Frequency-based ocean synthesis is a class of methods for generating ocean waves in deep water using physically based ocean spectra provided by oceanographic research. The output of these methods is a heightfield which is periodic and can be used to tile a larger area. However, when using a larger number of tiles, a repetition pattern becomes apparent. Wang tiling is a method of tiling the plane non- periodically by using only a small set of input tiles with given constraints. The aim of this thesis is to create a set of Wang Tiles, each of which represents an ocean heightfield synthesised by a frequency- based method, so one can create large ocean scenes without apparent periodicity in the tiling pattern. Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

This research addresses the problem of efficiently and robustly reconstructing semantically-rich 3D architectural models from laser-scanned point-clouds. It first covers the pre-existing literature and industrial developments in active-sensing, 3D reconstruction of the built-environment and procedural modelling. It then documents a number of novel contributions to the classical problems of change-detection between temporally varying multi-modal geometric representations and automatic 3D asset creation from airborne and ground point-clouds of buildings. Finally this thesis outlines on-going research and avenues for continued investigation - most notably fully automatic temporal update and revision management for city-scale CAD models via data-driven procedural modelling from point-clouds. In short this thesis documents the outcomes of a research project whose primary aim was to engineer fast, accurate and sparse building reconstruction algorithms. Formally: this thesis puts forward the hypothesis (and advocates) that architectural reconstruction from actively-sensed point-clouds can be addressed more efficiently and affording greater control (over the geometric results) - via deterministic procedurally-driven analysis and optimisation than via stochastic sampling.

This thesis deals with the creation of a parametric 3D city model based on available spatial data.. The content is divided into two parts. The theoretical part describes the current state of 3D modeling and the second part describes the process of creating the final model and its conversion to CityGML.

Generalization of LOD2 building models using the aggregation method Abstract The thesis proposes and implements a method of 3D building models aggregation. The procedure achieves global optima by the means of mathematic optimization. Buildings are aggregated according to similarity characteristics typical for LOD2, e. g. roof type. Aggregation process is driven by minimalization of volume changes and of the aggregate count. The optimization problem was implemented as a Python script with optional parameters to meet custom demands of a wide range of users. Input data models of buildings are created by the method of procedural modelling. Its outcome is further restructured into form of continuous blocks. Finally, the visualization procedure is designed and implemented to illustrate the results of optimized aggregation of 3D building models. Keywords: 3D GIS, generalization, aggregation, mathematical optimization, procedural modelling

A procedural method is proposed to generate volumetric data for terrain using a surface height map and information about materials as input. In contrast to previous explored methods this approach takes advantage of the extensive research on surface terrain generation by adapting the material layers to the topology of the input terrain. The method allows the user to specify materials as stratified or eroded, which are generated differently: stratified materials are stacked to generate material layers while eroded materials accumulate on even terrain. We compare a thermal erosion method and an original approach that uses information about the slope of the terrain as a shortcut to generate eroded layers and performs significantly better. The advantages and drawbacks of each technique are explored and discussed. / En proceduell metod har framställts för att generera volymdata för terränger med hjälp av en höjdkarta samt information om terrängens material. Till skillnad från tidigare metoder har följande nyttjat den omfattande forskningen kring genererad terräng. Det här genom att anpassa materialens lager till terrängens topologi. Metoden tillåter användaren att specifiera materialen som stratifierade eller eroderade, vilket genereras olika: stratifierat material staplas och generar på så vis materialen i lager, medan eroderat material samlas på jämn terräng. Vi jämför en termisk erosionsmetod med originellt tillvägagångssätt som nyttjar användarinformation om terrängens lutning som en genväg till att generera eroderade lager samt presterar signifikant bättre. Fördelar samt nackdelar med båda teknikerna utforskas och diskuteras.

The renewal of derelict inner-city urban districts suffering from high levels of socio-economic deprivation and sustainability problems is one of the key research areas in urban planning and regeneration. Subject to a wide range of social, economical and environmental factors, decision support for an optimal allocation of residential and service lots within such districts is regarded as a complex task. Pre-assessment of various neighbourhood factors before the commencement of actual location allocation of various public services is considered paramount to the sutainable outcome of regeneration projects. Spatial assessment in such derelict built-up areas requires planning of lot assignment for residential buildings in a way to maximize accessibility to public services while minimizing the deprivation of built neighbourhood areas. However, the prediction of socio-economic deprivation impact on the regeneration districts in order to optimize the location-allocation of public service infrastructure is a complex task. This is generally due to the highly conflicting nature of various service structures with various socio-economic and environmental factors. In regards to the problem given above, this thesis presents the development of an evolutionary AI-based decision support systemto assist planners with the assessment and optimization of regeneration districts. The work develops an Adaptive Network Based Fuzzy Inference System (ANFIS) based module to assess neighbourhood districts for various deprivation factors. Additionally an evolutionary genetic algorithms based solution is implemented to optimize various urban regeneration layouts based upon the prior deprivation assessment model. The two-tiered framework initially assesses socio-cultural deprivation levels of employment, health, crime and transport accessibility in neighbourhood areas and produces a deprivation impact matrix overthe regeneration layout lots based upon a trained, network-based fuzzy inference system. Based upon this impact matrix a genetic algorithm is developed to optimize the placement of various public services (shopping malls, primary schools, GPs and post offices) in a way that maximize the accessibility of all services to regenerated residential units as well as contribute to minimize the measure of deprivation of surrounding neighbourhood areas. The outcome of this research is evaluated over two real-world case studies presenting highly coherent results. The work ultimately produces a smart urban regeneration toolkit which provides designer and planner decision support in the form of a simulation toolkit.

[ES] La Gestión del Patrimonio Cultural (GPC) es una operación muy compleja cuyo objetivo es preservar la integridad física de los Bienes Culturales y, al mismo tiempo, difundir los valores históricos y permitir el disfrute del Patrimonio. Debido a las múltiples fases que componen la GPC (documentación, intervención, conservación preventiva, uso), el gestor se ve sometido a un gran esfuerzo de coordinación de las interacciones creadas por figuras profesionales muy diferentes, tanto por formación como por necesidades específicas en el ámbito de la gestión. En los últimos años, la aplicación de las tecnologías digitales al Patrimonio Cultural se ha convertido en una parte indispensable de la GPC. Las metodologías más utilizadas para la adquisición de datos, como el escaneo láser terrestre y la fotogrametría digital, también se han convertido en una práctica habitual en las actividades profesionales. Sin embargo, el uso de modelos 3D para la gestión se limita hasta ahora a algunas investigaciones académicas, que a menudo no tienen continuidad tras la finalización del proyecto. Además, hasta la fecha existen pocas normas supranacionales que guíen a las instituciones en el proceso de creación y uso de modelos 3D para la GPC. Por tanto, la falta de herramientas para controlar la calidad de los datos y productos digitales adquiridos afecta negativamente a la interacción entre el sector de la investigación académica, el sector de la gestión y el mundo profesional. La investigación propone el uso de los modelos 3D como una herramienta válida de apoyo en todas las fases de la gestión, ya sea utilizando los datos tridimensionales como base del archivo digital, o explotando todos los productos obtenidos a partir de los datos básicos para las múltiples acciones de cada fase. Por lo tanto, el objetivo de la tesis doctoral es desarrollar directrices para la producción de modelos 3D con el fin de gestionar, introducir y preservar eficazmente los datos. Estas directrices investigan todos los aspectos del proceso que va desde la adquisición de datos, pasando por su catalogación y archivo, hasta su tratamiento y la creación de un sistema de información simplificado para su gestión. Cada directriz guía al usuario a través de una fase específica del tratamiento y el uso de los datos digitales, y proporciona indicaciones adaptadas al nivel de conocimientos respecto a las tecnologías y metodologías digitales. De este modo, el gestor puede utilizar los modelos 3D para su gestión y controlar su calidad y sus estándares mínimos. Se ha optado por un enfoque interdisciplinar e internacional con el fin de elaborar directrices que se adapten al mayor número posible de Bienes Culturales, desarrollando la tesis en el marco de un acuerdo de cotutela entre la Universidad de Bolonia y la Universitat Politècnica de València. Con el fin de obtener unas pautas universales, las metodologías analizadas en el estudio del estado del arte se aplicaron a una serie de casos de estudio. Los principales son los monumentos paleocristianos de Rávena (Italia), pertenecientes a la Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO, y un panteón neogótico situado en Castellón de la Plana (España). Las experiencias realizadas sobre la GPC en los dos países han contribuido a la elaboración de directrices y normas universales que mejoren las interacciones entre el mundo académico, los gestores y el sector profesional. La investigación, al poner de manifiesto los problemas inherentes a la GPC, ha permitido identificar las principales cuestiones abiertas que se deben explorar en futuras líneas de investigación, como la aplicación de estándares a un gran número de Bienes Culturales para conducir a la puesta a punto de los mismos estándares; la búsqueda de sistemas para la clasificación automática de los datos brutos; el tratamiento de los datos recogidos para la creación de relaciones, estrategias y métodos de clasificación, integración y optimización de datos heterogéneos. / [CA] La Gestió del Patrimoni Cultural (GPC) és una operació molt complexa l'objectiu de la qual és preservar la integritat física del els Béns Culturals i, al mateix temps, difondre els valors històrics i permetre el gaudi del Patrimoni. A causa de les múltiples fases que componen la GPC (documentació, intervenció, conservació preventiva, ús) , el gestor es veu sotmés a un gran esforç de coordinació de les interaccions creades per figures professionals molt diferents, tant per formació com per necessitats específiques en l'àmbit de la gestió. En els últims anys, l'aplicació de les tecnologies digitals al Patrimoni Cultural s'ha convertit en una part indispensable de la GPC, des de les fases de documentació fins a les d'intervenció. Les metodologies més utilitzades per a l'adquisició de dades, com l'escaneig làser terrestre i la fotogrametria digital, també s'han convertit en una pràctica habitual en les activitats professionals. No obstant això, l'ús de models 3D per a la gestió es limita fins ara a algunes investigacions i aplicacions acadèmiques, que sovint no tenen continuïtat després de la finalització del projecte. A més, fins a la data hi ha poques normes supranacionals que guien a les institucions en el procés de creació i ús de models 3D. Per tant, la falta de ferramentes per a controlar la qualitat de les dades i productes digitals adquirits afecta negativament la interacció entre el sector de la investigació acadèmica, el sector de la gestió i el món professional. La investigació proposa l'ús dels models 3D com una ferramenta vàlida de suport en totes les fases de la gestió, ja siga utilitzant les dades tridimensionals com a base de l'arxiu digital, o explotant tots els productes obtinguts a partir de les dades bàsiques per a les múltiples accions de cada fase. Per tant, l'objectiu de la tesi doctoral és desenrotllar directrius per a la producció de models 3D a fi de gestionar, introduir i preservar eficaçment les dades. Estes directrius investiguen tots els aspectes del procés que va des de l'adquisició de dades, passant per la seua catalogació i arxiu, fins al seu tractament i la creació d'un sistema d'informació simplificat per a la seua gestió. Cada directriu particular guia l'usuari a través d'una fase específica del tractament i l'ús de les dades digitals, i proporciona indicacions adaptades al nivell de coneixements respecte a les tecnologies i metodologies digitals. D'esta manera, el gestor pot utilitzar els models 3D per a la seua gestió i controlar la seua qualitat i els seus estàndards mínims. S'ha optat per un enfocament interdisciplinari i internacional a fi d'elaborar directrius que s'adapten al nombre més gran possible de tipus de Béns Culturals Cultural, desenrotllat la tesi en el marc d'un acord de cotutela entre la Universitat de Bolonya i la Universitat Politècnica de València. A fi d'obtindre unes pautes universals, les metodologies analitzades en l'estudi de l'estat de l'art es van aplicar a una sèrie de casos d'estudi. Els principals són els monuments paleocristians de Ravenna (Itàlia), pertanyents a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, i una capella neogòtica situada a Castelló de la Plana (Espanya). Les experiències realitzades sobre la GPC en els dos països han contribuït a l'elaboració de directrius i normes universals que milloren les interaccions entre el món acadèmic, els gestors i el sector professional. La investigació, al posar de manifest els problemes inherents a la GPC, permet identificar les principals qüestions obertes que s'han d'explorar en futures línies d'investigació, com l'aplicació d'estàndards a un gran nombre de Béns Culturals per a conduir a la posada al punt dels mateixos estàndards; la busca de sistemes per a la classificació automàtica de les dades brutes; el tractament de les dades arreplegats per a la creació de relacions, estratègies i mètodes de classificació, integració i optimització de dades heterogènies. / [EN] The Management of Cultural Heritage (MCH) is a very complex operation aimed at protecting the physical integrity of Cultural Heritage assets, while promoting their historical value and development of tourism industry. Composed by distinct phases (documentation, intervention, monitoring and use), MCH implies a great effort for the project manager to coordinate the interactions among very different professional figures. In recent years, the use of digital technologies has become an essential part of the MCH delicate process, from early documentation to late intervention phases. The most commonly used methodologies for digital data acquisition, such as terrestrial laser scanning and digital photogrammetry, have become common practice in a broad range of professional activities. On the contrary, the use of 3D models for MCH is still limited to few academic research to date, often lacking continuity and wide application after the end of specific projects. Furthermore, very few supra-national standard guidelines regulating their use are available to date. As a consequence, the operator who decides to use a 3D model as a basis for management is faced with the scarcity and fragmentation of standards and guidelines. Moreover, the lack of standard on quality of acquired data and digital products negatively influences the interaction between the academic research sector, the managers and the professional world. The focus is on the use of 3D models as a valid support tool in the MCH process, highlighting their advantages in all the distinct phases of the management. As an example, 3D data can constitute themselves the basis for the digital database, gathering all available information concerning a Cultural Heritage site, exploitable for restoration works or for scientific dissemination. In particular, the aim of this PhD research is to develop guidelines to produce 3D models for MCH, with the purpose to efficiently entry, store and manage digital data. The here provided guidelines investigate every aspect of the process leading from data acquisition to cataloguing and archiving, processing and creation of a simplified information system. Each recommendation guides the user through the management of digital data, by adapting to his/her level of knowledge with respect to digital technologies and methodologies. In this way, the manager can efficiently use 3D models in MCH projects. In order to elaborate guidelines that could be suitable for as many typologies of Cultural Heritage as possible an international approach was chosen, developing the thesis in joint supervision under the University of Bologna and the Universitat Politècnica de València. We decided to apply state-of-the-art technologies and methodologies to a variety of case studies. The main ones are the early Christian monuments of Ravenna (Italy) belonging to the UNESCO World Heritage List, and a small neogothic chapel located in Castellón de la Plana (Spain). The fruitful collaboration between two different countries allowed an invaluable exchange of MCH expertise and, more broadly, contributed to the elaboration of standardized and universally applicable MCH guidelines that will allow a better interaction between managers, the academic research world and the professional one. The investigation, by highlighting the problems inherent to the MCH, made it possible to identify the main open issues that need to be explored in future lines of research, such as the application of standards to a large number of cultural assets in an iterative, continuous and automatic way, in order to perfecting the standards; the search for automatic classification of raw data; the processing of collected data for the creation of relations, strategies and methods for the classification, integration and optimisation of heterogeneous data. / Bertacchi, G. (2022). Guidelines for the Management of Cultural Heritage Using 3D Models for the Insertion of Heterogeneous Data [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182419