Aquest treball de recerca se centra en un dels processos més rellevants de les persones: l’intercanvi de coneixements (IC). El coneixement pot ser explícit o tàcit. L’explícit es pot codificar, estructurar i emmagatzemar de manera que pugui estar disponible. El coneixement tàcit, conegut també com a tacit knowing, és l’acció de conèixer que no es pot codificar ni estructurar, sinó que depèn de les experiències, el criteri i els valors de la persona. Les xarxes socials informals de les organitzacions esdevenen un mitjà pel qual es pot facilitar la transmissió del tacit knowing, de manera que mitjançant l’anàlisi de xarxes socials (social network analysis, SNA) es poden entendre i analitzar les relacions entre les persones, més enllà de les estructures formals i jeràrquiques. Aquesta situació és rellevant perquè l’alta direcció potenciï, i no cerqui d’estructurar o de controlar, aquestes xarxes socials i amb una gestió adequada incentivi que el coneixement flueixi a través d’elles. Es plantegen els objectius següents: 1) establir l’impacte de la complexitat de tasques en la intensitat de la interacció de xarxes socials en una organització; 2) establir l’impacte de la complexitat de tasques en el procés d’intercanvi de coneixement, i 3) verificar si hi ha alguna relació entre la intensitat de la interacció de les xarxes socials en el procés d’intercanvi de coneixement (IC). En la recerca, s’ha administrat una enquesta a tres organitzacions peruanes intensives en coneixement. Es planteja que, com més complexes siguin les tasques, la propensió de la persona a intercanviar coneixements ha de ser més gran. Els criteris de classificació de la complexitat es basen en la multiplicitat de resultats, esquemes de solució, conflictes i incertesa, i s’ha pres la qualificació d’experts de les tres organitzacions, els quals indiquen en els individus qualificats el percentatge de temps que dediquen per realitzar cada tipus de tasca en la seva rutina normal. La intensitat de la interacció de xarxes i la propensió a l’IC s’obtenen de les enquestes. De l’anàlisi efectuada, s’observa una relació directa entre la complexitat de tasques i la intensitat en la interacció de la xarxa social de coneixement, com també entre la complexitat i la propensió a intercanviar coneixement. Així mateix, s’ha trobat una relació directa entre les persones que tenen un grau més alt d’interacció en la xarxa social de coneixement i la seva propensió a l’intercanvi de coneixements. Les contribucions principals d’aquesta recerca són aquestes: 1) en l’aspecte acadèmic, la metodologia plantejada quan es treballa amb la qualificació de la persona que coneix millor la naturalesa del treball; 2) en l’aspecte pràctic, la sistematització que es pot obtenir per identificar les persones que tenen més propensió a intercanviar coneixements per potenciar-los dins de l’organització. / El presente trabajo de investigación enfoca uno de los procesos más relevantes de las personas, el Intercambio de Conocimientos (IC). El conocimiento puede ser explícito o tácito. El explícito se puede codificar, estructurar y almacenar de manera que pueda estar disponible. El conocimiento tácito, o también conocido como Tacit Knowing, es la acción de conocer que no se puede codificar ni estructurar; este depende de las experiencias, el criterio y los valores de la persona. Las redes sociales informales en las organizaciones se convierten en un medio por el cual se puede facilitar la transmisión del Tacit Knowing, por lo que mediante el análisis de redes sociales (Social Network Analysis (SNA)) se puede entender y analizar las relaciones entre las personas más allá de las estructuras formales y jerárquicas. Esta situación es relevante para que la alta gerencia potencie, y no trate de estructurar o controlar, estas redes sociales y con una adecuada gestión que incentive que el conocimiento fluya a través de ellas. Se plantean los siguientes objetivos: 1) establecer el Impacto de la Complejidad de Tareas en la intensidad de la interacción de Redes Sociales en una organización, 2) establecer el Impacto de la Complejidad de Tareas en el proceso de Intercambio de Conocimiento y 3) verificar si existe alguna relación entre la intensidad de la interacción de las redes sociales en el proceso de Intercambio de Conocimiento (IC). En la investigación se ha aplicado una encuesta a tres organizaciones peruanas intensivas en conocimiento. Se plantea que a mayor complejidad de tareas, la propensión que debe de tener la persona al intercambio de conocimientos debe ser mayor. Los criterios de clasificación para la complejidad se basan en la multiplicidad de resultados, esquemas de solución, conflictos e incertidumbre y se ha tomado la calificación de expertos de las tres organizaciones, quienes indican en los individuos calificados el porcentaje de tiempo de cada tipo de tareas realizadas en su rutina normal. La intensidad de la interacción de redes y la propensión al IC se obtienen de las encuestas. Del análisis efectuado, se observa una relación directa entre la complejidad de tareas y la intensidad en la interacción de la red social de conocimiento, así como entre la complejidad y la propensión a intercambiar conocimiento. Asimismo, se ha encontrado una relación directa entre las personas que tienen un mayor grado interacción en la red social de conocimiento y su propensión al intercambio de conocimientos. Las principales contribuciones de la presente investigación son las siguientes: 1) en el aspecto académico está la metodología planteada cuando se trabaja con la calificación de la persona que mejor conoce la naturaleza del trabajo; 2) en el aspecto práctico está en la sistematización que se puede obtener para identificar a las personas que tienen una mayor propensión a intercambiar conocimiento para potenciarlos dentro de la organización. / The research addresses one of the most important processes of people, the Knowledge Sharing (KS). Knowledge can be explicit or tacit. The explicit can be structured and stored in a manner that may be available. Tacit knowledge, or also known as Tacit Knowing, is action learning that can not be encoded or structure, this depends on the experience, judgment and values of the person. Informal social networks in organizations become a means to facilitate the transmission of Tacit Knowing, so by analyzing social networks (Social Network Analysis (SNA)) can be understood and analyzed the relationships between people beyond formal and hierarchical structures. This situation is relevant to senior management in order to enhance, rather than try to structure or control, these social networks. An appropriate management should incentive that knowledge flows through them. The research objectives are: 1) establish the Impact of Task Complexity in the intensity of the interaction of social networks in an organization, 2) set the Impact of Task Complexity in the process of knowledge sharing and 3) verify if there is any relationship between the intensity of the interaction of social networks in the process of Knowledge Sharing (KS). A survey has been applied to three peruvian knowledge intensive organizations. It argues that a more complex task, the propensity that the person must have knowledge sharing should be higher. The classification criteria for complexity based on the multiplicity of outcomes, settlement schemes, conflict and uncertainty and has taken the qualification of experts from the three organizations, who qualified individuals listed in the percentage of time each type of task made in their normal routine. The intensity of the interaction of networks and the propensity to KS are obtained from surveys. The analysis conducted, there is a direct relation between task complexity and intensity in the interaction of the social network of knowledge and between complexity and propensity to share knowledge. Also found a direct relationship between people with greater social interaction network of knowledge and their propensity to knowledge sharing. The main contributions of this research are: 1) academically the proposed methodology when working with the qualification of the person who best knows the nature of work, 2) on the practical aspect is that the systematization can get to identify people who have a greater propensity to share knowledge to empower them within the organization.