[ES] La presente investigación gira alrededor de la noción de non-U-mento y su (re)presentación en el arte contemporáneo. Expresión concebida por el artista y (an)arquitecto Gordon Matta-Clark, que se refiere a la negación absoluta del monumento y se vincula al proceso de demolición: es una ruina instantánea y cotidiana. Observamos que son diversas las posibilidades expresivas de esta misma noción, por lo que la finalidad de nuestra investigación es analizar y estudiar su significado ampliado, para preguntarnos si existe una representación artística del non-U-mento en la imagen del arte contemporáneo. Para ello dividimos el estudio en tres grandes apartados: Donde habite el olvido, El aquí y el ahora y Memento Mori. Donde habite el olvido, la primera parte, explora el nacimiento y el pensamiento del Grupo Anarquitectura, del cual Gordon Matta-Clark fue miembro fundador. A su vez, en ella indagamos en su formación arquitectónica y en los artistas que influyeron en él, quien nos traslada directamente a los paisajes entrópicos de Robert Smithson. Todo ello, nos permite entender la esencia del non-U-mento a partir de lo cual estimamos necesario reflexionar sobre el mismo, y lo hacemos a través de un juego diagramático de la propia palabra, esbozando cada una de las características que lo definen. Debido a su ambigüedad y presentando un cierto parecido con el concepto contramonumento, profundizamos en la nueva monumentalidad practicada por algunos artistas contemporáneos versus al non-U-mento. De esta manera nos adentramos en la dialéctica entre memoria (monumento) y olvido (ruina) que nos sirve de enlace para abordar la segunda parte de nuestra investigación. En El aquí y el ahora indagamos en la (re)presentación del non-U-mento desde tres sustratos: las amnesias urbanas, los espacios a-funcionales y lo subterráneo. Hablar de vacíos urbanos nos sitúa en la crisis financiera y económica a escala mundial con el fin de reflejar la transformación del paisaje desde finales del siglo XX hasta el presente (2019). Una crisis que nos acerca al boom inmobiliario y a los monumentos de la burbuja inmobiliaria de finales del siglo XX hasta el actual XXI. Desde ahí cuestionamos, a partir de un conjunto de artistas y colectivos, cómo la influencia de la especulación urbana y el abandono de ciertos espacios residuales resignifica el concepto de non-U-mento, creándose como resultado lo que hemos denominado anarchivo post-burbuja. Posteriormente, planteamos la noción desde la futilidad de un espacio interior a través de las distintas superficies de la casa como son el suelo y la pared, acercándonos al detalle de la ruina. También, profundizamos en el non-U-mento visto como un negativo de la propia ciudad. En la tercera parte Memento Mori analizamos el registro fotográfico de Matta-Clark para reflexionar sobre el non-U-mento y su propia muerte, trasladándonos a un debate acerca del discurso de la imagen fotográfica y a un conjunto de reflexiones en torno a la autorreferencialidad del non-U-mento. Finalmente, el análisis formal y conceptual del non-U-mento nos permite sacar conclusiones en torno a sus distintas morfologías urbanas dentro de la categoría de la ruina y del escombro; asimismo, su presencia en la imagen significa un retorno a la muerte, en suma, el non-U-mento es un elogio al olvido y a la muerte. / [CAT] La present investigació gira al voltant de la noció de non-U-ment i la seva (re)presentació en l' art contemporani. Expressió concebuda per l' artista i (an)arquitecte Gordon Matta-Clark, que es refereix a la negació absoluta del monument i es vincula al procés de demolició: és una ruïna instantània i quotidiana. Observem que són diverses les possibilitats expressives d' aquesta mateixa noció, per la qual cosa la finalitat de la nostra investigació és analitzar i estudiar el seu significat ampliat, per preguntar-nos si existeix una representació artística del non-U-ment en la imatge de l' art contemporani. Per a això dividim l' estudi en tres grans apartats: On habiti l'oblit, L'aquí i l'ara i Memento Mori. On habiti l'oblit, la primera part, explora el naixement i el pensament del Grup Anarquitectura, del qual Gordon Matta-Clark va ser membre fundador. Al seu torn, en ella indaguem en la seva formació arquitectònica i en els artistes que van influir en ell, qui ens trasllada directament als paisatges entròpics de Robert Smithson. Tot això, ens permet entendre l' essència del non-U-ment a partir de la qual cosa estimem necessari reflexionar sobre el mateix, i ho fem a través d' un joc diagramàtic de la pròpia paraula, esbossant cadascuna de les característiques que el defineixen. A causa de la seva ambigüitat i presentant una certa semblança amb el concepte contramonument, aprofundim en la nova monumentalitat practicada per alguns artistes contemporanis versus al non-U-ment. D' aquesta manera ens endinsem en la dialèctica entre memòria (monument) i oblit (ruïna) que ens serveix d' enllaç per abordar la segona part de la nostra investigació. En L' aquí i l' ara indaguem en la (re)presentació del non-U-ment des de tres substrats: les amnèsies urbanes, els espais a-funcionals i el subterrani. Parlar de buits urbans ens situa en la crisi financera i econòmica a escala mundial amb la finalitat de reflectir la transformació del paisatge des de finals del segle XX fins al present (2019). Una crisi que ens acosta al boom immobiliari i als monuments de la bombolla immobiliària de finals del segle XX fins a l'actual XXI. Des d' aquí qüestionem, a partir d' un conjunt d' artistes i col· lectius, com la influència de l' especulació urbana i l' abandonament de certs espais residuals resignifica el concepte de non-U-ment, creant-se com a resultat del que hem anomenat anarchiu post-bombolla. Posteriorment, plantegem la noció des de la futilitat d' un espai interior a través de les diferents superfícies de la casa com són el sòl i la paret, acostant-nos al detall de la ruïna. També, aprofundim en el non-U-ment vist com un negatiu de la pròpia ciutat. A la tercera part Memento Mori analitzem el registre fotogràfic de Matta-Clark per reflexionar sobre el non-U-ment i la seva pròpia mort, traslladant-nos a un debat sobre el discurs de la imatge fotogràfica i un conjunt de reflexions al voltant de l' autorreferencialitat del non-U-ment. Finalment, l' anàlisi formal i conceptual del non-U-ment ens permet treure conclusions al voltant de les diferents morfologies urbanes dins de la categoria de la ruïna i de la runa; així mateix, la seva presència a la imatge significa un retorn a la mort, en suma, el non-U-ment és un elogi a l' oblit i a la mort. / [EN] This research revolves around the notion of non-U-ment and its (re)presentation in contemporary art, a terme conceived by the artist and (an)architect Gordon Matta-Clark, which refers to the absolute denial of the monument and is linked to the demolition process: non-U-ment is an instant and everyday ruin. We observe that the expressive possibilities of this notion are diverse, so the purpose of this research is to analyze and study its expanded meaning, to ask if there is an artistic representation of non-U-ment in the image of contemporary art. For this, we divide the study in three main sections: Where oblivion inhabits, The here and now and Memento Mori. Where oblivion inhabits, the first part, explores the birth and thought of the Anarchitecture Group, of which Gordon Matta-Clark was a founding member. We inquire into his architectural training and the artists that influenced him, which takes us directly to the entropic landscapes of Robert Smithson. All this allows us to understand the essence of the non-U-ment and leads us to reflect on it, through a diagrammatic game of the word itself, outlining each one of its defining characteristics. Due to its ambiguity and similarity to the countermonument concept, we delve into the new monumentality practiced by some contemporary artists versus non-U-ment. In this way we enter the dialectic between memory (monument) and oblivion (ruin), which serves as a link to address the second part of our investigation. In The here and now we investigate the (re)presentation of non-U-ment from three substrates: urban amnesias, a-functional spaces and underground. Talking about empty urban space places us in the global financial and economic crisis in order to reflect the transformation of the landscape from the end of the 20th century to the present (2019). A crisis that brings us closer to the real estate boom and the monuments of the real estate bubble from the end of the 20th century until today. From there we question, from a group of artists and groups, how the influence of urban speculation and the abandonment of certain residual spaces resignifies the concept of non-U-ment, creating what we have called post-bubble anarchive. Subsequently, we present the non-U-ment from the futility of an interior space through the different surfaces of the house, such as the floor and the wall, approaching the detail of the ruin. Also, we explore non-U-ment seen as a negative of the city itself. The third part Memento Mori we analyze the photographic record of Matta-Clark to reflect on the non-U-ment and its own death, moving a debate on the discourse of the photographic image and a set of reflections on the self-referentiality of the non-U-ment. Finally, the formal and conceptual analysis of the non-U-ment allows us to draw conclusions about its different urban morphologies within the category of ruin and debris. Also, its presence in the image means a return to death, in short, the non-U-ment is a praise of oblivion and death. / Gallego Hernández, G. (2019). El Non-U-mento como poética anarquitectónica: amnesias (sub)urbanas en la imagen del arte contemporáneo [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/133995 / TESIS

[ES] El presente estudio se centra en abordar aquellos aspectos relacionados con la "belleza" que pasan desapercibidos en la visión clásica y que tampoco son reconocidos o apreciados en su plenitud en las perspectivas internacionales. En este análisis proponemos una visión alternativa a los cánones actuales nombrada "belleza intangible" para distinguirla del sentido de la belleza racional y visible. Para ello hemos examinado una serie de conceptos culturales y enfoques estéticos relacionados con la expresión del espíritu abstracto y el tiempo en las culturas de Asia Oriental, China y Japón, encontrando asimismo expresiones similares en la perspectiva de Occidente. En el proceso de observación documental también hemos profundizado en la comprensión de algunos conceptos estéticos como: el Yijing, lo vacío, Wabi-sabi, Y¿gen, Mono no aware, las ruinas y la nostalgia. Por otra parte, hemos estudiado la propia naturaleza de las imágenes fotográficas y sus expresiones particulares asociadas a esta connotación estética. El conocimiento del tiempo, el espacio y la belleza que transmiten estas expresiones artísticas son aspectos característicos de las distintas culturas que nos acercan a los planteamientos estéticos de los demás. Este trabajo analiza la manifestación práctica de dichas nociones a través de un estudio de caso de imágenes fotográficas de los artistas orientales y occidentales: Lang Jingshan, Yang Yongliang, Yamamoto Masao, Wolfgang Tillmans, Albarrán Cabrera y Sally Mann. Con todo ello, hemos logrado desvelar y contemplar dicha belleza relacionada con la expresión del espíritu abstracto y el tiempo al que apunta el objetivo del estudio. Por ultimo, en esta investigación se ha llevado a cabo un proyecto de experimentación artística para verificar la revelación y percepción de la belleza intangible a través de imágenes fotográficas. / [CAT] El present estudi se centra en abordar aquells aspectes relacionats amb la "bellesa" que passen desapercebuts en la visió clàssica i que tampoc són reconeguts o benvolguts en la seua plenitud en les perspectives internacionals. En aquesta anàlisi proposem una visió alternativa als cànons actuals nomenada "bellesa intangible" per a distingir-la del sentit de la bellesa racional i visible. Per a això hem examinat una sèrie de conceptes culturals i enfocaments estètics relacionats amb l'expressió de l'esperit abstracte i el temps en les cultures d'Àsia Oriental, la Xina i el Japó, trobant així mateix expressions similars en la perspectiva d'Occident. En el procés d'observació documental també hem aprofundit en la comprensió d'alguns conceptes estètics com: el Yijing, el buit, Wabi-sabi, Y¿gen, Mono no aware, les ruïnes i la nostàlgia. D'altra banda, hem estudiat la pròpia naturalesa de les imatges fotogràfiques i les seues expressions particulars associades a aquesta connotació estètica. El coneixement del temps, l'espai i la bellesa que transmeten aquestes expressions artístiques són aspectes característics de les diferents cultures que ens acosten als plantejaments estètics de els altres. Aquest treball analitza la manifestació pràctica d'aquestes nocions a través d'un estudi de cas d'imatges fotogràfiques dels artistes orientals i occidentals: Lang Jingshan, Yang Yongliang, Yamamoto Masao, Wolfgang Tillmans, Albarrán Cabrera i Sally Mann. Amb tot això, hem aconseguit revelar i contemplar aquesta bellesa relacionada amb l'expressió de l'esperit abstracte i el temps al qual apunta l'objectiu de l'estudi. Per ultime, en aquesta investigació s'ha portat a cap un projecte d'experimentació artística per a verificar la revelació i percepció de la bellesa intangible a través d'imatges fotogràfiques. / [EN] The present study focuses on addressing those aspects of "beauty" that are underestimated in the classical view and which are either unrecognised or underappreciated in their plenitude in international perspectives. In this analysis, we propose an alternative vision to the current canons called "intangible beauty" to distinguish it from the rational and visible sense of beauty. For this purpose we have examined a number of cultural concepts and aesthetic approaches related to the expression of abstract spirit and time in the East Asian cultures of China and Japan, as well as finding similar expressions in Western perspectives. In the process of documentary observation we further deepened our understanding of some aesthetic concepts such as: the Yijing, emptiness, Wabi-sabi, Y¿gen, Mono no aware, ruins and nostalgia. On the other hand, we have studied the proper nature of photographic images and their particular expressions associated with this aesthetic connotation. The knowledge of time, space and beauty conveyed by these artistic expressions are characteristic aspects of different cultures that bring us closer to each other's aesthetic approaches. This work examines the practical manifestation of these notions through a case study of photographic images by Eastern and Western artists: Lang Jingshan, Yang Yongliang, Masao Yamamoto, Wolfgang Tillmans, Albarrán Cabrera and Sally Mann. With all this, we have managed to unveil and contemplate such beauty related to the expression of the abstract spirit and the time to which the aim of the study is directed. Furthermore, during this research, an artistic experimentation project has been carried out to verify the revelation and perception of intangible beauty through photographic images. / Xiu, K. (2023). Belleza intangible: el espíritu abstracto y el tiempo a través de la imagen fotográfica en el mundo oriental y occidental. Estudio de caso y experimentación mediante la creación de obra artística [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196011