[EN] Entrepreneurship is a field of scientific research that is booming because both governments and states are concerned by recent and current socioeconomic crises as are public institutions offering higher education. Foreign educational models are adopting good practices in this area in order to provide their students with the necessary transferrable skills in innovation, entrepreneurship and creativity. Universities assume an important role in promoting these skills, since the knowledge and talent for generating technology start-ups is largely to found among their students. The Spanish government is no stranger to this situation and has adopted reforms pushed forward by the European community in order that university institutions promote measures to foment an entrepreneurial culture and introduce into their degree courses subjects related to business creation and entrepreneurship. Currently, there are no methodological studies that help us understand the relationships between entrepreneurship of college students and their psychological, social and economic characteristics, so that one can adjust training in entrepreneurship to the needs of each student group. This thesis tries to design and develop a methodology to understand the nature of university student entrepreneurs from the point of view of socioeconomic and psychological aspects. The study also considers whether their time at university has encouraged them to undertake innovative projects or increase their entrepreneurial skills and to offer recommendations to the support services these students need and / or are demanding. For this reason, the role universities play in the transfer of knowledge is studied, reflecting on both the theoretical framework and the European and Spanish dimension of knowledge transfer, highlighting the role that Valencian universities play through the Campus of International Excellence. A theoretical analysis of entrepreneurship contextualized in Spain, which characterizes the activity of entrepreneurs and start-ups has been carried out. It is notable that there has been an increase in the number of self-employed people registered in RETA who have attended a higher education institution and has an undergraduate degree. Consequently, we decided to investigate the value chain of enterprises and the services provided by different platforms to help entrepreneur, including entrepreneurs with university degrees. This study includes the analysis of the psychological and socioeconomic profile of these entrepreneurs, so a description of them has been realized and we investigate scientific research in entrepreneurship conducted over the last decade. The data collection tool is a questionnaire that has been validated at the Campus of Alcoy of the Technical University of Valencia. After a descriptive and multivariate statistical analysis, the following conclusions were arrived at: There are socioeconomic variables that do show dependence with the entrepreneurial intention of university students. There is a direct relationship between activities related to entrepreneurship carried out by students and the entrepreneurial intention of university students' activities. We have identified those services that are in greatest demand from university students and which can be adapted to various platforms to support entrepreneurship. There are differences in the kind of entrepreneurial guidelines depending on the degree being studied and which academic year the students are in. We have developed a model of entrepreneurial guidelines from David McClelland's Human Motivation Theory that predicts which student groups might have a high percentage of potential entrepreneurs in their midsts. The methodology proposed in this research permits universities to make use of a system for the early detection of students who manifest their entrepreneurial skills which can be enhanced by various activities that promote their competence. / [ES] El emprendimiento o entrepreneurship es un campo de investigación científica en auge que preocupa tanto a los estados por la crisis actual como a los organismos de enseñanzas regladas. Modelos educativos foráneos están adoptando buenas prácticas en esta materia con la finalidad de dotar a sus estudiantes de competencias transversales en innovación, emprendimiento y creatividad. Las universidades asumen un rol importante en el fomento de estas competencias, puesto que el conocimiento y el talento para la generación de startups tecnológicas se encuentra en gran medida en sus alumnos. El gobierno español no es ajeno a esta circunstancia y empujado por Europa adopta reformas de las universidades con la finalidad de que éstas instauren medidas que fomenten la cultura emprendedora e inserten en sus estudios de grado asignaturas relacionadas con la creación de empresas e iniciativa emprendedora. Actualmente no existen estudios metodológicos que permitan conocer las relaciones entre la iniciativa emprendedora de los alumnos universitarios y sus características psicológicas, sociales y económicas, y así poder adecuar la formación en emprendimiento a las necesidades de cada colectivo. Con el desarrollo de esta tesis se pretende obtener una metodología que permita conocer cómo son los emprendedores universitarios desde sus vertientes socioeconómicas y psicológicas. También analizar si su paso por la universidad les ha estimulado a emprender y poder realizar recomendaciones de los servicios de apoyo que más necesitan y/o demandan. Para ello se estudia el papel que juega la universidad en la transferencia de conocimiento a través de la aplicación de su tercera misión, profundizando tanto en el marco teórico como en la posición europea y española en la misma, destacando el papel que están ejerciendo las universidades valencianas a través de los Campus de Excelencia Internacional. También se realiza un análisis teórico de la iniciativa emprendedora contextualizada en España, que caracteriza a los emprendedores y la actividad de creación de empresas, destacando como dato notable un auge de los inscritos al RETA con estudios superiores. Por ello, a continuación se indaga en la cadena de valor del emprendimiento y en los servicios que prestan las diferentes plataformas de apoyo a la persona emprendedora, incluyendo las universitarias. Este estudio comprende el análisis del enfoque psicológico y socioeconómico del emprendedor, por lo que se realiza una caracterización del mismo y se indaga sobre la investigación científica en entrepreneurship realizada en la última década. La herramienta de recolección de información es un cuestionario validado en el Campus d'Alcoi de la Universitat Politècnica de València. Tras un análisis estadístico descriptivo y multivariante se han obtenido las siguientes conclusiones: Existen variables socioeconómicas que sí que presentan dependencia con la intención emprendedora de los alumnos universitarios. Existe una relación directa entre la realización de actividades relacionadas con emprendimiento y la intención emprendedora de los alumnos universitarios. Se han identificado aquellos servicios que más demandan los jóvenes universitarios y que pueden adaptarse en las distintas plataformas de apoyo al emprendimiento. Existen diferencias entre pautas emprendedoras en función de grados y cursos académicos. Se ha obtenido un modelo de pautas emprendedoras a partir del modelo motivacional de McClelland que permite discriminar los colectivos que se consideran emprendedores en porcentajes elevados. Esta metodología desarrollada en la presente investigación puede permitir a las universidades realizar una detección precoz de alumnos que manifiesten estas pautas y así poder potenciar mediante distintas actividades sus competencias emprendedoras o intraemprendedoras durante la cursa de sus estudios de grado. / [CA] L'emprenedoria és un camp d'investigació científica en plena expansió que preocupa tant als estats per la crisi actual com als organismes d'ensenyaments reglats. Models educatius forans estan adoptant bones pràctiques en aquesta matèria amb la finalitat de formar els seus estudiants en competències transversals en innovació, emprenedoria i creativitat. Les universitats assumeixen un paper important en el foment d'aquestes competències, ja que el coneixement i el talent per a la generació d'empreses emergents tecnològiques es troba en gran manera en els seus alumnes. El govern espanyol no és aliè a aquesta circumstància i motivat per Europa adopta reformes de les universitats amb la finalitat que aquestes instauren mesures que fomenten la cultura emprenedora i introduïsquen en els seus estudis de grau assignatures relacionades amb la creació d'empreses i iniciativa emprenedora. Actualment no hi ha estudis metodològics que permeten conèixer les relacions entre la iniciativa emprenedora dels alumnes universitaris i les seues característiques psicològiques, socials i econòmiques, i així poder adequar la formació en emprenedoria a les necessitats de cada col·lectiu. Amb el desenvolupament d'aquesta tesi es pretén obtenir una metodologia que permeta conèixer com són els emprenedors universitaris des dels vessants socioeconòmics i psicològics. També vol analitzar si el seu pas per la universitat els ha estimulat a emprendre i poder realitzar recomanacions dels serveis de suport que més necessiten o demanden. Per això s'estudia el paper que juga la universitat en la transferència de coneixement a través de l'aplicació de la tercera missió i s'aprofundeix tant en el marc teòric com en la posició europea i espanyola, on destaca el paper que estan exercint les universitats valencianes a través dels Campus d'Excel·lència Internacionals. També es realitza una anàlisi teòrica de la iniciativa emprenedora contextualitzada a Espanya, que caracteritza els emprenedors i l'activitat de creació d'empreses. Destaca com a dada notable un increment dels inscrits al RETA amb estudis superiors. Per això, a continuació s'indaga en la cadena de valor de l'emprenedoria i en els serveis que presten les diferents plataformes de suport a la persona emprenedora, incloent les universitàries. Aquest estudi inclou l'anàlisi de l'enfocament psicològic i socioeconòmic de l'emprenedor, per la qual cosa es realitza una caracterització del mateix i s'indaga sobre la investigació científica en emprenedoria realitzada en l'última dècada. L'eina de recol·lecció d'informació és un qüestionari validat al campus d'Alcoi de la Universitat Politècnica de València. Després d'una anàlisi estadística descriptiva i multivariant s'han obtingut les conclusions següents: Hi ha variables socioeconòmiques que sí que presenten dependència amb la intenció emprenedora dels alumnes universitaris. Hi ha una relació directa entre la realització d'activitats relacionades amb l'emprenedoria i la intenció emprenedora dels alumnes universitaris. S'han identificat aquells serveis que més demanden els joves universitaris i que poden adaptar-se en les distintes plataformes de suport a l'emprenedoria. Hi ha diferències entre pautes emprenedores en funció de graus i cursos acadèmics. S'ha obtingut un model de pautes emprenedores a partir del model motivacional de McClelland que permet discriminar els col·lectius que es consideren emprenedors en percentatges elevats. Aquesta metodologia desenvolupada en la present investigació pot permetre les universitats realitzar una detecció precoç d'alumnes que manifesten aquestes pautes i així poder potenciar a través de distintes activitats les seues competències emprenedores o intraemprenedores durant els estudis de grau. / Pérez Blanco, L. (2016). Propuesta metodológica para la caracterización de pautas emprendedoras en materia de emprendimiento universitario. Validación en el Campus d'Alcoi de la Universitat Politècnica de València [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61632

La presència de les dones emprenedores a l' àmbit empresarial cada vegada va en augment y amb allò, l' interès per conèixer més sobre aquest potencial col·lectiu i els resultats que tenen les empreses que creen. D'una banda, els estudis publicats fins ara se centren en la seva majoria en països anglosaxons, per això existeix una necessitat per conèixer com és aquest col·lectiu en països amb cultura diferent. D'altra banda, existeix debat sobre els resultats de les mateixes per això es fa també necessari considerar aspectes nous en la valoració d'aquest tipus d' empreses. El present treball planteja l' objectiu de determinar l' influència dels factors del procés de creació d'empreses en els resultats de les empreses noves creades per dones. Això, a fi d'explicar alguna variació en els resultats d' aquestes empreses. L'estudi se centra a Espanya i en específic l' objecte d'estudi són empreses noves creades i dirigides per dones ubicades a les ciutats urbanes més grans d'Espanya (amb una població més gran de 500.000 habitants), que són: Barcelona, Madrid, Màlaga, Sevilla, València i Saragossa. Es realitza una revisió d' estudis empírics sobre l' activitat emprenedora femenina publicats i una perspectiva de l'activitat empresarial de dones a Espanya. S' analitzen diverses aportacions teòriques i empíriques referents a l' avaluació dels resultats d'empreses noves. Amb això, construir un marc conceptual que conjuga aquests temes i descriu els factors del procés de creació d'empreses que poden influir en els resultats d'aquest col·lectiu. La metodologia i disseny de l' investigació es basa en l'aplicació a emprenedores fundadores i dirigents de la seva empresa d'un qüestionari per correu postal a una mostra de 253 empreses, equivalent a una taxa de resposta del 22,33%. La qual, és considerada molt alta per a aquest tipus de qüestionaris i Espanya. Dit qüestionari d'elaboració pròpia identifica els factors que poden influir en els resultats d'una empresa nova. El model d' investigació va ser contrastat i provat mitjançant el mètode de regressió lineal per a les variables continues la família, objectius empresarials i resultats de les empreses i, els mètodes no-paramètrics dels Mann-Whitney i Kolgomorov-Smirov per a les variables dicotòmiques pla d'empresa, experiència professional i institucions externes . Els resultats mostren que el perfil soci demogràfic de les emprenedores espanyoles correspon al de països amb alts ingressos només amb petites diferències en el nivell educatiu i l' edat que són una mica més altes. Hi ha evidència significativa de l'efecte positiu que tenen els objectius empresarials perseguits per la emprenedora i el suport brindat per la seva família sobre els resultats de les seves empreses. També, es corrobora de manera parcial l'efecte positiu de les relacions amb institucions externes. En canvi, les variables d'experiència professional i pla d'empresa tenen un efecte nul. Aquesta investigació s'inscriu dintre d'un corrent de treballs empírics que estudien l'activitat del female entrepreneurship i, pretén ser una aportació que permeti ampliar el coneixement existent i pugui conduir a futures investigacions sobre aquest col·lectiu. / La presencia de las mujeres emprendedoras en el ámbito empresarial cada vez va en aumento y con ello, el interés por conocer mas acerca de este potencial colectivo y de los resultados que tienen las empresas que crean. Por un lado, los estudios publicados hasta ahora se centran en su mayoría en países anglosajones, por lo que existe una necesidad por conocer como es este colectivo en pasíses con cultura diferente. Por otro lado, existe debate sobre los resultados que tienen este tipo de empresas por lo que se hace también necesario considerar aspectos nuevos en la valoración de estas empresas. El presente trabajo plantea el objetivo de determinar la influencia de factores del proceso de creación de empresas en los resultados de las nuevas empresas creadas por mujeres. Esto, con el fin de explicar alguna diferenciación en los resultados de estas empresas. El estudio se centra en España y en específico el objeto de estudio son las nuevas empresas creadas y dirigidas por mujeres ubicadas en las ciudades urbanas más grandes de España (con una población mayor a los 500.000 habitantes), que son: Barcelona, Madrid, Málaga, Sevilla, Valencia y Zaragoza. Se realiza una revisión de estudios empíricos sobre la actividad emprendedora femenina publicados y una perspectiva de la actividad empresarial de mujeres en España. Se analizan diversas aportaciones teóricas y empíricas referentes a la evaluación de los resultados de nuevas empresas. Para así, construir un marco conceptual que conjunta estos temas y describe los factores del proceso de creación de empresas que pueden influir en los resultados de este colectivo. La metodología y diseño de la investigación está basada en la aplicación de un cuestionario por correo postal a una muestra de 253 emprendedoras fundadoras y dirigentes de su empresa, con una tasa de respuesta del 22,33%. La cual, es considerada muy alta para este tipo de cuestionarios y España. Dicho cuestionario de elaboración propia identifica los factores que pueden influir en los resultados de una nueva empresa. El modelo de investigación fue contrastado y probado mediante el método de regresiones lineales para las variables continuas la familia, objetivos empresariales y resultados de las empresas y, los métodos no-paramétricos de Mann-Whitney y Kolgomorov-Smirov para las variables dicotómicas plan de empresa, experiencia profesional e instituciones externas . Los resultados muestran que el perfil sociodemográfico de las emprendedoras españolas corresponde al de países con altos ingresos solo con pequeñas diferencias en el nivel educativo y la edad que son un poco más altas. Hay evidencia significativa del efecto positivo que tienen los objetivos empresariales perseguidos por la emprendedora y el apoyo brindado de su familia sobre los resultados de sus empresas. También, se corrobora de manera parcial el efecto positivo de las relaciones con instituciones externas. En cambio, son nulos los efectos de las variables experiencia profesional y plan de empresa. Esta investigación se inscribe dentro de una corriente de trabajos empíricos que estudian la actividad del female entrepreneurship y, pretende ser una aportación que permita ampliar el conocimiento existente y pueda conducir a futuras investigaciones sobre este colectivo. / The presence of female entrepreneurs in the business world is increasingly growing together with the interest in learning more about this potential collective and the performance of businesses that create. On the one hand, the studies published so far are mostly focused on Anglo-Saxon countries, so that there is a need to learn more about this group in countries with different culture. On the other hand, due to an existing debate about the performance of this kind of ventures, it is also necessary to consider new aspects for the valuation of these businesses. The current dissertation aims at determining the influence of factors of business creation process in the performance of new businesses created by women. This in order to explain some differences in the performance of these ventures. The study focuses on Spain and its specific object are the new companies run by women and located in the largest urban cities in Spain (with a population greater than 500,000), which are: Barcelona, Madrid, Málaga, Sevilla, Valencia and Zaragoza. A literature review of empirical studies published about female entrepreneurship and a perspective of this activity in Spain are realized. A range of theoretical and empirical contributions relating to the new businesses performance's evaluation are analysed. The purpose is to build a conceptual framework that brings together these issues and describes the factors in the process of venture creation that may influence the performance of this collective. The methodology and research design are based on the application of a questionnaire by mail to a sample of 253 women entrepreneurial founders and managers of his own business. The response rate was of 22.33%, which is considered very high for this type of questionnaire and Spain. Such a specifically designed questionnaire identifies the factors that may influence the performance of a new business. The research model was contrasted and tested through linear regression model for the continuous variables -family, business goals and business performance- and non-parametric methods Mann-Whitney and Kolgomorov-Smirov for dichotomous variables -business plan, professional experience and external institutions-. The results show that sociodemographic profile of Spanish female entrepreneurs is similar to the high income countries only with small differences in educational level and age that are a bit higher. There is a significant evidence of positive effect that corporate objectives pursued by the female entrepreneurs and the support of their families have on their businesses performance. Furthermore, the positive effect of relations with external institutions is partially corroborated. Whereas the effects of professional experience and business plan variables are null. This research falls into a series of empirical studies on female entrepreneurship activity, it is meant to contribute to widen the current knowledge and can lead to future research on this collective.