[EN] The world, and Latin America and the Caribbean (LAC) Region are going through a period of high International agrifood price volatility and an increase in the frequency and intensity of natural disasters due to changes in climate. In the context of increased integration of LAC into international agriculture markets, public action is required, in partnership with private sector, in order to avoid the impact of increased poverty and food insecurity of the most vulnerable families, while sector competitiveness increases in a region that each day is more important for global food production. With that objective of analyzing the public policies and programs that contribute to a more integrated and less volatile agrifood sector in LAC, this research proposes multiple approaches to demonstrate that market integration can be accompanied by measures that support the reduction of the impact of increased market volatility and the effects of natural disasters. The demonstrated impacts of these agrifood price and production shocks on food security and poverty of rural families justify this research and intends to demonstrate that market integration can be accompanied of public policies that protect the most vulnerable rural families from the increased exposure to price volatility and natural disasters, maintaining a market approach. The methodology adopted combines: (i) literature review; (ii) development of theoretical economic models of price transmission; (iii) empirical evaluation (with econometric models) of the impact of risk management policies and programs on poverty and welfare; (iv) market research and analysis of agriculture risk management tools such as insurance and commodity exchanges; and (v) rapid review of agriculture risk management public policies and programs. The research proposes an analysis of the level of integration of LAC agrifood markets and of the agriculture risk management public policies and programs for sector volatility reduction. The research begins with an analysis of agrifood price transmission from International to domestic markets, and then continues with analysis and evaluations of different public policies and programs in LAC that attempt at managing agriculture sector risks. The results of the research show that: (i) the price elasticity (transmission) between International and domestic markets is a function of the elasticity of substitution of demand and supply, and of price adjustment costs; (ii) the development of agricultural Insurance and of price hedging, is very heterogeneous and depends in the ability to overcome institutional, financial, technical and operational barriers; (iii) improving coverage through increasing the quantity and availability of financial instruments such as futures and options for agrifood products, depends directly in the development of agriculture commodity exchanges in LAC, which in turn depend on public policies that support a favorable business climate for its development; (iv) to ensure a positive welfare impact on the low income families of a food price response program, the measures need to target the most needed families without distorting prices and local food markets; (v) climate contingency programs that compensate the income of small farmers based on a climate Insurance coverage have had a positive welfare impact, measures through moderate poverty reduction; and (vi) there is a need to work on the Integration and coordination of public policies and programs in order to have a larger impact on agriculture risk management. / [ES] El mundo, y la región de América Latina y el Caribe (ALC), están pasando por una época de alta volatilidad de los mercados internacionales de agroalimentos y de un aumento en la frecuencia e intensidad de desastres naturales debido a cambios en el clima. En el contexto de una mayor integración del sector agropecuario de ALC a los mercados internacionales de agroalimentos, se requieren acciones públicas, en concierto con el sector privado, para evitar el impacto de aumento de la pobreza y de la inseguridad alimentaria de las familias más vulnerables, al mismo tiempo que se aumenta la competitividad del sector en una región que cada vez es más importante en la producción global de alimentos. Con este objetivo de analizar las políticas y programas públicos de ALC que contribuyen a un sector agroalimentario más integrado y menos volátil, la investigación ha planteado enfoques múltiples para demostrar que la integración de los mercados puede ir acompañada de medidas que ayuden a reducir el impacto de una mayor volatilidad de los mercados y de los efectos de desastres naturales. El impacto demostrado de estos shocks de precio y de producción de agroalimentos en la seguridad alimentaria y pobreza de las familias rurales, justifica esta investigación que pretende mostrar que la integración de los mercados puede ser acompañada de políticas públicas que protejan a las familias más vulnerables de esta mayor exposición a la volatilidad de precios y a desastres naturales, manteniendo una visión de mercado. La metodología empleada combina: (i) la búsqueda bibliográfica, (ii) el desarrollo de modelos económicos teóricos de transmisión de precios, (iii) la evaluación empírica (con modelos econométricos) del impacto de políticas y programas de gestión de riesgo en la pobreza y el bienestar social, (iv) el levantamiento y análisis de información de mercados de instrumentos de gestión de riesgos agropecuarios como los seguros y las bolsas, y (v) la revisión integrada de políticas y programas públicos de gestión de riesgos agropecuarios. La investigación propone un análisis del nivel de integración de los mercados agroalimentarios de ALC y de las políticas y programas públicos de manejo de riesgos para reducir la volatilidad del sector. La investigación inicia con un análisis sobre la transmisión de los precios internacionales hacia los mercados domésticos de productos agroalimentarios, y luego sigue con el análisis y evaluación de diferentes políticas y programas públicos de ALC que apuntan al manejo de riesgos del sector agropecuario. Los resultados de la investigación muestran que: (i) la elasticidad de transmisión de precios entre el mercado internacional y el doméstico es una función de la elasticidad de sustitución de la demanda y de la oferta, y de los costos de ajuste; (ii) el desarrollo de los seguros agropecuarios y de las coberturas de precio, es muy heterogéneo y depende de poder sobrepasar limitaciones de carácter institucional, financiero, técnico, y operacional; (iii) mejorar la cobertura a través de aumentar la cantidad y disponibilidad de instrumentos financieros para productos agroalimentarios, depende directamente del desarrollo de las bolsas agropecuarias de la Región, las cuales dependen de políticas públicas que pueden ayudar a crear un amigable clima de negocios para su desarrollo; (iv) para asegurar un impacto positivo en el bienestar de las familias de bajos ingresos de un programa de respuesta a la subida de los precios de alimentos, estas medidas deben enfocarse en las familias más necesitadas y sin crear distorsiones en los precios y mercados de alimentos locales; (v) programas de contingencia de eventos climáticos que compensan a pequeños agricultores en base a una cobertura de seguro climático han tenido un impacto positivo en el bienestar; y (vi) hay que trabajar en la integración y la coordinación de los programas y políticasexistentes / [CA] El món, i la regió d'Amèrica Llatina i el Carib (ALC), estan passant per una època d'alta volatilitat dels mercats internacionals de agroaliments i d'un augment en la freqüència i intensitat de desastres naturals a causa de canvis en el clima. En el context d'una major integració del sector agropecuari de ALC als mercats internacionals de agroaliments, es requereixen d'accions públiques, en concert amb el sector privat, per evitar l'impacte d'augment de pobresa i d'inseguretat alimentària de les famílies més vulnerables, al mateix temps que s'augmenta la competitivitat del sector en una regió que cada vegada és més important en la producció global d'aliments. Amb aquest objectiu d'analitzar les polítiques i programes públics d'ALC que contribueixen a un sector agroalimentari més integrat i menys volàtil, la investigació ha plantejat enfocaments múltiples per demostrar que la integració dels mercats pot anar acompanyada de mesures que ajudin a reduir l'impacte de una major volatilitat dels mercats i dels efectes de desastres naturals. L'impacte demostrat d'aquests xocs de preu i de producció de agroaliments en la seguretat alimentària i pobresa de les famílies rurals, justifica aquesta investigació que pretén mostrar que la integració dels mercats pot ser acompanyada de polítiques públiques que protegeixin les famílies més vulnerables de aquesta major exposició a volatilitat de preus i desastres naturals, mantenint una visió de mercat. La metodologia emprada combina: (i) la recerca bibliogràfica, (ii) el desenvolupament de models econòmics teòrics de transmissió de preus, (iii) l'avaluació empírica (amb models economètrics) l'impacte de polítiques i programes de gestió de risc en la pobresa i el benestar social, (iv) l'aixecament i anàlisi d'informació de mercats d'instruments de gestió de riscos agropecuaris com les assegurances i les bosses, i (v) la revisió ràpida de polítiques i programes públics de gestió de riscos agropecuaris. La investigació proposa una anàlisi del nivell d'integració dels mercats agroalimentaris de ALC i de les polítiques i programes públics de consum de risc per reduir la volatilitat del sector. La investigació s'inicia amb una anàlisi sobre la transmissió dels preus internacionals cap als mercats domèstics de productes agroalimentaris, i després segueix amb l'anàlisi i avaluació de diferents polítiques i programes públics d'ALC que apunten al maneig de riscos del sector agropecuari. Els resultats de la investigació mostren que: (i) l'elasticitat de transmissió de preus entre el mercat internacional i el domèstic és una funció de l'elasticitat de substitució de la demanda i de l'oferta, i dels costos d'ajust; (ii) el desenvolupament de les assegurances agropecuaris i les cobertures de preu, és molt heterogeni i depenen de poder sobrepassar limitacions de caràcter institucional, financer, tècnic, i operacional; (iii) millorar la cobertura a través d'augmentar la quantitat i disponibilitat d'instruments financers com els futurs i opcions per a productes agroalimentaris, depèn directament del desenvolupament de les bosses agropecuàries de la Regió, les quals depenen de polítiques públiques que poden ajudar a crear un amigable clima de negocis per al seu desenvolupament; (iv) per assegurar un impacte positiu en el benestar de les famílies de baixos ingressos d'un programa de resposta a la pujada dels preus d'aliments, aquestes mesures han d'enfocar en les famílies més necessitades i sense crear distorsions en els preus i mercats de aliments locals; (v) programes de contingència d'esdeveniments climàtics que compensen a petits agricultors en base a una cobertura d'assegurança climàtic han tingut un impacte positiu en el benestar, mesurat a través de la reducció en la pobresa moderada; i (vi) cal treballar en la integració i la coordinació dels programes i polítiques públiques existents per tenir un major impacte en / Arias Carballo, D. (2016). La integración y la volatilidad de los mercados agroalimentarios de América Latina y el Caribe [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62196

L'objectiu d'aquesta tesi és triple. En primer lloc, contribuïm a aprofundir l'anàlisi de la capacitat del model dels tres factors de Fama i French (1993) per valorar els actius financers a Europa. En segon lloc, estudiem la relació entre els factors de Fama i French (FF) i el risc sistemàtic, i, per tant, en quina mesura _es coherent amb la interpretació del model intertemporal de valoració d'actius, que va més enllà de l'efecte mida i de l'efecte valor comptable-valor de mercat. I, en tercer lloc, tenim com a objectiu mesurar la integració dels mercats d'accions europeus, emmarcada en el procés continu d'alineació institucional i econòmica a Europa. En la literatura empírica de la valoració d'actius, el model dels tres factors ha esdevingut un dels més populars per ajustar segons el risc. No obstant això, fins ara, la majoria de treballs empírics han fet referència a un nombre reduït de mercats, especialment als Estats Units. Perquè el model sigui acceptat com a alternativa vàlida al model de fixació de preus d'actius de capital (CAPM), cal més suport empíric. En aquest treball, fem servir una nova mostra amb una construcció nova dels factors de FF que s'aplica en un conjunt extensiu de països, indústries i regions europees. Els resultats que n'hem obtingut impliquen que el model dels tres factors domina clarament el CAPM en cadascuna de les submostres; tot això a banda que els tests formals indiquen que cap dels models és totalment satisfactori per a la valoració d'actius. A més, documentem que l'ampliació del model de FF amb el factor moment noms millora marginalment la capacitat explicativa quan s'aplica a les rendibilitats de les accions europees.El gran èxit del model dels tres factors de Fama i French també ha generat un debat intens sobre la racionalitat econòmica que hi ha al darrere. Nosaltres hem aprofundit aquesta qüestió estudiant si la mida i la ràtio valor comptable-valor de mercat estan relacionades amb oportunitats futures d'inversió. Ho hem estudiat des de dues perspectives diferents. D'una banda, suposem que els canvis en el conjunt d'oportunitats d'inversió es poden representar mitjançant canvis en la ràtio de creixement macroeconòmic. D'altra banda, vinculem els factors de FF construïts a futures ràtios de creixement del PIB a Europa, i trobem que només la mida sembla que conté alguna informació sobre el creixement macroeconòmic futur. Però, fins i tot aquest efecte de la mida no es manté en les nostres diferents submostres.En un segon pas, relacionem la mida i la ràtio valor comptable-valor de mercat amb canvis en els diferencials dels tipus d'interès per crèdit i per termini. Aquests diferencials de rendiment es reconeixen per la capacitat de marcar les oportunitats d'inversió. Malgrat tot, els nostres resultats indiquen que ni els canvis en el diferencial de crèdit a Europa ni els canvis en el diferencial de termini poden actuar com a punts de vista alternatius subjacents als factors de mida o de valor comptable-valor de mercat. De fet, els resultats empírics que obtenim indiquen que, si augmentem el model dels tres factors amb els canvis en els diferencials de crèdit i de termini, fem incrementar la capacitat de valorar carteres d'accions en tots els àmbits: país, indústria i regió. Per tant, sembla que les variables s'haurien de considerar més com a complementàries que com a substitutives, a diferència dels resultats obtinguts per als Estats Units (vegeu Petkova, 2006; Hahn i Lee, 2006).Finalment, per estudiar el grau d'integració dels mercats d'accions europeus, seguim dues vies relacionades. Primer, mostrem que una versió paneuropea del model dels tres factors és capaç d'explicar una porció considerable de la rendibilitat de les carteres domèstiques. Aquest resultat indica que el model conté informació rellevant per valorar les accions domèstiques. Alhora, el resultat pot implicar que els mercats europeus estan integrats (vegeu Bekaert i Harvey, 1995; Roll i Ross, 1980). En un segon pas, més genèric, fem servir l'esquema del Factor de descompte estocàstic (SDF) per estimar i comparar els nuclis de valoració d'actius domèstics en els diferents mercats europeus. Els resultats indiquen que la quantitat d'informació compartida per aquests nuclis de valoració augmenta significativament en el temps, especialment després de l'arribada de l'euro. Aquest resultat pot servir com a indicador addicional de l'increment del nivell d'integració dels mercats d'accions europeus. / El objetivo de esta tesis es triple. Por una parte, contribuimos a profundizar en el análisis de la capacidad del modelo de 3 Factores de Fama y French (1993) para valorar activos financieros en Europa. En segundo lugar, estudiamos la relación entre los factores de Fama y French y el riesgo sistemático. Y por tanto, en qué medida el modelo 3 Factores es consistente con una interpretación de modelo intertemporal de valoración de activos; que va más allá del efecto tamaño y el efecto valor contable - valor de mercado. En tercer lugar, nuestro objetivo es medir la integración de los mercados de acciones europeos, enmarcada en el continuado proceso de alineamiento institucional y económico en Europa. En la literatura empírica de valoración de activos el modelo de 3 Factores se ha convertido en uno de los más populares para ajustar por riesgo. Sin embargo, hasta la fecha, la mayoría de los trabajos empíricos se han aplicado a un número reducido de mercados, especialmente en los Estados Unidos. Para que el modelo sea aceptado como una alternativa válida al CAPM, se requiere un mayor soporte empírico. En este trabajo utilizamos una nueva muestra, con una nueva construcción de los factores de FF, que se aplica a un extensivo conjunto de países, industrias y regiones europeas. Nuestros resultados implican que en cada una de nuestras sub-muestras, el modelo de 3 Factores claramente domina el CAPM; al margen de que los test formales indiquen que ninguno de los modelos es totalmente satisfactorio para la valoración de activos. También documentamos que la ampliación del modelo de 3 Factores con el factor momento sólo mejora marginalmente la capacidad explicativa cuando se aplica a las rentabilidades de las acciones europeas.El enorme éxito del modelo de 3 Factores de Fama y French ha abierto también un intenso debate sobre la racionalidad económica que existe detrás de los mismos. Nosotros ahondamos en esta discusión estudiando si el tamaño y la ratio valor contable-valor de mercado están relacionados con oportunidades de inversión futuras. Lo estudiamos mediante dos aproximaciones distintas, primero suponemos que los cambios en el conjunto de las oportunidades de inversión pueden representarse mediante cambios en la ratio de crecimiento macroeconómico. Por otra parte, vinculamos los factores de FF construidos a futuras ratios de crecimiento de PIB en Europa, y encontramos que sólo el tamaño parece contener alguna información sobre el crecimiento macroeconómico futuro. Pero, incluso este efecto tamaño, no se mantiene para en nuestras distintas sub-muestras. En un segundo paso, relacionamos el tamaño y la ratio valor contable - valor de mercado con cambios en los diferenciales de los tipos de interés por crédito y plazo. Estos diferenciales de rendimiento están reconocidos por su capacidad para marcar las oportunidades de inversión. Sin embargo, nuestros resultados indican que ni los cambios en el diferencial de crédito en Europa, ni los cambios en el diferencial de plazo, pueden actuar como aproximaciones alternativas subyacentes al los factores de tamaño o valor contable - valor de mercado. De hecho, los resultados empíricos que obtenemos indican que si aumentamos el modelo de 3 Factores con los cambios en los diferenciales de crédito y plazo, incrementa la capacidad de valorar carteras de acciones a todos los niveles: país, industria y región. Por tanto, parecería que las variables deberían de ser consideradas más como complementarias que como substitutivas, a diferencia de los resultados obtenidos para los Estados Unidos (vid Petkova, 2006; Hahn y Lee, 2006).Finalmente, para estudiar el grado de integración de los mercados de acciones europeos seguimos dos vías relacionadas. Primero mostramos que una versión paneuropea del modelo de 3 Factores es capaz de explicar una porción considerable de la rentabilidad de las carteras domesticas. Este resultado indica que el modelo contiene información relevante para valorar acciones domésticas. Al mismo tiempo, el resultado puede implica que los mercados europeos están integrados (vid. Bekaert y Harvey, 1995; Roll y Ross, 1980). En un segundo paso, más genérico, utilizamos el esquema de Factor de Descuento Estocástico (SDF) para estimar y comparar los núcleos de valoración de activos domésticos en los diferentes mercados europeos. Nuestros resultados indican que la cantidad de información compartida por esos núcleos de valoración aumenta significativamente en el tiempo, especialmente después de la llegada del euro. Este resultado puede servir como un indicador adicional del incremento del nivel de integración de los mercados europeos de acciones. / The main purpose of this dissertation is threefold. For one, we aim to shed further light on the general pricing ability of the Fama and French (1993) (FF) three-factor model (3FM) in Europe. For two, we mean to assess whether the FF factors are related to systematic risk and, thus, whether the 3FM is consistent with an intertemporal asset pricing explanation behind the size and book-to-market effects. For three, we endeavor to measure the extent to which European equity markets are integrated. This is motivated by the continuous institutional and economic alignment process in Europe.The 3FM has become one of the most popular models of risk adjustment in the empirical asset pricing literature. However, to date most empirical work has been done for a few selected markets, especially the US. Hence, the 3FM demands more time and further empirical support before it may be accepted as a credible theory-based model to replace the CAPM. We use a fresh holdout sample with newly constructed FF factors for an extensive set of European countries, industries, and regions. Our findings imply that in each of our sub-samples, the 3FM clearly dominates the CAPM, even if formal test statistics imply that neither model is free of mispricing. We also document that augmenting the 3FM by a momentum factor may only marginally help to explain European equity return behavior.The enormous success of the 3FM has also triggered an extensive debate about the economic rationale of the FF factors. We purse this discussion by assessing via two different approaches whether size and book-to-market may be related to time varying investment opportunities. We first assume that changes in the investment opportunity set are summarized by changes in future macroeconomic growth rates. Nevertheless, if we link our newly constructed FF factors to future GDP growth rates in the Eurozone, then we find that only size appears to contain some information on future macroeconomic growth. Yet, not even this finding for the size effect is, admittedly, very persistent across our sub-samples.In a second step, we relate size and book-to-market to changes in European default and term spreads. These yield spreads are generally acknowledged for their ability to track investment opportunities. Our results suggest, however, that neither changes in the European default spread nor changes in the European term spread may proxy for the risk underlying our size and book-to-market factors. In fact, our empirical findings imply that augmenting the 3FM by changes in these yield spreads may notably help to price European equity portfolios at country, industry, and regional level. Hence, it appears that the variables may be considered complements rather than substitutes. This is contrary to US findings (see Petkova, 2006, Hahn and Lee, 2006).Finally, we follow two related approaches to study the degree to which European stock markets are integrated. We first show that a pan-European version of the 3FM is able to explain a considerable proportion of domestic equity portfolio returns. For one, this entails that the model contains valuable information from pricing domestic equity. For two, it may imply that European stock markets are integrate (see Bekaert and Harvey, 1995, Roll and Ross, 1980). In a second and more generic step, we utilize a stochastic discount factor (SDF) framework to estimate and compare domestic pricing kernels across European markets. Our results convey that the amount of information shared by these kernels increases significantly over time, especially after the advent of the euro. This may serve as a further indicator of an increasing European stock market integration.