Les marchés publics sont devenus des instruments des politiques de l’innovation. Dans cet esprit, les directives européennes de 2014 relatives aux marchés publics introduisent un nouveau marché public de « partenariat d’innovation » qui a été transposé en droit interne par le décret n°2014-1097 du 26 septembre 2014 portant mesures de simplification applicables aux marchés publics. Ce nouveau marché combine la recherche et l’achat de fournitures, services ou travaux nouveau, innovants et qui sont indisponibles sur le marché. Le présent travail a pour objet, d’une part, de démontrer l’originalité contractuelle du partenariat d’innovation qui se rapproche de la réalité économique et concurrentielle du marché et, d’autre part, l’illusion d’une nouveauté au sein des procédures de passation des marchés publics, dans la mesure où cette procédure se rapproche des procédures existantes comme le dialogue compétitif et les anciens marchés négociés avec publicité et mise en concurrence. De même, le partenariat d’innovation soulève de nombreuses interrogations dont la réponse suppose à la fois des clarifications des textes juridiques relatives à la délimitation de l’innovation, le régime juridique de la propriété intellectuelle, la répartition du risque, etc. ; et de l’introduction d’une réelle innovation procédurale afin de fluidifier la passation d’achats publics innovants / Public procurement is being seen increasingly as an instrument of innovation policy. With this in mind, the new 2014 European Union directives on public procurement introduces a new public procurement contract of « innovation partnership », has tranposed into national law by decree n° 2014-1097 of 26 september 2014, which concerns simplification measures applicable to public procurement contracts. This new market combines the researche and purchase innovative product, service or works and that are unavailable on the market. This present work aims firstly to demonstrate the contractual originality of the innovation partenschip approaching the economic and competitive reality of the market and, on the other hand the illusion of a novelty in the public procurement procedures, insofar as this procedure approximates the existing procedures notably the competitive dialogue and the former markets negotialted with publicity and competitive tendering. Similarly, the innovation partnerschip raises many questions of legal status of intellectual property, the distribution of risk, and so on, and the introduction of a genuine innovation procedure of fluidfication of the procurement of innovative public procurement

Tesis por compendio / [ES] El objetivo general de esta Tesis ha sido avanzar en el estudio de los determinan-tes o características que pueden conducir a una colaboración exitosa entre los actores del sistema agroalimentario. Para ello, se analizaron las actividades de cooperación desarrolladas por explotaciones agrícolas, empresas agroalimentarias, instituciones y organizaciones vinculadas a la agroalimentación, que realizan ac-tividades innovadoras en España y América Latina y el Caribe (ALC). La investigación aborda diferentes ámbitos en los que se producen colaboraciones innovadoras. Se trata del ámbito científico, del ámbito de las plataformas multiac-tores y del ámbito de los agricultores y sus instituciones. Se ha estructurado en tres capítulos, correspondientes cada uno a un artículo científico publicado en una revista internacional. Cada uno de ellos aborda un aspecto específico para cumplir el objetivo general que se acaba de señalar. El primer artículo se titula "Collaboration for social innovation in the agri-food system in Latin America and the Caribbean". Este estudio tiene por objeto reali-zar una revisión del estado del conocimiento, utilizando técnicas bibliométricas, de la colaboración innovadora en los sistemas alimentarios y rurales de América Latina y el Caribe (ALC). Concretamente se analizan las actividades de coopera-ción desarrolladas por explotaciones agrícolas y empresas agroindustriales para emprender actividades innovadoras. El segundo artículo tiene como título "Collaboration through EIP-AGRI Opera-tional Groups and their role as innovation intermediaries". A través de una en-cuesta a los grupos operativos y mediante un análisis factorial fue posible identifi-car las funciones que estos grupos desarrollan como intermediarios de innovación desde su propia perspectiva. Este tipo de análisis permite abordar la colaboración entre actores de diferentes ámbitos y sectores para cooperar y aportar soluciones innovadoras a los problemas agrícolas. El tercer artículo, "Drivers of joint cropland management strategies in agri-food cooperatives", estudia la colaboración a través de una estrategia innovadora coor-dinada por las cooperativas. El objetivo principal es avanzar en el conocimiento de las características que presentan las cooperativas que lideran este tipo de iniciati-vas. El estudio se basa principalmente en los datos de una encuesta a cooperati-vas, y se ha utilizado una metodología de Análisis Cualitativo Comparativo (fsQCA). Los resultados confirman el avance en el estudio de la colaboración innovadora en el sector agroalimentario de ALC. Los principales motores de la colaboración en este ámbito son la innovación social, el conocimiento, la gestión sostenible y el capital social. También se observa un creciente interés en el ámbito científico por estudiar los sistemas de colaboración en ALC. Este interés proviene de científicos de diferentes países, lo que ha generado y potenciado la colaboración internacio-nal de los investigadores. Los resultados del segundo artículo se centran en las acciones de colaboración desarrolladas por plataformas multiactor, como lo son los Grupos Operativos. Las acciones desarrolladas por estos grupos pueden enmarcarse en las funciones de los intermediarios de la innovación. Tres funciones emergieron como las más realiza-das: la gestión del proceso de innovación, la articulación de la demanda, y el apo-yo institucional y la intermediación de la innovación. Por último, en el ámbito de los agricultores y sus instituciones, la investigación se centra en los impulsores del éxito de la colaboración. La innovación social y eco-nómica, el tamaño y la propensión a la cooperación son condiciones presentes en las cooperativas que tienen éxito al abordar iniciativas de gestión conjunta de cul / [CA] L'objectiu general d'aquesta Tesi ha estat avançar en l'estudi dels determinants o característiques que poden conduir a una colaboración exitosa entre els actors del sistema agroalimentari. Per a això, s'analitzaren les activitats de cooperación desenvolupades per explotacions agrícolas, empreses agroalimentàries, institucions i organitzacions vinculades a la agroalimentació, que realitzen activitats innovadores a España i Amèrica Llatina i el Carib (ALC). La investigacicó aborda diferents àmbits en els que es produiexen collaboracions innovadores. Es tracta de l'àmbit científic, de l'àmbit de les plataformes multiactors i de l'àmbit dels agricultors i les seues institucions. S'ha estructurat en tres capítols, corresponents cadascun a un article científic publicat en una revista internacional. Cadascun d'ells aborda un aspecte específic per a acomplir l'objectiu general que s'acaba d'assenyalar. El primer artícle es titula "Collaboration for social innovation in the agri-food system in Latin America and the Caribbean". Aquest estudi té com a objectiu realitzar una revisió de l'estat del coneixement, utilitzant tècniques bibliomètriques, de la collaboració innovadora en els sistemes alimentaris i rurals d'Amèrica Llatina i el Carib (ALC). El segon article té com a títol "Collaboration through EIP-AGRI Operational Groups and their role as innovation intermediaries". A través d'una enquesta als grups operatius i mitjançant un anàlisi factorial va ser possible identificar les fun-cions que aquests grups desenvolupen com a intermediaris d'innovació des de la seua pròpia perspectiva. El tercer artícle, "Drivers of joint cropland management strategies in agri-food cooperatives", estudia la collaboració a través d'una estratègia innovadora coordinada per les cooperatives. L'objectiu principal és avançar en el coneixement de les característiques que presenten les cooperatives que lideren aquest tipus d'iniciatives. L'estudi es basa principalment en les dades d'una enquesta a cooperatives, i s'ha utilitzat una metodologia d'Anàlisi Qualitatiu Comparativo (fsQCA). Els resultats confirmen l'avançament en l'estudi de la col laboració innovadora en el sector agroalimentari de ALC. Els principals motors de col·laboració en aquest àmbit són la innovació social, el coneixement, la gestió sotenible i el capital social. També s'observa un creixent interès en l'àmbit científic per estudiar els sistemes de col·laboració en ALC. Aquest interès prové de científics de diferents països, el que ha generat i potenciat la col·laboració internacional dels investigadors. Els resultats del segon article es centren en les accions de col·laboració desenvolupades per plataformes multiactor, com ho són els Grups Operatius. Les accions desenvolupades per aquests grups poden enmarcarse en les funcions dels intermediaris de la innovació. Tres funcions emergeren com les més realitzades: la gestió del procés d'innovació, l'articulació de la demanda, i el suport institucional i la intermediació de la innovació. Per últim, en l'àmbit dels agricultors i les seues institucions, la investigació es centra en els impulsors de l'éxit de la col·laboració. La innovació social i econòmica, el tamany i la propensió a la cooperació són condicionants presents en les cooperatives que tenen èxit a l'abordar iniciatives de gestió conjunta de cultius. A partir dels resultats exposats, podem concloure que la colaboració per a la innovació social e en el sector rural pot ser una forma d'abordar els problemes estructurals en dife-rents àmbits. El coneixement dels principals determinants de col·laboració en el medi rural i agroalimentari a Espanya i ALC permetrà prendre millors decisions en les organitzacions públiques i privades per a promoure accions innovadores de cooperació en els territoris rurals. Futures investigacions poden basar-se en aquests resultats i avançar en altres característiques que determinen l'éxit de la col·laboració innovadora en el sector agroalimentari. / [EN] The overall aim of this thesis is to identify the determinants of or characteristics that can lead to successful collaboration between actors in the agri-food system. To this end, an analysis is conducted of the cooperation activities developed by farms, agribusiness companies, institutions, and agri-food organisations, which undertake innovative actions in Spain and Latin America and the Caribbean (LAC). The research addresses different domains where innovative collaborations occur; namely, the scientific domain, the multi-actor platform domain, and the domain of farmers and their institutions. The resulting thesis is structured in three chapters, corresponding to three scientific articles published in international journals. Each of them deals with a specific aspect, which together fulfil the aforementioned research objective. The first article is entitled "Collaboration for social innovation in the agri-food system in Latin America and the Caribbean." Using bibliometric techniques, this study aims to review the state of the knowledge on innovative collaboration in LAC's food and rural systems. Specifically, it analyses the cooperation by farms and agribusiness firms to undertake innovative activities. The second article is entitled "Collaboration through EIP-AGRI Operational Groups and their role as innovation intermediaries." A survey to operational groups (OG) and a factor analysis are carried out to identify these groups' perspective on their roles as innovation intermediaries. This type of analysis makes it possible to address the collaboration between actors from different fields and sectors aimed at cooperating and providing innovative solutions to agricultural problems. The third article, "Drivers of joint cropland management strategies in agri-food cooperatives," studies collaboration through an innovative strategy coordinated by cooperatives. The main objective is to advance the knowledge of the characteristics of the cooperatives that head up this type of initiative. The study is mainly based on data from a survey of cooperative managers about their views on the main advantages and drivers of joint land management strategies, and the methodology applied is Fuzzy Set Qualitative Comparative Analysis (fsQCA). Findings confirm that progress has been made in the study of innovative collaboration in the LAC agri-food sector. The main drivers of collaboration include social innovation, knowledge, sustainable management, and social capital. In the scientific domain, growing academic interest in collaborative systems in LAC can be seen. Studies have been produced by researchers from different countries, which has generated and enhanced collaboration among international researchers. Results from the second article focus on the collaborative actions developed by multi-actor platforms. These actions can be framed as functions of innovation intermediaries. Three of the most common functions identified are innovation process management, demand articulation, and institutional support and innovation brokering. Finally, in the domain of farmers and their institutions, the research focuses on the drivers of successful collaboration. Social and economic innovation, size, and propensity for cooperation characterise the cooperatives that successfully take on a joint cropland initiative. From the results, we can conclude that collaboration for social innovation in the rural sector can be a way to address structural problems in different domains. Knowledge of the main determinants of collaboration in the rural and agri-food environment in Spain and LAC will help public and private organisations to make better decisions aimed at promoting innovative cooperation actions in rural territories. Future research can build on these results and focus on other characteristics that determine successful innovative collaboration in the agri-food sector. / Gracias al Proyecto “Strengthening innovation policy in the agri-food sector” (RTI2018-093791-B-C22) financed by MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ and “ERDF A way to build Europe” / Piñeiro, VA. (2022). Innovative Collaboration in Agri-Food Systems [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185684 / TESIS / Compendio