[EN] Control tools for Photographic Heritage This doctoral thesis tries to give an overview and provide solutions to a latent problem in Spanish photography scene: control tools for photographic heritage. The control of photographic heritage should aim to answer questions about what the Spanish photographic heritage is, which funds and collections compose, who guards this photographic heritage of our country, in what condition is and what access possibilities for researchers to consult primary sources of photography. In summary, responses that help us reconstruct the history of photography in Spain. To approach the set of photographic images that make up the national photographic heritage, we must first connect concepts that the history of photography has been responsible for separating: Traditionally we assume the heritage value of photography for their artistic value, but we have to add the historical values , documentaries, social, anthropological, etc., in short, all those values that contribute to compose the cultural identity through photography. The specific objectives are, therefore, to know what national or surrounding countries studies have been done on the photographic heritage, and from which institutions have promoted these studies and the results obtained. Likewise, the documentary sciences managing this documentary heritage from the point of view of the archivist, proposals for standardization and national legislation that affects our work directly or indirectly are analyzed too. Finally, all these questions lead us to a proposed collection of information on photographic documentary collections around the country, and analyze the results obtained in the dFoto project. The content of chapters is: 1. POLICY FRAMEWORK, PROJECT ON GLOBAL EQUITY DOCUMENTARY AND PROPOSALS FOR STANDARDIZATION. For proper management of photographic heritage is necessary to know the evolution and international standards setting, the standards adopted by the Spanish institutions for the management of photographic materials, communications and European recommendations for preservation and digitization, etc. 2. CONTROL STRATEGIES OF PHOTOGRAPHIC HERITAGE IN EUROPE. A necessary starting point for any study that seeks to delimit the field of action on the photographic heritage, should make a preliminary review of the main problems affecting the photographic heritage, by analyzing control plans photographic heritage of prestigious institutions, strategic plans followed by different European countries: establishment of national centers of photography, cultural policies, etc. 3. STATE OF SPANISH PHOTOGRAPHIC HERITAGE. In order to understand the current situation of the national photographic heritage, it is necessary to make a complete review of photography in our country. From the studies on the history of photography in Spain and the development of local histories of photography, to draft local guide-inventory holdings and collections of photography, reviewing the situation of the responsible centers for ensuring the photographic heritage. 4. ARCHIVE PHOTO MANAGEMENT FUNDS. A very important part of the thesis is archival photographic collections management, analyzing each of the phases of the documentary treatment, from admission to the distribution of documents. 5. DIRECTORY OF ARCHIVES AND COLLECTIONS OF PHOTOGRAPHY IN SPAIN. Finally, the development of a guide-inventory of photographic heritage of the whole Spanish State through the experience of dFoto project, noting the strategy of the different phases of the project and the results obtained. CONCLUSION To conclude the necessary lines were drawn to address the various issues surrounding the Spanish photographic heritage and a global vision for management. / [ES] Herramientas de Control del Patrimonio Fotográfico Este trabajo de tesis doctoral trata de dar una visión de conjunto y aportar soluciones a una problemática latente en el panorama de la fotografía en España: las herramientas de control del patrimonio fotográfico. El control del patrimonio fotográfico debe aspirar a responder cuestiones acerca de en qué consiste el patrimonio fotográfico español, qué fondos y colecciones lo componen, quién custodia este patrimonio fotográfico de nuestro país, en qué estado de conservación se encuentra y qué posibilidades de acceso tienen los investigadores para consultar fuentes primarias de fotografía. Para acercarnos al conjunto de imágenes fotográficas que componen el patrimonio fotográfico nacional, debemos primeramente unir conceptos que la historia de la fotografía se ha encargado de separar: asumimos tradicionalmente el valor patrimonial de la fotografía por su valor artístico, pero hemos de añadirle los valores históricos, documentales, sociales, antropológicos, etc., en definitiva todos aquellos valores que contribuyen a componer la identidad cultural a través de la fotografía. Los objetivos específicos son, conocer qué estudios nacionales o de países de nuestro entorno se han hecho sobre el patrimonio fotográfico, y desde qué instituciones se han fomentado estos estudios. También se analizan las ciencias documentales que gestionan este patrimonio documental desde el punto de vista de la archivística, las propuestas de estandarización y la legislación nacional que le afecta directa o indirectamente. Finalmente, se plantea una propuesta de recopilación de información sobre los conjuntos documentales fotográficos de todo el territorio nacional, a través del proyecto dFoto. El contenido por capítulos es: 1. MARCO NORMATIVO, PROYECTOS GLOBALES SOBRE PATRIMONIO DOCUMENTAL Y PROPUESTAS DE ESTANDARIZACIÓN. Para una correcta gestión del patrimonio fotográfico es necesario conocer la evolución y fijación de estándares internacionales, los estándares adoptados por las instituciones españolas para la gestión de los materiales fotográficos, las comunicaciones y recomendaciones europeas sobre preservación y acceso, etc. 2. ESTRATEGIAS DE CONTROL DEL PATRIMONIO FOTOGRÁFICO EN EUROPA. Un punto de partida necesario para todo estudio que trate de delimitar el campo de actuación sobre el patrimonio fotográfico, debe hacer una revisión previa de los principales problemas que afectan al patrimonio fotográfico, mediante el análisis de los planes de control del patrimonio fotográfico de instituciones de prestigio, planes estratégicos seguidos por diferentes países europeos: creación de centros nacionales de fotografía, políticas culturales, etc. 3. SITUACIÓN DEL PATRIMONIO FOTOGRÁFICO ESPAÑOL. Para llegar a entender la situación actual del patrimonio fotográfico nacional, es necesario hacer una revisión completa de la fotografía en nuestro país. Desde los estudios sobre la historia de la fotografía en España y la elaboración de historias locales de la fotografía, hasta los proyectos de guía-inventario locales de fondos y colecciones de fotografía, repasando la situación de los centros encargados de velar por el patrimonio fotográfico. 4. GESTIÓN ARCHIVÍSTICA DE FONDOS FOTOGRÁFICOS. Una parte muy importante de la tesis la constituye la gestión archivística de fondos fotográficos, analizando cada una de las fases del tratamiento documental, desde el ingreso de documentos hasta la difusión, teniendo en cuenta su aplicación. 5. DIRECTORIO DE FONDOS Y COLECCIONES DE FOTOGRAFÍA EN ESPAÑA. Finalmente, se tratará la elaboración de una guía-inventario del patrimonio fotográfico de todo el Estado español a través de la experiencia del proyecto dFoto, señalando la estrategia de las distintas fases del proyecto y los resultados obtenidos. CONCLUSIÓN En conclusión se trazarán las líneas necesarias para abordar las di / [CAT] Eines de Control del Patrimoni Fotogràfic Aquest treball de tesi doctoral tracta de donar una visió de conjunt i aportar solucions a una problemàtica latent al panorama de la fotografia a Espanya: les eines de control del patrimoni fotogràfic. L'objectiu del control del patrimoni fotogràfic haurà de respondre qüestions en relació a en què consisteix el patrimoni fotogràfic espanyol, quins fons i col·leccions ho componen, qui custodia aquest patrimoni fotogràfic del nostre país, en quin estat de conservació es troba i quines possibilitats d'accés tenen els investigadors per consultar fonts primàries de fotografia. Per apropar-nos al conjunt d'imatges fotogràfiques que componen el patrimoni fotogràfic nacional, primerament haurem d'unir conceptes que la història de la fotografia s'ha encarregat de separar: assumim tradicionalment el valor patrimonial de la fotografia pel seu valor artístic; però hem d'afegir-li els valors històrics, documentals, socials, antropològics, etc., tots aquells valors que contribueixen a compondre la identitat cultural a través de la fotografia. Els objectius específics són, per tant, conèixer quins estudis nacionals o de països del nostre entorn s'han fet en relació al patrimoni fotogràfic, i quines institucions han fomentat aquests estudis. També s'analitzen les ciències documentals que gestionen aquest patrimoni documental des del punt de vista de l'arxivística, les propostes d'estandardització i la legislació nacional que li afecta directa o indirectament. Finalment, es planteja una proposta de recopilació d'informació pel que fa als conjunts documentals fotogràfics de tot el territori nacional, afegint la revisió dels resultats obtinguts al projecte dFoto. El contingut per capítols: 1. ÀMBIT NORMATIU, PROJECTES GLOBALS SOBRE PATRIMONI DOCUMENTAL I PROPOSTES D'ESTANDARDITZACIÓ. Per tal de fer una correcta gestió del patrimoni fotogràfic és necessari conèixer l'evolució i fixació d'estàndards internacionals, els estàndards adoptats per les institucions espanyoles per a la gestió dels materials fotogràfics, les comunicacions i recomanacions europees en quant a la preservació i el seu accés, etc. 2. ESTRATÈGIES DE CONTROL DEL PATRIMONI FOTOGRÀFIC A EUROPA. Un punt de partida necessari per a tot estudi que tingui com a objectiu delimitar el camp d'actuació sobre el patrimoni fotogràfic, ha de fer una revisió prèvia dels principals problemes que afecten al patrimoni fotogràfic, mitjançant l'anàlisi dels plans de control del patrimoni fotogràfic d'institucions de prestigi, plans estratègics seguits per diferents països europeus: creació de centres nacionals de fotografia, polítiques culturals, etc. 3. SITUACIÓ DEL PATRIMONI FOTOGRÀFIC ESPAÑOL. Per a poder entendre la situació actual del patrimoni fotogràfic nacional, és necessari fer una revisió completa de la fotografia al nostre país. Començant pels estudis en relació a la història de la fotografia a Espanya i l'elaboració d'històries locals de la fotografia, fins als projectes de guia-inventari locals de fons i col·leccions de fotografia, repassant la situació dels centres encarregats de vetllar pel patrimoni fotogràfic. 4. GESTIÓ ARXIVÍSTICA DE FONS FOTOGRÀFICS. Una part molt important de la tesi es troba en aquest punt, on es tracta la gestió arxivística de fons fotogràfics, analitzant cadascuna de les fases del tractament documental, des de l'ingrés de documents fins a la difusió, tenint en compte la seua aplicació. 5. DIRECTORI DE FONS I COL·LECCIONS DE FOTOGRAFIA A ESPANYA. Finalment, es tractarà l'elaboració d'una guia-inventari del patrimoni fotogràfic de tot l'Estat espanyol partint de l'experiència del projecte dFoto, assenyalant l'estratègia als diferents estadis del projecte i els resultats obtinguts. CONCLUSIÓ Com a conclusió es perfilaran les línies necessàries per a treballar les diferents problemàtiques que envolten al patrimoni fo / García Cárceles, MÁ. (2015). Herramientas de control del patrimonio fotográfico [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/52695 / TESIS

En la realización de este trabajo se obtendrán las expresiones analíticas que permiten describir las propiedades acústicas de una red de elementos dispersivos en el interior de una guía de ondas, permitiendo así, obtener en el límite de homogenización los parámetros efectivos que caracterizan al metamaterial y la verificación experimental de las propiedades acústicas del metamaterial. Matemáticamente este problema se tratará con la teoría de la dispersión múltiple, ya que las geometrías a tratar en este trabajo van a ser cilíndricas y dicha teoría se ha demostrado ser la mas efectiva para esos casos y usando la técnica de ¿mode matching ¿para la resolución general del problema de la dispersión de campo acústico en el interior de una guía de ondas. / Graciá Salgado, R. (2014). Diseño y caracterización de metamateriales acústicos basados en guías de onda [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/38759 / TESIS

[ES] La presente tesis se ha centrado en el modelado, diseño y demonstración experimental por primera vez del dispositivo Reconfigurable Reflective Arrayed Waveguide Grating (R-RAWG). Para la consecución de este dispositivo que tiene posibilidades de uso en la espectrometría, una plataforma de nitruro de silicio llamada CNM-VLC se ha usado, ya que este material permite operar en un gran ancho de banda. Esta plataforma posee ciertas limitaciones y los elementos necesarios para el funcionamiento de este dispositivo tenían un performance bajo. Por ello, se ha desarrollado y validado una metodología que ha permitido obtener mejores divisores. Además, se ha diseñado un inverted taper que ha mejorado considerablemente el acoplo de luz al chip. Esto ha sido gracias a un exhaustivo análisis de opciones existentes en la literatura que también ha permitido escoger la mejor opción para realizar un espejo reconfigurable en la plataforma sin cambiar ni añadir ningún proceso de fabricación. Se han demostrado espejos reconfigurables gracias a utilizar divisores ópticos realimentados y también se ha desarrollado códigos que predicen el comportamiento del dispositivo experimentalmente. Con todo el trabajo realizado, se ha diseñado un R-RAWG para que pudiera operar en un gran ancho de banda y que los actuadores de fase no tuvieran peligro de estropearse. También se ha desarrollado un código para el modelado del R-RAWG que permite imitar la fabricación de estos dispositivos y que, gracias a esto, se ha desarrollado un método o algoritmo llamado DPASTOR, que usa algoritmos usados en machine learning, para optimizar la respuesta con tan sólo la potencia óptica de salida. Finalmente, se ha diseñado una PCB para poder conectar eléctricamente el chip fotónico y se ha desarrollado un método de medida que ha permitido tener una respuesta estable consiguiendo demostrar multitud de respuestas de filtros ópticos con el mismo dispositivo. / [CAT] La present tesi s'ha centrat en el modelatge, disseny i demonstració experimental per primera vegada del dispositiu Reconfigurable Reflective Arrayed Waveguide Grating (R-RAWG). Per a la consecució d'aquest dispositiu que té possibilitats d'ús en l'espectrometria, una plataforma de nitrur de silici anomenada CNM-VLC s'ha usat ja que aquest material permet operar en una gran amplada de banda. Aquesta plataforma posseeix certes limitacions i els elements necessaris per al funcionament d'aquest dispositiu tenien un performance baix. Per això, s'ha desenvolupat i validat una metodologia que ha permés obtindre millors divisors i també, gràcies als processos de fabricació, s'ha dissenyat un acoplador que ha millorat considerablement l'acoble de llum al xip. Això ha sigut gràcies a un exhaustiu analisis d'opcions existents en la literatura que també ha permés triar la millor opció per a realitzar un espill reconfigurable en la plataforma sense canviar ni afegir cap procés de fabricació. S'han demonstrat espills reconfigurables gràcies a utilitzar divisors realimentats i també s'ha desenvolupat codis que prediuen el comportament del dispostiu experimentalment. Amb tot el treball realitzat, s'ha dissenyat un R-RAWG fent ús de determinades consideracions perquè poguera operar en una gran amplada de banda i que els actuadors de fase no tingueren perill de desbaratar-se. També s'ha desenvolupat un codi per al modelatge del R-RAWG que permet imitar la fabricació d'aquests dispositius i que, gràcies a això, s'ha desenvolupat un mètode o algorisme anomenat DPASTOR, que usa algorismes usats en machine learning, per a optimitzar la resposta amb tan sols la potència òptica d'eixida. Finalment, s'ha dissenyat una PCB per a poder connectar elèctricament el xip fotònic i s'ha desenvolupat un mètode de mesura que ha permés tindre una resposta estable aconseguint demostrar multitud de respostes de filtres òptics amb el mateix dispositiu. / [EN] This thesis is focused on the modelling, design and experimental demonstration for the first time of Reconfigurable Reflective Arrayed Waveguide Grating (R-RAWG) device. In order to build this device, that can be employed in spectrometry, a silicon nitride platform termed CNM-VLC has been chosen since this material allows to operate in broad range of wavelengths. This platform has the necessary elements, but some limitations because the operation of this device had a low performance. Therefore, a methodology has been developed and validated, which has allowed to obtain better splitters. Also an inverted taper has been designed, which has considerably improved the coupling of light to the chip. This has been possible thanks to an exhaustive analysis of existing options in the literature, that has allowed choosing the best option to make a reconfigurable mirror on the platform without changing or adding new manufacturing steps. Reconfigurable mirrors have been demonstrated by using feedback splitters. Furthermore, codes have been developed to predict the behaviour of the actual device. With all the work done, a R-RAWG has been designed by using certain considerations so that it can operate over a broad wavelength range and the phase actuators are not in danger of being damaged. A code has also been developed for the modelling of the R-RAWG, which allows manufacturing imperfections to be considered, thanks to this, a method or algorithm called DPASTOR has been developed. DPASTOR resembles machine learning to optimise the response by just using the optical output power. Finally, a PCB and an assembly with the chip interconnected to it have been made and designed. Moreover, a measurement method has been developed, which has made it possible to have a stable response and to demonstrate a multitude of optical filter responses with the same device. / Fernández Vicente, J. (2021). Reconfigurable Reflective Arrayed Waveguide Grating on Silicon Nitride [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/165783 / TESIS

[ES] El síndrome de dolor regional complejo (SDRC) es un trastorno de dolor crónico debilitante que suele afectar a una extremidad, y se caracteriza por su compleja e incomprendida fisiopatología subyacente, lo que supone un reto para su diagnóstico y tratamiento. Para evitar el deterioro de la calidad de vida de los pacientes, la consecución de un diagnóstico y tratamiento tempranos marca un punto de inflexión. Entre los diferentes tratamientos, los bloqueos simpáticos lumbares (BSLs) tienen como objetivo aliviar el dolor y reducir algunos signos simpáticos de la afección. Este procedimiento intervencionista se lleva a cabo inyectando anestesia local alrededor de los ganglios simpáticos y, hasta ahora, se realiza frecuentemente bajo el control de diferentes técnicas de imagen, como los ultrasonidos o la fluoroscopia. Dado que la termografía infrarroja (TIR) ha demostrado ser una herramienta eficaz para evaluar la temperatura de la piel, y teniendo en cuenta el efecto vasodilatador que presentan los anestésicos locales inyectados, se ha considerado el uso de la IRT para la evaluación de los BSLs. El objetivo de esta tesis es, estudiar la capacidad de la TIR como una técnica complementaria para la evaluación de la eficacia en la ejecución de los BSLs. Para cumplir este objetivo, se han realizado tres estudios implementando la TIR en pacientes diagnosticados de SDRC de miembros inferiores sometidos a BSLs. El primer estudio se centra en la viabilidad de la TIR como herramienta complementaria para la evaluación de la eficacia ejecución de los BSLs. Cuando se realizan los BSLs, la colocación correcta de la aguja es crítica para llevar realizar el procedimiento técnicamente correcto y, en consecuencia, para lograr los resultados clínicos deseados. Para verificar la posición de la aguja, tradicionalmente se han utilizado técnicas de imagen, sin embargo, los BSLs bajo control fluoroscópico no siempre aseguran su exacta ejecución. Por este motivo, se han aprovechado las alteraciones térmicas inducidas por los anestésicos locales y se han evaluado mediante la TIR. Así, cuando en las imágenes infrarrojas se observaron cambios térmicos en la planta del pie afectado tras la inyección de lidocaína, se consideró que el BSL era exitoso. El segundo estudio trata del análisis cuantitativo de los datos térmicos recogidos en el entorno clínico a partir de diferentes parámetros basados en las temperaturas extraídas de ambos pies. Según los resultados, para predecir adecuadamente los BSLs exitosos, se deberían analizar las temperaturas de las plantas de los pies durante los primeros cuatro minutos tras la inyección del anestésico local. Así, la aplicación de la TIR en el entorno clínico podría ser de gran ayuda para evaluar la eficacia de ejecución de los BSLs mediante la evaluación de las temperaturas de los pies en tiempo real. Por último, el tercer estudio aborda el análisis cuantitativo mediante la implementación de herramientas de machine learning (ML) para evaluar su capacidad de clasificar automáticamente los BSLs. En este estudio se han utilizado una serie de características térmicas extraídas de las imágenes infrarrojas para evaluar cuatro algoritmos de ML para tres momentos diferentes después del instante de referencia (inyección de lidocaína). Los resultados indican que los cuatro modelos evaluados presentan buenos rendimientos para clasificar automáticamente los BSLs entre exitosos y fallidos. Por lo tanto, la combinación de parámetros térmicos junto con de clasificación ML muestra ser eficaz para la clasificación automática de los procedimientos de BSLs. En conclusión, el uso de la TIR como técnica complementaria en la práctica clínica diaria para la evaluación de los BSLs ha demostrado ser totalmente eficaz. Dado que es un método objetivo y relativamente sencillo de implementar, puede permitir que los médicos especialistas en dolor identifiquen los bloqueos realizados fallidos y, en consecuencia, puedan revertir esta situación. / [CA] La síndrome de dolor regional complex (SDRC) és un trastorn de dolor crònic debilitant que sol afectar una extremitat, i es caracteritza per la seua complexa i incompresa fisiopatologia subjacent, la qual cosa suposa un repte per al seu diagnòstic i tractament. Per a evitar la deterioració de la qualitat de vida dels pacients, la consecució d'un diagnòstic i tractament primerencs marca un punt d'inflexió. Entre els diferents tractaments , els bloquejos simpàtics lumbars (BSLs) tenen com a objectiu alleujar el dolor i reduir alguns signes simpàtics de l'afecció. Aquest procediment intervencionista es duu a terme injectant anestèsia local al voltant dels ganglis simpàtics i, fins ara, es realitza freqüentment sota el control de diferents tècniques d'imatge, com els ultrasons o la fluoroscopia. Atés que la termografia infraroja (TIR) ha demostrat ser una eina eficaç per a avaluar la temperatura de la pell, i tenint en compte l'efecte vasodilatador que presenten els anestèsics locals injectats, s'ha considerat l'ús de la TIR per a l'avaluació dels BSLs. L'objectiu d'aquesta tesi és, estudiar la capacitat de la TIR com una tècnica complementària per a l'avaluació de l'eficàcia en l'execució dels BSLs. Per a complir aquest objectiu, s'han realitzat tres estudis implementant la TIR en pacients diagnosticats de SDRC de membres inferiors sotmesos a BSLs. El primer estudi avalua la viabilitat de la TIR com a eina complementària per a l'analisi de l'eficàcia en l'execució dels BSLs. Quan es realitzen els BSLs, la col·locació correcta de l'agulla és crítica per a dur a terme el procediment tècnicament correcte i, en conseqüència, per a aconseguir els resultats clínics desitjats. Per a verificar la posició de l'agulla, tradicionalment s'han utilitzat tècniques d'imatge, no obstant això, els BSLs baix control fluoroscòpic no sempre asseguren la seua exacta execució. Per aquest motiu, s'han aprofitat les alteracions tèrmiques induïdes pels anestèsics locals i s'han avaluat mitjançant la TIR. Així, quan en les imatges infraroges es van observar canvis tèrmics en la planta del peu afectat després de la injecció de lidocaIna, es va considerar que el BSL era exitós. El segon estudi tracta de l'anàlisi quantitativa de les dades tèrmiques recollides en l'entorn clínic a partir de diferents paràmetres basats en les temperatures extretes d'ambdós peus. Segons els resultats, per a predir adequadament l'execució exitosa d'un BSL, s'haurien d'analitzar les temperatures de les plantes dels peus durant els primers quatre minuts després de la injecció de l'anestèsic local. Així, l'implementació de la TIR en l'entorn clínic podria ser de gran ajuda per a avaluar l'eficàcia d'execució dels BSLs mitjançant l'avaluació de les temperatures dels peus en temps real. El tercer estudi aborda l'anàlisi quantitativa mitjançant la implementació d'eines machine learning (ML) per a avaluar la seua capacitat de classificar automàticament els BSLs. En aquest estudi s'han utilitzat una sèrie de característiques tèrmiques extretes de les imatges infraroges per a avaluar quatre algorismes de ML per a tres moments diferents després de l'instant de referència (injecció de lidocaïna). Els resultats indiquen que els quatre models avaluats presenten bons rendiments per a classificar automàticament els BSLs en exitosos i fallits. Per tant, la combinació de paràmetres tèrmics juntament amb models de classificació ML mostra ser eficaç per a la classificació automàtica dels procediments de BSLs. En conclusió, l'ús de la TIR com a tècnica complementària en la pràctica clínica diària per a l'avaluació dels BSLs ha demostrat ser totalment eficaç. Atés que és un mètode objectiu i relativament senzill d'implementar, pot ajudar els metges especialistes en dolor a identificar els bloquejos realitzats fallits i, en conseqüència, puguen revertir aquesta situació. / [EN] Complex regional pain syndrome (CRPS) is a debilitating chronic pain condition that usually affects one limb, and it is characterized by its misunderstood underlying pathophysiology, resulting in both challenging diagnosis and treatment. To avoid the patients' impairment quality of life, the achievement of both an early diagnosis and treatment marks a turning point. Among the different treatment approaches, lumbar sympathetic blocks (LSBs) are addressed to alleviate the pain and reduce some sympathetic signs of the condition. This interventional procedure is performed by injecting local anaesthetic around the sympathetic ganglia and, until now, it has been performed under different imaging techniques, including the ultrasound or the fluoroscopy approaches. Since infrared thermography (IRT) has proven to be a powerful tool to evaluate skin temperatures and taking into account the vasodilatory effects of the local anaesthetics injected in the LSB, the use of IRT has been considered for the LSBs assessment. Therefore, the purpose of this thesis is to evaluate the capability of IRT as a complementary assessment technique for the LSBs procedures performance. To fulfil this aim, three studies have been conducted implementing the IRT in patients diagnosed with lower limbs CRPS undergoing LSBs. The first study focuses on the feasibility of IRT as a complementary assessment tool for LSBs performance, that is, for the confirmation of the proper needle position. When LSBs are performed, the correct needle placement is critical to carry out the procedure technically correct and, consequently, to achieve the desired clinical outcomes. To verify the needle placement position, imaging techniques have traditionally been used, however, LSBs under radioscopic guidance do not always ensure an exact performance. For this reason, the thermal alterations induced by the local anaesthetics, have been exploited and assessed by means of IRT. Thus, the LSB procedure was considered successfully performed when thermal changes within the affected plantar foot were observed in the infrared images after the lidocaine injection. The second study deals with the quantitative analysis of the thermal data collected in the clinical setting through the evaluation of different temperature-based parameters extracted from both feet. According to the results, the proper LSB success prediction could be achieved in the first four minutes after the block through the evaluation of the feet skin temperatures. Therefore, the implementation of IRT in the clinical setting might be of great help in assessing the LSBs performance by evaluating the plantar feet temperatures in real time. Finally, the third study addresses the quantitative analysis by implementing machine learning (ML) tools to assess their capability to automatically classify LSBs. In this study, a set of thermal features retrieved from the infrared images have been used to evaluate four ML algorithms for three different moments after the baseline time (lidocaine injection). The results indicate that all four models evaluated present good performance metrics to automatically classify LSBs into successful and failed. Therefore, combining infrared features with ML classification models shows to be effective for the LSBs procedures automatic classification. In conclusion, the use of IRT as a complementary technique in daily clinical practice for LSBs assessment has been evidenced entirely effective. Since IRT is an objective method and it is not very demanding to perform, it is of great help for pain physicians to identify failed procedures, and consequently, it allow them to reverse this situation. / Cañada Soriano, M. (2022). Infrared Thermography for the Assessment of Lumbar Sympathetic Blocks in Patients with Complex Regional Pain Syndrome [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181699 / TESIS

No description available.