No description available.

[ES] El Archivo Nacional de Chile tiene la obligación legal de reunir, organizar y preservar el patrimonio documental público de Chile, que incluye aquellos documentos producidos en territorio chileno desde la época colonial hasta nuestros días, con el fin de dar acceso y facilitar a la ciudadanía la información administrativa, jurídica e histórica que contienen. Es entonces cuando la garantía del derecho al acceso de la información pública y el financiamiento de esta necesidad, se enfrentan. Idealmente, se podría esperar que la documentación resguardada se encontrara en acceso a través de reproducciones digitales, sin embargo, esto requiere un alto costo de inversión que es inabordable para un organismo público. Por lo tanto, la entrega de acceso físico sigue siendo la principal oferta desde la institución hacia la ciudadanía. De este modo, la necesidad de conocer al detalle el estado de conservación en el cual se encuentran los documentos, permitiría proyectar la factibilidad de digitalización, como también la necesidad de estabilización física que requieran previo a esto o como fin en sí mismo. La estabilización física se resuelve por medio de un conjunto de tratamientos de restauración, esto entrega certezas de pervivencia de los documentos al prolongar su vida útil. Esta tesis usó como caso de estudio el fondo documental de la Real Audiencia del Archivo Nacional de Chile y sus 3.272 unidades documentales, siendo parte de los fondos documentales más antiguos que se resguardan. Se centró en encontrar una solución metodológica que integrara un diagnóstico del estado de conservación, para construir una base de datos eficiente que contemplaba toda la información y características físicas de cada unidad documental, junto a la aplicación de un proceso innovador como el Analytic Hierarchy Process (AHP) como estrategia de priorización de los tratamientos de restauración. Dada la versatilidad del método AHP se pudo aplicar en distintos escenarios y mostró resultados que podrían facilitar el trabajo de planificación de la tareas de intervención técnica, transformándose en un aporte concreto para la preservación de los documentos y la posibilidad de mantenerlos accesibles en el futuro. / [CAT] L'Arxiu Nacional de Xile té l'obligació legal de reunir, organitzar i preservar el patrimoni documental públic de Xile, que inclou aquells documents produïts en territori xilé des de l'època colonial fins als nostres dies, amb la finalitat de donar accés i facilitar a la ciutadania la informació administrativa, jurídica i històrica que contenen. És llavors quan la garantia del dret a l'accés de la informació pública i el finançament d'aquesta necessitat, s'enfronten. Idealment, es podria esperar que la documentació resguardada es trobara en accés a través de reproduccions digitals, tanmateix, això requereix un alt cost d'inversió que és inabordable per a un organisme públic. Per tant, el lliurament d'accés físic continua sent la principal oferta des de la institució cap a la ciutadania. D'aquesta manera, la necessitat de conéixer al detall l'estat de conservació en el qual es troben els documents, permetria projectar la factibilitat de digitalització, com també la necessitat d'estabilització física que requerisquen previ a això o com a fi en si mateix. L'estabilització física es resol per mitjà d'un conjunt de tractaments de restauració, això entrega certeses de pervivència dels documents en prolongar la seua vida útil. Aquesta tesi va usar com a cas d'estudi el fons documental de la Real Audiència de l'Arxiu Nacional de Xile i les seues 3.272 unitats documentals, sent part dels fons documentals més antics que es resguarden. La investigació es va centrar en trobar una solució metodològica que integrara un diagnòstic de l'estat de conservació per a construir una base de dades eficient que contemplava tota la informació i característiques físiques de cada unitat documental, al costat de l'aplicació d'un procés innovador com el Analytic Hierarchy Process (AHP) com a estratègia de priorització dels tractaments de restauració. Donada la versatilitat del mètode AHP es va poder aplicar en diferents escenaris i va mostrar resultats que podrien facilitar el treball de planificació de les tasques d'intervenció tècnica, transformant-se en una aportació concreta per a la preservació dels documents i la possibilitat de mantindre'ls accessibles en el futur. / [EN] The National Archive of Chile has the legal obligation to collect, organize and preserve Chile's public documentary heritage, which includes all documents produced in Chilean territory from colonial times to the present day. In order to give access to the administrative, legal and historical information they contain. It is then when the guarantee of the right to access to public information and the financing of this need come up against each other. It could be expected that the documentation would be accessible through digital reproductions, however, this requires a high investment cost that is impossible for a public organism. Therefore, providing access to original documents continues to be the main offer from the institution to citizens. In this way, knowing the conservation status of the documents would help to project the feasibility of digitization, as well as the treatment before digitization or the treatment as an end in itself. The restoration treatments provide some certainties in order to prolong the useful life of the documents. This investigation has studied the documentary collection of the Royal Audience of the National Archive of Chile and its 3,272 documentary units, part of the oldest documentary collections that are safeguarded. It focused on finding a methodological solution that would integrate a diagnosis of the state of conservation to build an efficient database that included all the information and physical characteristics of each documentary unit and the application of an innovative process such as the Analytic Hierarchy Process (AHP) as a strategy for prioritizing restoration treatments. Thanks to the versatility of the AHP method, it could be applied in many different ways and showed results that could facilitate the planning of interventions. It becoming concrete contribution to the documents and the possibility of keeping them accessible in the future. It becomes a concrete contribution to the conservation of documents and the possibility of keeping them accessible in the future. / Ríos Martínez, N. (2022). Desarrollo de una metodología para el diagnóstico del estado de conservación y priorización de las intervenciones de restauración basada en el método del proceso analítico jerárquico (Analytic Hierarchy Process, AHP). Caso de estudio: fondo documental de la Real Audiencia, Archivo Nacional de Chile [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186236 / TESIS

[ES] La Gestión del Patrimonio Cultural (GPC) es una operación muy compleja cuyo objetivo es preservar la integridad física de los Bienes Culturales y, al mismo tiempo, difundir los valores históricos y permitir el disfrute del Patrimonio. Debido a las múltiples fases que componen la GPC (documentación, intervención, conservación preventiva, uso), el gestor se ve sometido a un gran esfuerzo de coordinación de las interacciones creadas por figuras profesionales muy diferentes, tanto por formación como por necesidades específicas en el ámbito de la gestión. En los últimos años, la aplicación de las tecnologías digitales al Patrimonio Cultural se ha convertido en una parte indispensable de la GPC. Las metodologías más utilizadas para la adquisición de datos, como el escaneo láser terrestre y la fotogrametría digital, también se han convertido en una práctica habitual en las actividades profesionales. Sin embargo, el uso de modelos 3D para la gestión se limita hasta ahora a algunas investigaciones académicas, que a menudo no tienen continuidad tras la finalización del proyecto. Además, hasta la fecha existen pocas normas supranacionales que guíen a las instituciones en el proceso de creación y uso de modelos 3D para la GPC. Por tanto, la falta de herramientas para controlar la calidad de los datos y productos digitales adquiridos afecta negativamente a la interacción entre el sector de la investigación académica, el sector de la gestión y el mundo profesional. La investigación propone el uso de los modelos 3D como una herramienta válida de apoyo en todas las fases de la gestión, ya sea utilizando los datos tridimensionales como base del archivo digital, o explotando todos los productos obtenidos a partir de los datos básicos para las múltiples acciones de cada fase. Por lo tanto, el objetivo de la tesis doctoral es desarrollar directrices para la producción de modelos 3D con el fin de gestionar, introducir y preservar eficazmente los datos. Estas directrices investigan todos los aspectos del proceso que va desde la adquisición de datos, pasando por su catalogación y archivo, hasta su tratamiento y la creación de un sistema de información simplificado para su gestión. Cada directriz guía al usuario a través de una fase específica del tratamiento y el uso de los datos digitales, y proporciona indicaciones adaptadas al nivel de conocimientos respecto a las tecnologías y metodologías digitales. De este modo, el gestor puede utilizar los modelos 3D para su gestión y controlar su calidad y sus estándares mínimos. Se ha optado por un enfoque interdisciplinar e internacional con el fin de elaborar directrices que se adapten al mayor número posible de Bienes Culturales, desarrollando la tesis en el marco de un acuerdo de cotutela entre la Universidad de Bolonia y la Universitat Politècnica de València. Con el fin de obtener unas pautas universales, las metodologías analizadas en el estudio del estado del arte se aplicaron a una serie de casos de estudio. Los principales son los monumentos paleocristianos de Rávena (Italia), pertenecientes a la Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO, y un panteón neogótico situado en Castellón de la Plana (España). Las experiencias realizadas sobre la GPC en los dos países han contribuido a la elaboración de directrices y normas universales que mejoren las interacciones entre el mundo académico, los gestores y el sector profesional. La investigación, al poner de manifiesto los problemas inherentes a la GPC, ha permitido identificar las principales cuestiones abiertas que se deben explorar en futuras líneas de investigación, como la aplicación de estándares a un gran número de Bienes Culturales para conducir a la puesta a punto de los mismos estándares; la búsqueda de sistemas para la clasificación automática de los datos brutos; el tratamiento de los datos recogidos para la creación de relaciones, estrategias y métodos de clasificación, integración y optimización de datos heterogéneos. / [CA] La Gestió del Patrimoni Cultural (GPC) és una operació molt complexa l'objectiu de la qual és preservar la integritat física del els Béns Culturals i, al mateix temps, difondre els valors històrics i permetre el gaudi del Patrimoni. A causa de les múltiples fases que componen la GPC (documentació, intervenció, conservació preventiva, ús) , el gestor es veu sotmés a un gran esforç de coordinació de les interaccions creades per figures professionals molt diferents, tant per formació com per necessitats específiques en l'àmbit de la gestió. En els últims anys, l'aplicació de les tecnologies digitals al Patrimoni Cultural s'ha convertit en una part indispensable de la GPC, des de les fases de documentació fins a les d'intervenció. Les metodologies més utilitzades per a l'adquisició de dades, com l'escaneig làser terrestre i la fotogrametria digital, també s'han convertit en una pràctica habitual en les activitats professionals. No obstant això, l'ús de models 3D per a la gestió es limita fins ara a algunes investigacions i aplicacions acadèmiques, que sovint no tenen continuïtat després de la finalització del projecte. A més, fins a la data hi ha poques normes supranacionals que guien a les institucions en el procés de creació i ús de models 3D. Per tant, la falta de ferramentes per a controlar la qualitat de les dades i productes digitals adquirits afecta negativament la interacció entre el sector de la investigació acadèmica, el sector de la gestió i el món professional. La investigació proposa l'ús dels models 3D com una ferramenta vàlida de suport en totes les fases de la gestió, ja siga utilitzant les dades tridimensionals com a base de l'arxiu digital, o explotant tots els productes obtinguts a partir de les dades bàsiques per a les múltiples accions de cada fase. Per tant, l'objectiu de la tesi doctoral és desenrotllar directrius per a la producció de models 3D a fi de gestionar, introduir i preservar eficaçment les dades. Estes directrius investiguen tots els aspectes del procés que va des de l'adquisició de dades, passant per la seua catalogació i arxiu, fins al seu tractament i la creació d'un sistema d'informació simplificat per a la seua gestió. Cada directriu particular guia l'usuari a través d'una fase específica del tractament i l'ús de les dades digitals, i proporciona indicacions adaptades al nivell de coneixements respecte a les tecnologies i metodologies digitals. D'esta manera, el gestor pot utilitzar els models 3D per a la seua gestió i controlar la seua qualitat i els seus estàndards mínims. S'ha optat per un enfocament interdisciplinari i internacional a fi d'elaborar directrius que s'adapten al nombre més gran possible de tipus de Béns Culturals Cultural, desenrotllat la tesi en el marc d'un acord de cotutela entre la Universitat de Bolonya i la Universitat Politècnica de València. A fi d'obtindre unes pautes universals, les metodologies analitzades en l'estudi de l'estat de l'art es van aplicar a una sèrie de casos d'estudi. Els principals són els monuments paleocristians de Ravenna (Itàlia), pertanyents a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, i una capella neogòtica situada a Castelló de la Plana (Espanya). Les experiències realitzades sobre la GPC en els dos països han contribuït a l'elaboració de directrius i normes universals que milloren les interaccions entre el món acadèmic, els gestors i el sector professional. La investigació, al posar de manifest els problemes inherents a la GPC, permet identificar les principals qüestions obertes que s'han d'explorar en futures línies d'investigació, com l'aplicació d'estàndards a un gran nombre de Béns Culturals per a conduir a la posada al punt dels mateixos estàndards; la busca de sistemes per a la classificació automàtica de les dades brutes; el tractament de les dades arreplegats per a la creació de relacions, estratègies i mètodes de classificació, integració i optimització de dades heterogènies. / [EN] The Management of Cultural Heritage (MCH) is a very complex operation aimed at protecting the physical integrity of Cultural Heritage assets, while promoting their historical value and development of tourism industry. Composed by distinct phases (documentation, intervention, monitoring and use), MCH implies a great effort for the project manager to coordinate the interactions among very different professional figures. In recent years, the use of digital technologies has become an essential part of the MCH delicate process, from early documentation to late intervention phases. The most commonly used methodologies for digital data acquisition, such as terrestrial laser scanning and digital photogrammetry, have become common practice in a broad range of professional activities. On the contrary, the use of 3D models for MCH is still limited to few academic research to date, often lacking continuity and wide application after the end of specific projects. Furthermore, very few supra-national standard guidelines regulating their use are available to date. As a consequence, the operator who decides to use a 3D model as a basis for management is faced with the scarcity and fragmentation of standards and guidelines. Moreover, the lack of standard on quality of acquired data and digital products negatively influences the interaction between the academic research sector, the managers and the professional world. The focus is on the use of 3D models as a valid support tool in the MCH process, highlighting their advantages in all the distinct phases of the management. As an example, 3D data can constitute themselves the basis for the digital database, gathering all available information concerning a Cultural Heritage site, exploitable for restoration works or for scientific dissemination. In particular, the aim of this PhD research is to develop guidelines to produce 3D models for MCH, with the purpose to efficiently entry, store and manage digital data. The here provided guidelines investigate every aspect of the process leading from data acquisition to cataloguing and archiving, processing and creation of a simplified information system. Each recommendation guides the user through the management of digital data, by adapting to his/her level of knowledge with respect to digital technologies and methodologies. In this way, the manager can efficiently use 3D models in MCH projects. In order to elaborate guidelines that could be suitable for as many typologies of Cultural Heritage as possible an international approach was chosen, developing the thesis in joint supervision under the University of Bologna and the Universitat Politècnica de València. We decided to apply state-of-the-art technologies and methodologies to a variety of case studies. The main ones are the early Christian monuments of Ravenna (Italy) belonging to the UNESCO World Heritage List, and a small neogothic chapel located in Castellón de la Plana (Spain). The fruitful collaboration between two different countries allowed an invaluable exchange of MCH expertise and, more broadly, contributed to the elaboration of standardized and universally applicable MCH guidelines that will allow a better interaction between managers, the academic research world and the professional one. The investigation, by highlighting the problems inherent to the MCH, made it possible to identify the main open issues that need to be explored in future lines of research, such as the application of standards to a large number of cultural assets in an iterative, continuous and automatic way, in order to perfecting the standards; the search for automatic classification of raw data; the processing of collected data for the creation of relations, strategies and methods for the classification, integration and optimisation of heterogeneous data. / Bertacchi, G. (2022). Guidelines for the Management of Cultural Heritage Using 3D Models for the Insertion of Heterogeneous Data [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182419 / TESIS