En els darrers anys, nombroses organitzacions han començat a obrir-se a enfocaments més orientats a l'exterior i a la innovació oberta, mogudes per la incertesa creixent i un dinamisme més gran, que en caracteritzen l'entorn extern. Consegüentment, a les organitzacions els cal aprendre ràpidament sobre aquest canvi i adquirir coneixements nous per poder reaccionar davant les noves condicions externes. Com a resposta d'això, ha aparegut, com un concepte important, la capacitat absortiva d'una empresa (a firm's absorptive capacity, ACAP), definida com la capacitat per "reconèixer el valor de la informació externa nova, assimilar-la i aplicar-la a finalitats comercials" (Cohen i Levinthal, 1990: 128).Estudis recents han tendit a conceptualitzar la capacitat absortiva com un concepte estàtic i s'han centrat, principalment, en la base de coneixements que resideix dins de l'organització absorbent o en les condicions antecedents de l'ACAP. A resultes d'això, els processos que actuen en les organitzacions per absorbir el coneixement extern no han estat un element focal de la investigació fins ara. A més, mentre que la recerca en innovació del producte ja ha revelat unes primeres perspectives valuoses, en la literatura relativa a la innovació en serveis, l'aprenentatge extern continua essent un dels temes menys tractats per la recerca, tot i que diversos investigadors n'han reclamat més en aquest terreny. Partint d'aquesta necessitat d'obtenir una visió més profunda del procés d'aprenentatge extern en els serveis, la finalitat d'aquesta tesi va ser millorar la comprensió dels factors i els procediments necessaris per absorbir amb èxit el coneixement extern en les innovacions radicals i incrementals de serveis.La contribució principal de la tesi ha estat la identificació d'un model de procés d'ACAP que tingui en compte les idiosincràsies de la innovació radical i incremental de serveis. A més, el procés d'ACAP que es va identificar va ser analitzat pel que fa a la seva relació amb el procés d'innovació general, en el qual es va identificar la importància que hi hagi un flux paral·lel i alineat entre els processos d'innovació i absorció. Finalment, s'ha evidenciat que el model de procés identificat està influenciat per diversos facilitadors i inhibidors interns i externs. Consegüentment, doncs, aquesta tesi proporciona una visió holística de les activitats reeixides d'aprenentatge extern en la innovació radical i incremental de serveis.La presentació d'un estudi sobre la capacitat absortiva en serveis que es basa en dades qualitatives ha permès una comprensió més rica del fenomen davant de la informació de què es disposava abans. Aquest estudi en profunditat de projectes d'innovació individuals ha contribuït a identificar un model molt més dinàmic d'absorbir informació externa del que es reflectia en la investigació en curs. Així mateix, la inclusió de casos d'èxit i de conflicte ha reforçat les conclusions globals. A més, s'ha concretat que absorbir informació externa durant els projectes d'innovació pot resultar un fracàs i afectar negativament el resultat global de la innovació. Així, doncs, l'absorció d'informació externa en la innovació de serveis requereix una atenció directiva forta. / En los últimos años, numerosas organizaciones han empezado a abrirse a enfoques más orientados al exterior y a la innovación abierta, movidas por la creciente incertidumbre y el mayor dinamismo que caracterizan su entorno externo. En consecuencia, las organizaciones necesitan aprender rápidamente sobre este cambio y adquirir nuevos conocimientos para poder reaccionar ante las nuevas condiciones externas. Como respuesta a ello, ha aparecido como un concepto importante la capacidad absortiva de una empresa (a firm's absorptive capacity, ACAP), definida como su capacidad para "reconocer el valor de la nueva información externa, asimilarla y aplicarla a fines comerciales" (Cohen & Levinthal, 1990: 128). Estudios recientes han tendido a conceptualizar la capacidad absortiva como un concepto estático y se han centrado principalmente en la base de conocimientos que reside dentro de la organización absorbente o en las condiciones antecedentes de la ACAP. Como resultado de ello, los procesos que actúan en las organizaciones para absorber el conocimiento externo no han sido un elemento focal de la investigación hasta el momento. Además, mientras que la investigación en innovación del producto ya ha revelado unas primeras perspectivas valiosas, en la literatura relativa a la innovación en servicios, el aprendizaje externo sigue siendo uno de los temas menos abordados por la investigación, si bien varios investigadores han reclamado más investigaciones en este terreno. Partiendo de esta necesidad de obtener una visión más profunda del proceso de aprendizaje externo en los servicios, la finalidad de esta tesis fue mejorar la comprensión de los factores y procedimientos necesarios para absorber con éxito el conocimiento externo en las innovaciones radicales e incrementales de servicios. La principal contribución de la tesis ha sido la identificación de un modelo de proceso de ACAP que tome en consideración las idiosincrasias de la innovación radical e incremental de servicios. Además, el proceso de ACAP identificado fue analizado en cuanto a su relación con el proceso de innovación general, en el que se identificó la importancia de que exista un flujo paralelo y alineado entre los procesos de innovación y absorción. Finalmente, se ha evidenciado que el modelo de proceso identificado está influenciado por numerosos facilitadores e inhibidores internos y externos. En consecuencia, la presente tesis proporciona una visión holística de las actividades exitosas de aprendizaje externo en la innovación radical e incremental de servicios. La presentación de un estudio sobre la capacidad absortiva en servicios basado en datos cualitativos ha permitido una comprensión más rica del fenómeno frente a la información de que se disponía antes. Este estudio en profundidad de proyectos de innovación individuales ha contribuido a identificar un modelo mucho más dinámico de absorber información externa de lo que se reflejaba en la investigación en curso. Asimismo, la inclusión de casos de éxito y de conflicto ha reforzado las conclusiones globales. Además, se ha concretado que absorber información externa durante los proyectos de innovación puede resultar un fracaso y afectar negativamente al resultado global de la innovación. Así pues, la absorción de información externa en la innovación de servicios requiere una fuerte atención directiva. / In recent years, many organisations have started to shift from rather closed to more externally oriented, open innovation approaches, driven by increasing uncertainty and dynamism in their external environment. In consequence, organisations need to learn about such change fast and have to acquire new knowledge in order to react to new external conditions. In response, a firm's absorptive capacity (ACAP), defined as the capability of a firm "to recognise the value of new, external information, assimilate it, and apply it to commercial ends" (Cohen & Levinthal, 1990: 128) has emerged as an important concept. Recent studies have frequently conceptualised absorptive capacity as a static concept and have focused mainly on the knowledge base residing within the absorbing organisation or antecedent conditions of ACAP. As a result, the processes operating in organisations to absorb external knowledge have not been a focal element of existing work. In addition, while research on product innovation has already revealed first valuable insights, in service innovation literature, external learning is still one of the least researched topics, even though several researchers have called for more research in this domain. Based on this need for more insight into the external learning process in services, the aim of this thesis was to enhance understanding of the factors and procedures required to successfully absorb external knowledge during radical and incremental service innovations. The primary contribution of this thesis constituted the identification of an ACAP process model which takes into consideration the idiosyncrasies of radical and incremental service innovation. Further, the identified ACAP process was analysed regarding its relation to the general innovation process in which the importance of a parallel, aligned flow of both the innovation and the absorption process was identified. Finally, it crystallised that this identified process model is influenced by a number of internal and external facilitators and inhibitors. In consequence, this thesis provides a holistic account of successful external learning activities in radical and incremental service innovation. As a result of presenting a study on absorptive capacity in services which was based upon qualitative data, this allowed for the identification of a much richer understanding of the phenomenon than was previously available. The in-depth study of individual innovation projects allowed for the identification of a much more dynamic model of absorbing external information than was reflected in current research. Furthermore, the inclusion of both successful and struggling case examples strengthened overall findings. In addition, it crystallised that absorbing external information during innovation projects can fail and may negatively affect the overall outcome of innovation. Hence, absorbing external information during service innovation calls for intensive managerial attention.

[EN] The purpose of this thesis is to analyze the innovation strategy and its impact on the "performance" of the knowledge intensive business services, or KIBS. The research is based on the data obtained from the CIS in 2006 provided by Eurostat. The aim of the survey is to quantify the innovative activities of the surveyed firms. The reference period used in the survey are data referred to 2006, the areas of activity (NACE) that have been considered as a population to study, as the sample is from 2006 are referenced to NACE-93, are those which encompass the activities of the KIBS (2174 firms): groups of economic activities: 72, 73, and 74, where T-KIBS (subsample of 1637 firms) corresponding to NACE 72 and 73 and P-KIBS (subsample of 537 firms) corresponding to NACE 74, except for 743 and 742 which are also T-KIBS. The originality of the work lies in differentiating KIBS in (professional) P-KIBS and (technological) T-KIBS. The pattern of innovation is built through the study of the absorption capacity (direct and indirect influence on external sources of knowledge), the size and technological level (separation P and T) on the results of innovation. The results highlight the different behavior in terms of innovation strategies followed by T-KIBS against the P-KIBS, an assimilation to R&D innovators and non-R&D innovators respectively. Confirming how the T-KIBS make more innovations with internal R&D, while the P-KIBS, replacing that internal R&D for the acquisition of equipment (hardware and/or software) in the innovation strategy. While T are closer to innovative R&D, P are identified more with the innovators without R&D. It also shows how the different strategies of KIBS (P and T) influence the internal and external capabilities that shape the pattern of innovation and its influence on the results and types of innovation. / [ES] El propósito de este trabajo es analizar la estrategia de innovación y su impacto en la "performance" de los knowledge intensive business services o KIBS. La investigación se realiza a partir de los datos obtenidos del CIS de 2006 proporcionados por Eurostat. El objetivo de la encuesta es cuantificar las actividades innovadoras de las empresas. El período de referencia utilizado en la encuesta, son datos referidos al año 2006, los sectores de actividad (CNAE) que se han considerado como población para el estudio, como la muestra es del año 2006 son referenciados con CNAE-93, son aquellos que engloban las actividades de los KIBS (2174 empresas): grupos de actividades económicas: 72, 73 y 74, donde T-KIBS (submuestra de 1637 empresas) son CNAE 72 y 73 y P-KIBS (submuestra de 537 empresas) CNAE 74, excepto 743 y 742 que también son T-KIBS. La originalidad del trabajo radica en segmentar los KIBS en (profesional) P-KIBS y (tecnológicos) T-KIBS. El patrón de innovación se construye a través del estudio de la capacidad de absorción (influencia directa e indirecta sobre las fuentes de conocimiento externas), el tamaño y el grado tecnológico (separación P y T) sobre los resultados de la innovación. Los resultados subrayan el comportamiento diferente en cuanto a las estrategias de innovación seguidas por los T-KIBS frente a los P-KIBS, una asimilación a los innovadores I+D y a los innovadores no I+D respectivamente. Confirman cómo los T-KIBS realizan más innovaciones con I+D interna, mientras que los P-KIBS, sustituyen dicha I+D interna por la adquisición de maquinaria (hardware y/o software) en la estrategia de innovación. Mientras que los T se asemejan más a los innovadores I+D, los P se identifican en mayor medida con los innovadores sin I+D. Se demuestra también cómo las diferentes estrategias de KIBS (P y T) influyen en las capacidades internas y externas que conforman el patrón de innovación y su influencia sobre los resultados y tipologías de innovación. / [CA] El propòsit d'aquest treball és analitzar l'estratègia d'innovació i el seu impacte en la "performance" dels knowledge intensive business services o KIBS. La investigació es realitza a partir de les dades obtingudes del CIS de 2006 proporcionades per Eurostat. L'objectiu de l'enquesta és quantificar les activitats innovadores de les empreses. El període de referència utilitzat en l'enquesta, són dades referides a l'any 2006, els sectors d'activitat (CNAE) que s'han considerat com a població per a l'estudi, com la mostra és de l'any 2006 són referenciats amb CNAE-93, són aquells que engloben les activitats dels KIBS (2174 empreses): grups d'activitats econòmiques: 72, 73 i 74, on T-KIBS (submostra de 1637 empreses) són CNAE 72 i 73 i P-KIBS (submostra de 537 empreses) CNAE 74, excepte 743 i 742 que també són T-KIBS. L'originalitat del treball es basa en segmentar els KIBS en (professional) P-KIBS i (tecnològics) T-KIBS. El patró d'innovació es construeix a través de l'estudi de la capacitat d'absorció (influència directa i indirecta sobre les fonts de coneixement externes), el tamany i el grau tecnològic (separació P i T) sobre els resultats de la innovació. Els resultats subratllen el comportament diferent pel que fa a les estratègies d'innovació seguides pels T-KIBS enfront dels P-KIBS, una assimilació als innovadors I+D i als innovadors no I+D respectivament. Confirmen com els T-KIBS realitzen més innovacions amb I+D interna, mentre que els P-KIBS, substitueixen aquesta I+D interna per a l'adquisició de maquinària (hardware i/o software) en l'estratègia d'innovació. Mentre que els T s'assemblen més als innovadors I+D, els P s'identifiquen més amb els innovadors sense I+D. Es demostra també com les diferents estratègies de KIBS (P i T) influeixen en les capacitats internes i externes que conformen el patró d'innovació i la seua influència sobre els resultats i tipologies d'innovació. / Berné Martínez, JM. (2016). ANÁLISIS DE LA ESTRATEGIA DE INNOVACIÓN EN LOS KIBS: MODOS DE INNOVACIÓN PARA LOS P(professional) y los T(technological) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61772

[ES] El foco principal de esta tesis se sustenta en conformar la vinculación entre la transferencia del conocimiento y la capacidad de innovación en servicios enmarcado en el sector hotelero. El estudio de las relaciones existentes entre la visión global que se aprecia holísticamente junto con los lazos de la red y la capacidad de aprendizaje continuo de las organizaciones como factores que influyen en la capacidad de transferencia del conocimiento. El trabajo empírico se traslada a los hoteles de 4 y 5 estrellas ubicados en territorio español, fundamentado por la importancia que aporta el sector al turismo y por ende, al PIB nacional, convirtiéndolo en un sector estratégico. Realizamos 280 encuestas válidas a los gerentes de los hoteles. Empleamos la metodología de ecuaciones estructurales y el Análisis Facotorial Exploratorio para comprobar las relaciones existentes entre las variabes y la sostenibilidad del modelo propuesto. / [CA] El focus principal d'aquesta tesi se sustenta a conformar la vinculació entre la transferència del coneixement i la capacitat d'innovació en serveis emmarcat en el sector hoteler. L'estudi de les relacions existents entre la visió global que s'aprecia *holísticamente juntament amb els llaços de la xarxa i la capacitat d'aprenentatge continu de les organitzacions com a factors que influeixen en la capacitat de transferència del coneixement. El treball empíric es trasllada als hotels de 4 i 5 estreles situats en territori espanyol, fonamentat per la importància que aporta el sector al turisme i per tant, al PIB nacional, convertint-lo en un sector estratègic. Realitzem 280 enquestes vàlides als gerents dels hotels. Emprem la metodologia d'equacions estructurals i l'Anàlisi Facotorial Exploratori per a comprovar les relacions existents entre les variabes i la sostenibilitat del model proposat. / [EN] This thesis focuses on shaping the link between knowledge transfer and the service innovation capability within the hospitality sector. More especifically, the thesis studies the existing relationships between the comprehensive overview, seen holistically along with the network ties and the lifelong learning capacity of the organisations as factors that influence the capacity of knowledge transfer. The empirical work is carried out with 4 and 5 star hotels located in Spain, due to the importance of this sector's contribution to tourism and, therefore, to the country's GDP, thus making it a strategic sector. We conducted 280 valid surveys of hotel managers. Methodologically, we used Structural Equations and Exploratory Factor Analysis to test the relationships between the variables and the sustainability of the proposed model. / Hernández Gadea, FJ. (2023). Efecto de la visión holística, las network ties y el aprendizaje continuo encaminadas a la capacidad de innovación en servicios en el sector hotelero a través de la transferencia de conocimiento en las empresas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196074