nou sistema conceptual sorgit d'un espai urbà integrador de les esferes de la producció i de la reproducció, les quals donen una visió més global de la realitat. Les fonts documentals que estructuren i articulen la investigació són la geografia urbana del gènere i la creació literària femenina catalana essencialment, tot i que també se n'utilitzen d'altres com la història i la literatura feminista, recolzades en la pròpia sociologia, antropologia i, en menor mesura, la cartografia. La metodologia geogràficohumanística (qualitativa i interactiva) aplicada a l'exploració dels documents literaris parteix d'un guió de lectura previ, el qual pretén centrar l'atenció de l'anàlisi interpretativa en la representació i les experiències personals que les escriptores transmeten dels espais urbans interiors i exteriors, com són utilitzats, quines relacions s'estableixen i la mobilitat que tenen. Elements tots ells que permeten recuperar una part de l'experiència urbana femenina i el seu món perceptiu en un passat recent alhora que possibiliten constatar la seva evolució i discernir les seves ruptures i/o continuïtats en la dinàmica social. La literatura catalana de ficció d'autora ha permès que emergís una altra història de la ciutat : la de les dones. Elles són les protagonistes, com a productores i consumidores d'espai, com a ciutadanes, al considerar la vida quotidiana com la perspectiva d'investigació del fet urbà, ja que, en aquest àmbit, en aquesta quotidianietat és on les dones, per adscripció social, han estat instal·lades, deixant escassa memòria de la seva experiència personal i col·lectiva. Una perspectiva, a més, que pot entendre's com l'expressió local i específica de processos socials i econòmics generals al mateix temps que emmiralla com les pràctiques espacials diàries de les persones van modificant les transformacions generals i fent que evolucionin al llarg del temps. I d'aquesta manera, Barcelona, escenari urbà i narratiu de les novel·les, es converteix en personatge testimoni de les conquestes femenines i de les seves lluites tant en l'àmbit cultural, social i econòmic com en el domèsticoprivat de la societat.La tesi s'ha dut a terme des de la perspectiva d'una geografia compromesa amb el canvi social que té com a objectiu acabar amb les desigualtats socioespacials i ambientals en funció del gènere. Desitja, així mateix, contribuir al reconeixement i a la legitimació d'unes escriptores que formen part d'una memòria històrica de la nostra cultura i de la nostra ciutat bandejada i "oblitejada", que a hores d'ara caldria incorporar per tal d'afrontar, dones i homes, en una major igualtat de condicions el nou segle XXI. / This thesis contents are based on the geographical research on four urban novels (La fabricanta (1904) by Dolores Monserdà, Les algues roges (1934) by Maria Teresa Vernet, Nada (1945) by Carmen Laforet and El temps de les cireres (1977) by Monteserrat Roig ) each of them from a different generation of female Catalan writers throughout the XXth century. Its aim is to analyse the evolution of women's perception about Barcelona urban space during this century. Besides, their understanding and analysis are supported by Carme Karr's opinion pieces of work(Cultura Femenina, 1910) and other female writers in the beginning of this period (Educació Femenina, 1916 ); the two volumes of Memòries ( 1973 - 1975 ) by Aurora Bertrana and the memorialistic production of Maria Aurèlia Capmany's whole work, i.e., Pedra de toc I i II (1970- 1974), Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989).In theory, the research is placed in the context of the ideas of genre geography because of its interdisciplinary approach as well as the new conceptual system appeared from a kind of urban space which integrates production and reproduction fields and which gives a more overall view of reality. The documentary sources that organise and shape the research are urban genre geography and female literary Catalan work in particular, although others are also used, such as feminist History and Literature, supported by Sociology, Anthropology, and in smaller measure, Cartography.Geographical- humanistic methodology (qualitative and interactive) applied to research on literary documents starts from a previous reading script, which tries to focus the interpretative analysis attention on the performance and personal experiences which these female writers transmit about inner and outer urban spaces, how they are used, which relationship they set and the mobility they have. All these elements allow us to bring back some of the female urban experience and their perceptive world in a recent past as well as the fact of making possible to verify their evolution and distinguish their ruptures and/or continuity within social dynamics.Female writers' Catalan fiction literature has allowed another town history to appear: the women's one. They are the main characters, as producers and consumers of space, as citizens, by considering everyday life as the perspective of research of the urban fact, since, within this area, over the ordinariness, is where women, because of social assignment, have been settled, leaving scarce memories of their own and communal experiences. A perspective, besides, which can be understood as the local and particular expression of general social and economic processes and, at the same time, it reflects as space daily habits of people are always modifying the general changes and making them evolve all the time. This way, Barcelona, urban and narrative stage of these novels, becomes a witness character of women's achievements and fights within the cultural, social and economic field as well as the domestic-private one in society.The thesis has been carried out from the perspective of a geography committed with social changes, whose aim is to end sociospacial and environmental inequality according to genre. It also wishes to contribute to the acknowledgement and legitimisation of some female writers who are part of a historical memory of our culture and our banished and "forgotten" city, which should be included now in order to tackle the XXst century, women and men, in a greater equality of conditions.