[EN] Control tools for Photographic Heritage This doctoral thesis tries to give an overview and provide solutions to a latent problem in Spanish photography scene: control tools for photographic heritage. The control of photographic heritage should aim to answer questions about what the Spanish photographic heritage is, which funds and collections compose, who guards this photographic heritage of our country, in what condition is and what access possibilities for researchers to consult primary sources of photography. In summary, responses that help us reconstruct the history of photography in Spain. To approach the set of photographic images that make up the national photographic heritage, we must first connect concepts that the history of photography has been responsible for separating: Traditionally we assume the heritage value of photography for their artistic value, but we have to add the historical values , documentaries, social, anthropological, etc., in short, all those values that contribute to compose the cultural identity through photography. The specific objectives are, therefore, to know what national or surrounding countries studies have been done on the photographic heritage, and from which institutions have promoted these studies and the results obtained. Likewise, the documentary sciences managing this documentary heritage from the point of view of the archivist, proposals for standardization and national legislation that affects our work directly or indirectly are analyzed too. Finally, all these questions lead us to a proposed collection of information on photographic documentary collections around the country, and analyze the results obtained in the dFoto project. The content of chapters is: 1. POLICY FRAMEWORK, PROJECT ON GLOBAL EQUITY DOCUMENTARY AND PROPOSALS FOR STANDARDIZATION. For proper management of photographic heritage is necessary to know the evolution and international standards setting, the standards adopted by the Spanish institutions for the management of photographic materials, communications and European recommendations for preservation and digitization, etc. 2. CONTROL STRATEGIES OF PHOTOGRAPHIC HERITAGE IN EUROPE. A necessary starting point for any study that seeks to delimit the field of action on the photographic heritage, should make a preliminary review of the main problems affecting the photographic heritage, by analyzing control plans photographic heritage of prestigious institutions, strategic plans followed by different European countries: establishment of national centers of photography, cultural policies, etc. 3. STATE OF SPANISH PHOTOGRAPHIC HERITAGE. In order to understand the current situation of the national photographic heritage, it is necessary to make a complete review of photography in our country. From the studies on the history of photography in Spain and the development of local histories of photography, to draft local guide-inventory holdings and collections of photography, reviewing the situation of the responsible centers for ensuring the photographic heritage. 4. ARCHIVE PHOTO MANAGEMENT FUNDS. A very important part of the thesis is archival photographic collections management, analyzing each of the phases of the documentary treatment, from admission to the distribution of documents. 5. DIRECTORY OF ARCHIVES AND COLLECTIONS OF PHOTOGRAPHY IN SPAIN. Finally, the development of a guide-inventory of photographic heritage of the whole Spanish State through the experience of dFoto project, noting the strategy of the different phases of the project and the results obtained. CONCLUSION To conclude the necessary lines were drawn to address the various issues surrounding the Spanish photographic heritage and a global vision for management. / [ES] Herramientas de Control del Patrimonio Fotográfico Este trabajo de tesis doctoral trata de dar una visión de conjunto y aportar soluciones a una problemática latente en el panorama de la fotografía en España: las herramientas de control del patrimonio fotográfico. El control del patrimonio fotográfico debe aspirar a responder cuestiones acerca de en qué consiste el patrimonio fotográfico español, qué fondos y colecciones lo componen, quién custodia este patrimonio fotográfico de nuestro país, en qué estado de conservación se encuentra y qué posibilidades de acceso tienen los investigadores para consultar fuentes primarias de fotografía. Para acercarnos al conjunto de imágenes fotográficas que componen el patrimonio fotográfico nacional, debemos primeramente unir conceptos que la historia de la fotografía se ha encargado de separar: asumimos tradicionalmente el valor patrimonial de la fotografía por su valor artístico, pero hemos de añadirle los valores históricos, documentales, sociales, antropológicos, etc., en definitiva todos aquellos valores que contribuyen a componer la identidad cultural a través de la fotografía. Los objetivos específicos son, conocer qué estudios nacionales o de países de nuestro entorno se han hecho sobre el patrimonio fotográfico, y desde qué instituciones se han fomentado estos estudios. También se analizan las ciencias documentales que gestionan este patrimonio documental desde el punto de vista de la archivística, las propuestas de estandarización y la legislación nacional que le afecta directa o indirectamente. Finalmente, se plantea una propuesta de recopilación de información sobre los conjuntos documentales fotográficos de todo el territorio nacional, a través del proyecto dFoto. El contenido por capítulos es: 1. MARCO NORMATIVO, PROYECTOS GLOBALES SOBRE PATRIMONIO DOCUMENTAL Y PROPUESTAS DE ESTANDARIZACIÓN. Para una correcta gestión del patrimonio fotográfico es necesario conocer la evolución y fijación de estándares internacionales, los estándares adoptados por las instituciones españolas para la gestión de los materiales fotográficos, las comunicaciones y recomendaciones europeas sobre preservación y acceso, etc. 2. ESTRATEGIAS DE CONTROL DEL PATRIMONIO FOTOGRÁFICO EN EUROPA. Un punto de partida necesario para todo estudio que trate de delimitar el campo de actuación sobre el patrimonio fotográfico, debe hacer una revisión previa de los principales problemas que afectan al patrimonio fotográfico, mediante el análisis de los planes de control del patrimonio fotográfico de instituciones de prestigio, planes estratégicos seguidos por diferentes países europeos: creación de centros nacionales de fotografía, políticas culturales, etc. 3. SITUACIÓN DEL PATRIMONIO FOTOGRÁFICO ESPAÑOL. Para llegar a entender la situación actual del patrimonio fotográfico nacional, es necesario hacer una revisión completa de la fotografía en nuestro país. Desde los estudios sobre la historia de la fotografía en España y la elaboración de historias locales de la fotografía, hasta los proyectos de guía-inventario locales de fondos y colecciones de fotografía, repasando la situación de los centros encargados de velar por el patrimonio fotográfico. 4. GESTIÓN ARCHIVÍSTICA DE FONDOS FOTOGRÁFICOS. Una parte muy importante de la tesis la constituye la gestión archivística de fondos fotográficos, analizando cada una de las fases del tratamiento documental, desde el ingreso de documentos hasta la difusión, teniendo en cuenta su aplicación. 5. DIRECTORIO DE FONDOS Y COLECCIONES DE FOTOGRAFÍA EN ESPAÑA. Finalmente, se tratará la elaboración de una guía-inventario del patrimonio fotográfico de todo el Estado español a través de la experiencia del proyecto dFoto, señalando la estrategia de las distintas fases del proyecto y los resultados obtenidos. CONCLUSIÓN En conclusión se trazarán las líneas necesarias para abordar las di / [CAT] Eines de Control del Patrimoni Fotogràfic Aquest treball de tesi doctoral tracta de donar una visió de conjunt i aportar solucions a una problemàtica latent al panorama de la fotografia a Espanya: les eines de control del patrimoni fotogràfic. L'objectiu del control del patrimoni fotogràfic haurà de respondre qüestions en relació a en què consisteix el patrimoni fotogràfic espanyol, quins fons i col·leccions ho componen, qui custodia aquest patrimoni fotogràfic del nostre país, en quin estat de conservació es troba i quines possibilitats d'accés tenen els investigadors per consultar fonts primàries de fotografia. Per apropar-nos al conjunt d'imatges fotogràfiques que componen el patrimoni fotogràfic nacional, primerament haurem d'unir conceptes que la història de la fotografia s'ha encarregat de separar: assumim tradicionalment el valor patrimonial de la fotografia pel seu valor artístic; però hem d'afegir-li els valors històrics, documentals, socials, antropològics, etc., tots aquells valors que contribueixen a compondre la identitat cultural a través de la fotografia. Els objectius específics són, per tant, conèixer quins estudis nacionals o de països del nostre entorn s'han fet en relació al patrimoni fotogràfic, i quines institucions han fomentat aquests estudis. També s'analitzen les ciències documentals que gestionen aquest patrimoni documental des del punt de vista de l'arxivística, les propostes d'estandardització i la legislació nacional que li afecta directa o indirectament. Finalment, es planteja una proposta de recopilació d'informació pel que fa als conjunts documentals fotogràfics de tot el territori nacional, afegint la revisió dels resultats obtinguts al projecte dFoto. El contingut per capítols: 1. ÀMBIT NORMATIU, PROJECTES GLOBALS SOBRE PATRIMONI DOCUMENTAL I PROPOSTES D'ESTANDARDITZACIÓ. Per tal de fer una correcta gestió del patrimoni fotogràfic és necessari conèixer l'evolució i fixació d'estàndards internacionals, els estàndards adoptats per les institucions espanyoles per a la gestió dels materials fotogràfics, les comunicacions i recomanacions europees en quant a la preservació i el seu accés, etc. 2. ESTRATÈGIES DE CONTROL DEL PATRIMONI FOTOGRÀFIC A EUROPA. Un punt de partida necessari per a tot estudi que tingui com a objectiu delimitar el camp d'actuació sobre el patrimoni fotogràfic, ha de fer una revisió prèvia dels principals problemes que afecten al patrimoni fotogràfic, mitjançant l'anàlisi dels plans de control del patrimoni fotogràfic d'institucions de prestigi, plans estratègics seguits per diferents països europeus: creació de centres nacionals de fotografia, polítiques culturals, etc. 3. SITUACIÓ DEL PATRIMONI FOTOGRÀFIC ESPAÑOL. Per a poder entendre la situació actual del patrimoni fotogràfic nacional, és necessari fer una revisió completa de la fotografia al nostre país. Començant pels estudis en relació a la història de la fotografia a Espanya i l'elaboració d'històries locals de la fotografia, fins als projectes de guia-inventari locals de fons i col·leccions de fotografia, repassant la situació dels centres encarregats de vetllar pel patrimoni fotogràfic. 4. GESTIÓ ARXIVÍSTICA DE FONS FOTOGRÀFICS. Una part molt important de la tesi es troba en aquest punt, on es tracta la gestió arxivística de fons fotogràfics, analitzant cadascuna de les fases del tractament documental, des de l'ingrés de documents fins a la difusió, tenint en compte la seua aplicació. 5. DIRECTORI DE FONS I COL·LECCIONS DE FOTOGRAFIA A ESPANYA. Finalment, es tractarà l'elaboració d'una guia-inventari del patrimoni fotogràfic de tot l'Estat espanyol partint de l'experiència del projecte dFoto, assenyalant l'estratègia als diferents estadis del projecte i els resultats obtinguts. CONCLUSIÓ Com a conclusió es perfilaran les línies necessàries per a treballar les diferents problemàtiques que envolten al patrimoni fo / García Cárceles, MÁ. (2015). Herramientas de control del patrimonio fotográfico [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/52695 / TESIS

[ES] El Archivo Nacional de Chile tiene la obligación legal de reunir, organizar y preservar el patrimonio documental público de Chile, que incluye aquellos documentos producidos en territorio chileno desde la época colonial hasta nuestros días, con el fin de dar acceso y facilitar a la ciudadanía la información administrativa, jurídica e histórica que contienen. Es entonces cuando la garantía del derecho al acceso de la información pública y el financiamiento de esta necesidad, se enfrentan. Idealmente, se podría esperar que la documentación resguardada se encontrara en acceso a través de reproducciones digitales, sin embargo, esto requiere un alto costo de inversión que es inabordable para un organismo público. Por lo tanto, la entrega de acceso físico sigue siendo la principal oferta desde la institución hacia la ciudadanía. De este modo, la necesidad de conocer al detalle el estado de conservación en el cual se encuentran los documentos, permitiría proyectar la factibilidad de digitalización, como también la necesidad de estabilización física que requieran previo a esto o como fin en sí mismo. La estabilización física se resuelve por medio de un conjunto de tratamientos de restauración, esto entrega certezas de pervivencia de los documentos al prolongar su vida útil. Esta tesis usó como caso de estudio el fondo documental de la Real Audiencia del Archivo Nacional de Chile y sus 3.272 unidades documentales, siendo parte de los fondos documentales más antiguos que se resguardan. Se centró en encontrar una solución metodológica que integrara un diagnóstico del estado de conservación, para construir una base de datos eficiente que contemplaba toda la información y características físicas de cada unidad documental, junto a la aplicación de un proceso innovador como el Analytic Hierarchy Process (AHP) como estrategia de priorización de los tratamientos de restauración. Dada la versatilidad del método AHP se pudo aplicar en distintos escenarios y mostró resultados que podrían facilitar el trabajo de planificación de la tareas de intervención técnica, transformándose en un aporte concreto para la preservación de los documentos y la posibilidad de mantenerlos accesibles en el futuro. / [CAT] L'Arxiu Nacional de Xile té l'obligació legal de reunir, organitzar i preservar el patrimoni documental públic de Xile, que inclou aquells documents produïts en territori xilé des de l'època colonial fins als nostres dies, amb la finalitat de donar accés i facilitar a la ciutadania la informació administrativa, jurídica i històrica que contenen. És llavors quan la garantia del dret a l'accés de la informació pública i el finançament d'aquesta necessitat, s'enfronten. Idealment, es podria esperar que la documentació resguardada es trobara en accés a través de reproduccions digitals, tanmateix, això requereix un alt cost d'inversió que és inabordable per a un organisme públic. Per tant, el lliurament d'accés físic continua sent la principal oferta des de la institució cap a la ciutadania. D'aquesta manera, la necessitat de conéixer al detall l'estat de conservació en el qual es troben els documents, permetria projectar la factibilitat de digitalització, com també la necessitat d'estabilització física que requerisquen previ a això o com a fi en si mateix. L'estabilització física es resol per mitjà d'un conjunt de tractaments de restauració, això entrega certeses de pervivència dels documents en prolongar la seua vida útil. Aquesta tesi va usar com a cas d'estudi el fons documental de la Real Audiència de l'Arxiu Nacional de Xile i les seues 3.272 unitats documentals, sent part dels fons documentals més antics que es resguarden. La investigació es va centrar en trobar una solució metodològica que integrara un diagnòstic de l'estat de conservació per a construir una base de dades eficient que contemplava tota la informació i característiques físiques de cada unitat documental, al costat de l'aplicació d'un procés innovador com el Analytic Hierarchy Process (AHP) com a estratègia de priorització dels tractaments de restauració. Donada la versatilitat del mètode AHP es va poder aplicar en diferents escenaris i va mostrar resultats que podrien facilitar el treball de planificació de les tasques d'intervenció tècnica, transformant-se en una aportació concreta per a la preservació dels documents i la possibilitat de mantindre'ls accessibles en el futur. / [EN] The National Archive of Chile has the legal obligation to collect, organize and preserve Chile's public documentary heritage, which includes all documents produced in Chilean territory from colonial times to the present day. In order to give access to the administrative, legal and historical information they contain. It is then when the guarantee of the right to access to public information and the financing of this need come up against each other. It could be expected that the documentation would be accessible through digital reproductions, however, this requires a high investment cost that is impossible for a public organism. Therefore, providing access to original documents continues to be the main offer from the institution to citizens. In this way, knowing the conservation status of the documents would help to project the feasibility of digitization, as well as the treatment before digitization or the treatment as an end in itself. The restoration treatments provide some certainties in order to prolong the useful life of the documents. This investigation has studied the documentary collection of the Royal Audience of the National Archive of Chile and its 3,272 documentary units, part of the oldest documentary collections that are safeguarded. It focused on finding a methodological solution that would integrate a diagnosis of the state of conservation to build an efficient database that included all the information and physical characteristics of each documentary unit and the application of an innovative process such as the Analytic Hierarchy Process (AHP) as a strategy for prioritizing restoration treatments. Thanks to the versatility of the AHP method, it could be applied in many different ways and showed results that could facilitate the planning of interventions. It becoming concrete contribution to the documents and the possibility of keeping them accessible in the future. It becomes a concrete contribution to the conservation of documents and the possibility of keeping them accessible in the future. / Ríos Martínez, N. (2022). Desarrollo de una metodología para el diagnóstico del estado de conservación y priorización de las intervenciones de restauración basada en el método del proceso analítico jerárquico (Analytic Hierarchy Process, AHP). Caso de estudio: fondo documental de la Real Audiencia, Archivo Nacional de Chile [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186236 / TESIS